Viatge a la foscor (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

El lliscant prestat que portava en Jag Fel volava pels carrers de la ciutat hapana. En una altra ocasió podia haver trobat interessants els edificis ricament ornamentats, amb els seus jardins tropicals, però aquell dia estava massa sumit en els seus pensaments per atendre massa al seu entorn.

En Jag havia dedicat la major part dels seus vint anys a l'estudi de la tàctica militar, primer amb la seva família i després a l'acadèmia militar txiss. Hi havia dedicat gairebé tant de temps a desenvolupar les seves habilitats lògiques i de resolució de problemes com a aprendre a volar. Però en el cas de la Jaina Solo, tota aquella experiència que havia aconseguit amb tanta feina no li servia de res.

La Jaina Solo era una pilot excel·lent, encara que la seva habilitat no s'igualava a la d'ell. En vols simulats, l'abatria gairebé totes les vegades. De fet, podia citar el nom de diversos txiss que havien volat a les seves ordres i que igualaven l'habilitat de la Jaina, i fins i tot d'alguns pocs que eren millors. La Jaina era Jedi, cosa interessant però, en essència, irrellevant.

Aquell matí havia sortit a buscar-la un cop més amb l'esperança de reparar aquella baralla incomprensible que havia sorgit entre els dos, però s'havia assabentat que acabava de marxar rumb a un altre món del llunyà cúmul estel·lar de Hapes. I s'havia emportat amb ella a un dels millors pilots d'en Jag, sense haver-ho sol·licitat de cap manera oficial o no oficial. Li molestava que la Jaina no hagués sol·licitat el permís corresponent en nom d'en Kyp Durron. Fins un pilot de l'Esquadró Murri hauria de tenir una mica més de consideració amb el protocol!

Però la Jaina no ho havia sol·licitat, i en Kyp i ella ja havien marxat.

I en Jag es dirigia al camp de refugiats, el que li estranyava encara més que qualsevol cosa que hagués fet la Jaina.

Però si en Jag era sincer amb ell mateix (i sempre ho era, encara que el costum solia resultar molt incòmode), havia de reconèixer que el seu veritable propòsit era el desig de conèixer l'infame Han Solo.

La princesa Leia havia menyspreat aliances personals i polítiques que li haurien convingut, a favor d'un pillastre, d'un oficial de l'Imperi caigut en desgràcia que havia trobat una manera de vida com a contrabandista. Si l'elecció de la Leia s'havia guiat per alguna lògica, en Jag estava disposat a desentranyar-la. I si no hi havia cap lògica, era possible que l'aliança que havia establert la Jaina només li servís d'aclariment... o potser de dissuasió.

En Jag havia deixat enrere la ciutat gairebé abans de saber-ho. L'extensa zona portuària estava abarrotada de naus i bullia de refugiats, la majoria dels quals semblaven entossudits a marxar d'aquell món. Els ànims estaven de punta, i es veien molts uniformes blancs de la milícia hapana.

Més enllà de la zona portuària hi havia grans espais oberts: parcs, llacs i boscos espessos que servien de llocs d'esbarjo i de caça als habitants de la ciutat real. Tot allò s'havia posat a disposició dels refugiats. En Jag, aproximant-se, es va esforçar per veure una mica de la cèlebre bellesa d'aquella regió.

La gran extensió del camp de refugiats el va impressionar. Llargues fileres de tendes s'estenien al llarg del que havia estat un parc i es perdien en un bosc proper. En Jag va mostrar les seves credencials a un guàrdia i va començar a recórrer les fileres de tendes, aparentment interminables.

Un camp de refugiats era un lloc increïblement sorollós i d'olor penetrant. Els desplaçats de Coruscant estaven apinyats, i milers de veus es barrejaven en una simfonia sonora i discordant. Pels passadissos estrets entre les tendes pul·lulaven éssers de moltes espècies. La majoria d'ells passaven al costat d'en Jag defugint-lo amb la mirada, envoltats d'aquesta intimitat intensa i artificial que tendeix a fomentar-se en les situacions d'amuntegament.

L'únic factor comú que va poder percebre en Jag era l'amenaça suspesa sobre el camp, tan palpable com la boirina del matí. Sens dubte, tots els internats eren conscients de la pauta de les agressions dels yuuzhan vong. La presència de refugiats era un esquer poderós per als invasors. Ell va tenir la sensació que s'havia premut un botó vermell ben conegut, i que tots esperaven la detonació imminent.

En Jag va anar comptant les tendes fins que va arribar a la que s'havia assignat a la família Solo. Quan estava encara a alguns passos de distància, va sentir uns cops apagats i uns grunyits que sortien del recinte. La flamarada sobtada d'un foc a l'espai entre aquesta tenda i la següent va fer saltar diverses ombres sobre la duraseda; un quadre inconfusible que representava una batalla desigual.

En Jag va agafar del seu cinturó d'armes el seu xàrric per a una mà i va arrencar a córrer. Va apartar d'una tirada la portella de la tenda i es va abalançar a l'interior, amb la petita pistola làser txiss per davant.

Un puny va passar per sobre de la seva guàrdia i li va donar a la cara. En Jag va tirar el cap enrere i va retrocedir un parell de passos mentre es reposava del cop.

En Jag només va trigar un o dos segons a refer-se, però per llavors el seu atacant ja havia dirigit la seva atenció a un altre enemic, un home alt amb uniforme hapanià. El revoltós va deixar anar un cop de puny que va fer girar sobre si mateix al hapanià i el va enderrocar cap per avall sobre una taula plegable.

Un somriure familiar, tort, va aixecar un angle del llavi de l'home, que estava partit, i que aquest va llançar contra un guerrer corpulent que estava amagat en posició d'en guàrdia. Els dos van caure amb estrèpit, arrossegant amb ells un prestatge improvisat i diversos atuells molt usats.

Aquell era, doncs, en Han Solo, el pare de la Jaina.

Sentint una lleugeresa estranya, en Jag va avaluar ràpidament la situació. Han Solo i l'home a qui aquest acabava d'enderrocar s'havien posat dempeus treballosament. Van forcejar per la tenda, i va intentar immobilitzar a l'altre, ja tirant cap enrere un puny per donar un cop de puny a curta distància.

El hapanià uniformat s'apartava de la taula destrossada per posar-se a quatre grapes. Es va posar una mà al cinturó i va buscar la seva pistola làser.

En Jag va disparar a l'home un tret curt d'atordiment que el va fer caure de cara, i va dirigir després la seva arma a l'altre atacant, una dona hapana corpulenta que havia pres una cadira i la brandava amunt amb les dues mans. La dona va colpejar amb força amb la cadira a la direcció general dels dos homes que lluitaven.

En Jag va llançar de seguida un tret d'atordiment, però aquest només va servir perquè la dona caigués cap endavant, augmentant la força del cop, ja notable de per si. Els tres lluitadors van caure en un garbuix de braços i cames.

En Jag es va avançar, va agafar l'home uniformat -l'únic que es movia- i el va apartar d'una estirada de sobre de l'heroi rebel d'edat madura. El hapanià es va abalançar cap a la paret de la tenda i va fugir passant per sota de la duraseda. En Jag es va plantejar per un moment la possibilitat de perseguir-lo, però es va agenollar al costat de l'altre home, que estava massa immòbil.

En Han Solo hi havia caigut pesadament, cap per avall, entre els atuells trencats. Tenia un gran bony a la templa, on li havia colpejat la cadira. En Jag el va ajudar a incorporar-se i va tòrcer el gest veient el profund tall que li pujava en angle agut des d'un pòmul i se li perdia entre els cabells. Tenia els cabells grisos enfosquits i humits de sang.

En Jag el va aixecar ràpidament i va sortir de la tenda. Va agafar del braç a un bothan que passava per allà, un mascle que portava un uniforme militar d'algun tipus.

El bothan va aclucar els ulls felins en gest d'amenaça i va alliberar d'una estirada la mà d'en Jag del braç pelut.

-Avisa a la guàrdia i que vingui de seguida un androide metge -li va dir en Jag taxativament-. En Han Solo necessita atenció mèdica.

El bothan va posar ulls de sorpresa, tal com havia esperat en Jag.

-De seguida -Va assentir-. Avisaré a uns altres perquè busquin la Leia Solo.

El bothan va sortir corrent, i en Jag va tornar a entrar a la tenda. Els efectes del lleu tret d'atordiment ja s'havien dissipat, i els assaltants havien desaparegut. En Jag va buscar amb la vista alguna cosa amb el que pogués estroncar la ferida d'en Han Solo, i va advertir per primera vegada el munt lluent que estava apilat contra una de les parets de la tenda. En Jag va tenir la impressió passatgera d'haver vist petites escultures, enfilalls de perles blaves, cofrets de metall ricament adornats i plens de pedres precioses. Però aquell enigma era per pensar-ho en un altre moment. Va apartar un gerro pintat i va agafar el que semblava ser una camisa petita de tela. La va plegar sobre si mateixa i es va disposar a prémer-la contra la ferida.

-Espera -Va ordenar una veu femenina. Una versió més gran, més seriosa, de la Jaina va passar pel seu costat i es va agenollar al costat d'en Han Solo. Va ficar els dits amb delicadesa entre els cabells embullats i va buscar durant uns moments. Va fer una ganyota i va extreure un fragment agut.

-Bé. No estava molt profund -Va murmurar, i va estendre una mà. En Jag va posar-li la camisa doblegada. Ella la va subjectar delicadament sobre la ferida amb una mà. Va estendre l'altra mà sobre el pit del seu marit. Va tancar a poc a poc els ulls, i li va envair al rostre una expressió com d'estar escoltant atentament. Va entrar a la tenda un androide metge que la va empènyer suaument per apartar-la. En Jag va oferir en aquesta una mà, que ella va acceptar amb elegància instintiva. La Leia es va posar dempeus i va observar a l'androide metge mentre aquest atenia al ferit.

-Hi ha una fissura petita al crani -Va anunciar l'androide.

-Al crani d'en Han? Com és possible? -Es va preguntar ella amb veu absent.

La Leia va respirar fondo per tranquil·litzar-se. Quan es va dirigir a Jag, ja havia tornat a ser la diplomàtica tranquil·la i controlada que ell havia vist per primera vegada en la recepció diplomàtica sobre Ithor.

-He sentit dir que vas detenir la baralla i que vas demanar ajuda. Gràcies. T'agrairé també qualsevol cosa que puguis dir-me sobre l'atac.

En Jag va descriure l'escena que s'havia trobat, va fer una breu descripció dels atacants, i va dirigir després l'atenció de la Leia al munt de tresors que estaven en un racó de la tenda. Ella va deixar anar un breu sospir de sorpresa i es va quedar sense alè.

-Suposo que això no ha estat un intent de robatori -Va deduir en Jag.

-Aquestes coses no són meves, i mai ho seran -Va dir la Leia, controlant fermament la veu.

-No sé si entenc tot això -Es va aventurar a dir en Jag. La Leia va tornar la vista cap a ell.

-El lliurament d'una dot és un costum hapana. Fa vint anys, el príncep Isolder va enviar ambaixadors a Coruscant i em va oferir un munt mica més gran que aquest -Va fer una pausa per esbossar un breu somriure mancat d'humor-. Evidentment, m'he anat depreciant amb el temps.

-Sembla més probable que els recursos de Hapes s'hagin minvat molt amb la guerra.

El somriure de la dona va expressar aquesta vegada veritable alegria.

-Coronel Fel, quan hagi acabat aquesta guerra li esperaria un gran futur en el servei diplomàtic. Però, de moment, algunes preguntes més. Has dit que alguns dels assaltants portaven uniforme. De quina classe?

-Eren Guàrdies reals hapans, crec. Els uniformes eren d'una peça, com un vestit de vol. Molt ajustats, de color vermell pujat.

-Ni tan sols la Ta'a Chume hauria tingut el desvergonyiment d'enviar a assassins d'uniforme -Va reflexionar la Leia-. Han hagut de venir a parlar amb mi, però s'han trobat amb Han. A ell no li faria gràcia la seva oferta.

L'androide va girar sobre si mateix per tornar-se cap a ells.

-El pacient s'està estabilitzat. Se li pot traslladar per rebre tractament. Un transport mèdic adequat espera davant del campament. Demano permís per organitzar transport interior.

La Leia li va donar les gràcies amb un gest del cap, i l'androide va sortir rodant. La Leia es va agenollar al costat del seu marit, i li va sortir a la cara una espurna de vacil·lació.

-No t'atreveixis a enviar-lo a un centre mèdic hapanià -Suposà en Jag-. Perdona, però la reputació del general Solo en els seus primers temps no em resulta desconeguda. No hi ha dubte que hi ha altres que comparteixen aquest coneixement. És possible que aquest atac fos un intent d'assassinat dut a terme obertament?

Ella ho va considerar, i va assentir amb el cap.

-És una observació astuta. No seria la primera vegada que provoquen al Han per embrancar-lo en una baralla. Un cop llançat el primer cop de puny, com demostrar si una mort subsegüent va ser un accident o un assassinat?

-Sí; això havia pensat jo. Entenc la tàctica, però no la motivació.

-L'antiga reina mare no aprova la reina que ocupa el tron, i ha deixat clar més d'una vegada que a mi em considera una possible substituta. És més que probable que considerés al Han un "destorb", un obstacle que cal treure del mig.

En Jag va sacsejar el cap amb sorpresa.

-Sens dubte, fins i tot una antiga reina ha de respondre davant la llei.

-És clar; però la Ta'a Chume és artera i venjativa. Jo no puc recórrer a la llei hapana sense arriscar-me a què els refugiats pateixin represàlies, i ella sap que la conec prou bé com per adonar-me d'això -Va deixar anar un sospir-. És una situació delicada. Potser la Jaina entengués millor les coses. Ella ha estat vivint al palau.

-Per desgràcia, va sortir de Hapes aquest matí, molt d'hora, rumb a Gallinore. He vingut a portar-vos avís -Es va apressar a afegir, percebent el lleu indici de tristesa, o potser de penediment, que sorgia als ulls de la dona. Encara que allò era el més proper a una mentida que ell havia dit en la seva vida, esperava que la Leia suposés que la seva filla li havia encarregat a ell que anés a avisar-los de la seva marxa.

La Leia no va fer cap comentari, en un sentit ni en un altre.

-En aquest cas, potser hauria d'emportar-me al Han d'aquest món. Els refugiats s'estan dispersant; la majoria dels Jedi han marxat, i jo tinc poc més que fer aquí. Estaràs en contacte amb la Jaina?

-Per descomptat.

Les paraules li van sortir abans que s'hagués plantejat les seves conseqüències. Una cosa va brillar en els ulls de la Leia... reflexió, primer, i després, per a sorpresa d'en Jag, un moment d'alleujament profund.

El transport metge havia arribat. En Jag es va guardar les preguntes que no podia formular, i va ajudar als androides a pujar el ferit a un retrotrineu.

Quan sortien de la tenda, la Leia es va dirigir a ell.

-Ja has fet molt -li va dir, -però puc demanar-te un altre favor? Vés als hangars i pregunta pel Falcó Mil·lenari. Trobaràs treballant en ell a un jove Jedi que es diu Zekk. S'assembla una mica a Kyp Durron quan era jove... cabell negre i ulls verds, estatura semblant... -La Leia va callar i va estudiar al Jag amb atenció.

En Jag va creure per un moment que li anava a fer algun comentari sobre el fet que aquella descripció també podia aplicar-se a ell. Li va semblar que hi havia massa homes de cabell negre i ulls verds en l'òrbita de la Jaina Solo.

-Et faria res dir-li que prepari el Falcó per enlairar? Digues-li que reuneixi a tots els altres Jedi que no hagin trobat transport encara.

En Jag va prometre fer el que li demanava, i la va acompanyar al costat del retrotrineu fins a la porta del campament. Quan es disposaven a acomiadar-se, li va preguntar:

-Què li dic a la Jaina?

-Explica-li això del seu pare. Ha de saber-ho. Digues-li que hem anat a reunir-nos amb el seu oncle Luke. Ella sabrà on -La Leia titubejà, i va tornar a aparèixer-li a la cara aquella expressió com de contemplar la llunyania-. Digues-li (i això és important) que confio que sabrà trobar el camí de tornada.

En Jag arrufà les celles, sense estar segur d'haver interpretat bé aquelles paraules.

-No sé si ho he entès.

-Tampoc ho sabrà ella -Va dir la Leia mentre marxava-. Almenys, durant algun temps.

 Següent