22 Un dinar molt especial
El xef principal
Tavvar Va'ran estava nerviós. Era una nit atrafegada al Manarai, i tenia moltes
comandes a servir. Era el segon millor xef kubaz de l'Imperi; per descomptat,
pocs sabien que el millor xef kubaz estava al servei personal de l'Emperador.
La major part del temps, el xef principal Va'ran només era responsable de les
delicades delícies culinàries que se servien a les taules del Manarai. Avui
seria responsable d'assassinat.
En Tavvar romania
dempeus, en silenci, netejant-se les mans en un drap solt, escoltant la humana
que estava enfront d'ell, a l'altre costat de la taula de preparació. Per als
estàndards humans, era preciosa, però el xef kubaz la trobava mancada
d'atractiu perquè coneixia el cor negre que aguaitava sota els bells trets. No
obstant això, era accionista del Manarai, i el seu cap... de fet, ella l’havia
contractat personalment. Era un deute que no li deixava oblidar.
En Tavvar sabia que
si no cooperava, la Guri no tindria inconvenients a eliminar-lo i animar a la
gerència del Manarai que posés en el seu lloc al tercer millor xef kubaz de la
galàxia. Escoltava atentament.
-Estàs preparant un
plat per a Fendrilon Koozar, no és així? -va preguntar ella fredament.
-Sí -va respondre en
Tavvar. Havia sentit parlar d’en Koozar, un dels consellers de l'Emperador que
tenia l'alarmant costum de ficar els seus nassos on no hauria-. Ha demanat un
aperitiu de filet d’atrapamosques wroonià cru, seguit d'un bol de fulles de
Sufar amanit amb brots de mecolar i salsa drezzle, i després un plat principal
d'anguila fleek fregida en oli de zaffa. Encara no ha demanat les postres.
La Guri li va
llançar una mirada de desdeny. Ell sabia que estava ben entrenada en cultura i
en etiqueta, però semblava no apreciar els elevats gustos amb els quals en Koozar
estava acostumat a obsequiar-se.
-T’asseguraràs que
rebi la «especialitat de la casa» -va dir ella.
En Tavvar va arrufar
el musell en una estranya ganyota de disgust. El terme era un codi. Era una
combinació d'ingredients, alguns d'ells condiments alimentaris naturals, i
altres productes químics gairebé impossibles de rastrejar. S'afegirien als
plats de la víctima al llarg del menjar. Aquests components estaven dissenyats
per treballar en conjunt amb els olis i espècies naturals que es trobaven en el
menjar, així com amb el propi sistema digestiu de la víctima, per causar certs
efectes poc plaents diverses hores després de consumir el menjar... resultant
sovint en la mort, bastant dolorosa, de la víctima.
-Té alguna
instrucció de preparació específica que vulgui que segueixi? -va preguntar en
Tavvar.
-Com sempre, busco
alguna cosa discreta -va dir la Guri-. Potser una recepta que li causi més tard
efectes al·lucinògens... alguna cosa que li pugui induir a obrir la porta del
seu lliscant i saltar, o tirar-se des del balcó de la seva torre.
En Tavvar va
recórrer mentalment combinacions de productes químics, espècies, elements del
menjar d’en Koozar i el seu coneixement de la fisiologia humana. Una dosi d’insípida
thetametabuterina en el filet d’atrapamosques, una floridura híbrida en els
brots verds, i una mica d'espècia collafa en l'oli de zaffa haurien de ser
suficients, va pensar.
-Es farà d'acord amb
les seves ordres -va dir en Tavvar. No va suposar una gran diferència. La Guri
seguia allà dempeus; seguiria vigilant-lo fins que tot el menjar estigués
preparat i servit. Així que en Tavvar va començar la seva tasca culinària.
La nit següent, en Tavvar
va veure en les notícies que Fendrilon Koozar, mentre anava en el seu luxós
aerolliscador, va llançar un atac incontrolable al seu droide pilot, va
arrabassar a l'autòmat els controls, i va estampar el seu vehicle contra el
Ministeri de Gestió de Territoris, perint en una intensa explosió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada