Viatge a la foscor (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

El vaixell de càrrega lleuger hapanià va entrar suaument en la foscor de l'hiperespai, i els quatre Jedi es van posar còmodes per al viatge fins a Gallinore. Encara que aquella missió d'investigació s'havia emprès a instàncies de la Jaina, Kyp Durron ocupava el seient del pilot.

Allò el desconcertava, doncs havia observat que la Jaina no era donada a delegar. Però semblava acontentar-se amb ocupar el seient del copilot, i de moment havia passat una bona part del viatge girant el cap per fer comentaris alegres al Lowbacca i a la Tenel Ka. Per molt que ho intentava en Kyp, no era capaç de superar els escuts que s'interposaven just per sota de la façana riallera de la Jaina, fet aquest que li intrigava enormement. Pocs Jedi podien igualar-se amb Kyp pel que fa a pura força de voluntat; però aquella noia de divuit anys aconseguia mantenir-lo fora.

Atès que la Força resultava de poca utilitat per superar els escuts de la Jaina, en Kyp va provar amb altres mètodes.

-Suposo que vas rebre el vistiplau del coronel Fel per realitzar aquest viatge.

Va sentir per primera vegada una tremolor en les formes de la Jaina.

-No necessito el seu permís -Va respondre ella.

-Potser no; però, tècnicament, jo si.

-Per què? -Va dir ella-. Des de quan has de respondre davant d'algú, a part de davant de tu mateix?

Ell la va mirar de reüll.

-No et continguis, Jaina -li va dir-. Un d'aquests dies has d'aprendre a dir el que sents.

Ella va respondre amb una bufada de menyspreu.

-Jag Fel és un explorador independent que manté una aliança informal amb els txiss. Necessita pilots, i tu vas accedir a volar amb ell. Això és tot. Per què has de respondre davant d'ell? Ets un Mestre Jedi, i líder d'un esquadró independent.

-Un de qui els membres han mort tots -Va dir ell rotundament. La Jaina va quedar en silenci. Al cap d'uns moments, va dir:

-Tu sí que saps fer callar a algú que està malparlant.

-S'acaba aprenent -li va respondre ell-. Quan irrites a prou persones al llarg d'un període de temps suficient, acabes sentint-les desbarrar moltes vegades. A vegades resulta útil saber fer-les callar.

-És aquesta una de les habilitats que volies ensenyar-me? -En Kyp es va tornar al seu seient per quedar-se cara a cara davant la jove Jedi. Ella li va tornar la mirada amb fermesa, amb els seus ulls castanys inescrutables.

-Estàs prenent en consideració la meva oferta? Estaries disposada de veritat a convertir-te en la meva aprenenta?

-Potser. Segueix lliure el lloc? O ho va estar alguna vegada?

En Kyp va tornar la vista cap a la petita cabina de passatgers. En Lowbacca estava ocupat manipulant un petit aparell mecànic, i la Tenel Ka semblava absorta en la informació que es contenia en una targeta de dades gran. El que estava llegint li donava un aspecte més ombrívol del que és habitual. L'altre «passatger» no estaria en condicions d'escoltar-los, fins i tot suposant que no estigués ocult al celler com un fardell més.

-Quan vaig fer l'oferta, ho vaig fer sobretot per desconcertar-te -Va reconèixer ell-. Havies sentit totes les històries que s'expliquen de mi, i has sentit alguns dels meus debats amb el Mestre Skywalker. Estaves predisposada a sospitar de mi. Resulta molt més difícil rebutjar a una persona quan se li està considerant com a possible mestre, encara que sigui a nivell subconscient.

Ella va assentir amb el cap sense ofendre's per les paraules rotundes d'ell.

-Això vaig pensar jo -Va dir-. Segueix sense agradar-me que em manipulessis d'aquesta manera, però reconec que va ser una bona estratègia. Quan em vas dir que la mónnau vong inacabada era una superarma, vaig passar la teva afirmació pels mateixos filtres que hauria emprat per a les paraules de qualsevol altre Mestre Jedi. Si no hagués estat per això, potser hauria vist el teu propòsit veritable a través de la cortina de fum.

El to d'admiració de la seva veu el va posar en guàrdia, per algun motiu.

-I, sabent això, podries confiar en mi com a Mestre teu?

Ella, a manera de resposta, va fer una mirada cap al celler, on estava amagat el seu passatger involuntari.

-Vaig confiar en tu ahir a la nit.

-Sí -Va dir ell secament-. Encara hem de parlar d'aquest petit pla.

-Parlarem -Va respondre ella-. Però ara mateix serà millor que et mantinguis una mica apartat d'això. El nom de la meva família i la meva relació amb l'Esquadró Murri et van ajudar a dur a terme aquell atac contra les drassanes vong de Sernpidal. Sense ànim d'ofendre, el teu nom i la teva reputació no tindrien, diguem, les mateixes repercussions sobre el meu projecte actual.

Aquella opinió li va arrencar una rialleta compungida, però també li va picar prou com per fer-li tornar el cop.

-Llavors, per què no vas agafar un fitxer dels meus bancs de dades? La reputació impecable d'en Jag Fel podria haver donat una mica de llustre a aquesta empresa misteriosa.

La brillantor lleument burleta dels ulls de la Jaina es va apagar, però no va perdre el somriure.

-Potser ell no preferís tacar la seva reputació relacionant-se amb una mecànica «rebel» desmanegada -Va dir amb lleugeresa.

En Kyp va percebre el que hi havia de veritat sota les paraules d'ella, i el concepte que tenia de la Jaina va variar considerablement.

Sempre havia vist en la filla gran dels Solo a una princesa Jedi; no exactament una nena mimada, i per descomptat que no aliena al treball dur ni als traumes personals, però sí l'afortunada possessora d'una família afectuosa, un talent enorme, una bona formació i una vida còmoda. Però malgrat tot allò, la Jaina donava per descomptat que el fill del baró Fel la considerava un personatge una mica tèrbol. I el més rar era que la Jaina probablement no s'equivocava.

A Kyp li semblava més estranya encara la seva sospita naixent que en Jag Fel no anava molt lluny de la veritat. Encara que en Kyp no ho havia considerat fins llavors, la seva incapacitat per travessar els escuts mentals de la Jaina podia tenir una bona explicació. El Costat Fosc era dificilíssim de percebre; ell ho sabia bé. La Jaina i ell, malgrat les seves diferències pel que fa a antecedents i formació, podien ser més semblants entre si del que ell hauria cregut possible. La majoria dels Jedi estaven disposats a jugar-se la vida. La Jaina i ell estaven disposats a jugar-se molt més.

La Jaina es va inclinar cap a ell i li va moure una mà davant els ulls.

-Aquí copilot, trucant a Kyp Durron. Endavant, Jedi Murri.

En Kyp va tornar bruscament la seva atenció al moment present i li va dirigir un somriure que ell esperava que fos tranquil·litzador.

-Jo no em preocuparia per l'opinió del coronel Fel. És un pilot excel·lent, i fa tot el que pot per lluitar en aquesta guerra. Però, tal com he estat dient a tots els que em volien escoltar, i a molts que no, els Jedi hem de fer més.

-Hi estic d'acord. Una cosa que vaig aprendre fa molt de temps és que no pots arreglar una nau sense tacar-te les mans -Va dir la Jaina en veu baixa.

Es van creuar per un moment una mirada d'assentiment total.

Una veueta en el fons de la ment d'en Kyp li va advertir que aquella era la filla d'en Han Solo, li va recordar el deute enorme que mantenia amb el seu vell amic, i el molt que li devia al Luke Skywalker. El que tenia en ment per a la Jaina es consideraria una nova traïció, i aquesta vegada no hi hauria perdó per a ell.

En Kyp comprenia plenament els perills del camí que seguia, i sabia que la capitulació de la Jaina havia d'inquietar-lo. Però, francament, acollia de bon grat el desviament d'aquesta respecte de la ideologia Jedi convencional.

L'Ànakin Solo havia mort, i amb ell s'havien perdut les millors esperances d'en Kyp de què s'arribés a un enteniment nou i més ampli de la Força. Era possible que fos la Jaina la destinada a tenir aquella visió més àmplia. En Kyp havia vist la manera en què ella prenia el comandament de manera automàtica, la manera en què la resta dels Jedi joves seguien el seu lideratge confiat. Potser ella tingués tant el poder com la credibilitat necessàries per treure els Jedi de la seva autocomplaença.

I, si no era així, almenys hi hauria dos Jedi que tindrien la satisfacció de saber que havien donat tot el que tenien, que havien emprat tots els recursos a la seva disposició, sense parar-se a comptar el cost per a si mateixos.

Segons l'opinió d'en Kyp, un veritable guardià no podia fer menys.

* * *

Gallinore, cèlebre per les seves gemmes irisades, era un món verd amb una vida vegetal i animal de diversitat impressionant. Les gemmes irisades, que eren unes criatures vivents que trigaven milers d'anys a madurar, no eren més que una de les moltes meravelles que es trobaven en els seus camps i en els seus boscos.

I molts d'aquests éssers vius havien estat creats o modificats en els laboratoris de l'única ciutat del planeta.

Mentre la Tenel Ka anava a parlar amb els funcionaris de la ciutat i en Kyp es quedava a vigilar l'«equipatge», la Jaina i en Lowbacca es van dirigir a l'extens districte dedicat a les investigacions.

La carta de presentació de la Ta'a Chume els hi va servir per obtenir plena col·laboració i accés il·limitat a les instal·lacions. Als pocs moments, en Lowbacca ja estava assegut davant d'un terminal, i els seus dits peluts volaven mentre repassava els registres informatitzats de les investigacions de Gallinore, buscant qualsevol cosa que pogués servir de vincle entre una tecnologia que la Jaina i ell poguessin entendre, i els secrets de la Mentidera, la seva nau yuuzhan vong robada.

La Jaina es va dirigir a la científica que estava observant el que feia el wookiee per sobre de les espatlles d'aquest.

-He de parlar amb Sinsor Khal. Pots ensenyar-me on trobar-lo?

Una expressió peculiar va creuar la cara de la jove, però aquesta va treure un intercomunicador i va transmetre la sol·licitud de la Jaina.

Al cap de pocs moments va arribar una escorta armada que la va guiar per un laberint de passadissos blancs impol·luts. La van deixar davant d'una porta gran, li van indicar un lector de mans que estava instal·lat al costat de la porta, i se'n van anar a pas molt més viu que el que havien seguit en venir amb ella.

La Jaina va arronsar les espatlles i va recolzar la mà a l'aparell. La porta es va obrir com un diafragma. Es va tancar a la seva esquena amb un soroll metàl·lic com el de la porta d'una presó.

La Jaina va entrar en una sala gran, plena de tants equips i tan desordenats que va sospitar per un moment que estava veient el resultat d'una col·lisió frontal entre dos naus grans.

Va recórrer la sala, contemplant-la com si es tractés d'un camp de batalla. Quan va saber tot el que li feia falta, va sortir per on havia entrat, va recórrer del revés pels passadissos per on havia vingut, i es va dirigir a la seva nau.

Va descriure ràpidament la situació a Kyp. Aquest la va escoltar amb atenció, amb gest inescrutable. Va parpellejar una sola vegada, quan ella va acabar la seva proposta dient-li:

-Em vas demanar que fos la teva aprenenta. Aquí és on comencem.

-De manera que aquest és el teu preu -Va observar ell-. Tens un gran concepte de la teva vàlua.

-Sóc l'última dels Solo -Va respondre la Jaina, estenent les dues mans-. Això deu valer alguna cosa. Vols agafar-me, o no?

Els dos Jedi es van mirar fixament als ulls durant un llarg moment.

-Saps que no podrem parlar mai d'això -Va dir en Kyp.

-A qui li ho anava a explicar? -Va dir ella-. A l'oncle Luke?

Ell va abaixar el cap, assentint a poc a poc, sense deixar de tornar-li la mirada.

-Llavors, d'acord. Anem a acabar aquest treball.

Dues hores més tard, la Jaina estava dreta darrere d'en Lowbacca, pràcticament tal com estava abans de separar-se d'ell. El wookiee va sacsejar el cap com per aclarir-se'l, i es va posar a estudiar el terminal com si comencés a familiaritzar-se amb el sistema. Hi havia oblidat el temps que havia passat esborrant amb cura totes les empremtes del pas de la Jaina.

Aquesta es va dirigir a la científica que estava dreta rere d'ells.

-He de parlar amb Sinsor Khal. Pots ensenyar-me on trobar-lo?

La dona va reaccionar a aquesta sol·licitud amb la mateixa expressió d'estranyesa de la primera vegada. Gràcies a Kyp, no tenia cap record d'haver mantingut cap conversa anterior.

Va transmetre mes ordres per un intercomunicador, i van acudir diversos guàrdies armats per escortar-la al cau del científic. Però aquesta vegada marxaven més a poc a poc. La Jaina va sospitar que al matí següent es sorprendrien de veure les macadures que tenien.

Van tornar a deixar-la davant la porta. La Jaina va entrar en el cau del científic per tercera vegada en el que anava de dia.

Un home alt, de barba rossa, amb una bata de laboratori de color vermell, es va avançar per a rebre-la acollint-la amb un ample somriure.

-Tinent Solo! El subjecte està preparat. Passa per aquí. Anem a començar de seguida.

La Jaina va seguir-lo per un laberint, sense ordre aparent, de taules i consoles d'ordinador, fins arribar a una superfície lluent de metall, una taula gran envoltada d'un fossat estret que abocava a un desguàs. El pirata captiu ja estava subjectat a taula amb corretges, cap per avall.

La Jaina es va forçar a si mateixa, amb un gran esforç de la voluntat, a no pensar en la transferència ni en el que havia costat. Tal com havia observat en Kyp, allò era cosa de la qual no podrien parlar mai.

-No et pots fer idea de com d'encantat que estic de posar per fi les mans en aquesta nova biotecnologia. Anem a veure el que tenim aquí.

En Sinsor Khal es va acostar ràpidament al pirata i va prendre un petit instrument de làser. Va retirar amb un hàbil tall l'implant de corall i el va deixar caure en una ampolleta.

-Anem a fer l'anàlisi de la criatura mateixa, i també del subjecte. Anàlisi de sang, mostres de teixits, ones cerebrals... ho tindràs tot en poc temps.

Els científics es van posar a la feina de seguida, oblidant-se, pel que semblava, de la presència de la Jaina. Aquesta va esperar, observant a Sinsor sense dir ni piu mentre aquest recollia mostres i carregava la informació en el seu ordinador central.

-Interessant -Va pensar en Sinsor en veu alta, mirant la pantalla-. Molt interessant.

La Jaina es va acostar a ell per darrere. L'ordinador mostrava diverses columnes de xifres i una imatge en moviment que semblava un banc de capgrossos dagobians dins d'un recinte oval.

-Aquesta és una sola cèl·lula presa de la glàndula suprarenal. Veus aquests puntets negres que es mouen? Estan relacionats genèticament amb la criatura de corall.

-Es reprodueix?

-Per dir-ho d'alguna manera. Els esculls de corall són comunitats d'organismes vivents. Els yuuzhan vong han refinat aquestes comunitats, organitzant-les de manera que funcionen com una criatura única. Pel que sembla, el corall és capaç de reproduir-se, enviant pel corrent sanguini cries microscòpiques que arriben a totes les cèl·lules.

-Però com es comunica l'implant amb aquestes cries?

El científic va tocar la pantalla. La imatge va desaparèixer, i va ocupar el seu lloc una sèrie de símbols.

-Aquesta és la seqüència genètica de les cries que es troben en el corrent sanguini. La vaig a comparar amb les cries preses d'altres parts del cos del subjecte. Si les meves hipòtesis són correctes, aquestes criatures tindran diferències subtils en funció de la seva situació escollida: sang, neurones, melsa, etcètera. Però totes formen part d'un mateix organisme, tot i que estan disperses. I jo sospito que, en estendre's, incorporen al seu hoste al que podria anomenar-se un organisme compost. Tot impuls que s'envia a la unitat de corall central es comunica a través del subjecte hoste. Arribats en aquest punt, la qüestió d'on acaba un organisme i on comença l'altre és, en gran mesura, simple especulació.

La Jaina va fer que sí amb el cap pausadament mentre assimilava tot allò.

-Si volguéssim modificar un d'aquests implants, com ho faríem?

-Examinarem el codi genètic d'aquestes cries i determinarem quins elements apareixen de manera natural i quines semblen estar implantades. Aquestes noves addicions o canvis aporten el terreny més fèrtil per a l'adaptació.

-I quants anys trigareu a fer això? -Va dir la Jaina, arrufant el nas.

-Potser et sorprendria saber com d'evidents que poden resultar aquests petits empalmes per a l'observador ben preparat -Va dir en Sinsor, una mica molest-. Els nostres ordinadors són avançats, i molt més ràpids que qualsevol dels que disposen aquests suposats científics de la Nova República.

-Creus que pots modificar a una d'aquestes criatures?

-Confio aconseguir-ho. Torna demà al matí, i per llavors estarem preparats per jugar amb la generació següent.

La Jaina va assentir amb el cap i va sortejar els obstacles de la sala abarrotada fins arribar a la porta. El lector de mans de l'interior no va obrir la porta immediatament, sinó que va transmetre la seva sol·licitud al control central. Una veu metàl·lica li va assegurar que la seva escorta arribaria a la poca estona, i ella es va disposar a esperar.

Saltava a la vista que en Sinsor Khal estava reclòs. Després d'haver-lo vist en acció, la Jaina va suposar que el seu menyspreu al benestar dels seus subjectes li hauria comportat problemes més d'una vegada. D'altra banda, aquell mig captiveri el deixava en condicions ideals per fer experiments sense sotmetre's a cap control.

Es preguntava què els hi portaria el matí següent. Sens dubte, hi hauria alguna manera d'imposar la seva voluntat a la criatura modificada... i als que la rebessin en el futur.

Allò plantejava una qüestió interessant: a les criatures dels yuuzhan vong no els hi afectava la Força; però, algunes d'elles -per exemple, el vidre lambent del sabre làser de l'Ànakin, per exemple- es comunicaven per algun tipus de capacitat de ment a ment, de vegades amb individus que eren sensibles a la Força. Allò anava en contra de la lògica i contradeia tot el que sabia la Jaina sobre la naturalesa de la Força.

La Jaina va percebre que estava a prop d'arribar a una nova comprensió; la notava com una ombra percebuda de cua d'ull.

Va tancar els ulls i va deixar que li arribessin les impressions. La vida bigarrada de Gallinore la va banyar com una onada silenciosa.

La música verd brillant del bosc li va omplir els sentits, i unes respostes que no era capaç de desxifrar del tot es barrejaven amb els grinyols dels insectes i la música del cant dels ocells.

Un somriure va apuntar pausadament al seu rostre. Si les respostes a les seves preguntes es trobaven a la natura salvatge de Gallinore, la Jaina coneixia la persona ideal per trobar-les.

* * *

El camí era una lleixa rocosa i estreta que apuntava lleument del vessant empinat. La Tenel Ka ascendia amb confiança pel sender, contraient i estirant les seves extremitats musculades amb una alegria i una elegància que recordaven a la Jaina el vol d'una au. La Tenel Ka s'havia tret la seva túnica de Jedi per posar-se el vestit curt de pell de llangardaix que preferia, i s'havia recollit el cabell daurat vermellós en una sola trena gruixuda. Movia els braços amb lleugeresa mentre marxava, i vista des del darrere no se li apreciava la falta d'un avantbraç.

El camí es va eixamplar en un petit vorell pla que dominava una vall coberta de bosc espès i les muntanyes llunyanes. La dona dathomiriana es va aturar i va esperar que els altres Jedi arribessin fins a ella. La Jaina va ascendir els últims passos i es va asseure en una pedra gran.

-Una vista estupenda -Va dir a la Tenel Ka-. Això em feia molta falta.

-Ens feia falta a tots -Va dir la seva amiga, assentint-. Dediquem massa temps a activitats sedentàries. Ens resulta difícil mantenir el nivell de condicionament al que vam arribar quan érem estudiants.

En Lowbacca va arribar a temps de sentir aquest comentari, i va deixar anar un udol de disconformitat.

-Demà al matí podràs tornar a posar-te amb l'ordinador -Va dir la Jaina.

La Tenel Ka, que buscava alguna cosa amb la vista, es va fixar en una muntanya propera i se li va il·luminar la mirada. Va assenyalar, a través de la vall, un vessant rocós.

-Si us fixeu bé, podeu veure la boca d'una cova. Veieu les espurnes de les llums de colors?

La Jaina va mirar aclucant els ulls i protegint-los amb una mà.

-Què és això?

-Nosaltres els anomenem focdragons. Són uns insectes voladors molt grans, capaços d'emetre llum de colors, així com calor i espurnes d'energia. A la nit, les figures poden ser molt boniques i impressionants. Gairebé s'ha posat el sol. Aviat sortiran dels seus amagatalls.

En Lowbacca mirà el sol que es posava i va grunyir.

-No sé per què no podem quedar-nos -Va dir la Jaina-. És veritat que el camí és costerut, però es baixa pel mateix camí que hem pujat.

-He recorregut aquest camí moltes vegades -Va dir la Tenel Ka-. No és difícil seguir-lo, i l'espectacle val la pena. Quan jo era petita van intentar portar focdragons a Hapes, però no s'adapten a altres mons diferents d'aquest -el seu somriure va adquirir un matís tallant-. La meva àvia no tolerava un desafiament, ni tan sols per part de la naturalesa mateixa. Recordo haver vist en les festes llums artificials que reproduïen per mitjans mecànics i químics els llums dels focdragons. No era el mateix.

-Ens quedarem -Va dir la Jaina, mirant de reüll al wookiee. En Lowbacca va accedir amb un grunyit, i els tres es van instal·lar per observar.

La nit va descendir ràpidament sobre la muntanya, i els focdragons van començar a sortir de les seves coves. Aviat es va reunir un eixam que es desplaçava girant sobre si mateix en vol veloç i gràcil. Els seus llums multicolors dibuixaven cintes sobre les ombres cada vegada més espesses.

Els Jedi van contemplar fascinats aquell espectacle. Una certa satisfacció malenconiosa va apuntar a la cara de la Tenel Ka.

-Hem de tornar abans que caigui la foscor completament -Va dir a disgust, posant-se dempeus.

Van emprendre el descens pel camí, tornant la vista de tant en tant cap a la vall i cap al vol dels focdragons, que prosseguia. Les criatures s'havien dispersat, i les seves llums es percebien en parpelleigs curts i ràpids.

-Estan caçant -Va explicar la Tenel Ka-. Els centelleigs curts semblen ser un senyal per a convocar als altres.

La Jaina es va tornar per mirar. Va ensopegar en trepitjar una pedra solta, i hauria caigut si en Lowbacca no l'hagués subjectat del braç. La va renyar amb un lladruc agut.

-Estava mirant -Va dir ella-. Però no amb la Força, així que, suposo que tens una mica de raó...

Va quedar callada, mentre buscava amb els seus sentits. Se'ls venia a sobre un perill.

Va agafar el seu sabre làser i es va tornar cap al cim de la muntanya. Diverses criatures enormes venien planejant cap a ells amb ales silencioses. La Jaina va tenir la impressió d'un vent fosc i la guspira penetrant d'un raig verd.

El sabre làser es va desplegar per fer front a l'atac. La Jaina va girar sobre si mateixa per donar més força al cop, i la fulla violeta va tallar a través del raig que descendia.

Allò va modificar l'impuls de l'atac de la criatura, i l'insecte enorme va girar per l'aire i es va estavellar en el camí, rodant cap a la Tenel Ka. La guerrera el va esquivar d'un salt i va encendre el seu sabre làser turquesa abans de tornar a tocar a terra.

La Jaina es va ajupir instintivament i va llançar un tall alt. Una ala enorme, coberta de plomes, la va embolicar com un vel, i la criatura que acabava de perdre-la va xocar contra el vessant de la muntanya. Va rebotar, rodà a través del camí estret i es va enfonsar pel precipici. Emetia una pluja de llum de colors, com les espurnes que brollen d'un cable tallat.

La Jaina es va treure de sobre l'ala i va caure en posició d'en guàrdia. Va buscar amb els seus sentits, ja que no es veia més que un tub de llum que bategava apagadament: el «raig» que havia percebut en el primer atac no era més que la trompa tallada d'un focdragó. Les criatures s'assemblaven als insectes xucladors de sang que ella havia vist a les regions fangoses d'una dotzena de mons, però tenien una mida que ella no havia cregut possible.

La Tenel Ka va apagar el seu sabre làser.

-A fosques -aconsellà-. Els llums poden atraure altres.

El wookiee va alçar una urpa i va rondinar a la Tenel Ka.

-No havia sentit a parlar mai d'una conducta com aquesta -Va dir ella-. Cacen en grup, i es diu que són intel·ligents.

-Han de ser-ho, si són capaços de planejar una maniobra de distracció -Va dir la Jaina. Va tornar la vista cap a la vall. El ràpid parpelleig dels insectes que caçaven seguia il·luminant el cel.

La Tenel Ka va mirar fixament els llums intermitents.

-Mai els hauria considerat capaços d'estendre una emboscada.

A la Jaina li va venir una idea, com una onada ràpida i lluminosa, i un pla va començar a forjar-se en la seva ment. La Tenel Ka la va interrogar amb la mirada.

-Estava pensant en tàctiques de combat -Va dir la Jaina a manera d'explicació-. Infravalorar l'enemic és un error comú. Els Jedi no esperen que unes bestioles siguin més llestos que ells.

-Cert -Va assentir la Tenel Ka, compungida.

«I els yuuzhan vong tampoc esperen que uns infidels siguin més llestos que ells», es va dir la Jaina dins seu. Es disposava a donar als yuuzhan vong precisament el que aquests esperaven veure, i després, com els focdragons, cauria sobre ells d'entre la foscor.

Següent