Viatge a la foscor (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

La Jaina s'afanyà i va arrencar a córrer pel port com si pogués deixar enrere el record de la cara del seu pare quan aquest va comprendre que els seus dos fills havien mort. Quan va voler adonar-se'n, estava donant voltes sense rumb entre la turbamulta de naus, d'oficials amb massa feina i de refugiats desorientats. Va fer una pausa el temps just per entrar en una de les unitats de lavabo públiques que existien en la majoria de les zones portuàries per a l'ús dels pilots; i només va passar el temps just per treure's de sobre la major part de la brutícia en una dutxa sònica.

Sentint-se una mica més tranquil·la, va posar rumb directe al palau. Els seus salons de marbre laberíntics eren el millor lloc que se li acudia per perdre durant algun temps.

Es va trobar a cada pas amb mostres de l'eficiència de la Ta'a Chume. Els guàrdies del palau la van convidar a passar; els criats li van oferir un refrigeri, i es van retirar després en silenci a un senyal d'ella.

Movent-se en pilot automàtic, va trobar un pati enjardinat i va avançar per uns senders ombrejats que semblaven haver estat dissenyats per oferir solitud i discreció. Es va deixar caure sobre les pedres cobertes de molsa que estaven amuntegades amb art al costat d'un banc tallat, i per fi es va permetre a si mateixa sentir.

El que sentia era, sobretot, insensibilitat.

Des de la seva sortida de Myrkr, el seu camí havia semblat clar. El primer punt havia estat sobreviure, concloure la tasca que havia transmès l'Ànakin al Jacen, portar als altres joves Jedi a un lloc segur. I, després d'allò, rescatar al Jacen.

La Jaina no s'havia consentit a si mateixa pensar en cap altra cosa, sentir res que pogués distreure-la d'aquests objectius. El seu avanç precipitat havia quedat truncat, i se sentia tan atordida com si s'hagués xocat amb un arbre conduint un lliscant.

Va sentir l'arribada d'una presència poderosa i va alçar la vista quan sorgia d'entre les ombres d'una arbreda de fruiters una dona alta i gràcil que es va encaminar cap a ella pel sender. La dona portava un vestit llarg que queia en suaus plecs, i la seva cabellera rogenca brillava per sobre del vel escarlata que li amagava la meitat inferior de la cara. La Jaina, amb resignació però sense la menor sorpresa, es va aixecar i va fer una reverència.

La Ta'a Chume va rebutjar els formalismes amb un gest. L'antiga reina mare es va instal·lar al banc i va indicar a la Jaina que s'assegués al seu costat. Es va treure el vel, deixant al descobert un rostre encara elegant, distingit pel seu perfil fi i marcat.

-M'alegro de veure't viva i bé, Jaina. He sentit això dels teus germans.

La Jaina va ocupar el lloc que la Ta'a Chume li oferia al seu costat i es va disposar a rebre una nova ronda de condols sense sentit.

Aquesta reacció va semblar divertir a l'antiga reina.

-Suposo que ja estaràs farta de sentir frases tòpiques i consells?

-Podria dir-se així.

-Llavors, anem al moll de la qüestió. Els teus germans han mort, i els culpables d'això segueixen vius. L'única pregunta que queda és, què faràs al respecte?

Aquella manera directa de parlar tenia quelcom de refrescant, i fins i tot li produïa un estrany consol.

-Aquesta és la qüestió, en efecte.

La dona gran li va donar uns copets a l'espatlla.

-Aniràs trobant una resposta aviat, estic segura d'això. I aquesta nit serà una ocasió excel·lent perquè comencis. Hi haurà un sopar diplomàtic al palau, i faries bé d'assistir-hi. I bé -Va afegir amb nervi-, jo et recomanaria que et busquéssim un vestit i unes joies adequades. I potser un perruquer -Va afegir, fent una ràpida mirada als cabells castanys lacis de la Jaina.

La Jaina va arronsar les espatlles.

-Sóc pilot. Les aparences no tenen importància per a la meva tasca.

-Bé es veu -Va murmurar la Ta'a Chume. Però va seguir observant de cap a peus la jove, avaluant-la, sospesant les seves possibilitats. Una brillantor especulativa va sorgir als seus ulls-. Digues-me, vols venjar als teus germans?

La Jaina va intentar traçar un curs directe entre els dos temes, però ho va deixar per impossible de seguida.

-Jo no ho hauria expressat precisament d'aquesta manera; però, sí, suposo que sí.

Quan la Jaina va pronunciar aquestes paraules, es va adonar de quanta veritat contenien. Havia sentit dir durant tota la seva vida que la ira i la venjança eren camins que conduïen al Costat Fosc. Però en aquell moment tot just li semblava que això tingués importància; de fet, aquestes preocupacions li semblaven trivials i decadents. La galàxia lluitava per sobreviure, i els Jedi no obtenien millors resultats que altres grups en aquest sentit.

Es va adonar que la Ta'a Chume portava parlant-li una estona, i va tornar a centrar la seva atenció en l'antiga reina.

-... Per aconseguir-ho, hauràs de guanyar-te el suport dels militars hapans -Va concloure la Ta'a Chume-. La bellesa és una arma que s'ha d'utilitzar, ni més ni menys que la intel·ligència, o el talent, o el poder, o fins i tot aquesta Força vostra. No la menyspreïs.

-A Hapes té major importància que en molts altres llocs. I, a més, és més corrent -Va dir la Jaina, encongint-se d'espatlles-. Faci el que faci jo, no arribaria al nivell del vostre món.

-Ximpleries, en tots els sentits. Sospito que tens molts recursos que no t'has plantejat encara.

La Jaina va observar la dona gran. L'antiga reina era una presència poderosa en la Força, però també estava dotada d'uns escuts imponents. La Jaina no era capaç de treure res de net del que li estava dient; però va recordar tot el que sabia sobre la Ta'a Chume i va fer algunes suposicions.

-Vols alguna cosa de la mi -li va dir sense rodejos-. Perdoneu, però se m'estan acabant el temps i les il·lusions.

La Ta'a Chume va somriure sense ofendre's en absolut.

-L'únic que et demano és que mantinguis la ment oberta a totes les possibilitats. Vivim temps estranys, i pot ser que et trobis en situació d'aconseguir coses que no havies cregut possibles ni en somnis. I bé, anem a veure això d'aquest vestit.

Es va posar dempeus i es va dirigir al palau. La Jaina la va seguir al cap d'un moment. La Ta'a Chume tenia accés a naus, a combustible i a municions: a tot el que necessitaria la Jaina per continuar la lluita contra els yuuzhan vong; i, pel que semblava, l'antiga reina estava disposada a negociar.

La Jaina no sabia en quina moneda estaria pensant cobrar la Ta'a Chume; però allò no la preocupava especialment. Gairebé esperava amb interès mesurar el seu enginy contra una persona que havia elevat l'engany i la intriga a la categoria d'art. Seria com les pràctiques d'esgrima de sabre làser: podia servir per aguditzar l'enginy i l'habilitat, com a preparació davant les batalles veritables.

I, a diferència de la Ta'a Chume, la Jaina comptava amb la Força. Clara o Fosca: no li importava. Aquelles distincions li semblaven artificioses, uns conceptes mal assimilats i que ja estaven superats. Com havia dit Kyp Durron, aquells eren els temps d'ells, la guerra d'ells. Els Jedi més joves havien de decidir què farien i com ho farien, i atenir-se després a les conseqüències.

Per primera vegada, un deix d'intranquil·litat va enfosquir els pensaments de la Jaina.

-Una cosa és llançar rajos foscos -Va murmurar-; però citar paraules d'en Kyp Durron és caure més baix del que havia esperat arribar a la meva vida.

* * *

La unitat de comunicació de l'Ala-X d'en Kyp Durron va cruixir.

-Avantguarda Tres, respon.

La veu calmada i desproveïda d'emoció d'en Jag Fel donava angúnia al Jedi, però aquest va obrir el canal.

-Senyor -Va dir, imitant amb ironia la serietat marcial de la dona txiss.

Si en Jag va notar una mica de burla en el to d'en Kyp, no ho va deixar traslluir.

-L'esquadró es disposa a fer el salt fins a Gallinore. Segons tots els informes, aquest món és ric en formes de vida vegetals i animals poc comuns; és precisament el tipus de planeta que té moltes possibilitats de suscitar l'interès dels yuuzhan vong.

Que en Kyp sabés, els invasors tampoc feien massa distincions. Ithor havia estat un paradís boscós, i l'havien cremat fins a reduir-lo a pedres i cendres. Duro, per la seva banda, era un munt d'escòries pudents, i havien optat per reconstruir aquest planeta.

Se li va acudir pensar de quina manera transformarien Coruscant els yuuzhan vong. Va decidir que preferia no saber-ho.

-Marcant coordenades -Va dir, portant la mà als controls que retransmetrien aquesta sol·licitud a Zero-U.

-Deixa això -li va dir en Jag-. Els altres aniran per davant amb la Shawnkyr. Tu i jo ens quedarem enrere per practicar maniobres.

L'androide astromecànic va deixar anar un xiulet humorístic, però en Kyp s'havia quedat massa sorprès per respondre. Practicar maniobres? Qui s'havia cregut aquell noi que era ell? I, el que era més important, a qui hauria d'enviar en Kyp el seu cadàver?

-Avantguarda Tres? -li va insistir el comandant.

-Rebut -Va dir en Kyp, serrant les dents.

Va veure desaparèixer les altres quatre naus en la foscor de l'hiperespai. Sis naus en total, la meitat de les que havia comandat ell, i totes elles reduïdes a rondar pel cúmul estel·lar de Hapes, esperant senyals d'una invasió que, en opinió d'en Kyp, es podia donar per segura.

-Creus que la nostra feina aquí és inútil -Va observar en Jag.

-Diguem simplement que estic acostumat a un plantejament més actiu. Vaja -Va dir de sobte, mirant els sensors que parpellejaven-. Què tenim, Zero-U?

SET NAUS PETITES. TOTES TENEN LES ARMES MUNTADES.

-Sembla que avui ha valgut la pena despertar-se, després de tot. Anem a presentar els nostres respectes.

Sense molestar-se a consultar al seu «comandant», en Kyp va accelerar i es va dirigir a la petita flota.

En apropar-se, va distingir la forma característica de vespa de les naus, el finestral fosc únic que, vist de costat, semblava l'ull d'un insecte. Les ales triangulars estaven plegades a prop del nucli en forma de mitja lluna per al vol subllum, més baixes que la forma de V elevada que adoptaven en el vol en atmosfera. Aquestes naus podien ser uns enemics mortals en qualsevol de les dues modalitats de vol.

-Interceptors Vespa -Va observar en Jag-. És molt probable que siguin els mateixos caces de combat que es van dispersar quan ens vam aproximar a la nau pirata capturada de la tinent Solo.

Un somriure sardònic va moure un angle de la boca d'en Kyp, i la seva irritació va deixar lloc a l'interès. És clar que es tractava de les mateixes naus: els Vespes no estaven dotats d'hipervelocitat, i la seva nau matriu estava en aquests moments al port hapanià, amb un forat de dos metres al casc.

Semblava que el comandant txiss, tan refinat i estirat, l'havia portat, a una partida de caça. Allò tenia possibilitats.

Un raig de llum verdosa va saltar cap a Kyp. Aquest va esquivar el míssil i va retornar el foc.

L'àgil Vespa va virar i tornà amb un segon atac. Dues naus més van envoltar-lo mentre aquest i el seu primer adversari queien i giraven en una dansa mortal. En Kyp va fer una ganyota quan un raig de làser va explotar contra els seus escuts.

Tot i guiat com estava per la Força, a Kyp li resultava difícil mesurar-se amb diverses naus més ràpides i més àgils que la seva.

-Zero-U, apunta al propulsor de maniobra de la nau del davant.

A la pantalla de punteria es van encendre icones que van anar reunint-se fins a formar un enfocament precís. Quan l'androide va deixar anar un xiulet de confirmació, en Kyp va disparar.

Un raig làser blau va saltar cap al Vespa, gairebé fregant-li el casc i lliscant just per sota del projector d'escut deflector. Una breu espurna va anunciar que s'havia donat en el blanc, i el Vespa es va escorar fortament cap a un costat.

En Kyp es va allunyar traçant un viratge i va tornar cap a la nau danyada des de dalt. Va disparar diversos dolls de làser al cap insectoide de la nau. Els primers trets van eliminar els escuts del Vespa. La nau, que havia perdut la meitat de la seva capacitat de maniobra, oferia un blanc fàcil, i el seu pilot ho sabia.

La cabina es va obrir evacuant el pilot. El Vespa es va allunyar a poc a poc, girant sobre si mateix, tan mort com l'insecte decapitat que representava. En Kyp va imprimir al seu Ala-X un gir tancat, ascendent, amb el qual va donar una volta completa i va tornar a caure cap als Vespes restants.

El seu atac va tallar una de les ales plegades, i una altra nau va caure en espiral. En Kyp va donar una batzegada ràpida per evitar el foc que li tornava un dels dos Interceptors restants.

Amb una mà va seguir emetent un foc constant de làser amb el que esmicolava la nau més propera, centrant-se en el generador d'energia d'estribord del Vespa. Va apuntar a les juntures reblades on s'unien dos segments al centre de la nau. Sense deixar d'activar el canó làser, va llançar un torpede de protons, i després va emetre la Força.

El Vespa va virar bruscament a babord per esquivar el tret, en el mateix instant en què en Kyp desviava lleugerament cap a un costat el vol del torpede amb un copet de la Força. El míssil va donar de ple a la nau i va destrossar les juntures del segment del casc. El gir evasiu i la força centrífuga van fer la resta, i la part posterior de la nau es va esquinçar. Des de dalt, semblava com si un parell de mans gegants, invisibles, haguessin agafat la nau i l'haguessin trencat en dues parts retorçant-la.

En Kyp va dirigir la seva atenció al seu quart i últim rival. Per a la seva sorpresa, en Jag Fel ja estava combatent amb ell. El Punyent del pilot més jove es feia seguir per la nau en una persecució de vertigen, provocant-lo obertament per fer-li emprar els seus canons turbocarregats. El Vespa va escopir foc verd diverses vegades. En Jag va fer hàbils maniobres evasives en cada ocasió.

La nau txiss es va apartar del Vespa i va començar a ascendir, prenent posició per a un atac en picat. En Kyp va comprendre l'estratègia i va arribar des del costat oposat. Les dues naus van caure en picat cap al Vespa, banyant de foc de làser seva part central.

El fuselatge posterior va començar a enrogir per la calor. Els dos exploradors es van apartar mentre la nau explotava des de l'interior.

«Una maniobra hàbil», va pensar en Kyp, lloant-lo per dins. Els canons de làser turbocarregats representaven per als vespes tants inconvenients com avantatges: uns pocs trets podien deixar inestables els grans canons. Amb tot, la manera en què Jag Fel havia abordat el problema havia estat una exhibició de vol tan boja com qualsevol que hagués fet en Kyp en la seva vida.

Però el jove comandant no semblava impressionat per la seva pròpia temeritat. Ja s'havia posat al comunicador, buscant alguna nau que estigués prou a prop per recollir els pilots evacuats.

Quan Jag haver organitzat el salvament dels pirates supervivents, els dos exploradors van establir la formació costat a costat que semblava ser la favorita del comandant que s'havia format amb els txiss.

-I bé -Va dir en Kyp amb to col·loquial-, això és el que tu entens per practicar maniobres?

Durant uns moments, l'única resposta en aquesta pregunta retòrica va ser el cruixit tènue d'un comunicador obert.

-Et vas aproximar als vespes sense esperar la meva ordre. Això és l'habitual?

-En mi? Per descomptat.

-Em referia a la Nova República en general. Recollir informació és una funció transcendental, però a qui se la transmeto? Jo estic acostumat a una cadena de comandament clara, i a l'eficàcia que resulta d'ella. Encara que entenc que la caiguda de Coruscant va donar un cop enorme a la Nova República, sembla que els supervivents estan dividits i enfrontats.

-No t'ho discuteixo -Va dir en Kyp-; però et vaig a aclarir que porto anys sense emprar el terme Nova República. Un govern és com un caça de combat: al cap d'un parell de dècades perd el seu aspecte de nou i lluent i comença a estar abonyegat.

-Prendré nota. Donada la meva formació, moltes vegades he de recordar-me a mi mateix que no he de anomenar-vos l'Aliança Rebel -Va dir en Jag, amb una nota d'humor irònic-. Sense ànim d'ofendre, no entenc com vau aconseguir derrotar l'Imperi.

-Tenim els nostres moments -Va respondre en Kyp amb to sec-. La manca absoluta de direcció en la Nova República és, en realitat, un hàbil recurs per desconcertar als nostres enemics.

-I això funciona?

-No, que jo hagi vist.

En Jag va caure en un silenci pensatiu.

-Agraeixo la teva sinceritat, i la teva disposició a escoltar-me fins al final -Va dir per fi-. T'ofendries si et faig una pregunta personal?

-Sembla poc probable. Endavant.

-Per què està tan enfadada amb tu la Jaina Solo?

Un parpelleig irracional d'irritació es va encendre dins del Mestre Jedi.

-Ah, això... És una llarga història, amb diversos capítols sòrdids. Per què no li ho preguntes tu mateix?

-Per dos motius. El primer, que no vull ficar-me en coses personals. El segon, que sospito que sí que t'ha molestat la pregunta -Va observar en Jag-, i sospito que remetre'm a la Jaina és la teva manera d'assegurar-te que rebi el càstig que mereixo per la meva presumpció.

Aquesta observació astuta va molestar primer a Kyp, i després li va fer gràcia.

-Depèn del que consideris coses personals. Ella em va ajudar a portar a la Nova República a atacar unes drassanes yuuzhan vong. Els vong estaven construint allà noves mónnaus. Jo li vaig fer creure que es tractava de superarmes. Quan va estar convençuda, es va tornar al seu torn molt convincent.

-Ah.

-Ah? -Va repetir en Kyp-. Res més? No em deixaràs anar un sermó sobre els mals de l'agressió?

En Jag s'ho va pensar un moment.

-M'he criat i m'he format amb els txiss. Per a ells, les tàctiques de primer atac són impensables, deshonroses. Som defensors, no agressors. Però en el conflicte actual, podem al·legar, en efecte, que una agressió ben meditada difereix en alguna cosa com d'aguantar fins que l'enemic doni el primer cop? Sabem des del principi que la batalla és inevitable.

Una altra veu convincent, va reflexionar en Kyp. Era difícil passar per alt l'espurna d'interès que existia entre Jag Fel i la Jaina. Els dos, amb una mica d'orientació i una empenta o dos en la direcció adequada, podien arribar a convertir-se en una força molt potent. En Kyp va considerar breument les possibilitats d'allò, i la seva logística.

-El teu pare és baró, oi?

-Ho és. Per què ho preguntes?

-Han estat arribant navilis diplomàtics de tot el cúmul estel·lar. Es diu que aquesta nit se celebra un sopar diplomàtic al palau. Si vols parlar amb la Jaina, el títol podria servir-te per aconseguir una invitació.

-Al palau? -Va repetir en Jag amb incredulitat. -No està amb els seus pares?

-Segons he sentit, no.

Un llarg sospir de sorpresa va arribar pel comunicador.

-Això no ho entenc. Jo també he perdut a dos germans en combat. En moments com aquests, la família aporta un suport molt necessari.

-Té amics al palau. Amics Jedi -Concretà en Kyp. Va deixar caure l'observació sense més comentaris.

-Ja veig.

El to fred d'en Jag donava a entendre que ja s'havia parlat prou del tema. En Kyp va considerar i va descartar algunes observacions que podia dir a continuació, buscant les paraules que tinguessin més possibilitats de moure al jove pilot en la direcció desitjada.

-Creus en el destí? -li va preguntar per fi.

-Si et refereixes al desenvolupament fidel de les habilitats innates i al compliment del deure immediat... llavors, si, crec en ell.

-S'aproxima bastant. Has considerat la possibilitat que les gents d'aquesta galàxia senzillament no saben què fer amb els yuuzhan vong, i no ho sabran mai? De què és possible que la resposta ens vingui de la perspectiva d'algú de fora?

-No havia arribat a pensar-ho precisament en aquests termes, no.

En Kyp va considerar les restes dels Interceptors Vespa i l'habilitat i la convicció del jove comandant de les Regions Desconegudes.

-Bé, doncs potser hauries -li va dir.

Següent