Aliança Letal (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

La vista d'un casc distintivament arrodonit, de barbeta baixa va fer que la Larin s'aturés. Amb un gest de mans urgent per indicar a Shigar que es cobrís, ella va retrocedir cap a un passadís ple de gent i es va quedar allà fins que el mandalorià passà amb seguretat.

Una segona mirada li va dir que no era en Dao Stryver. L'armadura d'aquest era platejada i blava, no grisa i verda, i l'Stryver era força més alt i més enorme. La gent s'apartava del seu camí.

Ella va agafar a un transeünt a l'atzar.

-Qui era aquest? -va preguntar, assenyalant al casc allunyant-se.

-Només és Akshae Shanka -va dir l'evociï apocat, com si ella fos idiota-. Allunya't d'ell, si saps el que és bo per a tu. Ha vingut per segona vegada en dues Grans Caces separades.

-I aposto a què això no ha millorat el seu humor -va mussitar la Larin conforme l'esclau s'escapolia. Mentre que els mandalorians esperaven a la següent gran guerra per esclatar, s'entretenien amb combats rituals entre ells mateixos, atraient a qualsevol prou imbècil per mostrar interès en els seus jocs d'ascensió violents. Eren perillosos i impredictibles en tot llevat d'una cosa: havent tornat a la galàxia després de la Gran Guerra, no anaven a escapolir-se de nou aviat.

La Larin va esperar un minut sencer per assegurar-se que en Shanka no tornava, llavors es va moure enrere cap al flux de la branca principal i va indicar a Shigar que la seguís.

Estaven seguint informació recollida d'un dels xefs del palau. Dos visitants d'alta seguretat; els enviats de la República i de l'Imperi, van suposar ells dos, estaven allotjats en una de les ales luxoses en el profund del cor de l'estructura plena de racons. Era difícil arribar en aquelles parts del palau, però havien sabut d'un buit que connectava les rutes de servei subjacents; com aquella que estaven seguint en aquest moment; i les bases d'alta seguretat. Arribar d'una a l'altra anava a prendre temps, però això no demostrava ser especialment difícil.

La Larin va liderar el camí, seguint el mapa que havia memoritzat i mantenint els seus ulls fermament cap endavant. En Shigar l’estava estalonant, en algun lloc; ella estava segura d'això, encara que no podia veure'l. Ell caminava tan lleugerament com un cigne alderaanià i s'esvaïa entre la multitud com una ràfega de fum. Quan ella es va aturar a la següent unió per comprovar el seu rumb, ell simplement apareixia al costat d'ella, com del no-res.

-Gairebé ja estem -va dir ell-. Jo em posaré al capdavant per al següent tram.

-Està bé -va dir ella-. Però he estat pensant: per què anem per aquest camí en primer lloc? No hauria de ser la nostra prioritat la caixa cuirassada?

-Ho seria, si sabéssim on està. Quan arribem a un dels enviats, llavors tindrem el nostre guia. Sabem que tots dos l'han vist. Preguntar a la gent adequada sempre és millor que preguntar a l'atzar.

Ella estava de tot cor d'acord amb això. Havien après un munt barrejant-se amb el personal esclavitzat del palau, però cada part important de la informació que havien reunit venia amb una riquesa de banalitat menyspreable. Separar una cosa de l'altra ha portat més temps del que els hagués agradat a cap dels dos.

-Després de tu -va dir ella, assenyalant amb la mà per davant d'ella. Era el seu torn de seguir-lo des de darrere ara. Un parell de persones caminant costat a costat sempre atreia més atenció que individus en una multitud. Envoltats de serfs i servents, es van barrejar, van passar per ells, i van ser instantàniament oblidats. Això era una cosa que mai hauria aconseguit Akshae Shanka.

* * *

Van aconseguir arribar a l'entrada al buit subterrani sense incidents. Aquí, la Larin va posar la traveta a un gamorreà que passava cap a un pesat evociï carregat, i durant la distracció resultant en Shigar va activar el seu sabre làser i va tallar a través de l'enorme forrellat de seguretat de la porta. Les frontisses rovellades grunyien mentre ell girava les portes per obrir-les; ningú es va adonar per sobre dels crits i les recriminacions. La discussió amb prou feines estava arribant al seu punt d'auge quan la Larin es va esmunyir darrere seu. Junts van tirar de la massiva porta per tancar-la.

Era molt més silenciós l'altre costat, i més fosc, també. En Shigar agafà alè profundament, content d'estar fora de la pressió multiespecie i la pobresa que suportaven. Ell havia vist els luxes esplèndids en aquells al cim de la piràmide social a Hutta. Sabia quins privilegis gaudien. Tot al seu voltant era el preu, en immundícia i misèria sensible.

Que el ventre de Coruscant fora exactament el mateix li va donar certa pausa en culpar els hutts. Potser simplement era la naturalesa de les coses. Potser la reprimenda del Mestre Nobil va ser ben merescuda. Com podia l'Orde Jedi canviar alguna cosa que ha resistit per mil·lennis? No era el deure del Consell, no quan els llops de l'Emperador estaven bordant a la gola de la galàxia.

Una llum groga tènue va brillar en vida.

-Recte cap endavant, llavors a l'esquerra, no era així?

La veu de la Larin feia un ressò sibilant en les milles de canonada de metall davant d'ells. A la llum de la llanterna utilitària del seu rifle blàster, ell va alçar un dit cap als seus llavis i va assentir. Ella va posar els ulls en blanc i va dir:

-No hi ha ningú aquí baix. Això ens han dit.

Ell va moure el seu cap i va indicar que era el seu torn de liderar. Seria millor no prendre riscos, va pensar ell.

La Larin es va moure a grans gambades acurades a través del túnel. La canonada estava seca i buida, i fàcilment prou llarga perquè ells es posessin drets. Podien haver corregut banda a banda si haguessin volgut. Ocasionalment el sostre estava interromput per canonades i grups de cables, forçant-los a ajupir-se, i en dues ocasions van haver de saltar sobre un buit, però a part d'això no hi va haver interrupcions.

Ells van aconseguir arribar a la intersecció en quinze minuts. Mentre la Larin es va aproximar, en Shigar va arribar a la seva espatlla. Amb una subjecció ferma, va tirar d'ella perquè parés.

Ella el va mirar inquisitivament. Ell va posar una mà sobre el llum del rifle extingint la llum.

Tot va ser negre per un moment; llavors una lluentor lleu va aparèixer. El so feble de moviment feia ressò al seu voltant. Hi havia algú al túnel, just en girar la cantonada.

En Shigar es va moure endavant, gairebé sense atrevir-se a respirar. A través de la Força, va percebre tres organismes en grup, però no podia identificar clarament les seves intencions. Si estaven a l'aguait, per què la llum? Si no era un parany, per què el silenci?

Ell va treure el seu cap per la cantonada. Tres grans figures amb banyes, s'alçaven en un grup al voltant d'un llum, mirant cap al sostre i rascant-se els seus caps. Eren clarament hortek, la qual cosa explicava el per què no estaven parlant: eren telepàtics. A més, els gruixos uniformes de treball que portaven i les eines escampades als seus peus explicaven el que estaven fent en els túnels. Eren un equip de manteniment, i per tant perfectament innocents.

En Shigar es va prendre un moment per tranquil·litzar-la, llavors va tancar els seus ulls. Els seus poders telepàtics eren com a molt modestos, però havien estat millorats per la Gran Mestra al punt que ella podia expressar-li conceptes simples sense parlar. Els hortek eren receptius als pensaments externs i vulnerables a la persuasió de la Força. Si en Shigar podia combinar els dos, podia lliurar-se d'ells fàcilment.

Ell va trobar la concentració requerida amb una facilitat sorprenent. La pràctica de camí a Hutta li havia fet bé. En uns moments, els hortek van agafar les seves eines i van marxar.

-Aquesta ha estat bona -va murmurar la Larin quan el so de les trepitjades pesades es va esvair. Ella es va afanyar al voltant de la cantonada i va connectar la llum en la seva configuració més baixa.

-Es torna més dur d'ara endavant -va dir en Shigar, desancorant l'empunyadura del seu sabre làser-. No ens posem complaents.

-Ei, mira això. -La Larin tenia la llum apuntant al sostre, on els hortek havien estat treballant. Alguna cosa havia explotat a través del mur de metall del buit, fonent-lo. Diverses fibres platejades penjaven cap avall com a fil de xarxa. La Larin va bufar suaument en un d'ells. Es va balancejar amb rigidesa de costat a costat-. Això semblen filferros.

-No pot ser -va dir en Shigar-. S'està allargant.

La Larin va apuntar la llum al fons del bri. La seva terminació s'estava estenent visiblement cap avall.

-Creixent -Va dir ella,- o extrudint?

-No hi fa res, en qualsevol cas -va dir ell-. El que estigui passant allà dalt no és cosa nostra.

-En un palau Hutt -va dir ella-, diria a això una filosofia salvavides.

* * *

El primer dron de seguretat que van trobar era una esfera de metall que va caure brunzint d'una llar de foc, fent brollar armes mentre hi arribava. La Larin el va enderrocar d'un tret, superant a Shigar per tot just un mil·lisegon.

Ella va bufar el fum imaginari del seu blàster.

-Hauràs de fer-ho millor que això per derrotar, uh, derrotar-me.

Ella gairebé va dir per derrotar als Estrelles Negres, però ho va captar a temps. No volia que ell es preguntés què feia una dels comandos d'elit de la República rondant amb ell en les entranyes de la fortalesa de la Tassaa Bareesh. Només pensar a explicar aquesta història perforava la seva confiança. Encara que, el que estaven fent la feia sentir-se com en els vells temps, i l'estat mental era sorprenentment fàcil per fer-la caure. La impetuositat, la fatxenderia, i la bel·ligerància; juntament amb córrer al voltant de llocs foscos i disparant a coses.

-Roman alerta -va dir en Shigar-. Hi haurà més d'aquests.

-Vaig néixer en alerta -va dir ella, sense estar disposada a abandonar el sentiment dels vells temps encara.

El segon dron de seguretat va brunzir des d'un túnel lateral, fent brillar les seves llums i emetent un advertiment de quedar-se quiets. En Shigar va agafar-lo, arponant-lo per la meitat amb el tall de la seva espasa laser.

-No tan ràpida aquesta vegada, no?

Ella va somriure.

Es van moure amb cautela. Els drons eren un perill, però la seva presència significava que s'estaven acostant al seu objectiu. Les ales de luxe estaven gairebé tan fortament protegides com el dormitori de la Tassaa Bareesh.

El buit va començar a ramificar-se i a retrocedir sobre si mateix. En Shigar els va portar encertadament; esperava ella; conforme els drons convergien sobre ells com mosques molineres. Els seus temps de reacció milloraven amb la pràctica fins que els drons amb prou feines tenien temps d'aparèixer abans de ser destruïts.

Llavors un dron tres vegades més gran que els altres va brunzir baixant el buit cap a ells, disparant ràpidament. En Shigar girà el seu sabre làser com un escut, reflectint el seu propi foc de tornada cap a ell. Fent un gest amb la mà, va fer caure part del sostre i va aixafar al dron sota la runa.

-No volem fer això massa sovint -va dir ell quan es va aclarir la pols.

-La gent se n'adonarà quan el sòl es desplomi sota ells.

Ells van agafar el seu camí sobre la pila de maçoneria caiguda.

-Per aquí dalt -va dir en Shigar, espiant alguna cosa per davant seu.

Ella el va seguir de prop per darrere. Hi havia una escala situada fermament en la paret que conduïa cap a un forat vertical.

-Estàs segur que és aquesta? -va preguntar ella.

-Tot el segur que pugui estar-ho. -Ell va comprovar el pes dels seus esglaons. Aguantaven sense problemes-. Aniré primer.

-No matis res fins que jo hi arribi -va dir ella.

* * *

El buit portava a una base plena de barrils d'oli enterrats sota dos centímetres de closques d'insectes i pols. Semblava com si no haguessin estat tocats per dècades. En Shigar es va moure lleugerament a través d'ells, gairebé sense deixar una empremta. La Larin era a prop igual de sigil·losa, i tenia un bon angle de tir amb aquest rifle curt seu. Diverses vegades s'havia sentit temptat de preguntar-li per què havia estat gastant el seu temps en els districtes antics de Coruscant, però no volia tafanejar. Després de la xerrada, ella estava amb els llavis premuts. Si hi havia alguna cosa que ell necessités saber, ella li ho diria finalment, estava segur.

Sigues amable, li havia dit la Mestra Satele. Havia pensat acuradament en aquesta ordre. Havia d'aplicar-se a la Larin, la dona jove que ja havia rescatat una vegada, del mandalorià. Era amabilitat, tot i així, ser arrossegat de la teva llar i que et llancessin de cap al mig de la guerra d'una altra persona? Alguns haurien pensat que no. Però ell percebia en ella un desarrelament corrosiu que podia enverinar-se si no era contraatacat. A Coruscant ella només era una altra persona privada de drets atrapada pels disturbis pel menjar, alçaments separatistes, i corrupció. El que necessitava era direcció, un propòsit. Ell podia donar-li tot això, temporalment, si ella ho volia.

La base de barrils els va portar a una porta que havia estat soldada. El seu sabre làser aviat es va encarregar d'aquest obstacle. Van entrar per unes escales estretes, florides que els portaven cap amunt, nivell a nivell, fins a un soterrani que estava actualment en desús. Un equip d'evociï estava ocupat descarregant caixes d'aliments delicats en una extensa habitació freda. Estaven massa ocupats per donar-se'n compte de les figures fugaces que passaven corrent entre ells, cap a les cuines.

La Larin va trobar un armari, i en Shigar va atreure a una esclava relativament ben vestida darrere d'ells.

-Som hostes de la teva senyora -li va dir en Shigar, encoratjant la seva acceptació de la mentida mitjançant una suau empenta de la Força-. Òbviament, ens hem perdut.

-Està molt lluny de la sala del tron, senyor.

-Saps on són allotjats els dos enviats?

-Sí, senyor. Treballo en el servei de bugaderia i em criden freqüentment per atendre aquestes àrees.

-T'alegrarà recordar-nos com arribar-hi.

L'evociï els hi va donar una descripció detallada de les dues suites. Estaven pràcticament costat a costat, amb les entrades encarant-se en direccions oposades. La suite que pertanyia a l'Enviat Vii de la República estava més a prop.

-Has sentit parlar alguna vegada d'aquest company Vii? -Li va preguntar la Larin a part.

En Shigar havia de confessar que no n'havia sentit parlar.

-La política és assumpte de la meva Mestra.

-Hauria de ser cosa de tots.

-Entre tu i jo, estic completament d'acord.

En Shigar va interrompre a l'esclava, que havia descendit a uns detalls ridículs en els seus esforços per ajudar.

-Ens donaràs els codis d'accés per a les àrees assegurades també, en el cas que ens hàgim oblidat d'elles.

-Sí, senyor, però no les de les pròpies suites. No sé quins són. Els guàrdies poden ajudar amb això quan arribin allà, espero. Ells els coneixeran, és clar...?

-És clar -va assegurar en Shigar-. No necessites preocupar-te per això.

-No, senyor. No necessito preocupar-me per això.

L'evociï obedientment els hi va dir tot el que sabia, i en Shigar s'ho va integrar en la seva memòria.

-Abans que te'n vagis -li va dir -. Vull que sàpigues que no és segur ser aquí avui. Troba algun lloc on amagar-te, i roman allà fins que el merder s'acabi. No vols sortir ferida.

-No vull sortir ferida.

-Això està bé.

L'esclava va abandonar l'armari i es va afanyar a obeir les seves ordres.

-Preparada? -li va preguntar a la Larin.

-Vaig néixer preparada.

-Ja has dit aquesta.

-Ho he fet? Bé, serà millor que em diguis on disparar abans que m'avergonyeixi més a mi mateixa.

Ells es van afanyar a sortir de l'armari i van córrer a través dels passadissos ben senyalitzats. Era un canvi agradable no estar trepitjant la pols i corrent a través de teranyines. En el seu lloc hi havia atuells i estàtues fràgils alineades als passadissos, i en Shigar va tenir una gran cura de no danyar res innecessàriament. Algú havia fet aquestes coses. La preservació de la cultura estava entre les moltes missions dels Jedi.

Van arribar al punt de control que havia descrit l'esclava evociï. Cinc sentinelles houk protegien l'entrada a les cambres dels hostes de la República. Eren més dels que s'esperaven. La Larin li va donar un cop d'ull a la situació, i va comunicar-li la seva estratègia amb una sèrie de gestos de mans bruscos, concisos. Ell va assentir, content de seguir-la.

Ella va rodar fora de cobertura i va sortir sobre els genolls, disparant a les espatlles de dos dels houks. Ells van caure cap a enrere. En Shigar va saltar passant-los, usant la seva espasa per defensar-los a tots dos. Un tercer houk va caure, colpejat per un llamp de la seva pròpia arma, reflectit cap a ell pel sabre làser d'en Shigar. En quedaven dos. La Larin es va emportar una cremada propera d'un d'ells i va contraatacar amb dos trets al pit. En Shigar va tallar el braç del que quedava dempeus.

Ell es va aixecar tranquil en una postura defensiva entre el fum arrissat, preparat per colpejar de nou si algun dels caiguts tan sols es retorçava. La Larin es va moure lleugerament al seu costat, sense estar ferida pel cop proper que havia fallat, encara que la seva espatlla ara presumia de tenir un nou pegat carbonitzat.

-No t'alarmis -va dir ella amb satisfacció-. Els tenim a tots alhora.

-La porta estarà tancada. Mira a veure si pots travessar-la sense activar res.

Ella es va agenollar prop del pany i es va treure el casc mentre mantenia un ull posat per si passava algú. Un rierol d'eines de precisió va sorgir de la trapa de la cuixa esquerra de la seva armadura. En Shigar anava a preguntar quant anava a trigar quan ella es va guardar les eines, es va posar dreta, i va tocar el panell d'accés.

La porta es va lliscar en obrir-se, sorprenent a dos houks a l'altre costat. En Shigar va reflectir el seu foc de blàster mentre ella netament tractava amb ells. Llavors es van afanyar cap a la suite i van tancar la porta darrere d'ells.

L'escena que els esperava era del tot inesperada.

Un twi'lek vestit amb colors cridaners estava dempeus sobre els cossos d'un servei de seguretat de la República. Va aconseguir agafar un comunicador, però en Shigar el va sacsejar de la seva adherència amb una ràpida estirada de la Força.

-Què està passant aquí? -va preguntar la Larin amb to contundent, imponent-. Què has fet amb l'Enviat?

-Jo? -el twi'lek semblava mortalment insultat-. Aquestes criatures van ser ferides sense que fes res. Van ser trobats així, drogats, en una cantina. L'Enviat ha desaparegut.

La Larin va pressionar la boca del seu rifle sota el mentó del twi'lek.

-Estàs mentint.

-L'Enviat és un hoste d'honor, convidat aquí únicament per negocis! No li desitgem cap mal!

-Ell té raó -va dir en Shigar.

-Això no vol dir que hagi d'agradar-me. -Ella va revertir el rifle i va picar al twi'lek al cap. Va caure com una pedra-. Queda't aquí mentre comprovo la teva història.

En Shigar va tancar la porta darrere d'ells i la va tancar amb clau de nou. La Larin tirà d'un dels guardaespatlles caiguts cap a un catre i lleugerament bufetejar-lo a la cara.

-Té pols. Això és un principi.

Abans que pogués fer algun dany seriós a l'home, en Shigar va arribar per ajudar, baixant el cap del guardaespatlles en un coixí abans d'intentar-lo despertar.

Una mà va romandre en el coixí. L'altra tocava el front del guardaespatlles. Concentrant-se, en Shigar va empènyer el flux de la Força a través del seu cos, encoratjant el seu despertar.

El guardaespatlles es va retorçar i va obrir els ulls alarmat. Hi va haver un so punyent mentre totes les pues del seu cuir cabellut es van disparar. El coixí les va absorbir totes.

-Em sap greu haver-te espantat -va dir en Shigar amb veu calmada-. Has estat drogat. El meu nom és Shigar Konshi. Aquesta és Larin Moxla. La Gran Mestra Satele Shan ens va enviar per ajudar-vos. -Això no era del tot cert, però serviria com a explicació.

L'home el va apartar i es va aixecar. Va passar la seva mà pel seu cuir cabellut i es va aclarir la gola.

-Les meves disculpes per atacar-vos. Sóc el Sergent Potannin. On és l'Enviat Vii?

-No ho sabem -va dir la Larin-. Esperàvem que poguessis dir-nos-ho.

En Potannin va moure el seu cap.

-Hem d'haver estat emboscats. L'Enviat Vii estava parlant amb un home que treballa per als hutts. El seu nom és Jet Nebula. I hi havia algú més; un mandalorià.

-Quin mandalorià? -va preguntar la Larin, inclinant-se més a prop-. Tens un nom?

-No ho recordo. -Va mirar-los a manera de súplica-. Hem de trobar l'Enviat.

En Shigar va assentir. Un Dao Stryver actiu a Hutta seria una complicació inesperada, però no era necessàriament un desastre. La missió primària encara podria continuar.

-Està bé -va dir ell-. Tu i la Larin busqueu a l'Enviat. Si el twi'lek està dient la veritat, els hutts us ajudaran.

-I tu? -va preguntar la Larin.

-Vaig a comprovar la caixa cuirassada. El que no pugueu saber de l'Enviat, ho esbrinaré allà. Sergent Potannin, em donaràs la direcció?

En Potannin li va donar una descripció comprensiva de la ruta des de la suite de luxe fins a la caixa cuirassada, a través d'una càmera segellada de seguretat. En Shigar ho va registrar en la seva memòria.

-Vas veure el que hi havia dins?

-Hi ha un ordinador de navegació del Cínzia i un artefacte que l'Enviat Vii no va poder identificar. Fet amb un metall rar. -En Potannin semblava pesarós-. Ho sento, però és tot el que sé.

-No hi fa res. -En Shigar desitjà que en Potannin hagués sabut més. Les antigues relíquies Sith i Jedi podien ser de vegades identificades per les seves marques-. Li faré una ullada per mi mateix, a veure si puc esbrinar-ho.

-Estàs segur que vols fer això sol? -li va preguntar la Larin abans que marxés.

-Tinc el meu comunicador -va dir ell-. Us diré si em fico en problemes.

-Serà millor que ho facis. Ella va tocar el seu braç breument, i llavors el va apartar. -Et veig després, en qualsevol cas.

En Shigar va deixar que ella i el sergent Potannin despertessin als altres. Amb el sabre làser preparat, va retrocedir cap als fluxos i refluxos del palau de la Tassaa Bareesh i va comptar les interseccions, una cada vegada.

Següent