diumenge, 28 de febrer del 2016

Aliança Letal (XLV)

Anterior



CAPÍTOL 45

La Larin estava més enllà de sorpresa. Després d'escapar de la pluja d'artilleria del Primordial i cavalcar en el ganxo celestial de camí a l'equador, estava només amb un lleu sentiment de preocupació perquè sentia l'estructura sota d'ella començant a caure. Ara què?
En Jopp es va fer ressò de la seva confusió.
-Em pensava que aquesta cosa estava enlairant-se, i ara va a aterrar. Desitjaria que els hexes es miressin la ment.
El ganxo celestial es va sacsejar per sota d'ells, i ells es van agafar l'un a l'altre buscant suport.
-Això no sembla aterrar -va dir ella-. Una mica més...
No va acabar aquest pensament. Cada hexe en l'estructura va escollir aquest moment per deixar anar al seu veí, provocant que tota l'estructura es desplomés i s'enfonsés cap avall. Estava de sobte muntada en una onada accelerant d'hexes individuals, no una estructura sòlida. Era com fer surf, però sense una taula, i amb un mar de lava fosa en lloc d'una platja a l'altre extrem.
-Aguanta! -va cridar mentre l'onada d'hexes els portava cap avall.
En Jopp es va aferrar al seu braç el que va poder, però el corrent inevitablement els va separar. La Larin es va ajupir i va agafar la vora guia d'un únic hexe amb tota la força de la seva mà esquerra prostètica, esperant sobreviure a l'onada sense caure o ser aixafada. L'hexe no va objectar. Semblava totalment passiu. Això la va sorprendre, però no es va queixar. Era només una altra sorpresa en els talons de moltes més.
El torrent d'hexes era suficient per omplir el cràter que era tot el que quedava de l'antic lloc de l'IC. Ella es va encongir mentre una massa de fluid vermell s'alçava per trobar-se amb ella, però no era del tot lava. El fluid sanguinolent va arribar fins als seus genolls, llavors va parar d'elevar-se. Ella va deixar anar l'hexe i va trobar que podia posar-se dempeus.
Sentint com que caminava en un somni, va caminar d'hexe a hexe cap al mur del cràter més proper. No hi havia senyals d'en Jopp, però va descobrir una figura observant el seu progrés a la vora del llac, movent les mans d'ànim. A mesura que es va acostar, va reconèixer la imponent forma negra d'en Darth Chratis. No era ell qui movia les mans. Era la figura alta, esvelta que s'alçava al costat d'ell.
El seu cor va fer un tomb. Era en Shigar.
Ella va augmentar el pas. Somni o no somni, anava a agafar avantatge d'aquest desenvolupament mentre durés.

* * *

En Shigar va observar la figura de casc verd creuant la massa fumejant d'hexes al llac. No podia estar segur que fos ella, i es va dir a si mateix de no tenir esperances. Però al seu interior estava segur. Hi havia alguna cosa en la forma en què es movia, la lleu fermesa de la mà esquerra de la figura conforme la movia amb ànim en resposta.
Darth Chratis aguaità de lluny, encara tractant d'aconseguir el Primordial en el seu comunicador. Fins aquí, no hi havia hagut resposta de la flota de dalt, tot i que els comunicadors finalment començaven a aclarir-se.
En Shigar va caminar amb cura baixant de la riba conforme la figura passant s'aproximava. Ell va alçar la seva mà, i finalment va captar una mirada de la cara de l'interior del casc. Certament era la Larin, i estava radiant. Amb un cop poderós, va tirar d'ella cap a la riba.
Ella es va alçar el visor, i ell va fer el mateix.
-Quin plaer trobar-te aquí -va dir ella.
-Estàs plorant?
-Què? No. Tinc al·lèrgies. I què si ho estic? Ha estat un dia molt llarg.
Ell la va abraçar.
-Segur que ho ha estat.
Ella li va tornar l'abraçada, però no per massa.
-Què passa amb els hexes? -va preguntar conforme es van apartar.
-No ho sé -va dir ell.- La cosa en el llac es va desintegrar mentre el ganxo celestial va arribar. Ni tan sols sabia que estava fet d'hexes fins llavors. Semblaven confusos. Ara no estan fent res en absolut.
Ell va parlar massa aviat. El centre del llac bullia i bombollejava. Els hexes es retorçaven conforme la tecnologia punta d'alguna cosa gran i gris emergia de les profunditats. En Shigar va posar el seu braç esquerre al voltant de la Larin, preparat per protegir-la rere d'un escut si això resultava ser un nou tipus d'atac, però ella el va apartar.
-És una nau -va dir ella, apressant-se de nou cap avall a la vora del llac-. Mira!
Ell va aclucar els ulls. L'objecte semblava una nau estel·lar. Un model antic, de fabricació Imperial, potser.
La nau va rodar, presentant un ampli lateral cap al cel. Una escotilla es va obrir i dues figures van saltar fora. Un so estrany va escombrar sobre la superfície del llac; un clic d'extremitats de metall movent-se a través del dens fluid. Els hexes estaven excitats, formant una nova aglomeració.
Tot el que van fer va ser un pont connectant a la nau amb la riba. El pont estava dirigit directament cap a Darth Chratis. Ell va mirar cap amunt mentre dues figures començaven a caminar cap a ell.
En Shigar i la Larin van pujar per unir-se a ell. Un grapat d'altres figures disperses per la vora del cràter va fer el mateix. En Shigar va agafar velocitat quan va reconèixer a la Mestra Satele com una del parell que havia emergit de la nau. Va sentir un ressorgiment d'optimisme. Primer la Larin, i ara ella. Potser el desastre havia estat evitat després de tot!
Acompanyant a la Mestra Satele estava l'aprenenta de Sith, Eldon Ax. El seu casc estava tret, exposant els cabells vermells salvatges i els ulls de vores fosques. En Shigar estava prou a prop per escoltar el que va dir mentre s'aproximava a la seva Mestra.
-M'allibero del teu servei, Darth Chratis.
-No té sentit -va dir ell amb una mirada d'irada sorpresa-. Tu ets la meva aprenenta, i així ho seràs fins que jo jutgi que encaixes amb el que es diu una Sith.
-Tu m'alliberaràs -va dir ella, arribant a una distància de dues passes d'ell- o patiràs les conseqüències.
Ell va riure.
-Amb quines possibles conseqüències pots amenaçar-me? No em diguis que aquesta patètica Jedi t'ha convertit. -Ell va alçar el seu sabre làser i va adoptar un posat preparat-. Us mataré a ambdues abans que puguis donar un sol pas cap a mi.
La Mestra Satele va empunyar la seva espasa en resposta i en Shigar va desitjar que no hagués perdut la seva.
Però l'Eldon Ax no es va moure.
-No he estat convertida -va dir ella-. Simplement m'he adonat de com he estat utilitzada. La meva ràbia estava constantment dirigida cap a fora, cap a la meva mare i Dao Stryver, o cap a dins, cap a mi mateixa. La persona amb la que havia d'haver estat més enfadada estava just al meu costat. El meu professor. El meu Mestre. Tu.
Darth Chratis va somriure com una calavera.
-La ràbia porta a l'odi -va dir ell-. L'odi porta al poder. Veus com de bé que t'he ensenyat?
-En efecte m'has ensenyat bé. I per això m'allibero a mi mateixa del teu servei, milord, sabent que tu mai ho faries.
Un so creixent des de darrere d'ella va captar l'atenció d'en Darth Chratis. Els hexes s'estaven alçant en un increment enorme i fluint fora del llac. Gotejant fluid semblant a la sang, ells arribaven en massa cap a la pinya en la vora del cràter. La Larin va agafar el braç d'en Shigar i va tirar d'ell fora del camí. La Mestra Satele es va unir a ells. Només l'Ax i el seu Mestre van romandre davant l'horrible marea.
Els raigs van resplendir. El sabre làser d'en Darth Chratis apunyalava i tallava. Però hi havia massa d'ells perquè un home, fins i tot perquè un Lord Sith, els fes retrocedir. L'Ax no va fer res conforme l'onada els va embolicar a tots dos.
-Què està passant? -va preguntar la Larin.
Sobre el soroll dels hexes, la Mestra Satele va contestar.
-Crec que la nostra jove amiga ha descobert qui vol ser realment.
-I qui és aquesta? -va preguntar en Shigar.
Amb un gemec de to agut, una llançadora s'abalançava cap a baix per sobre dels seus caps. La Mestra Satele va mirar amunt conforme el navili s'acostava per aterrar. Mostrava una insígnia de la República, i anava seguida de prop per una equivalent Imperial. Van tocar terra a cada costat del tentacle d'hexes que s'allargava fora del llac.
Un oficial júnior de la República trotà fora del navili que havia aterrat a prop seu i va saludar la Larin. Mantenint un ull a prop de l'eixam d'hexes que havia embolicat a l'Ax i Darth Chratis, l'adarià va parlar sense alè:
-Hem atrapat els límits d'una transmissió Imperial cridant per a una evacuació d'emergència i l'hem seguit fins a baix. Estan tots bé?
-De moment -va dir la Mestra Satele, guiant-los lluny-. Quina és la situació en l'òrbita?
-És difícil d'explicar. Les nostres comunicacions van ser caòtiques per un moment, i ara tots els nostres bancs de dades han estat escombrats.
-Per qui?
-No ho sé, senyora. La Capitana Pipalidi us informarà a vostè i al director Vii quan els torni a portar a l'òrbita.
-Ula ho farà també? -va preguntar la Larin.
-El tenim a bord ara mateix -va dir ell-. El vam trobar a la deriva en una càpsula cridant per ajuda, i el vam agafar de camí avall. No explicarà com va arribar allà, però sembla estar prou bé.
-Això està bé -va dir la Larin-. M'alegro que estigui bé.
En Shigar va mirar a la llançadora. Era la cara que podia veure la de l'enviat, fent una ullada a través del port de vistes? No podria dir-ho.
-Respecte als hexes -es va aventurar a jove oficial, mirant cap enrere sobre la seva espatlla-. Vull dir, s'ha acabat?
-No ho crec -va dir la Mestra Satele-. No del tot.

* * *

L'Ula observava des de la seguretat de la llançadora. No hi havia res que li detingués de deixar el seu seient. No estava sota guàrdia, o si més no sota sospita. Podia haver caminat cap a fora en qualsevol moment, i llançar-se a si mateix als hexes si hagués volgut.
La traïció d'en Jet cap a ell encara li picava, tot i així, per tant es va quedar just on era.
Va començar a anar malament abans que el ganxo celestial es va col·lapsar. Després de la reflexió dels míssils del Primordial, en Jet va considerar llançar el Primordial mateix sobre l'objectiu, en un intent desesperat de frustrar els plans dels hexes. L'Ula havia discutit en contra d'això, incapaç de carregar amb tal pèrdua de vides humanes.
-Mil o així per salvar trilions -havia dit en Jet.- No és un intercanvi just?
-Ni tan sols sabem si podria funcionar! I si no ho fa, estarem fins i tot pitjor del que estem ara.
-Si estàs preocupat per destruir una nau Imperial...
-De veritat creus que deixaria que això s'interposés en el camí de fer el correcte?
Només quan va dir les paraules es va adonar que volia dir això.
L'assumpte es va tornar irrellevant per complet quan el ganxo celestial va caure.
-Sembla com si algú hagués trobat una forma de fer el que nosaltres no podem -Va dir en Jet.- En aquest cas ja no som necessaris. Fora del seient, director Vii. És hora que anem per camins separats.
L'anunci li havia agafat completament per sorpresa.
-De què estàs parlant? Em quedo amb tu.
-No, no ho faràs. -En Jet havia tret un blàster i l'havia cobert mentre Ferralla l'arrossegava fora de la cabina de comandaments. La força del droide era massa gran per resistir-la-. Tenim assumptes en una altra part.
-Espera! -L'Ula es va aferrar a la vora de l'escotilla d'aire-. Porta'm amb tu, si us plau!
En Jet havia mogut el seu cap, però no sense compassió.
-Has de trobar el teu propi lloc, col·lega, i no crec que hagi de ser amb mi. Digues hola en aquesta encantadora dona; i deixa de fingir, si mai tens esperances de tenir una oportunitat amb ella.
L'escotilla d'aire havia xiuxiuejat tancant-se, es van encendre raigs explosius, i Ula va ser expulsat al buit. Si no li hagués trobat la llançadora que passava, hauria caigut al planeta de sota; o fins i tot al forat negre; però l'Ula no suposava que en Jet hagués deixat alguna cosa així a les probabilitats.
Ara estava a una distància d'una salutació de la Larin, i no sabia què fer.
La massa d'hexes que havia aclaparat a Darth Chratis es va retirar al llac, deixant només a la jove Sith darrere. Ella es va girar per encarar el llac, va alçar els braços sobre el seu cap, i els hi va parlar. Els hexes van respondre, formant noves aglomeracions, canviant la seva ment col·lectiva cap a noves tasques. Alguns van baixar de tornada a l'estany; altres es van eixamenar cap a diversos llocs diferents a la paret del cràter i van combinar els seus polsos en làsers poderosos tallants. Les vibracions van arribar fins a ell fins i tot a través de les parets i el terra de la llançadora. Va veure la Larin i als altres elevar-se sobre els seus peus, com si el terra estigués sent colpejat sota ells, també.
La Mestra Satele es va aproximar a la jove Sith. Van intercanviar unes poques paraules, llavors van partir. La Gran Mestra tornà amb la Larin i en Shigar i l'oficial que havia corregut per trobar-se amb ells. Junts, es van afanyar cap a la llançadora.
-Truca a la resta -estava dient ella mentre va muntar la rampa i entrava en la càrrega de passatgers principal.- Si no poden arribar aquí a temps, envia una altra llançadora.
-Què està passant? -va preguntar l'Ula-. Què està passant allà fora?
La Mestra Satele ja se n'havia anat cap a la cabina de comandaments.
-No ho sé -va dir la Larin, somrient-li. Els motors van gemegar-. Però sembla que marxem.
En Shigar li va saludar amb un assentiment, el qual va tornar profundament. El Padawan semblava no menys malparat que la Larin i la Mestra Satele. El terreny de guerra havia estat just tan extenuant com la lluita en l'aire.
Els elevadors propulsors de la llançadora el van pressionar contra seu seient. Ell va fer una última ullada a través de la finestra i va veure les parets del cràter col·lapsant-se al voltant del llac sanguinolent. Lava ferotge del mar fos de l'exterior s'estavellava, cremant i destruint mentre queia. Els núvols de fum s'engrossien i s'arremolinaven, ocultant a la jove Sith de la vista.

* * *

-Vas a destruir-los -va dir la Mestra Satele.
L'Ax no va respondre. No era una pregunta, però demanava una resposta, i ella era acurada per mantenir-la per si mateixa. Els hexes estaven fluint cap avall per destruir l'hàbitat inundat a trossos. Quan acabin, trencarien cap als pous geotèrmics i es mantindrien perforant fins que el magma cru fluís des de sota. El que la lava real no fes cremar, la calor del nucli el fondria i el convertiria en escòria.
-Què hi ha de la Lema Xandret? -va pressionar la Mestra Satele-. No hi ha molt d'aquest fluid amniòtic, però pot ser salvada.
-Creus que ho hauria de ser? -va preguntar l'Ax, pensant en la vida del seu clon en el tanc, tallada de la Força, tan aïllada de l'univers al seu voltant que ni tan sols sabia què era l'Imperi. La Cínzia podria haver detingut els hexes en qualsevol moment, però no ho va fer. La filla renascuda de la Lema Xandret, i ella mateixa, mutades en un horrible ressò de maternitat, eren més responsables pel dany que els propis hexes.
Tot era sobre el control, es va adonar ara. La Xandret havia tractat de controlar a la Cínzia clonada, i va perdre el control dels hexes. Darth Chratis havia tractat de controlar-la, però ella s'havia tornat contra ell. La ràbia no era suficient per si sola.
Ella encara podia escoltar a la seva mare cridar.
-No és el meu deure de decidir si l'hauries de salvar o no -va dir la Mestra Satele-, però li ho vas prometre a la Cínzia.
L'Ax havia promès moltes coses, a si mateixa, a Darth Chratis, al Consell Fosc, i finalment a l'Emperador.
Però això havia estat abans. Abans que entengués que tenia elecció.
No pots esperar misericòrdia de mi, Mestre, el dia que les nostres posicions s'inverteixin.
-Vaig mentir -Digué ella.
La Gran Mestra va assentir. L'Ax no sabia si ho havia entès o no. Que deixés de parlar era suficient.
L'Ax es va aixecar i va observar als hexes treballar mentre els altres fugien. L'olor a la sang cremant era dolça en les seves fosses nasals. Les cendres que suaument plovien sobre ella se sentien suaus i càlides, com plomes. Lentament, la veu es va esvair de la seva ment. Ella va respirar profundament, sentint-se en pau. Només el constant bel del pilot de la llançadora pertorbava la seva tranquil·litat.
Ella es va quedar tant com va poder. Quan el sòl va amenaçar amb dissoldre's sota ella i el cel es va encendre amb estrelles fugaces; hexes orbitals, caient a la seva condemna; ella es va girar per abandonar la llar que la seva mare havia construït, per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada