CAPÍTOL
45
La Larin estava més enllà de
sorpresa. Després d'escapar de la pluja d'artilleria del Primordial i cavalcar en el ganxo celestial de camí a l'equador,
estava només amb un lleu sentiment de preocupació perquè sentia l'estructura
sota d'ella començant a caure. Ara què?
En Jopp es va fer ressò de la seva
confusió.
-Em pensava que aquesta cosa estava
enlairant-se, i ara va a aterrar. Desitjaria que els hexes es miressin la ment.
El ganxo celestial es va sacsejar per
sota d'ells, i ells es van agafar l'un a l'altre buscant suport.
-Això no sembla aterrar -va dir
ella-. Una mica més...
No va acabar aquest pensament. Cada
hexe en l'estructura va escollir aquest moment per deixar anar al seu veí,
provocant que tota l'estructura es desplomés i s'enfonsés cap avall. Estava de
sobte muntada en una onada accelerant d'hexes individuals, no una estructura
sòlida. Era com fer surf, però sense una taula, i amb un mar de lava fosa en
lloc d'una platja a l'altre extrem.
-Aguanta! -va cridar mentre l'onada d'hexes
els portava cap avall.
En Jopp es va aferrar al seu braç el
que va poder, però el corrent inevitablement els va separar. La Larin es va
ajupir i va agafar la vora guia d'un únic hexe amb tota la força de la seva mà
esquerra prostètica, esperant sobreviure a l'onada sense caure o ser aixafada. L'hexe
no va objectar. Semblava totalment passiu. Això la va sorprendre, però no es va
queixar. Era només una altra sorpresa en els talons de moltes més.
El torrent d'hexes era suficient per
omplir el cràter que era tot el que quedava de l'antic lloc de l'IC. Ella es va
encongir mentre una massa de fluid vermell s'alçava per trobar-se amb ella,
però no era del tot lava. El fluid sanguinolent va arribar fins als seus
genolls, llavors va parar d'elevar-se. Ella va deixar anar l'hexe i va trobar
que podia posar-se dempeus.
Sentint com que caminava en un somni,
va caminar d'hexe a hexe cap al mur del cràter més proper. No hi havia senyals
d'en Jopp, però va descobrir una figura observant el seu progrés a la vora del
llac, movent les mans d'ànim. A mesura que es va acostar, va reconèixer la
imponent forma negra d'en Darth Chratis. No era ell qui movia les mans. Era la
figura alta, esvelta que s'alçava al costat d'ell.
El seu cor va fer un tomb. Era en Shigar.
Ella va augmentar el pas. Somni o no
somni, anava a agafar avantatge d'aquest desenvolupament mentre durés.
* * *
En Shigar va observar la figura de
casc verd creuant la massa fumejant d'hexes al llac. No podia estar segur que
fos ella, i es va dir a si mateix de no tenir esperances. Però al seu interior
estava segur. Hi havia alguna cosa en la forma en què es movia, la lleu fermesa
de la mà esquerra de la figura conforme la movia amb ànim en resposta.
Darth Chratis aguaità de lluny,
encara tractant d'aconseguir el Primordial
en el seu comunicador. Fins aquí, no hi havia hagut resposta de la flota de
dalt, tot i que els comunicadors finalment començaven a aclarir-se.
En Shigar va caminar amb cura baixant
de la riba conforme la figura passant s'aproximava. Ell va alçar la seva mà, i
finalment va captar una mirada de la cara de l'interior del casc. Certament era
la Larin, i estava radiant. Amb un cop poderós, va tirar d'ella cap a la riba.
Ella es va alçar el visor, i ell va
fer el mateix.
-Quin plaer trobar-te aquí -va dir
ella.
-Estàs plorant?
-Què? No. Tinc al·lèrgies. I què si
ho estic? Ha estat un dia molt llarg.
Ell la va abraçar.
-Segur que ho ha estat.
Ella li va tornar l'abraçada, però no
per massa.
-Què passa amb els hexes? -va
preguntar conforme es van apartar.
-No ho sé -va dir ell.- La cosa en el
llac es va desintegrar mentre el ganxo celestial va arribar. Ni tan sols sabia
que estava fet d'hexes fins llavors. Semblaven confusos. Ara no estan fent res
en absolut.
Ell va parlar massa aviat. El centre
del llac bullia i bombollejava. Els hexes es retorçaven conforme la tecnologia
punta d'alguna cosa gran i gris emergia de les profunditats. En Shigar va posar
el seu braç esquerre al voltant de la Larin, preparat per protegir-la rere d'un
escut si això resultava ser un nou tipus d'atac, però ella el va apartar.
-És una nau -va dir ella, apressant-se
de nou cap avall a la vora del llac-. Mira!
Ell va aclucar els ulls. L'objecte
semblava una nau estel·lar. Un model antic, de fabricació Imperial, potser.
La nau va rodar, presentant un ampli
lateral cap al cel. Una escotilla es va obrir i dues figures van saltar fora.
Un so estrany va escombrar sobre la superfície del llac; un clic d'extremitats
de metall movent-se a través del dens fluid. Els hexes estaven excitats,
formant una nova aglomeració.
Tot el que van fer va ser un pont
connectant a la nau amb la riba. El pont estava dirigit directament cap a Darth
Chratis. Ell va mirar cap amunt mentre dues figures començaven a caminar cap a
ell.
En Shigar i la Larin van pujar per
unir-se a ell. Un grapat d'altres figures disperses per la vora del cràter va
fer el mateix. En Shigar va agafar velocitat quan va reconèixer a la Mestra
Satele com una del parell que havia emergit de la nau. Va sentir un ressorgiment
d'optimisme. Primer la Larin, i ara ella. Potser el desastre havia estat evitat
després de tot!
Acompanyant a la Mestra Satele estava
l'aprenenta de Sith, Eldon Ax. El seu casc estava tret, exposant els cabells
vermells salvatges i els ulls de vores fosques. En Shigar estava prou a prop
per escoltar el que va dir mentre s'aproximava a la seva Mestra.
-M'allibero del teu servei, Darth
Chratis.
-No té sentit -va dir ell amb una
mirada d'irada sorpresa-. Tu ets la meva aprenenta, i així ho seràs fins que jo
jutgi que encaixes amb el que es diu una Sith.
-Tu m'alliberaràs -va dir ella,
arribant a una distància de dues passes d'ell- o patiràs les conseqüències.
Ell va riure.
-Amb quines possibles conseqüències
pots amenaçar-me? No em diguis que aquesta patètica Jedi t'ha convertit. -Ell va
alçar el seu sabre làser i va adoptar un posat preparat-. Us mataré a ambdues
abans que puguis donar un sol pas cap a mi.
La Mestra Satele va empunyar la seva
espasa en resposta i en Shigar va desitjar que no hagués perdut la seva.
Però l'Eldon Ax no es va moure.
-No he estat convertida -va dir
ella-. Simplement m'he adonat de com he estat utilitzada. La meva ràbia estava
constantment dirigida cap a fora, cap a la meva mare i Dao Stryver, o cap a
dins, cap a mi mateixa. La persona amb la que havia d'haver estat més enfadada
estava just al meu costat. El meu professor. El meu Mestre. Tu.
Darth Chratis va somriure com una
calavera.
-La ràbia porta a l'odi -va dir ell-.
L'odi porta al poder. Veus com de bé que t'he ensenyat?
-En efecte m'has ensenyat bé. I per
això m'allibero a mi mateixa del teu servei, milord, sabent que tu mai ho
faries.
Un so creixent des de darrere d'ella
va captar l'atenció d'en Darth Chratis. Els hexes s'estaven alçant en un
increment enorme i fluint fora del llac. Gotejant fluid semblant a la sang,
ells arribaven en massa cap a la pinya en la vora del cràter. La Larin va
agafar el braç d'en Shigar i va tirar d'ell fora del camí. La Mestra Satele es
va unir a ells. Només l'Ax i el seu Mestre van romandre davant l'horrible
marea.
Els raigs van resplendir. El sabre
làser d'en Darth Chratis apunyalava i tallava. Però hi havia massa d'ells
perquè un home, fins i tot perquè un Lord Sith, els fes retrocedir. L'Ax no va
fer res conforme l'onada els va embolicar a tots dos.
-Què està passant? -va preguntar la Larin.
Sobre el soroll dels hexes, la Mestra
Satele va contestar.
-Crec que la nostra jove amiga ha
descobert qui vol ser realment.
-I qui és aquesta? -va preguntar en Shigar.
Amb un gemec de to agut, una
llançadora s'abalançava cap a baix per sobre dels seus caps. La Mestra Satele
va mirar amunt conforme el navili s'acostava per aterrar. Mostrava una insígnia
de la República, i anava seguida de prop per una equivalent Imperial. Van tocar
terra a cada costat del tentacle d'hexes que s'allargava fora del llac.
Un oficial júnior de la República
trotà fora del navili que havia aterrat a prop seu i va saludar la Larin.
Mantenint un ull a prop de l'eixam d'hexes que havia embolicat a l'Ax i Darth
Chratis, l'adarià va parlar sense alè:
-Hem atrapat els límits d'una
transmissió Imperial cridant per a una evacuació d'emergència i l'hem seguit
fins a baix. Estan tots bé?
-De moment -va dir la Mestra Satele,
guiant-los lluny-. Quina és la situació en l'òrbita?
-És difícil d'explicar. Les nostres
comunicacions van ser caòtiques per un moment, i ara tots els nostres bancs de
dades han estat escombrats.
-Per qui?
-No ho sé, senyora. La Capitana
Pipalidi us informarà a vostè i al director Vii quan els torni a portar a
l'òrbita.
-Ula ho farà també? -va preguntar la Larin.
-El tenim a bord ara mateix -va dir
ell-. El vam trobar a la deriva en una càpsula cridant per ajuda, i el vam
agafar de camí avall. No explicarà com va arribar allà, però sembla estar prou
bé.
-Això està bé -va dir la Larin-.
M'alegro que estigui bé.
En Shigar va mirar a la llançadora.
Era la cara que podia veure la de l'enviat, fent una ullada a través del port
de vistes? No podria dir-ho.
-Respecte als hexes -es va aventurar
a jove oficial, mirant cap enrere sobre la seva espatlla-. Vull dir, s'ha
acabat?
-No ho crec -va dir la Mestra
Satele-. No del tot.
* * *
L'Ula observava des de la seguretat
de la llançadora. No hi havia res que li detingués de deixar el seu seient. No
estava sota guàrdia, o si més no sota sospita. Podia haver caminat cap a fora
en qualsevol moment, i llançar-se a si mateix als hexes si hagués volgut.
La traïció d'en Jet cap a ell encara li
picava, tot i així, per tant es va quedar just on era.
Va començar a anar malament abans que
el ganxo celestial es va col·lapsar. Després de la reflexió dels míssils del Primordial, en Jet va considerar llançar
el Primordial mateix sobre
l'objectiu, en un intent desesperat de frustrar els plans dels hexes. L'Ula
havia discutit en contra d'això, incapaç de carregar amb tal pèrdua de vides
humanes.
-Mil o així per salvar trilions -havia
dit en Jet.- No és un intercanvi just?
-Ni tan sols sabem si podria
funcionar! I si no ho fa, estarem fins i tot pitjor del que estem ara.
-Si estàs preocupat per destruir una
nau Imperial...
-De veritat creus que deixaria que
això s'interposés en el camí de fer el correcte?
Només quan va dir les paraules es va
adonar que volia dir això.
L'assumpte es va tornar irrellevant
per complet quan el ganxo celestial va caure.
-Sembla com si algú hagués trobat una
forma de fer el que nosaltres no podem -Va dir en Jet.- En aquest cas ja no som
necessaris. Fora del seient, director Vii. És hora que anem per camins
separats.
L'anunci li havia agafat completament
per sorpresa.
-De què estàs parlant? Em quedo amb
tu.
-No, no ho faràs. -En Jet havia tret
un blàster i l'havia cobert mentre Ferralla l'arrossegava fora de la cabina de
comandaments. La força del droide era massa gran per resistir-la-. Tenim
assumptes en una altra part.
-Espera! -L'Ula es va aferrar a la
vora de l'escotilla d'aire-. Porta'm amb tu, si us plau!
En Jet havia mogut el seu cap, però
no sense compassió.
-Has de trobar el teu propi lloc,
col·lega, i no crec que hagi de ser amb mi. Digues hola en aquesta encantadora
dona; i deixa de fingir, si mai tens esperances de tenir una oportunitat amb
ella.
L'escotilla d'aire havia xiuxiuejat
tancant-se, es van encendre raigs explosius, i Ula va ser expulsat al buit. Si
no li hagués trobat la llançadora que passava, hauria caigut al planeta de
sota; o fins i tot al forat negre; però l'Ula no suposava que en Jet hagués
deixat alguna cosa així a les probabilitats.
Ara estava a una distància d'una
salutació de la Larin, i no sabia què fer.
La massa d'hexes que havia aclaparat
a Darth Chratis es va retirar al llac, deixant només a la jove Sith darrere.
Ella es va girar per encarar el llac, va alçar els braços sobre el seu cap, i
els hi va parlar. Els hexes van respondre, formant noves aglomeracions,
canviant la seva ment col·lectiva cap a noves tasques. Alguns van baixar de tornada
a l'estany; altres es van eixamenar cap a diversos llocs diferents a la paret
del cràter i van combinar els seus polsos en làsers poderosos tallants. Les
vibracions van arribar fins a ell fins i tot a través de les parets i el terra
de la llançadora. Va veure la Larin i als altres elevar-se sobre els seus peus,
com si el terra estigués sent colpejat sota ells, també.
La Mestra Satele es va aproximar a la
jove Sith. Van intercanviar unes poques paraules, llavors van partir. La Gran
Mestra tornà amb la Larin i en Shigar i l'oficial que havia corregut per
trobar-se amb ells. Junts, es van afanyar cap a la llançadora.
-Truca a la resta -estava dient ella mentre
va muntar la rampa i entrava en la càrrega de passatgers principal.- Si no
poden arribar aquí a temps, envia una altra llançadora.
-Què està passant? -va preguntar l'Ula-.
Què està passant allà fora?
La Mestra Satele ja se n'havia anat
cap a la cabina de comandaments.
-No ho sé -va dir la Larin,
somrient-li. Els motors van gemegar-. Però sembla que marxem.
En Shigar li va saludar amb un
assentiment, el qual va tornar profundament. El Padawan semblava no menys
malparat que la Larin i la Mestra Satele. El terreny de guerra havia estat just
tan extenuant com la lluita en l'aire.
Els elevadors propulsors de la
llançadora el van pressionar contra seu seient. Ell va fer una última ullada a
través de la finestra i va veure les parets del cràter col·lapsant-se al
voltant del llac sanguinolent. Lava ferotge del mar fos de l'exterior
s'estavellava, cremant i destruint mentre queia. Els núvols de fum s'engrossien
i s'arremolinaven, ocultant a la jove Sith de la vista.
* * *
-Vas a destruir-los -va dir la Mestra
Satele.
L'Ax no va respondre. No era una
pregunta, però demanava una resposta, i ella era acurada per mantenir-la per si
mateixa. Els hexes estaven fluint cap avall per destruir l'hàbitat inundat a
trossos. Quan acabin, trencarien cap als pous geotèrmics i es mantindrien
perforant fins que el magma cru fluís des de sota. El que la lava real no fes
cremar, la calor del nucli el fondria i el convertiria en escòria.
-Què hi ha de la Lema Xandret? -va
pressionar la Mestra Satele-. No hi ha molt d'aquest fluid amniòtic, però pot
ser salvada.
-Creus que ho hauria de ser? -va
preguntar l'Ax, pensant en la vida del seu clon en el tanc, tallada de la
Força, tan aïllada de l'univers al seu voltant que ni tan sols sabia què era
l'Imperi. La Cínzia podria haver detingut els hexes en qualsevol moment, però
no ho va fer. La filla renascuda de la Lema Xandret, i ella mateixa, mutades en
un horrible ressò de maternitat, eren més responsables pel dany que els propis
hexes.
Tot era sobre el control, es va
adonar ara. La Xandret havia tractat de controlar a la Cínzia clonada, i va
perdre el control dels hexes. Darth Chratis havia tractat de controlar-la, però
ella s'havia tornat contra ell. La ràbia no era suficient per si sola.
Ella encara podia escoltar a la seva
mare cridar.
-No és el meu deure de decidir si
l'hauries de salvar o no -va dir la Mestra Satele-, però li ho vas prometre a la
Cínzia.
L'Ax havia promès moltes coses, a si
mateixa, a Darth Chratis, al Consell Fosc, i finalment a l'Emperador.
Però això havia estat abans. Abans
que entengués que tenia elecció.
No
pots esperar misericòrdia de mi, Mestre, el dia que les nostres posicions
s'inverteixin.
-Vaig mentir -Digué ella.
La Gran Mestra va assentir. L'Ax no
sabia si ho havia entès o no. Que deixés de parlar era suficient.
L'Ax es va aixecar i va observar als
hexes treballar mentre els altres fugien. L'olor a la sang cremant era dolça en
les seves fosses nasals. Les cendres que suaument plovien sobre ella se sentien
suaus i càlides, com plomes. Lentament, la veu es va esvair de la seva ment.
Ella va respirar profundament, sentint-se en pau. Només el constant bel del
pilot de la llançadora pertorbava la seva tranquil·litat.
Ella es va quedar tant com va poder.
Quan el sòl va amenaçar amb dissoldre's sota ella i el cel es va encendre amb
estrelles fugaces; hexes orbitals, caient a la seva condemna; ella es va girar
per abandonar la llar que la seva mare havia construït, per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada