Aliança Letal (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

L'Ula va observar amb terror creixent conforme s'alçava el punt de trobada. Estava en la pitjor posició imaginable, incapaç d'actuar contra els desitjos de la República perquè la Satele Shan immediatament el desautoritzaria, i incapaç de revelar la seva identitat als seus veritables mestres sense comprometre la seva cobertura. Per un moment salvatge va considerar llançar-se a demanar la misericòrdia dels mandalorians, però el seny, afortunadament, va prevaler. L'Stryver no tenia misericòrdia. El millor que podia esperar l'Ula pel seu atreviment era l'esclavitud.

Almenys era viu, es va dir a si mateix, i tenia una oportunitat de seguir així si caminava a través d'aquest camp de mines amb total cura.

El morro rom del Foc d'Auriga s'inclinava cap endavant de la llançadora Imperial en el seu acostament al satèl·lit solitari de Sebaddon. La lluna era en forma de bloc i deforme, més com un maó que com una esfera, amb una cornucòpia de cràters i fissures insondables danyant la seva horrorosa cara. No li sorprenia que l'Stryver hagués estat ocult tant de temps. No semblava haver estat minat o trampejat, la qual cosa era una omissió primordial per a una administració colonial tan ansiosa per romandre impertorbable. L'Ula es va preguntar si ells simplement mai pensaven en això, o si erròniament; però no sense motius; van assumir que mai serien descoberts tan lluny del disc galàctic.

L'explorador de l'Stryver, Primera Sang, s'ancorava a la superfície de la lluna mentre les dues naus s'aproximaven. Tenia la forma d'una lluna creixent, amb ales apuntant cap endavant que s'estarrufaven amb armes i una pell negre mat, irreflectant. No hi havia marques de cap tipus, només dos cercles brillants a cada costat assenyalant escotilles d'aire preparades. En Jet va preparar un anell d'amarratge i el va encanonar per creuar la distància, i va competir per aproximar-se a l'escotilla d'aire d'estribord. El pilot Imperial va percebre les seves intencions i es va moure per amarrar al costat oposat. Juntament amb Larin i Hetchkee, l'Ula va observar la llançadora de prop buscant algun senyal de traïció. La forma en què els Imperials havien destruït il·legalment la llançadora de la República a Hutta era encara dolorosa per a ell. Esperava més d'ells.

-Qui entrarà? -va preguntar la Larin pel comunicador intern.

-Shigar i jo -va dir la Mestra Satele-, i l'Enviat Vii.

L'Ula va empassar.

-Em temo que puc ser de poca utilitat -va començar a dir, però va ser tallat per la Larin.

-Necessitareu un guardaespatlles -va dir ella-. Només per les aparences.

-Està bé.

-I emporteu-vos a Ferralla, també -va dir en Jet.- Veuré a través dels seus ulls.

-Podeu tu i Hetchkee pilotar la nau pel vostre compte, si heu de fer-ho?

-En un compromís -va dir el contrabandista-. Amb l'incentiu adequat, podria volar un creuer de batalla per mi mateix.

-Molt bé, llavors. Mantingues el segell umbilical, però tanca la nau una vegada que desembarquem. Vés-te'n al meu senyal, estiguem a bord o no.

-No et preocupis per això -li va dir el contrabandista-, desempolsaré si tan sols fas una sacsejada graciosa.

L'Ula va buscar distracció en la telemetria conforme la nau s'assentava lleugerament a la lluna de poca gravetat. Sebaddon no havia llançat cap míssil des de l'última ronda. El punt calent principal s'havia tornat considerablement més calent pel foc de contraatac, i l'activitat estava augmentant en altres regions també. A ell li semblava com si els ocupants del planeta s'estiguessin reagrupant per contraatacar, però era difícil dir-ho des d'aquesta distància. Cada dron espia llançat per la flota de la República havia estat interceptat per l'halo orbital d'hexes i destruït.

Potser, es va dir a si mateix, podia lliscar un missatge d'algun tipus al seu número oposat del grup Imperial. Aquesta era una esperança petita i improbable a la qual aferrar-se.

Amb una sèrie de sorolls i cops, els ganxos de la panxa de la nau van prendre una ferma adherència sobre el sòl polsegós de l'exterior. El gemec dels elevadors propulsors es va esvair. En Jet va treure les seves mans dels controls i es va inclinar cap enrere en el seient. Malgrat tota la seva fanfarronada, semblava exhaust, o almenys amb ressaca. El seu pèl prematurament gris s'alçava per una banda, i els seus ulls estaven pesadament ullerosos.

-Jo m'ocuparé de la granja fins que torneu -els hi va dir-. No feu res que jo no faria.

L'Ula es va posar dret, esperant contra tota esperança que la Gran Mestra canviés d'opinió. No hi va haver tanta sort. Ella ja s'estava dirigint cap avall per les escales de la cabina de comandaments, seguint a Shigar com una mascota. Ula va fer un gest a Ferralla perquè fos per davant d'ell.

-Bona sort -li va dir en Jet.

-No li ho has dit als altres.

-M'imagino que no la necessiten.

-Gràcies pel vot de confiança.

En Jet va somriure.

-Estaràs bé. Només recorda: tens un avantatge invencible.

-Quin és?

-La habilitat de veure tots dos bàndols alhora.

L'Ula no sabia què dir en això, o als molts altres indicis que en Jet havia deixat anar indicant que sabia el que era ell. L'Ula mai havia tingut el coratge de preguntar-li-ho directament; ni tan sols durant les llargues hores quan ell i el contrabandista havien estat asseguts esperant que Shigar fes bé la seva promesa psicomètrica. Tant si era veritat com si no que en Jet ho havia endevinat, l'Ula preferia que mai es digués en veu alta. La seva vida requeia en el pretext. Una vegada que se n'anés, no sabia el que li deixaria això.

Així que ell només va assentir i es va dirigir sota les escales per trobar-se amb els altres a l'escotilla d'aire, preguntant-se com qualsevol en la seva posició podia considerar-se avantatjat. Se sentia com si estiguessin estirant-lo en una dotzena de direccions. Si no anava amb compte, una estirada aguda podia destrossar-lo en trossos.

* * *

L'Ax va caminar la curta distància sobre l'umbilical amb una fúria mesurada. Ella es delia per estar de nou en el seu interceptor en lloc d'estar gastant el seu temps amb els mandalorians i els enviats de nou. Era tan dolent com estar de nou a Hutta, només que aquesta vegada ella no tenia un clar avantatge a esperar. Tot el que podia pensar era en el treball que havia d'estar fent en aquell moment; protegir la flota dels hexes, almenys, o potser fins i tot preparar una força d'atac per esborrar l'Stryver del cel. A ella no li agradava anar cap a ell quan ell deia, com si fos algun tipus de servent.

-Tu parlaràs amb el mandalorià tastaolletes en el meu nom -li havia dit el seu Mestre.

-Però Mestre...

-Necessito explicar-te de nou quin és el teu deure? És servir a l'Emperador, a través meu, el seu instrument. Quan em desafies, li desafies a ell.

I aquest era el problema, és clar. Ella li havia desafiat, ignorant les seves ordres durant l'atac dels hexes a Hutta. Ara estava sent castigada per això, mentre ell esperava còmodament mig congelat a l'habitació secreta de la seva llançadora. Tant si el seu desafiament havia servit a la flota o no era irrellevant. Ella només podia oblidar-ho tot fent alguna cosa constructiva; tan sols per la millora de l'Imperi; fins que en Darth Chratis canviés d'opinió.

-Estic aquí -va dir ella quan va arribar l'escotilla d'aire externa del Primera Sang. La seva mà dreta jugava amb l'empunyadura del seu sabre làser-. No em facis esperar, Stryver.

La porta xiuxiuejà en obrir-se. Una escorta simbòlica la va seguir cap a la nau; tres soldats en uniformes negres i grisos. Ella no va mirar darrere d'ella per assegurar-se que estaven seguint-la. Com un acte deliberat de desafiament dirigit tant a Stryver com al seu Mestre, ella no s'havia canviat el seu uniforme de combat. Feia pudor d'oli i fum i de combat, exactament com la nau de l'Stryver. El seu pèl es balancejava pesadament per la seva esquena, com cordes gruixudes.

El Primera Sang tenia un perfil baix de front, però era sorprenentment espaiós a l'interior. Els seus murs eren acanalats més que segellats amb panells plans; en ocasions no hi havia buits en absolut delineant el passadís des del contenidor. Cables i components estaven ocasionalment exposats, suposava ella, en un esforç per minorar el pes. Ella també va suposar que qualsevol secret estava ben ocult fora de la vista, així que no es va preocupar a memoritzar el que veia. Ella simplement va caminar, seguint el so de les veus que li portaven al centre de la nau.

-... Entenc per què ens necessites a tots alhora. No pots dir-nos-ho ara?

L'Ax coneixia aquesta veu. L'havia escoltat a Hutta. Pertanyia a la quasi-humana que havia lluitat en el costat de la República, encara que clarament no era una soldat. Què estava fent ella aquí?

-No m'agrada repetir-me -va dir una altra veu familiar: el to profund, modulat pel vocodificador d'en Dao Stryver.

L'Ax va caminar al voltant d'un gruix pilar de cables que actuava com a conducte i suport, i es va trobar a si mateixa en la cabina principal. Era una habitació circular amb un sòl i sostre blanc brillant, i un holoprojector central. L'Stryver romania a l'esquerra de l'Ax, el casc just arribant el relativament alt sostre. A la seva esquerra hi havia un grup divers de gent, incloent diversos individus més que l'Ax va reconèixer: l'enviat de la República, un droide que havia vist rondant la cambra segellada de seguretat de la Tassaa Bareesh, i el Padawan Jedi. Al costat d'ell s'alçava una dona que no havia vist abans, però instantàniament la va reconèixer.

L'Ax es va aturar al moment d'entrar a l'habitació, un xiuxiueig d'advertència inconscientment escapant-se-li entre les dents. L'aire estava carregat amb la cavallerositat de l'enemic, concentrat principalment al voltant de la prima dona amb el floc gris que portava les túniques d'un Cavaller Jedi. No un mer Cavaller Jedi, ella. La Gran Mestra de l'Alt Consell en persona! Darth Chratis faria grinyolar les seves cristal·lines dents en frustració per perdre's aquesta trobada propera amb la rival més odiada de l'Emperador. Matar-la li portaria una fama considerable i fortuna entre aquells afavorits pel Consell Fosc.

L'Ax va forçar la seva mà per deixar l'empunyadura. Malgrat tota la seva ambició, sabia que ella no podia derrotar amb una sola mà a la Mestra i al Padawan. Ella hauria de colpejar amb paraules en lloc de la seva espasa.

-L'Orde Jedi ha de ser feble en efecte -va dir ella-, perquè la Gran Mestra i un nen saltin a la trucada d'un mandalorià.

El Padawan, Shigar, es va tensar davant la seva descripció d'ell com un nen.

-No tan feble -va dir ell-, com perquè no salvés la teva vida almenys una vegada a Hutta.

-T'equivoques -va dir ella, sentint la calor alçar-se pel seu coll.

-Ho faig? Intentaré millor no fer-ho, la propera vegada.

-Suficient -va dir la Gran Mestra, i el Padawan la va obeir a l'instant-. Estem tots ara, Stryver. Comença.

-Jo no rebo les teves ordres, Gran Mestra -va dir el mandalorià-. No obstant això, tens raó. Us he portat aquí per mostrar-vos una cosa.

L'holoprojector entre ells va parpellejar encenent-se. L'Ax va reconèixer el globus de Sebaddon, amb els seus diminuts llacs, com gemmes disperses entre els embalums de calor irregulars, de la mida de continents. Les costures de magma brillaven de taronja, formant un traçat que en altres mons serien rius. Diversos cercles blaus en les interseccions d'aquests traçats indicaven assentaments o centres industrials. L'Ax va reconèixer al qual Darth Chratis havia bombardejat quan el Primordial va ser atacat, i molts altres. Alguns dels que recordava no eren del tot visibles.

-Així és com es veia Sebaddon quan vaig arribar sis hores abans que vosaltres -va dir l'Stryver-. Així és com es veu quan vau arribar vosaltres.

Hi havia una clara diferència: molts dels punts calents perduts ara estaven presents; els més brillants eren encara més brillants.

-Així és com es veu ara.

L'Ax no necessitava estudiar el que ja sabia.

-El teu punt?

-Treballen ràpid -va dir el Padawan-. Això és el que va dir en Jet quan vam arribar. Pensava que la colònia tenia almenys vint anys.

-No poden ser més de quinze -va dir l'Ax, recordant quant de temps havia passat des de la fugida de la Lema Xandret.

-Realment és molt menys que això -va dir l'Stryver, descansant les seves mans gegants, enguantades en la vora de l'holoprojector i inclinant-se sobre la imatge-. Estudieu aquesta seqüència d'imatges amb cura i veureu que la colònia es va expandir un cinc per cent des que vaig arribar. Si projectes aquesta taxa de creixement cap enrere en el temps, això us dóna una data de fundació de prop de fa tres setmanes.

-Impossible -va dir ella.

-Això és prop de quan es va interceptar el Cínzia. -Va dir l'Ula.

-I què? Encara és impossible.

-Ho és? -va dir l'Stryver-. La Lema Xandret va escollir aquesta colònia parcialment per la seva riquesa en recursos. Amb un exèrcit de treballadors voluntariosos i els mitjans per construir-ne de nous, per què no podia fer el que volgués?

-Si la colònia pogués créixer tan ràpidament, per què encara és tan petita?

-Aquesta és una bona pregunta, Eldon Ax. Hauries de conèixer a la teva mare millor que ningú més d'aquí. Tu què creus?

En lloc de posar-se vermella, va sentir que la seva cara de tornava freda i tensa.

-Comença a parlar amb sentit, home, o me'n vaig.

Tots dos índexs de l'Stryver van colpejar amb força, només un cop, i per primera vegada ella es va adonar que només tenia quatre dits a cada mà.

No exactament un home, llavors, va pensar ella. Però a qui li importa?

-Us he estat observant -va dir ell-, mentre ficàveu la pota per fer que us matessin. Aquest és l'avantatge de ser el primer en el camp de batalla. En lloc de provar les defenses de Sebaddon per mi mateix, em vaig asseure i us vaig observar mentre vosaltres ho fèieu. Ha estat un experiment interessant, un que va confirmar les meves observacions prèvies. Els habitants de Sebaddon estan poc disposats a parlar sobre obrir els seus límits a estranys; particularment a l'Imperi; i són capaços de defensar-se a si mateixos quan els pressionen.

-Ens van agafar per sorpresa -va dir l'Ax.- Això no passarà, la propera vegada.

-Si espereu massa, la sorpresa no serà l'única cosa del que tindreu que preocupar-vos.

-A què et refereixes? -va preguntar la Satele Shan.

-Quant us portarà trucar a per reforços? No podeu trucar, així que és un viatge d'anada i tornada per enviar a un missatger. Llavors una flota ha de ser reunida. Com més gran la flota, més temps necessiteu. I amb cada hora, Sebaddon està convertint més dels seus preciosos metalls en màquines de guerra. Més de trenta naus van venir avui. Quant passarà fins que cinquanta naus no siguin suficients? Cent? Mil?

L'Ax va fer una burla.

-Ni un sol planeta pot aguantar contra el poder de la màquina de guerra Imperial.

-Estaria d'acord, si la màquina de guerra Imperial estigués disponible. Però està estirada al llarg de tota la galàxia, fina i vulnerable, i el mateix es pot dir per a la de la República. A més, tots sabem que cap vindria si la cridessin. Ells pensarien que les teves preocupacions són exagerades. Estan més interessats a lluitar l'un contra l'altre que contra aquesta única amenaça, aïllada.

-Això és una amenaça? -va preguntar en Shigar-. La Xandret no parlarà amb nosaltres, però almenys ha deixat de disparar ara que ens hem allunyat. Per què no donar-li el que vol i deixar-la sola?

-Creus que això és realment possible, ara? -va dir la dona quasi-humana.

-Per què no? -En Shigar va mirar a la seva Mestra a la recerca de suport, però ella no li ho estava donant.

-Ets un ingenu -va dir l'Ax.- Aquest món és massa valuós. L'Emperador el tindrà, o ningú ho farà.

-I s'ha de fer exemple de la teva mare -va dir l'Stryver-, d'una altra forma el poder dels Sith s'erosionarà.

-Deixa de dir-li la meva mare. Lema Xandret és una criminal i una fugitiva. No hi ha possibilitat que escapi de la justícia.

-La derrotaries tu mateixa, si poguessis?

-Ho faria, i ho faré. No significa res per a mi.

-Bé. Jo vaig creure una vegada que podria raonar amb ella. Vaig creure que podria negociar un acord que les mantindria a ella i a les seves creacions a ratlla. Ara em temo que és massa tard per a cap tipus de negociació. No hi ha raonament o acord possible.

-S'ha tornat boja? -va preguntar la soldat a la dreta d'en Shigar-. Si és així, hi ha altres opcions. Podríem treure-la i parlar amb algú més, per exemple.

-Aquest pla pateix d'un petit defecte però fatal.

-Quin és? -va preguntar l'enviat de la República.

-La Lema Xandret ja està morta. Ho ha estat per un temps.

Una estella gelada va colpejar el cor de l'Ax davant aquelles paraules, deixant-la incapaç de dir si sentia triomf o pena, o ambdues coses alhora.

* * *

-Crec que és hora que ens diguis tot el que saps -Va dir la Mestra Satele.

-Hi estic d'acord -va dir la Larin-. Des de quan negocien els mandalorians amb ningú?

L'Ula va recordar a Jet dient-li. Ells no creuen que tinguin iguals.

-Tu eres la persona que els emissaris de la Xandret esperaven trobar -va dir l'Ula.- Vas venir a buscar-los quan no es van mostrar.

El casc gegant, voltat es va inclinar en la seva direcció.

-Correcte.

-Se suposa que la pròpia Xandret estaria a bord del Cínzia? -va preguntar en Shigar-. És per això pel que creus que està morta?

-No. Ella va enviar a un altre. Crec que era aquí quan va morir.

-Així que no ho saps amb seguretat? -va preguntar la Sith. La seva cara tenia un aspecte blanc, atapeït sota les seves rastes de color vermell sang.

-Estic segur d'això.

-La vas matar? Has vist el seu cos?

-No.

-Llavors com pots estar segur?

L'Stryver va colpejar el seu casc amb un dit enguantat. L'Ula no podia veure la cara del mandalorià, però era segur que estava somrient.

-Ella no vol dir res per a mi -va dir la jove Sith fermament, com reafirmant-se a si mateixa de la veritat d'això-. Només vull estar segura.

-Estigues segura d'això, Eldon Ax: quan aquells droides que la teva mare va crear deixin aquest món, consumiran la galàxia sencera en menys d'una generació.

L'Ula va parpellejar. El que clamava era absurd, però si l'Stryver de veritat ho creia, això explicava una altra part confusa de la història.

-Així que per això volíeu parlar amb ella -va dir l'Ula-. La Lema Xandret era una amenaça o una possible aliada... just com l'Imperi.

-Una força a tenir en compte, potencialment -va dir la Mestra Satele-. Una força que clarament vam subestimar. Però tu no hauries cregut en la seva paraula. Has d'haver rebut algun tipus de prova.

-Una fàbrica de demostració -va dir l'Stryver-. En dos dies, va fabricar disset droides i dos duplicats de si mateixa fent servir només els materials del seu voltant. Els duplicats de les fàbriques es van posar a treballar immediatament, creant altres quatre fàbriques i fins i tot més droides. La seva taxa de reproducció estava només limitada per l'energia disponible per a ells; més tard vam descobrir com van enviar arrels per interceptar els subministraments locals, assegurant-se que mai s'acabessin. Per curiositat, vam ficar als droides al pou i ells van prevaler contra tots els campions actuals. Llavors els droides i les fàbriques es van autodestruir, deixant restes insuficients perquè sondegéssim els secrets de la seva manufactura o funció. El missatge era clar. El Mandalore em va enviar a buscar conversa.

-Per què et va enviar només a tu? -va preguntar la Larin-. No ets de molta utilitat per a nosaltres pel teu compte.

-Puc confirmar diverses hipòtesis que ja us estareu formant. Això us estalviarà temps perquè pugueu començar a actuar. -L'Stryver va alçar la seva mà dreta i va començar a comptar punts-. Un. Lema Xandret i els seus companys refugiats van arribar a Sebaddon determinats a desbancar la jerarquia que havien deixat enrere. Quinze anys més tard, ocultar-se ja no era suficient: Xandret volia venjar-se de la gent que li havia robat a la seva filla. Així que va buscar a Mandalore per ajudar-la. Ella es va aproximar a ell a causa del limitat ús de la Força de la meva cultura. Aquí, després de tot, va ser on va començar tot això, amb cultes religiosos militaritzats convertint nens en monstres.

L'Ula no es va atrevir a mirar a la cara de la jove Sith. Ell no sabia exactament com els Sith entrenaven als seus acòlits, però això sonava plausible. Es preguntava si els seus «mestres» Jedi tenien un sistema similar.

-Dos. -El compte de l'Stryver continuà-. Durant el seu exili autoimposat, la Xandret i els seus companys artesans van avançar la robòtica en direccions que ningú havia vist abans. Trobant inspiració i materials en la pròpia biologia humana, ells van buscar construir droides que no envellissin o es tornessin inflexibles i rígids, així la seva petita colònia podria durar per sempre. Els desafiaments tècnics eren immensos, és clar, però havien fet alguns progressos en direccions inesperades. Els droides que heu vist són prototips avançats anomenats els reproductors ràpids. Donat el suficient metall i energia crua, creixen de llavors en versions de combat completes en qüestió de dies. El niu a Hutta podia haver produït dotzenes d'aquests assassins si se li hagués deixat, i el mateix és cert sobre els nius de Sebaddon. Els punts calents que heu estat observant des de dalt, els que semblen ciutats, són de fet fàbriques constructores de droides. Estan produint en massa reproductors ràpids per milers ara que les defenses del planeta han estat activades. I no només reproductors ràpids: també noves fàbriques. Aquí és on recau la veritable amenaça. Aquesta era l'arma que ella volia utilitzar contra l'Imperi.

-Tres. Si es deixen sense comprovar, la tecnologia reproductora de la Xandret inevitablement sobrepassarà el seu planeta natal i s'escamparà per la galàxia. Les matemàtiques de la progressió geomètrica són innegables: un món aquest any, dos mons al següent; llavors quatre, llavors vuit; en una dècada són dos-cents cinquanta mons, llavors una altra dècada més tard és un quart de milió. Una generació humana és tot el que necessitarien per prendre la galàxia per complet juntament amb els Sith, Jedi, i mandalorians.

-Quatre. La negociació ja no és una opció. La Xandret va posar tots els seus prejudicis en els seus droides. Heu escoltat les seves veus. Sabeu què els motiva. L'única solució és aixafar Sebaddon per complet. Nosaltres hem de ser despietats, decisius, i minuciosos, per assegurar-nos que el llegat de la Lema Xandret sigui completament eradicat. Només un niu podria ser suficient per permetre que tot això comenci de nou.

L'Stryver s'havia quedat sense dits a la mà dreta.

-Has acabat? -va preguntar la Sith.

-Ho hauré fet si aquesta amenaça no és neutralitzada.

Els punys de l'Stryver van descendir per descarregar el seu pes, artells per davant, al lateral de l'holoprojector.

L'esfera de Sebaddon girava imparable entre ells. Llums vermelles brillants apareixien i es disseminaven com una plaga a càmera ràpida. Aviat el planeta sencer estaria vermell, i corrents de diminuts punts malignes van començar a saltar de la superfície i escapar cap a espais fora de la vista.

-Vas dir «Nosaltres.» -la veu de la Satele Shan va fer saltar a l'Ula-. Nosaltres hem de ser despietats. Suposo que va ser deliberat.

-Ho va ser. Tot el que he vist, a Hutta i Sebaddon, confirma els meus pitjors temors. Sebaddon està responent a l'amenaça que tots vosaltres representeu redoblant la producció. Ha de ser detinguda abans que el contagi es dissemini. Ni des de l'Imperi ni la República poden destruir aquesta amenaça per si mateixos amb els recursos disponibles ara mateix, heu de treballar junts per veure-ho fet.

-Amb tu al càrrec, suposo -va dir la Larin.

-La fi justifica els mitjans.

-Mai rebré ordres d'un mandalorià -Va dir la Sith en to burleta-. I mai lluitaré al costat d'un Jedi. Estàs dement per tan sols suggerir-ho.

-Hi ha d'haver alguna alternativa -Va dir la Mestra Satele-. Un altre intent de negociació, potser...

-El sistema de defensa planetari està automatitzat -va dir l'Stryver-. Les úniques veus que arriben del planeta s'originen dels reproductors ràpids. Així és com sé que la Lema Xandret està morta. Tothom aquí baix és mort. Només hi ha els droides ara, i no podeu negociar amb ells.

-Bé, no podem confiar els uns en els altres -va dir en Shigar-. Aquesta és l'elecció que ens has donat.

-Si pogués fer-ho d'una altra manera, ho faria. Creu-me.

Jedi i Sith es van mirar amenaçadorament els uns als altres sobre l'holograma, i de sobte l'Ula va saber exactament què havia de fer. Un cop més, en Jet havia tingut tota la raó. L'Ula podia veure ambdós bàndols alhora, i refugiar-se a si mateix en el regateig.

-Ets la líder de la flota Imperial? -va preguntar a la jove Sith. Ell ja sabia la resposta. L'Emperador mai confiaria aquest luxe a algú tan jove, sense importar com de poderosa que fos. Però ho havia de preguntar, pel bé de les aparences.

-No -va admetre ella.

-Sigui que sigui aquesta persona, llavors, vull parlar amb ells, cara a cara -va dir ell-. Crec que puc portar l'Imperi al joc.

-Tu? El meu Mestre estriparia un cuc com tu només per veure't morir.

L'estómac de l'Ula va donar una bolcada. El seu Mestre. Hi havia esperat un comandant no un Sith, però va haver de conformar-se amb el que tenia.

-Porta'm al navili del teu comandant i m'ho deixes a mi intentar-ho. Si fracasso, per com sonen les coses, hauria d'estar igualment mort.

-La teva mort està més a prop del que penses. Ell està a la llançadora.

-Bé, llavors. Millor encara. S'acabarà ràpidament.

-Enviat Vii -va dir la Satele Shan- tingues molta cura. Has d'estar absolutament segur de tu mateix.

-Ho estic. -Es va posar recte i va treure pit-. Si l'Imperi accedeix al suggeriment de l'Stryver, ho fareu vosaltres?

La Gran Mestra no mostrava cap senyal d'incertesa.

-Per descomptat. No estem en guerra, després de tot, i l'amenaça és severa.

-Bé. -L'Ula es va girar cap a la noia Sith. Ella tenia els llavis premuts amb ira, com si no pogués creure la seva audàcia-. Això no és un truc. Aniré amb tu ara, si em portes. Si us plau.

-Només tu -va dir finalment-. Ningú més.

-Això està fora de qüestió -va dir la Larin.

-No -va dir ell, encara que el seu cor es va tornar càlid per la seva preocupació-. Estic feliç d'anar per mi mateix. Si no puc convèncer-lo amb paraules, quina diferència faria un rifle o dos?

Ella va retrocedir reàciament.

-Només vés amb compte. Volem que tornis d'una peça.

-No en diverses? -va dir la Sith. Ella estava somrient ara, potser anticipant l'esport que el seu Mestre faria amb ell-. No garanteixo res.

L'Ula es preguntava si semblava tan feble com se sentia. I si ella el mataria en el moment que estiguessin a l'altra banda de l'escotilla d'aire, abans que tingués una oportunitat de parlar? Aquesta seria la ironia més horrible de totes.

-Estic preparat -va dir ell amb una veu tan forta com va poder reunir-. No fem esperar al teu Mestre.

-Certament -va dir ella-. No ho fem.

-Si no sentim de tu en trenta minuts -va dir l'Stryver-, suposarem que estàs mort.

L'Ula va caminar cap a l'holoprojector i va deixar que els guàrdies Imperials l'agafessin de les espatlles i el portessin a la força cap a la porta. No hi havia marxa enrere. Els ulls dels seus antics aliats de la República li seguien conforme el portaven a trair-los a tots.

* * *

En el moment en què l'escotilla d'aire es va tancar darrere d'ells, l'escarransit enviat començà a forcejar. L'Ax va caminar cap a dins, la seva ment plena de formes de minorar les inevitables conseqüències del seu fracàs. Ella no sabia el que havia esperat Darth Chratis, però amb seguretat que tornaria aquest inesperat resultat contra ella. El que havia trobat difícil de pensar no ajudava.

-Escolti'm -li va cridar l'Enviat.- Ha d'escoltar-me!

Ella no va disminuir. Tot just l'escoltava. La Lema Xandret està morta, havia dit l'Stryver. Tothom aquí baix és mort. Ella no sabia per què aquest dictamen havia marcat una diferència, però semblava fer-ho. La seva família, la seva mare; Què li havia passat al seu pare? Ella mai havia preguntat. Potser era mort, també, havia mort feia anys, quan era una nena. Potser era un Lord Sith que no es rebaixaria a ser associat a una dona comuna. Potser, va pensar ella, només potser...?

Impossible. Ella es va burlar a si mateixa per tan sols pensar-ho. Darth Chratis no era el tipus de pare per a ella, i mai ho seria. Ella no necessitava un pare, just com no necessitava família. Si l'Stryver tenia raó i els fugitius estaven tots morts, això només feia la seva vida més fàcil. Ella no hauria malgastat energies trobant-los i matant-los, en nom de l'Emperador.

-Si us plau, estic intentant dir-li que no sóc qui creu que sóc! Estem en el mateix bàndol i ho hem estat tot el temps!

El grall de l'enviat finalment va penetrar la seva consciència. A la vora d'entrar a la llançadora, es va aturar i va treure una mà mig agafada.

Ell va lliscar de les mans dels guàrdies i es va estampar contra la paret de l'escotilla d'aire.

-Ni se t'acudeixi mentir-me -va dir ella.

-No ho faig. -L'Enviat estava tan pàl·lid com el marbre i la seva veu era poc més que un murmuri, però no es va encongir mentre ella s'aproximava-. Sóc un agent Imperial.

Ella va activar el seu sabre làser i el va sostenir contra la seva gola.

-No sembles un Agent Xifrat. Ni tan sols ets del tot humà.

El seu menyspreu era ferotge.

-Està bé. No un agent per se, però un informador almenys. Sóc lleial malgrat l'espècie que sóc. Totalment lleial. Ho juro.

L'Ax no es va moure. Sabia que molts oficials d'alt rang de la República de vegades preferien personal no humà creient que els protegiria de la vigilància. Si aquest enviat havia estat convertit, seria altament valorat per la Ministra d'Informació.

-Vaig tractar d'abordar la seva llançadora a Hutta -va pressionar ell, començant a tartamudejar ara-, però els guàrdies m... em van fer fora.

Això era veritat, i la va fer dubtar. L'Ax no podia creure que estigués escoltant-li; i més encara, considerant realment la seva història. Però el seu desvergonyiment i valentia davant d'una mort segura eren persuasius. Havia d'admirar les seves entranyes, tot i que les veuria crepitar si esbrinava que estava tractant d'enganyar-la. No era impossible que fos un agent doble posat per la Satele Shan per guiar-la a ella i al seu Mestre pel mal camí...

L'Ax va somriure amb les seves dents. Darth Chratis ho sabria. Si l'enviat estava dient la veritat, seria una benedicció per a ella. Si no ho era, el seu Mestre tindria a algú més sobre qui descarregar el seu descontentament.

-De quina espècie ets? -li va preguntar ella.

-E... Epicanthix.

-Mai he escoltat d'ella.

-Venim de Panatha a l'Extensió Pacanth...

-No m'importa. Si vols tornar a veure la teva llar; si vols tornar a veure qualsevol cosa de nou; llavors li diràs al meu Mestre tot el que m'acabes de dir, i el convenceràs que és cert.

-Qui és el seu Mestre?

-Darth Chratis. Et diu alguna cosa aquest nom?

Si de cas, l'enviat es va posar encara més pàl·lid.

-Bé. Llavors aprecies la gravetat de la teva situació.

Ella va desactivar el seu sabre làser i el va deixar sortir. Els guàrdies el van agafar i el van arrossegar darrere d'ella, cap a la llançadora on el seu Mestre esperava.

Darth Chratis l'esperava a la cabina de passatgers espaiosa però poc hospitalària, portant un vestit amb armadura voluminosa. Només la seva cara era visible, consumida i arrugada en un nas arrufat permanent. Ell es va inclinar pesadament en el seu bastó del sabre làser.

Quan va veure l'enviat, el seu front va baixar encara més.

-Explica.

L'Ax ho va fer, començant amb les prediccions funestes d'en Dao Stryver i movent-se ràpidament cap a la possibilitat de cooperació. El presoner romania en silenci mentrestant, atònit per l'aspecte amenaçador d'en Darth Chratis. Això era bo, si hagués interromput en qualsevol punt, hauria estat assassinat en un instant.

-I la Satele Shan ha acceptat les maquinacions d'aquest mandalorià? -Les celles del seu Mestre, tan fines com cicatrius velles, es van elevar cap al seu cuir cabellut desgastat pel temps.

-Això sembla -va dir ella-. Ella va enviar al seu enviat per negociar en benefici seu.

Ara la mirada d'en Darth Chratis va baixar completament cap a ell, i l'enviat es va estremir.

-Parla.

-El meu nom és Ula Vii -va quequejar ell-. Informo directament a l'Observador Tres en la divisió d'operacions del Ministeri d'Intel·ligència. Sóc el seu servent, milord; un agent lleial a l'Imperi.

-Un espia? Què desafortunat per a la Gran Mestra. -La cara d'en Darth Chratis es va trencar en un ampli somriure, clivellada-. Digues-me, espia, com proposes trair-la.

-La República i l'Imperi comparteixen els mateixos objectius inicials -va dir l'enviat, alliberant-se dels dos guàrdies. Ell havia estat clarament pensant-ho bé mentre esperava el seu moment per parlar-. El fet d'aixafar el sistema de defensa orbital de Sebaddon supera qualsevol invasió o bombardeig en massa; el propòsit del qual seria la neutralització de l'autoritat central del planeta, ja que ha d'haver-ne algun, humà o artificial; i junts, estic d'acord que podem probablement aconseguir-ho. Però una vegada que tinguem el planeta sense ullals i sense cervell, la necessitat d'una aliança s'haurà acabat. Suggereixo que ens tornem contra els Jedi i Dao Stryver llavors; trenquem la presumpta aliança i agafem el que és nostre per dret. Sebaddon serà de l'Emperador a la fi. Subministraré informació falsa quan pugui, assegurant-me que la Gran Mestra mai trobi l'oportunitat de fer el mateix amb vosaltres.

-Què és el que demanes a canvi?

L'enviat semblava sorprès per la pregunta.

-Jo? Res, milord. Simplement estic fent el meu deure.

-Hi ha d'haver alguna cosa important per a tu, més enllà del teu deure. Demana, i serà teu.

-Bé, hi ha una persona que podria demanar-li que perdonés la vida, després de la seva inevitable victòria.

-Digues qui.

-Ella no és ningú, menys encara que una soldat. El seu nom és Larin Moxla.

-Coneixes en aquesta dona, Ax? -va preguntar Darth Chratis.

-Crec que sí, Mestre.

-Bé.

El somriure d'en Darth Chratis va desaparèixer. L'enviat va ser retorçat durament cap endavant i elevat del terra. Ell va lluitar contra l'adherència invisible sobre ell, però no hi havia manera de resistir-ho. L'Ax havia experimentat el poder de l'agafada de Força del seu Mestre. Sabia com de premut podia ser.

-Escolta'm,e.

L'enviat va assentir frenèticament, massa espantat per parlar en veu alta.

-No puc llegir-te. La teva ment està escudada de mi, per algun ardit sobrenatural o per un talent natural. Sospito que és el segon. La ministra d'Intel·ligència busca els del teu tipus per mantenir els seus secrets i els dels seus mestres i del nostre enemic. Així que quan miro dins teu, no veig lleialtat a l'Emperador. Només percebo aliances enrevessades, sense resultats clars. Donada l'elecció, mai confiaria en tu.

- Així i tot tu i els del teu tipus sou una necessitat repugnant en temps com aquests. He de trobar una manera de contenir el teu instint natural de traïció. Per a aquesta fi... -Aquí l'Enviat Vii es va sacsejar violentament cap endavant, de manera que estava mirant directament als ulls d'en Darth Chratis-. Per a aquest fi, tingues per segur que si em traeixes caçaré el capritx del teu cor no humà i la faré passar per tals turments que estaràs agraït quan la mati. I llavors serà el teu torn. Està clar?

-Sí, milord. Abundantment clar.

L'enviat va caure amb un cop a terra.

-Molt bé -va dir en Darth Chratis-. Ax, emporta-te'l fora de la meva vista. Torna-li a la Satele Shan amb l'acord que li va prometre, i l'acompanyaràs com el meu portaveu oficial.

-Però Mestre...

-Silenci! Difícilment el deixaria anar-hi sol. Mai creurien que vaig confiar en ells tret que prengués aquestes precaucions. Vigilaràs a la Gran Mestra, i vigilaràs en aquest, també. A la més lleu senyal de traïció, m'ho notifiques i la meva indignació descendirà sobre tots dos.

Ella va inclinar el seu cap, pensant: Un altre carreró sense sortida de tasca. I probablement una missió suïcida, també.

-Faré com ordeni.

-Percebo la teva impaciència, Ax. Recorda que les nostres recompenses seran abundants quan la victòria sigui completa. Quan la Gran Mestra estigui morta i aquest món sigui nostre, llavors el teu aprenentatge haurà acabat. No abans. Vés ara, i fes el meu mandat.

-Sí, Mestre -va dir ella, fent una reverència profunda, segura que ell percebia l'ardor del nerviosisme en la seva ment. Ser lliure d'ell a la fi, ser una veritable Sith; Això és el que ella sempre havia volgut! I ho mereixia. Ella ho sabia bé. No s'havia esclavitzat per res durant l'última dècada i més, en detriment de tota la resta.

La Lema Xandret està morta.

L'Ax va reprimir fins i tot el més lleu rastre de penediment conforme es va girar i va abandonar la llançadora, arrossegant al tremolós informador darrere d'ella.

Següent