Viatge a la foscor (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La Jaina es va despertar bruscament, tot i que cap so havia alterat el seu estat de trànsit. Es va incorporar amb els sentits atents a la recerca del que l'havia fet despertar.

Però en la nau regnava el silenci, un silenci estrany. El silenci de la fragata yuuzhan vong era desconcertant per qui estava acostumat al brunzit i al rugit dels motors. La Jaina no estava segura exactament de per què havia esperat alguna cosa diferent; al cap i a la fi, quin so produïa la gravetat doblegant-se? Per ventura anava a proferir un forat negre un soroll com d'un xuclat gegant cada vegada que un dovin basal s'empassava un torpede de protons?

Es va fregar el clatell amb una mà, i després es va estirar, inspirant profundament. I llavors es va adonar de per què s'havia despertat.

L'aire estava carregat d'una olor lleu però penetrant, d'una olor que ella no era capaç de comparar amb cap altre que conegués. La Jaina es va impulsar per baixar del banc de corall i va córrer fins a la cabina de comandament.

Les línies d'estrelles es van fer visibles en sortir la nau del seu vol per l'hiperespai. L'olor estranya devia ser un sensor d'alguna classe.

Les estrelles es van enfocar en punts nítids, però van perdurar unes lleus línies, llum de les estrelles refractada per algun objecte metàl·lic que encara no era visible.

En Zekk estava ben ferm al seient del pilot, inclinat cap a la pantalla de visualització.

-Entrant! -Va exclamar.

La Jaina es va tornar cap al seient del pilot i es va inclinar per mirar de dalt a baix d'en Zekk. Venia cap a ells amb decisió un grup bigarrat de naus; alguns eren navilis hapans; altres, més propis de pirates i de contrabandistes.

En Ganner va lliscar al seient de l'artiller; el seu rostre atractiu estava adust davant la perspectiva de disparar contra aliats.

En Zekk va tocar amb el seu cap encaputxat el de la Jaina.

-Vols fer-te càrrec d'això? -li va preguntar.

-Torno a la càpsula de salvament. Llevat que la Tenel Ka arribi a Hapes, aquest podria ser el primer grup entre molts. Ganner, has de protegir-la passi el que passi. Això és el primer.

-Conec la meva missió -Va dir ell.

La Jaina li va donar un lleu encaixada a l'espatlla per indicar-li que es feia càrrec del seu dilema, i va marxar després precipitadament a la popa de la fragata. La Tenel Ka s'estava introduint en la càpsula de salvament negra, amb forma de llavor, escoltant amb atenció els consells que li donava ràpidament la Tahiri. Al seu costat hi havia en Tesar, l'Alema i la Tekli.

La noia rossa va aixecar la vista davant l'arribada de la Jaina. Es va incorporar i es va apartar.

-Tu ets el més semblant que tenim a un expert -li va recordar la Jaina-. No és moment de delegar. Informa.

La Tahiri va fer una ganyota i va arronsar les espatlles.

-Està tan preparada com pot arribar a estar. Preferiria anar-hi jo, però aquest és el seu món.

-Tenel Ka?

La guerrera va confirmar que estava preparada assentint amb el cap de forma ombrívola.

-Sense llums -Li va recordar la Jaina, assenyalant amb un gest del cap les formes vives fluorescents, semblants a líquens, que formaven petites colònies dins de la càpsula de salvament-. Dirigeix-te als afores de la ciutat real. Han passat dues hores estàndard des de la posta del sol, de manera que tens alguna possibilitat de ser discreta. Aterra on puguis, tot el prop de la ciutat que sigui possible sense cridar l'atenció. Nosaltres els mantindrem ocupats per donar-te tot el temps que puguem.

La Tenel Ka mirà la Tahiri. La jove Jedi va ajudar la dona d'un sol braç a posar-se al cap la caputxa de cognició. La Tahiri es va apartar. Els diafragmes de l'obertura de la càpsula es van tancar, i la petita nau es va alçar lleugerament del sòl.

Els Jedi es van apartar. Es va tancar una porta entre la càpsula i ella, i es va obrir un portal exterior. La càpsula de salvament va sortir al buit fosc ràpidament i en silenci.

La Jaina es va encaminar a la cabina de comandament, però es va aturar en interposar-se en el seu camí la Tahiri.

-Què puc fer jo?

-Vés a buscar a Lowbacca -li va proposar la Jaina-. Segueix treballant en el sistema de seguiment. Tu coneixes millor que cap de nosaltres el llenguatge yuuzhan vong. Pot ser que a la nau li doni per parlar més si té algú que la sàpiga escoltar bé.

La jove Jedi empal·lidí, però va sortir sense titubejar a la recerca del wookiee.

La Jaina comprenia la por de la Tahiri, i respectava la manera en què la noia es negava deixar-se dominar per ella. L'Ànakin li havia explicat algunes coses sobre el rescat de la Tahiri a Yavin IV. Havien robat una nau, i la caputxa de cognició havia intentat saltar-se la identitat veritable de la Tahiri per penetrar en els «records» que li havien implantat els Cuidadors.

«Interessant», va reflexionar.

La fragata va tremolar i va capcinejar quan va rebre el bombardeig de míssils hapans. La Jaina va recórrer el passadís a batzegades, rebotant d'una paret a una altra, mentre la nau tentinejava i donava batzegades.

Va arribar amb prou feines a la cabina de comandament i va arrencar del cap d'en Zekk la caputxa de pilot.

-Havies dit que ho estava fent bé -Va dir ell, en una mostra d'humor irònic.

-És clar que vaig mentir -Va respondre ella en la mateixa ona, mentre es posava al cap els controls.

En Zekk li va cedir immediatament el seient, però va seguir observant amb inquietud la pantalla de visualització mentre la Jaina s'instal·lava.

Els sensors de la nau la van inundar d'informació, i cap era bona.

-La hipervelocitat no funciona -Va anunciar, mentre feia virar la nau en una maniobra evasiva-. El dovin basal està pràcticament esgotat. Sembla que hem de triar entre escudar-nos i córrer.

-Córrer -Va suggerir l'Alema.

La Jaina va fer el que va poder, esquivant un camp de mines en canvi constant de làsers llambrejants i torpedes de protons. Es va anar allunyant amb constància dels seus atacants de Hapes, allunyant-los de la Tenel Ka.

L'Alema va deixar anar un sospir d'alleujament.

-Els estàs deixant enrere! Bon treball.

La Jaina va inspeccionar el cel a la seva esquena, aprofitant l'àmplia visió perifèrica que li donava la caputxa. La distància entre la nau yuuzhan vong i els seus atacants es feia cada vegada més gran. Però els altres seguien disparant, tot i estar fora d'abast de molt. La Jaina va advertir el canvi subtil de vector de les naus i va veure que el seu nou rumb es dirigia cap a un puntet negre; es tractava d'una nau tan petita que hauria estat imperceptible si no l'hagués vist amb el fons de les llums mortals.

-Porqueria Hutt! Han trobat la Tenel Ka -Va dir la Jaina. Va traçar un viratge tancat amb la nau i va tornar a llançar-se al combat.

-Sembla que ha aixecat a un eixam d'Interceptors Vespa -Va dir en Ganner-. Apropa'm més. Des d'aquí puc matar-los, però no incapacitar-los.

Un míssil d'impacte es dirigia veloçment cap a la nau. En Ganner va llançar un tret de plasma per interceptar-lo, i la Jaina va donar una forta batzegada per esquivar l'explosió resultant.

-No sembla que els pilots hapans comparteixin la teva inquietud -Va replicar ella.

El Jedi gran li va dirigir una mirada d'incredulitat.

-Què em dius, llavors?

La Jaina va passar al costat d'un parell de naus hapanes, que també van canviar de rumb i van prosseguir la persecució.

-Si vols parlar, molt bé, però cedeix el seient a algú que vulgui disparar!

-Tu posa-me'ls en línia i mantingues-te ferma -Va dir ell.

La Jaina va fer girar la fragata en un bucle ascendent, i després va caure en picat entre les dues naus perseguidores. Un tiroteig de làser donava feina al dovin basal, però la Jaina va mantenir un rumb constant perquè en Ganner pogués fer un tret net.

Va disparar dues vegades, assotant a les naus perseguidores amb rajos de plasma. Una de les Vespes va explotar en fragments de metall; una altra va aconseguir esquivar el tir. Però els residus flotants van travessar el metall prim de les ales de la tercera nau, llançant-la en espiral sense control.

Arribà un impuls de desànim procedent d'en Ganner, i el seu tir següent va fallar per molt, deliberadament.

-Ens estan atacant -li va recordar la Jaina.

-Podria haver donat en aquella nau!

-És clar, si hagués estat tan gran com un creuer de combat! Si no vas a donar-los, almenys tingues-los entretinguts.

El Jedi major va apartar la vista, prement les dents i escudant acuradament els seus pensaments.

Mentrestant, les naus hapanes seguien bombardejant al navili yuuzhan vong. En Tesar feia el que podia amb els escuts, però els trets eren massa i massa propers. La nau tremolava una vegada i una altra quan el foc de làser li castigava el casc. El pitjor de tot era que la Jaina percebia que el dovin basal, sobrecarregat, estava arribant al límit de la seva força. La càpsula de salvament s'allunyava surant en la foscor sense que la seguís cap nau hapana.

Ara que la Tenel Ka estava fora de perill, la Jaina virà i va aplicar tota l'energia disponible de la nau a una retirada aparent. Les naus hapanes els van perseguir durant uns moments, però després van abandonar la tasca.

-S'han anat a difondre la notícia -Va dir l'Alema amb to ombrívol.

La twi'lek va assenyalar la pantalla de visualització. Més enllà, girant lentament sobre si mateixa entre un rastre de restes metàl·liques, estava una de les naus que havia destruït accidentalment en Ganner. La Vespa estava gairebé intacte; només li faltava el segment posterior del seu cos insectoide.

-Si anem a reciclar les peces d'aquesta nau, no ens queda gaire temps.

-El sistema de comunicació! Bona idea -Va assentir la Jaina.

Va tornar a virar per tornar al lloc de la batalla. Després d'un parell d'intents, en Tesar va aconseguir calibrar el dovin basal perquè apliqués la gravetat justa per atreure la nau danyada.

La nau no estava pilotada; potser el pilot havia tingut temps d'evacuar-la. Però els controls semblaven intactes, i en Lowbacca va donar mostres de franca alegria davant la perspectiva de treballar amb circuits i metall.

No va trigar molt temps a trobar el que els feia falta. Va entrar a la cabina amb un udol triomfal, arrossegant la unitat de comunicació desmuntada, juntament amb una unitat d'alimentació. Va instal·lar l'aparell a terra, va sintonitzar la freqüència de salutació, i va lliurar la unitat de parla a la Jaina.

-Aquí la tinent Jaina Solo, pilot de l'Esquadró Murri, pilotant una fragata presa a l'enemic. Endavant.

Va repetir el missatge diverses vegades, fins que va sonar un cruixit de resposta en el comunicador.

-Mai vaig pensar que l'estàtica pogués sonar tan bé -Va murmurar la Jaina.

-Aquí Hesha Lovett, capitana de la nau real hapana -Va anunciar una veu femenina-. Hem rebut informes de la presència d'una nau yuuzhan vong. És la seva, tinent Solo?

-No m'agrada presumir -Va dir la Jaina secament-. Demanem permís per aterrar. Com més aviat sortim d'aquesta cosa, més a gust estarem.

Es va produir un moment de silenci, i després el comunicador va tornar a cruixir.

-No faltava més, Jaina. Tots els amics de la Tenel Ka són benvinguts a Hapes, arribin com arribin.

La Jaina va fer un bot, sorpresa. Aquella veu ressonant, culta, d'accent depurat i expressiu, era inconfusiblement la de la Ta'a Chume, l'àvia de la Tenel Ka.

Va repassar ràpidament la seva base de dades mental a la recerca del tractament adequat que havia de donar als membres de la reialesa hapana.

-Gràcies, Reina Mare. No estava segura de ser ben acollits. Ens vam veure obligats a disparar contra naus hapanes.

-Interceptors Vespa -Va dir la dona, llevant-li importància-. El més probable és que es tractés de pirates. Els exploradors que van presenciar la batalla van quedar gairebé tan disgustats per la seva presència com per la vostra. Està amb tu la meva néta?

En realitat, la Jaina albergava l'esperança que l'haguessin recollit els exploradors hapans.

-Bé, no exactament. Va sortir per davant en una càpsula de salvament per preparar el camí. No teníem una altra manera de comunicar-nos, fins que vam recollir una de les Vespes i vam reciclar el seu comunicador.

-Avisaré a totes les patrulles perquè estiguin atentes a l'arribada de la meva néta. Aterreu al port real, és clar, i veniu directament al palau. M'encarregaré que els oficials us estiguin esperant i que no intentin enviar-vos als camps de refugiats.

-De refugiats?

-Sí -Va dir l'antiga reina, expressant bastant desgrat en aquesta única paraula-. Però vosaltres, els teus amics i tu, sereu els meus hostes. Us veuré al palau.

A la Jaina se li va ocórrer pensar que l'antiga reina semblava sorprenentment, potser sospitosament, complaguda per la seva arribada.

El seu primer impuls va ser preguntar-li per què. Però una infància transcorreguda sota la tutela d'un primmirat androide de protocol no s'oblidava amb facilitat. La filla de la Leia Organa Solo va intercanviar una mica de xerrada intranscendent amb la Ta'a Chume, com era el correcte, parlant amb tota la cura i escoltant amb tota l'atenció que havia vist en la seva mare al llarg dels anys. Però la Ta'a Chume era tan hàbil com ella, i quan van posar fi a la comunicació, la Jaina haver de reconèixer que la cosa havia quedat en empat.

Es va recolzar al seient del pilot.

-La Ta'a Chume es porta alguna cosa entre mans.

-Com ho saps? -li va preguntar en Ganner.

-Ella és així sempre -Va respondre la Jaina, encongint d'una sola espatlla.

Un crit wookiee d'alegria fendí l'aire. En Lowbacca va entrar a la cabina girant sobre si mateix i fent girar la Tahiri en una mena de dansa exuberant. La va deixar a terra i va assenyalar la naucervell amb una urpa, amb gest dramàtic.

-Ho vam aconseguir -Va dir la Tahiri com per complir, però sense ànim.

-Heu trobat la Tenel Ka?

En Lowbacca va somriure i va pujar al seient del navegador. Es va posar la caputxa al cap d'una tirada, i va alçar les espatlles immenses en gest d'impaciència. Van passar uns moments, en els quals la Jaina va poder percebre a través de la Força com li pujava l'ansietat.

Emprant la caputxa de cognició, la Jaina va canviar l'enfocament a navegació. Les respostes que li van arribar li van aportar una lleu imatge mental, una ombra del que devia estar veient en Lowbacca.

-La càpsula de salvament s'allunya de Hapes! -Va dir-. O ha perdut el rumb, o algú l'ha recollit.

El wookiee va deixar anar un lament d'assentiment, i va començar a marcar el rumb per a la persecució.

* * *

La Tenel Ka va sentir la sacsejada sobtada del contacte, va sentir el raspat dels ganxos que feien presa al casc irregular de corall. El moment de la captura li va desencadenar un record cru i recent. El dolor, la pèrdua, la fúria... totes les emocions que li havien engendrat els dies transcorreguts com captiva dels yuuzhan vong, van inundar a la Jedi com un torrent.

Va sentir un brunzit mecànic, i va comprendre el que això significava. Uns petits trepants cargolaven afanyosament la nau als braços de recollida per assegurar-se recuperar-la. Cap yuuzhan vong s'embrutaria les mans amb màquines com aquelles.

Tranquil·litzada, es va treure la caputxa de cognició i va posar en ordre el millor que va poder les seves trenes de guerrera.

Ara que s'havia tret de sobre la càrrega de pilotar la càpsula, la Tenel Ka va alleujar els escuts que havia interposat entre la minúscula nau vivent i ella. Amb el seu ferotge caràcter independent, només feia servir la Força quan era necessari. Per a la seva manera de pensar, era absolutament essencial mantenir algun distanciament entre ella i els yuuzhan vong o qualsevol de les criatures d'aquests.

Tot d'una, la seva ment no escudada es va inundar d'una barreja familiar de calor i humor, d'amistat i frustració.

-Jacen -Va dir amb estranyesa, reconeixent aquella presència que significava més per a ella que cap altra. La Tenel Ka va conèixer per un moment la felicitat completa, que li havia semblat una il·lusió des del dia en què va comprendre que quan en Jacen la mirava, només veia en ella una vella amiga. Però la felicitat era un do tan dolç com a passatger. La llum que era Jacen va vacil·lar, i després va cremar amb una calor blanca atroç.

La Tenel Ka, malgrat el seu valor estoic i del seu condicionament superior, va deixar anar un xiscle de ràbia i de dolor.

La seva reserva es va fer miques, i tota una vida d'emocions acuradament controlades i escudades va entrar en erupció com un volcà dathomirià. Es va regirar cegament contra els murs de la seva presó, colpejant el corall amb el seu únic puny, disposada a sortir, a trobar a Jacen, a lluitar i a morir per alliberar-lo.

Després, la llum va desaparèixer, i la seva absència va ser un cop més devastador que el primer.

La Tenel Ka va passar un llarg moment asseguda a la foscor sobtada, aclaparada i en silenci. Movia els llavis donant forma a paraules de negació que no era capaç de fer passar més enllà d'aquell nus que tenia a la gola i que li resultava tan poc familiar.

La càpsula de salvament va xocar pesadament contra la nau. Les eines de tall brunzien fendint el casc de corall. La Tenel Ka va contemplar cansadament la caputxa de cognició que havia descartat. Si se la posava de nou, podria obrir el casc amb un simple pensament. Tenia les emocions tan en carn viva que no suportava la idea d'unir-se a la nau.

Es va obrir una fissura a la càpsula i va caure a la falda de la Tenel Ka un bloc de corall. Ella el va apartar i va despenjar del seu cinturó el seu sabre làser.

-Aparteu-vos -Va ordenar, sorprenent-se a si mateixa del to fred i controlat de la seva veu.

Una llum viva i brillant de color turquesa va saltar del sabre làser de la Tenel Ka. Va acabar de tallar el casc en pocs moments, i després es va aixecar ràpidament, amb l'arma apuntant cap avall, en posició no amenaçant, però disposada per si era necessari.

Hi havia almenys una dotzena de persones reunides al voltant de la càpsula, totes elles humanes, totes elles reconeixibles com a hapans.

Els avantpassats remots de la Tenel Ka havien estat pirates que es disputaven els uns als altres la recerca i la captura de les companyes més belles possibles. El que havia començat com una mesura pròpia d'estatus peculiar en aquesta cultura, s'havia convertit en una mena de cria selectiva. En general, els habitants de Hapes eren més alts i atractius que els d'altres mons del cúmul estel·lar Hapes. Tots els seus rescatadors eren alts i bells, encara que alguns semblaven francament espatllats.

Guardaven silenci, potser per la sorpresa de trobar-amb una guerrera Jedi en lloc del yuuzhan vong que esperaven. La Tenel Ka els va recórrer amb una mirada dels seus freds ulls grisos.

Alguns membres de la tripulació portaven vestidures carmesines que els proclamaven com a membres de la guàrdia reial. Va advertir també a alguns civils de mala vida, tots ells amb roba vermella desgastada o destenyida. Fins i tot els que lluïen l'uniforme blanc de l'Armada del Consorci portaven alguna cosa vermella, ni que fos un penjoll esmaltat o un mocador. Aquesta expressió succedània de solidaritat li va disparar tots els sensors d'alarma en el fons de la ment.

-Quina nau és aquesta? -Va preguntar.

Un dels homes, un home alt i ros que tenia un lleu semblança amb el seu pare, li va fer una reverència burleta.

-Benvinguda a l'Esperit Estel·lar, Princesa. Estàs a bord d'un creuer Beta que va ser de l'armada hapana.

La Tenel Ka aclucà els ulls assimilant això. El creuer Beta era una nau de guerra petita, molt més manejable que els creuers de la classe Hapes Nova, que eren molt més grans. Els creuers Beta s'havien emprat en grans nombres a Fondor. Pocs havien sobreviscut. El més probable era que la tripulació d'aquell fos una companyia heterogènia de supervivents, desertors de la batalla de Fondor i contrabandistes que veien que la invasió yuuzhan vong s'estava empassant el seu mitjà de vida.

La salutació no la va sorprendre. Pocs hapans deixarien de reconèixer en una Jedi d'un sol braç, amb cabells vermells daurats, la qual era, a desgrat, la seva princesa. Com eren pirates i desertors (no precisament homes i dones amb honor), la Tenel Ka va suposar que pensaven demanar per ella el major rescat que poguessin aconseguir. Però tot i que encara se li estava formant aquest pensament, l'enemistat que irradiaven tots ells li va fer deixar-ho de banda.

La comprensió la va inundar en una onada ràpida, ardent.

-Sou Ni'Korish -Va grunyir, pronunciant el nom de la facció que havia estat inspirada per la seva besàvia, una reina mare que odiava els Jedi i que havia fet tot el que estava a la seva mà per eradicar-los-. Havia sentit rumors d'un intent de cop d'Estat, d'un atemptat per covards que aguaiten en les ombres. Seríeu vosaltres?

El seu captivador va respondre amb una reverència burleta.

-Digueu-me, com els va anar als Ni'Korish? Segueix viva la meva mare? -Va preguntar ella.

-Sí, per desgràcia -Va replicar el cap-. Però no conservarà el tron ​​molt de temps.

La Tenel Ka li va dedicar un somriure adust.

-Ets injust amb ella si creus que abdicarà a canvi de la meva tornada, i m'insultes a mi si suggereixes que estic disposada a comprar la meva llibertat en aquest preu.

Ell li va tornar el somriure, però el seu era més dur encara, amb una ganyota lasciva de rèptil.

-Mai insultaríem a la reina mare ni a la seva filla Jedi. Però als yuuzhan vong no els importen tant les qüestions d'honor i de protocol.

Quedava clar el que volia dir. El sabre làser de la Tenel Ka va pujar de cop a la posició d'en guàrdia.

-No em deixaré capturar.

-Princesa, em fereixes! -Va protestar ell, portant-se una mà al cor-. Et portarem a Hapes sana i estàlvia. Potser siguem desertors, però no som traïdors. L'única cosa que et demanem és que ens ajudis a atrapar al Jacen i la Jaina Solo. Si ets una veritable princesa de Hapes, estaràs disposada de bona gana a ajudar-nos a donar el seu merescut als que van deixar anar el Centràlia contra la flota hapana.

Una onada d'ira ardent va inundar la Tenel Ka, però aquesta va mantenir la compostura.

-Saps el que li va passar a un ambaixador de la Nova República que va caure en mans dels yuuzhan vong? El van matar, li van decorar els ossos amb or i pedres precioses i se'ls van enviar als seus. Jo no enviaria ni tan sols a un enemic que corregués aquesta sort, i mai a un amic!

L'expressió d'ell es va enfosquir, i va fer una mirada a un grup d'homes uniformats.

-Llavors, em temo que haurem de sortir-nos-en amb tu -Va dir-. Si la Jaina Solo pensa com tu, pot ser que estigui disposada a intercanviar-se a si mateixa per la teva llibertat.

-No tindrà ocasió.

Abans que cap dels hapans hagués pogut treure una arma, la fulla de color turquesa de la Tenel Ka va saltar cap a ells com un torpede de protons.

Tots els presents en el celler de càrrega van retrocedir durant un instant, intimidats per la ira que es llegia en els ulls grisos de la Jedi i per l'arma ardent que empunyava.

Després, el cap dels Ni'Korish es va despenjar del cinturó una vibronavalla, i els altres van recordar que també ells tenien armes.

Van avançar, envoltant-la ràpidament.

 Següent