CAPÍTOL
36
L'Ax va tocar terra netament sobre
els dos peus. El sòl era segur, no hi havia trampes ocultes o obstacles. Va
pressionar el botó del seu arnès, i el jet-paracaigudes es va apagar i el seu
perfil aerodinàmic va caure. La gravetat de Sebaddon era una mica menor que l'estàndard,
deixant-la sentint-se una mica marejada, però només per un moment. A part dels
sortidors grocs del forat negre, el cel era vermell, reflectint la brillantor
de la lava del voltant. Mantenint els seus ulls apartats dels hexes, va donar
dos passos cap endavant i va buscar al voltant als altres que havien caigut des
de l'òrbita amb ella. La Mestra Satele era una d'ells. No li agradava saber que
hi havia una Jedi solta amb la qual no podia comptar.
L'esquadró de què havia estat part
nominalment s'havia dirigit a una de les seccions més complexes del centre de l'IC.
Des de l'aire, l'illa era un conjunt que s'assemblava a un laberint de tanques
gegant, amb grans edificis, sinuosos, connectats per gruixuts cables i
canonades. Ella havia aterrat en el que podia haver estat un carrer angular, de
parets escarpades, excepte que no hi havia portes, finestres, ni voreres. El
propòsit dels edificis era desconegut, però estava clar que el lloc estava en
construcció. Un esquadró s'havia dirigit a les màquines responsables de
l'expansió de l'estructura, mentre que la resta intentava colpejar al seu cor;
o al que semblava ser el seu cor des de l'òrbita, almenys. Hi havia tres
localitzacions possibles, i ella estava en una d'elles.
Per sobre d'ella, els soldats plovien
del cel com llavors, caient en els seus propis petits canons fabricats per
droides. Cap semblava estar aterrant a prop seu. Va comprovar el comunicador
del seu vestit, però tant Darth Chratis com la Mestra Satele estaven en l'aire
o amb interferències. El transport anteriorment colpejat brillava al cel com un
estel brillant, amb un halo de fum negre. Semblava estar anant directament cap
a ella.
Ràpidament va decidir que el seu punt
d'aterratge estava de pega, sense ni tan sols hexes per matar. Així que,
escollint una direcció a l'atzar, va grimpar pel canó, prenent la cobertura que
pogués en les ombres de vora borrosa. Mantenia la seva espasa laser apagada a
la mà. La discreció era la millor part del valor, particularment en un planeta
d'hexes programats per matar guerrers Sith a la vista.
Si tan sols, va pensar com ho havia
fet diverses vegades, hi hagués alguna forma de teclejar en aquesta programació
del nucli i convertir-la en el seu avantatge. Era completament possible que la Lema
Xandret hagués posat una mica més d'ella mateixa en ells que tan sols els seus
pensaments i prejudicis. El component biològic de cada hexe havia de significar
alguna cosa, després de tot. Si pogués apel·lar en aquesta cosa, fer-los entrar
en raó; la seva raó...
Al voltant d'un gir va arribar un
soldat de la República, balancejant la seva arma cap a enrere i cap endavant i
corrent lleugerament sobre els seus peus. Ax va retrocedir cap a les ombres.
Seria millor córrer pel seu compte, va decidir ella, fins que estigués segura
del que hi havia davant d'ella. No volia que ningú es fiqués en el seu camí en
un moment crític.
Conforme passava el soldat, es va
adonar d'una estranya cosa. L'aire estava literalment brillant davant els seus
ulls. Al principi va pensar que tenia alguna cosa a veure amb ella; quelcom que
interferís la seva vista, potser. Però llavors es va adonar que les distorsions
venien del mateix aire. Era calent.
Agenollant-se i tocant terra, podia
sentir la calor encara a través dels seus guants. Tot el voltant del complex de
l'IC era lava, això tenia sentit, va suposar ella.
Una cosa va caure sense fer soroll
darrere d'ella.
Ella es va alçar amb el seu sabre
làser encès en un instant.
-Impressionants reflexos -va dir la
Mestra Satele, aparentment despreocupada per la possibilitat que l'Ax pogués
haver-la tallat per la meitat. Ni tan sols havia activat el seu propi sabre
làser-. La teva visió perifèrica podria millorar-se, tot i així. He estat darrere
teu des que vas aterrar.
-Bé, aquesta és una forma productiva
de malgastar el teu temps. -L'Ax va baixar la seva arma a un costat-. No se't
va ocórrer fer alguna cosa sobre la missió, suposo?
-Sóc la primera a admetre que tinc un
munt de coses en ment. -La Jedi va somriure-. Però no tant. Treu-te el casc i
digues el que escoltes.
-Però... -Fa calor, anava a dir.
Llavors es va adonar que la Mestra Satele estava suant dins del seu propi casc.
Clarament ella havia fet exactament el que ara li demanava que fes; i si ella
sobrevivia, també podria fer-ho l'Ax.
-Està bé -va dir ella, estrenyent els
segells del seu coll. El casc xiuxiuejà, i ella se'l va treure.
L'aire cremava la seva pell i
l'interior del seu nas. Feia pudor a químics, foc, i ozó. En la distància podia
escoltar veus cridant frases familiars un cop i un altre.
-No reconeixem la vostra autoritat!
-Només demanem que ens deixin sols!
-Hexes -va dir l'Ax.- Estan per aquí
en algun lloc.
-No això -va dir la Mestra Satele amb
un ràpid moviment del seu cap-. Més profund. Darrere de tot.
L'Ax escoltà de nou. Llavors ho va
sentir: un grunyit a baixa freqüència en el límit de la seva escolta, gairebé
impossible de captar.
-És la nau? -va preguntar ella,
assenyalant al transport encara caient des del cel. Era més gran ara, i encara
anava directe.
-No ho crec. A mi em sona més com a
perforar.
-Què està fent l'IC excavant en un
moment com aquest?
-Material per a més hexes, potser.
-Això no és una fàbrica.
-No, però ha d'haver-hi nius aquí en
algun lloc.
-Llavors trobem-los -va dir l'Ax,
sense ocultar la seva impaciència-. No és això el que se suposa que havíem de
fer?
Ben amunt, una flama taronja va
florir incendiant-se, pintant estranyes ombres sobre les seves cares.
-Això és el que estava esperant -va
dir la Mestra Satele-. Els soldats han trobat una entrada. Anem a ajudar-los.
La Satele Shan es va moure amb una
sorprenent velocitat. L'Ax va ser agafada per sorpresa, i va haver de donar-se
pressa per seguir-la. Elles van seguir la base del congost artificial fins a la
següent intersecció, i llavors van saltar cap a la part superior per viatjar en
línia recta, saltant de mur en mur sobre els espais buits de sota. El laberint
semblava estrènyer-se per sempre. A ella li va recordar als diagrames de
circuits dels diagrames de flux lògics, però aquesta estranya vista no tenia
cap ordre general o propòsit que pogués discernir. Era més com els gravats
aleatoris d'un insecte perforador de fusta més que una altra cosa que un
pensant pogués dissenyar.
Les explosions es van inflamar
brillants en la distància, reflectides en els escassos núvols de dalt. El so de
cada rèplica arribava pocs segons després. La Mestra Satele va canviar
lleugerament de direcció per dirigir-se directament a la zona de combat. Els
soldats encara queien del cel, disparant a les posicions dels canons acoblats
sobre el laberint. Un ennegriment de fum penjava per tot arreu, més dens en
algunes parts que en altres. L'Ax podia olorar vagament la «sang» dels hexes en
l'aire. Li posava dels nervis. S'estava perdent la diversió.
Mirant sobre la seva espatlla, va
veure una dotzena d'hexes seguint-les, saltant sobre les seves sis cames de mur
en mur. Ella va riure. No es perdria la diversió per molt més temps!
La Mestra Satele inesperadament va
baixar cap a un congost, i l'Ax la va seguir. Allà es van parar per complet. La
Jedi estava dreta a terra amb un dit als seus llavis. Ella va fer un compte
enrere amb tres dits amb la seva altra mà, i llavors va saltar directament a
l'aire amb el sabre làser resplendint. El primer dels hexes perseguint-les va
caure en dues parts iguals. La resta va cridar i va córrer per lluitar.
La batalla va anar a pas ràpid i
gloriosa. En veure-la, immediatament van caure sobre ella, però els hi tenia
agafada la mesura ara. El seu escut de Força va repel·lir tot el foc excepte el
més concentrat, i tenia més que a un simple Padawan i a un mandalorià
desinteressat per recolzar-la.
La Gran Mestra posseïa uns poders de
la Força prodigiosos. Amb un gest aixafava als hexes fins a convertir-los en boles
o els feia explotar des del seu interior. Una mirada els calmava a la meitat de
la rauxa mentre l'Ax s'afanyava a acabar amb ells. En qüestió de moments, es
van encarregar de la dotzena i l'Ax n'estava buscant més.
-Per aquí -va dir la Mestra Satele,
guiant-la cap on la bengala havia vingut.
-No hauríem de preocupar-nos per
això? -va preguntar ella, assenyalant al transport. Era enorme en el cel ara; o
ho semblava; i brillava com un sol fals.
-Preocupa't tot el que vulguis -va
dir la Mestra Satele-. Fins que hi hagi alguna cosa que puguis fer al respecte,
no veig quin bé pot fer.
L'Ax no tenia una bona resposta a
això, així que la va seguir amb quelcom similar a l'obediència. La Gran Mestra
l'havia impressionat amb quelcom més que les seves habilitats telequinètiques i
telepàtiques. La seva velocitat i decisió en combat eren increïbles; però ni
una sola vegada va fer un sol so. Hi havia una tranquil·litat al seu voltant,
gairebé de benaurança, que parlava d'una
intimitat amb una violència que l'Ax no hi havia esperat.
Per als Sith, la violència era una
forma d'art. Per a la Mestra Satele, semblava com la pròpia vida.
Això no casava bé amb tot el que ella
sabia dels Jedi. No eren mancats d'emocions, rectes hipòcrites que només
lluitaven quan els interessava? No menyspreaven la passió i no paraven de predicar
sense poder a tot el que els escoltés i obeís?
Per primera vegada, l'Ax va veure que
podia haver força en la serenitat, i acer després de la calma.
Una cosa va explotar en el següent
congost. Abans que la runa deixés de caure, la Mestra Satele els tenia enmig
d'una batalla de foc entre un esquadró de soldats atrinxerats i no menys de
trenta hexes. L'explosió no semblava haver tingut molt efecte en l'operació
general dels hexes. Si de cas, lluitaven més determinadament que mai. Els
equips d'assalt havien de trobar una altra manera d'atacar la instal·lació si
anaven a tenir algun efecte del tot en l'IC.
La tinent del gran grup, un Imperial,
va agrair la seva presència amb una salutació agraïda.
-El Comandant està aquí -va dir ella,
assenyalant, quan l'escaramussa acabà-. Estem captant vibracions consistents
amb perforació geotèrmica.
-Per descomptat -va dir la Mestra
Satele-. Això és el que estan fent. Si l'IC pot arribar fins a les capes més
profundes del planeta, tindrà tota l'energia que necessita.
-Per fer què? -va preguntar l'Ax.
-Això no ho sabem -va dir la Tinent-.
Hem trobat un pou a dues avingudes de distància, però està fortament defensat.
No podem acostar-nos prou com per deixar les càrregues.
-Ens encarregarem d'això -va dir l'Ax.
-No serà necessari -va dir la Mestra Satele-.
Digues a les teves tropes que es retirin. Vull l'àrea evacuada tan ràpidament
com sigui possible.
-Què? -L'Ax no podia creure el que
estava escoltant-. Estàs abandonant?
-No del tot. Només deixant que una
altra cosa faci la feina per nosaltres.
Ella va assenyalar al cel, al
transport colpejat apropant-se ràpidament cap a ells.
-Sí, senyora. -La Tinent va començar
a donar ordres a través del seu comunicador, i els hi va fer retrocedir amb una
altra ronda de bengales, només en el cas que el missatge no fos rebut.
Immediatament els soldats van començar a retrocedir, disparant als hexes que
anaven darrere d'ells.
-Què passa si no aterra exactament en
el punt correcte? -va preguntar l'Ax a la Mestra Satele mentre botaven pel
laberint.
-No crec que ho hagi de fer -va
contestar la Jedi.- Si l'IC està perforant per buscar energia geotèrmica,
aquests pous estaran tocant just les capes de magma. Destapa els pous, i què
tenim?
-Un volcà -va dir ella-. Un munt de
volcans.
-Exactament. Podem eliminar el
cervell dels hexes d'un sol cop. Serà millor que no estiguem massa a prop quan
passi, eh?
De nou, l'Ax va ser colpejada per la
calma de la Mestra Shan. Com podia ser tan optimista quan l'illa sobre la qual
estaven estava a punt d'entrar en erupció en rius de lava fosa? Amb seguretat
sentia aprensió pel que anava a passar?
L'Ax va baixar el visor del seu casc
perquè pogués rastrejar exactament on anava a colpejar el transport. No era tan
a prop d'ella com semblava: l'illa tenia dos quilòmetres d'extensió, i el punt
d'impacte estava a la vora més al nord. Malgrat tot, ella va córrer al sud amb
la Mestra Satele tan ràpid com podia, ansiosa de posar espai entre ella i la
inevitable explosió.
Mentre saltaven d'una paret del canó
artificial a la següent, una altra similitud entre el laberint i els xips
d'ordinador va arribar a ella. Els murs eren de tot just un metre o dos
d'amplitud; per tant no era possible que continguessin habitacions o
passadissos, o en efecte res substanciós. Ella no s'havia preguntat quina
funció tenien per si mateixos. Ara, però, saltant a través d'onades d'aire
calent, ondulat, se li va ocórrer que els murs semblaven els sistemes
d'enginyeria afegits a alguns components dels ordinadors per augmentar l'àrea
de superfície exposada a l'aire. Com més gran fora l'àrea, major l'efecte
refrigerant. Embornals de calor, es deien.
I si l'illa no era el cervell
coordinat dels hexes en si mateixa, si no un embornal de calor massiu per al
cervell?
Això significaria que els equips
d'assalt estaven atacant completament la cosa equivocada.
Havia tingut el temps just per
preguntar-se si el transport caient seria diferent quan caigués en la
distància, il·luminant el cel amb un flaix blau brillant. El so va arribar un
segon després; tant l'explosió sònica del seu pas per l'atmosfera com la
commoció titànica del seu impacte i detonació. El sòl se sacsejava sota els
seus peus, i ella va errar el seu aterratge al mur del següent congost.
Trontollant buscant equilibri, es va sentir agafada pel braç esquerre i estirada
cap avall.
La Mestra Satele la va equilibrar al
terra del congost mentre una emanació de gasos sobreescalfats rugia per amunt.
El sòl se sacsejava i sacsejava sota elles. L?Ax va mirar avall i va veure
esquerdes escampant-se pels seus peus. No era un bon senyal.
Un tro creixent ofegà el retorn
sobtat dels comunicadors; no com perquè pogués esbrinar res de la massa
d'advertències i ordres contradictòries. Un corrent d'aire va lliscar al costat
d'elles. La Mestra Satele va inclinar el seu cap i va tirar de l'Ax pel
congost, lluny de la font del vent.
En el seu despertar va venir una
inundació de lava roent.
-Salta! -va cridar l'Ax, torçant cap
a dalt a la Gran Mestra per treure-la del congost.
El mur s'esfondrava sota el seu pes
combinat, i van saltar de nou. El laberint estava col·lapsant-se al seu
voltant, seguit per un corrent vermell que es disseminava del lloc de la
col·lisió. La vora de la inundació es movia amb una velocitat sorprenent,
consumint als soldats i als hexes en franges àmplies, bombollejant. L'Ax
imaginava que els volcans no eren res en comparació amb aquest calat silenciós,
veloç. La secció del laberint que hi havia explorat ja estava subsumida.
Massa de sobte la inundació tipus
tsunami estava sobre elles. Dues llengües carmesines gruixudes s'acostaven al
davant de l'Ax i la Mestra Satele, tallant les seves millors rutes cap a terra
segura.
La Mestra Satele es va girar, tirant de
l'Ax darrere d'ella. Estava clar que ella podia haver corregut més ràpid pel
seu compte, però no va abandonar-la a la seva sort. L'Ax no va qüestionar el
per què. Ella només va acceptar el gest, fins i tot encara es va tornar clar
que això les condemnaria a totes dues.
El camí de terra estable que ocupaven
s'estava reduint ràpidament.
-Amb un salt més n'hi haurà prou -va
dir la Mestra Satele-. Estàs preparada?
L'Ax no ho estava, però no hi havia
manera que ho admetés. El buit vermell bullint entre elles i la seguretat era
ja massa gran, i estava creixent cada segon.
-Preparada -Digué ella.
Van córrer i saltar juntes. Per un
moment, estava a la part alta del laberint ofegant-se, detingudes a la part
alta per la Força i l'impuls, i res podia tocar-les. L'Ax desitjava que pogués
quedar-se aquí per sempre, en aquest lloc pacífic on les forces contradictòries
es cancel·laven i tot estava tranquil.
Però la gravetat ho va conquistar
tot. La terra es va acostar massa ràpid, i ella va cridar conforme la lava
vermella brillant s'alçava per atrapar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada