Viatge a la foscor (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Els llums de la consola del pilot del Falcó Mil·lenari parpellejaven esporàdicament, com el rètol lluminós d'energia solar d'una cantina barata després d'uns quants dies de temps ennuvolat. En Han Solo va mirar els controls amb les celles arrufades, i després va tancar el puny i va donar un cop a una part de la consola que ja estava molt abonyegada. Els sensors van tornar a la vida. En Han va dirigir al seu copilot una mirada de reüll i un somriure confiat.

La Leia va sacsejar el cap, amb els ulls castanys fixos en una pantalla petita.

-No serveix. Les dades de l'R2 indiquen que necessitem reparacions més precises. I aviat.

En Han es va inclinar cap a la pantalla i va estudiar les dades tècniques.

-Sí -Va reconèixer després d'uns moments-. El problema és trobar un lloc tranquil.

-El Cúmul estel·lar de Hapes -Va proposar ella amb tranquil·litat, alçant els ulls cap a la cara del seu marit.

La mirada d'en Han es va tornar cautelosa.

-Segons les meves notícies, els hapans no són molt aficionats a les visites.

-Molt cert. Però no fa molt de temps, la Teneniel Djo va enviar al senat un missatge en el qual suggeria que podia obrir Hapes als refugiats. Comprenc la teva vacil·lació -Va afegir la Leia, al·ludint al festeig poc ortodox dels dos i a la desconfiança que guardava Han cap al seu antic rival, Isolder, que ara era espòs de la Teneniel Djo-. Però jo vaig triar, i fins ara no m'he penedit... massa.

La Leia no va al·ludir a la seva última trobada amb l'antiga reina mare de Hapes, Ta'a Chume, mare del príncep Isolder. Aquesta s'havia obstinat a parlar dels problemes conjugals del seu fill i del seu desig de que l'Isolder hagués triat com a esposa a la princesa Leia, en comptes de la Teneniel Djo, una dona guerrera del remot Dathomir. La Leia sabia com de manipuladora que podia arribar a ser la Ta'a Chume, i per descomptat que no estava disposada a agreujar una situació que ja era delicada de per si. Però de moment, tenia altres coses en què pensar per sobre d'aquestes preocupacions.

-La Tenel Ka era membre de la força d'atac dels Jedi -li va recordar la Leia-. Per això, és possible, fins i tot probable potser, que la Jaina aterri amb la nau yuuzhan vong a Hapes.

Al Han se li va il·luminar la mirada.

-És lògic. És una noia raonable, així que segurament tens raó.

Donant per tancada satisfactòriament la qüestió, va començar a posar rumb al cúmul estel·lar Hapes.

-No hauríem de demanar la seva opinió al Luke i la Mara?

-Se la demanarem, clar que sí, quan la nau que pilotem sigui seva -Va dir en Han. Va somriure breument per treure malícia a les seves paraules, i després va marcar el rumb i es va preparar per a l'hiperespai.

Quan es va haver realitzat el salt, va afegir:

-Cal afrontar-ho: no els importarà on aterrem. Només seran al món el temps just perquè la Mara compri, demani prestada o robi una nau que els porti allà on Lando va portar a Ben.

-Molt cert -Va reconèixer la Leia. Va tancar els ulls davant l'amenaça sobtada de les llàgrimes, i va intentar no envejar al seu germà i l'esposa d'aquest la seva pròxima reunió amb el fill de tots dos.

No hi hauria cap reunió amb el seu nen, amb el seu Ànakin. Ni tindria el trist consol de veure el seu cos, d'honrar l'home en què s'havia convertit, amb els ritus solemnes d'un funeral Jedi.

En Han va estendre una mà i la va posar sobre la d'ella.

-T'estimo, ja ho saps. Estàs aguantat de meravella -li va dir en veu baixa-. Ens estàs tirant endavant a tots dos.

La Leia va obrir els ulls i es va tornar cap al seu marit.

-No és cert. Tu ets l'únic motiu pel qual no estic arraulida en posició fetal.

-Tampoc és cert això. Ets una lluitadora; ho has estat sempre. T'has emportat un cop de puny de mil dimonis, però has tornat a posar-te dempeus.

Es va fregar inconscientment la mandíbula, doncs aquella metàfora li despertava incomptables records.

-Però fa mal, oi?

-Només quan respiro.

En Han va abaixar el cap, va assentir. El dol estava sempre allà, era una ferida oberta a cada frec, a cada brisa. Al cap d'uns moments, va proposar que els dos intentessin descansar una mica.

-No puc dormir de cap manera -Va dir la Leia; però fins i tot mentre estava pronunciant aquestes paraules es va adonar de quant li pesaven les parpelles. El dia anterior havia durat massa hores, havia contingut massa batalles, li havia portat massa dol. El pes de tot allò la va fer caure al seient del copilot i sumir-se en un somni agitat.

Es va despertar de sobte quan la vella nau es va agitar i va tremolar en tornar a la velocitat subllum. Va dirigir una mirada al Han, i es va quedar paralitzada en el moment en què s'estava estirant.

En Han estava inclinat sobre els controls, lluitant amb la nau amb cara seriosa. Planaven davant seu diversos objectes grans i foscos. La Leia es va incorporar bruscament en el seu seient.

-Un camp d'asteroides?

Una ràfega de foc de làser va sorgir dels canons ventrals quan en Luke i la Mara van respondre a l'amenaça. Les línies brillants van sorgir amb precisió cap als seus objectius... i, després, simplement van desaparèixer.

La Leia va contenir la respiració, la va deixar anar en un sospir.

-Ho prendré com un «no».

-Mines dovin basal -Va dir en Han amb laconisme. El Falcó va reduir per fi la velocitat fins a permetre les maniobres, i l'escena que tenien per davant es va enfocar. Dotzenes de grans objectes semblants a roques, cadascun d'ells amb forma de cor d'alguna criatura gegant, flotaven en l'espai, com forats negres sobre el fons brillant de les estrelles.

En Han va maniobrar sortejant hàbilment el camp d'asteroides vivents. Quan van estar fora de perill, va fer una mirada als controls de navegació.

-Aquestes coses ens han tret de l'hiperespai. Han de funcionar com un camp d'interdicció.

La Leia ja s'ocupava de trobar les seves noves coordenades i de restablir el salt per l'hiperespai.

-Quantes vegades podrà aguantar el Falcó que l'arrenquin bruscament d'aquesta manera sense fer-se trossos?

-Cinc o sis -Va dir ell, arronsant les espatlles.

-Quantes? -li va preguntar ella-. Cinc o sis?

En Han la mirà fixament, i va adoptar l'instant una expressió greu.

-Parles de debò.

Ella va fer una ganyota i va posar les mans als controls.

-Prefereixo posar-me en el pitjor dels casos, per anar baixant des d'allà.

Els van treure de l'hiperespai dues vegades més abans que apareguessin a les Brumes Transitòries, un núvol fantasmagòric que envoltava el sistema de Hapes.

-No ha estat tan malament -Va comentar en Han quan deixaven enrere les Brumes. Ni tan sols ens han fet perdre molt de temps.

-Li fa a un pensar per què es prenen la molèstia -Va pensar la Leia en veu alta-. A no ser que...

En Han li va fer una viva mirada.

-A no ser que aquestes coses tinguin la manera de registrar el que ha passat prop d'elles -Va dir-. Els vong podrien estar seguint-nos els moviments. El més probable és que sàpiguen que estem aquí.

-I que ho sàpiguen aquests, també -Va afegir ella, indicant amb un gest del cap l'escena que s'estenia davant seu.

El Falcó va entrar penosament en una aeroautopista gairebé amb tant trànsit com les que envoltaven a Coruscant. Naus de tots els tipus i mides es dirigien als ports de la ciutat real de Hapes, passant per una pista definida per dos Dracs de Combat hapans. Diverses naus menors brunzien aquí i allà, tallant el pas a algun navili que intentava saltar-se el punt de seguretat.

-Un vaixell de càrrega corellià -Va observar en Han, assenyalant amb el cap una nau de càrrega gran-. Aquest d'allà és un navili diplomàtic de la Nova República. El més probable és que vegem a Hapes molts rostres familiars.

La Leia es va limitar a sacsejar el cap, atònita i aterrida al mateix temps davant l'escena que tenia davant. El temps que havia passat duent a refugiats d'un món a un altre li havia ensenyat algunes coses dures. Els yuuzhan vong no respectaven els centres de refugiats; de fet, atacaven als mons que oferien asil als desplaçats per la guerra. Donada la història d'aïllament de Hapes, i donada la devastació recent de la seva flota, aquell nou rumb no només semblava estrany, sinó fins i tot suïcida. La flota hapana, delmada, no podria contenir ni tan sols un atac menor dels yuuzhan vong.

-Quant temps creus que es trigarà a fer una reparació completa del Falcó? -Va preguntar ella.

-És difícil saber-ho. Per què?

La Leia va mirar amb ulls d'inquietud.

-No sé si la Teneniel Djo serà conscient d'això o no, però ha convertit a Hapes en el pròxim objectiu dels yuuzhan vong.

* * *

-Aquesta rycrit malparida serà l'última reina mare, i ens portarà a tots a la tomba! -deia amb ràbia la Ta'a Chume mentre es passejava d'un costat a un altre sobre el mosaic preciós que cobria el terra de la seva càmera.

Un jove atractiu estava recolzat en un sofà, contemplant a la dona alta, de vel vermell, amb barreja d'inquietud i de resignació.

Segons veia ell les coses, la Ta'a Chume era difícil d'agradar i perillosa quan se li contrariava, però també era enormement poderosa, rica i indulgent amb els seus favorits. Ningú podria negar que l'antiga reina mare ja tenia els seus anys, però seguia sent notablement bella, esvelta i de bones formes, amb un perfil elegant que desafiava la tovor i la flacciditat dels anys, i cabells vermells daurats només lleument platejats pel temps. En conjunt, en Trisdin estava bastant satisfet amb la seva sort.

-La Teneniel Djo ha regnat gairebé vint anys, malgrat les seves limitacions evidents -Va assenyalar-. Sens dubte, això demostra la força i la seguretat de la casa reial.

La Ta'a Chume va llançar una mirada verinosa al seu favorit.

-Tu et mous entre el poble pla. Què diuen del príncep Isolder?

A Trisdin se li va assecar de sobte la gola.

-És molt estimat pel seu poble...

Ella el va interrompre amb un gest imperiós d'impaciència.

-No m'insultis amb mentides aduladores! El meu fill va comprometre una flota nombrosa del Consorci en la batalla que la va destruir. Des del desastre de Fondor, s'han produït almenys set atemptats contra la seva vida. Alguns, per part de membres de la família reial!

La majoria inspirats per l'Alyssia, neboda de la Ta'a Chume, amb la qual guardava una semblança sorprenent en aspecte i en temperament. En Trisdin solia comparar-les mentalment amb el matí i la tarda, i sempre que podia repartia el seu temps en conseqüència.

-On és ara el príncep? -Va preguntar, aparentant tota la indiferència que va poder-. Fora de perill, espero...

La Ta'a Chume va deixar de passejar-se d'un costat a un altre i va clavar al jove una mirada especuladora.

-El vaig convèncer que se n'anés del món.

-Això devia resultar difícil. El príncep no és persona que fugi dels problemes.

-Al contrari, sempre va a la seva trobada! Però fins i tot l'Isolder és capaç d'aprendre. A Fondor es va demostrar que passar a l'acció abans de recollir informació adequada pot resultar fatal. No va ser difícil convèncer-lo del valor d'una missió de recollida de dades. Sap com de vulnerable que és ara Hapes, i vol aprendre tot el que pugui sobre els invasors. Gràcies a la Teneniel Djo, aviat tindrà ocasió de posar a prova aquests coneixements!

-No entenc per què va permetre que la Teneniel Djo obrís Hapes als refugiats.

Els ulls de la dona van acomiadar flames per sobre del seu vel.

-No tinc dret a contradir-la, ni poder per fer tal cosa. Ella és la reina mare.

-I se l'ha d'honrar com a tal... mentre sigui capaç de mantenir el tron ​​-Va dir en Trisdin, que comprenia el seu paper. La Ta'a Chume odiava a la seva nora, però protegia el títol i el seu poder. Potser voldria veure morta la jove; fins podia organitzar la seva mort ella mateixa... però no estava disposada a tolerar cap injúria contra la reialesa com a tal.

En Trisdin va estirar els seus llargs membres i es va acostar tranquil·lament a la Ta'a Chume. Es va posar dret rere d'ella i va començar a donar-li un massatge a les espatlles amb l'habilitat que dóna la pràctica.

-Tantes càrregues -li va dir amb veu suau-. Els yuuzhan vong, el desastre de Fondor, la qüestió successòria... -la Ta'a Chume es va posar tensa sota les seves mans-. Això no s'ha resolt encara?

-No -Va dir ella concisament.

Ell la va envoltar amb els seus braços.

-És una llàstima que el teu consort real només fos capaç d'engendrar homes. Quina reina podria ser una filla teva! De fet, encara ets jove...

El riure burleta d'ella el va fer callar.

-Ets ambiciós oi? No tinc cap desig de prendre un nou consort reial; i, encara que t'autoritzo que m'adulis tot el que vulguis, fes el favor de cenyir les teves lloances als límits del que és possible!

En Trisdin va arronsar les espatlles.

-És una llàstima que la filla de l'Isolder sigui partidària de la cultura de la seva mare.

-Cultura! -Va repetir la Ta'a Chume amb menyspreu-. Ets molt amable amb els dathomirians. Amb tot, la Tenel Ka té prou capacitat.

-Però no té cap sentit del deure! Es nega a servir Hapes, com has fet tu... i com segueixes fent.

La Ta'a Chume va començar a passejar-se de nou.

-La qüestió de la successió real s'ha convertit en motiu d'enfrontament entre el meu fill i la seva dona. L'Isolder s'està tornant cada vegada més tradicionalista, i vol que la seva filla regni, com és just i convenient. La Teneniel Djo s'obstina que la Tenel Ka conservi la llibertat de triar el seu propi camí.

-Almenys, la Teneniel Djo va estar disposada a tenir un altre fill.

-Disposada? Es va obstinar a tenir un altre fill! I això ha suscitat un nou problema. El meu fill és orgullós, i coneix molt bé la postura de les Bruixes de Dathomir respecte dels homes. La Teneniel Djo i les seves tracten els homes com a poc més que esclaus i bestiar de cria!

A Trisdin se li va ocórrer preguntar-se si allò diferia notablement del matriarcat hapan; però va contenir de seguida un impuls que sabia que era suïcida.

-No hi ha dubte que la frustració de l'Isolder el va portar a comprometre al Consorci en la batalla -Va dir-. A mi no em sorprendria que el fracàs resultant l'hagués deixat més sensible als suposats menyspreus i insults del que estaria si hagués estat d'una altra manera. És possible que els disgustos entre el príncep i la seva reina es passin quan a ell se li vagi guarint el seu honor ferit.

-És poc probable -Va dir l'antiga reina amb to ombrívol-. L'Isolder respecta les dones fortes. Què pot apreciar en una bàrbara com la Teneniel Djo? Com pot estar disposat a acceptar un paper subordinat, per sota d'algú tan evidentment indigne?

-Llavors, la solució serà trobar-li una reina digna.

Aquestes paraules equivalien a una traïció mereixedora d'una mort ràpida i segura; però la Ta'a Chume es va limitar a assentir amb el cap.

-En això rau el problema -Va pensar en veu alta-. S'acosta una guerra. Ja no hi ha manera d'evitar-la. Necessitem a una dona dotada d'una intel·ligència despietada, a una persona amb experiència de comandament.

-Només tu et cenyeixes a aquesta descripció.

Ella va negar amb el cap.

-Quan una reina mare ha abdicat a favor d'una successora, li resulta extremadament difícil recuperar el poder. El poble necessita una reina guerrera; i la Teneniel Djo, amb tots els seus defectes, compleix aquesta funció.

-Com també la compleix la princesa Leia -Va observar ell, sospitant on podien encaminar els pensaments d'ella.

-la Leia té educació, formació i experiència -Va assentir la Ta'a Chume-, però és més diplomàtica que guerrera. I, francament, sorgiria inevitablement una nova sèrie de problemes conjugals. El meu fill estaria ressentit amb ella al poc temps. Senzillament, és massa dona per a ell.

I potser seria també massa dona per a la Ta'a Chume!, va pensar en Trisdin. El ressentiment que albergava l'antiga reina contra la Teneniel Djo es devia en gran part a la negativa de la jove a deixar-se aconsellar, com més a deixar-se controlar.

-Evidentment, no voldries veure a una dona feble en el tron ​​de Hapes -Va observar en Trisdin-. Però l'Isolder podria quedar-se més satisfet amb una dona molt jove. Per molt competent que pugui ser aquesta dona en qualsevol cas, seria més probable que ell sentís que controlava la situació. Com és natural, una jove reina necessitaria els consells d'un assessor savi i experimentat, i una dona dotada de bon sentit no acudiria al seu espòs a la recerca de consell.

La Ta'a Chume se'l va quedar mirant fixament uns moments. Se li van formar arrugues al voltant dels ulls, prova que estava somrient per sota del vel.

-Encara que no em va atorgar una filla de la meva sang, estàs dient que jo encara podria formar una successora i modelar a la meva imatge a una jove prometedora.

-I, mentrestant, tenir a l'Isolder content i on no fes nosa.

Va sonar un riure bombollejant darrere del vel carmesí.

-Trisdin, no tens preu! Ara, ves a preparar-te per als festejos d'aquesta nit.

En Trisdin va marxar amb pas tranquil, satisfet de si mateix. El somriure de la Ta'a Chume va perdurar fins que la porta es va tancar rere de l'últim dels seus favorits. Després, es va dirigir al sofà i es va ensorrar en ell amb un profund sospir de preocupació.

A Hapes s'estaven forjant més tempestes de les que en Trisdin sabia o de les que podia imaginar tan sols remotament. Encara que la Ta'a Chume no ostentava el poder oficialment, tenia els seus recursos i les seves forces que li eren lleials. Una d'aquestes faccions, un grup nombrós i poderós, establert ja per la seva mare, era antijedi en el fons, i cada dia ho era de manera més virulenta. Les coses estaven prenent un caire tal, que ella havia de recompensar-los, si no volia perdre el seu suport. No podia arriscar-se a patir tal pèrdua: eren tan poderosos, que..., no ella no podia es permetre que se'n duguessin la seva força a una altra banda. Calia acontentar a aquella facció, o destruir-la.

I si bé els intents d'assassinat contra la família reial no tenien res de nou, la Ta'a Chume començava a acusar la càrrega del nivell de paranoia necessari per mantenir-se viva a si mateixa i la seva casa.

La Teneniel Djo no feia res per ajudar. Aquella força tan problemàtica havia transmès les ones expansives del desastre de Fondor, fent que la Teneniel perdés al seu segon fill no nascut, al que havia esperat tant de temps. Allò no havia transcendit encara fora del palau; la Ta'a Chume ho havia ocultat, pretextant que volia donar a la seva nora el temps necessari per a curar-se i per plorar el seu dol abans de fer pública la notícia.

En realitat, la Ta'a Chume considerava que aquest dol era una debilitat decadent, un luxe que Hapes no es podia permetre. Si hi havia suportat la Teneniel Djo tant de temps era senzillament perquè l'alternativa (un cop d'Estat per part d'alguna de les seves nebodes) resultava menys desitjable encara. L'Alyssia era una joveneta ambiciosa, però també era una dona amb sentit pràctic. El primer que faria com a reina mare seria destruir la Ta'a Chume i als seus descendents. La Ta'a Chume estava segura d'això, doncs era precisament el que faria ella mateixa al seu lloc.

Però el suggeriment d'en Trisdin oferia noves possibilitats. Amb un breu gest del cap, la Ta'a Chume va deixar segellat el destí del seu fill, de l'esposa d'aquest, i de tot Hapes.

L'única cosa que faltava llavors era trobar una jove prometedora que pogués merèixer l'aprovació de l'Isolder, i llavors s'acabaria la impresentable Teneniel Djo.

Següent