Aliança Letal (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

En Shigar va caminar pel contenidor estret del Foc d'Auriga el millor que va poder mentre esperava que en Jet el connectés a Tytho. No estava fent una bona feina amb això. Només va poder fer tres passes d'un costat a l'altre, i ja havia disparat el seu cap cap al protuberant panell d'instrumentació dues vegades. El sense sentit de l'exercici s'estava tornant aparent per a ell quan l'holoprojector de model antic va parpellejar i va emetre un lleu xiulet d'estàtica.

Ell va tirar d'una cadira retràctil de la paret oposada dissenyada per a algú molt més petit que ell i va seure, sentint-se tot genolls i colzes.

Una imatge blavosa de la Gran Mestra es va formar. Parpellejava i saltava però es va mantenir prou ferma per poder-la seguir.

-Shigar -va dir la Satele Shan, alçant la seva mà en una salutació-. Estic encantada de sentir de tu. Estàs a Hutta?

Ell breument va resumir la seva posició actual: en el navili d'un contrabandista sobre el món natal dels Hutts portant el que quedava de la seva disfressa improvisada.

-Em trobo en una posició intractable, i necessito el seu consell, Mestra.

Ella va somriure, lleument però no de manera desagradable.

-Has accedit a coses que no creies que poguessis complir, o que no volies complir. Potser totes dues.

Els seus poders de percepció li van sorprendre.

-Pot percebre-ho des de tan lluny? -Veritablement era la Jedi més poderosa de la galàxia!

Ella va moure el seu cap i va somriure amb un encantador automenyspreu.

-No, Shigar. Només recordo com és estar al camp. Responsabilitat, decisions, conseqüències; se sent molt diferent quan s'assumeixen sol. No és així, el meu Padawan?

Ell va ajupir el cap.

-Si Mestra.

-Digues -va dir ella-, i t'oferiré el consell que pugui.

En Shigar va començar pel principi, amb la seva arribada i la de la Larin a Hutta. Ell es va saltar els mundans detalls de la seva infiltració al palau i va descriure la seva primera trobada amb la tecnologia única oferta a la venda per la Tassaa Bareesh, les arrels de plata escampant-se fora de la caixa cuirassada cap als túnels subterranis, i la consideració de la Larin del niu de droides que en Jet Nebula havia tret de les restes del Cínzia. Ell va descriure la seva lluita a tres bandes amb Dao Stryver i la jove Sith, llavors l'emergència dels hexes i la seva gairebé fugida.

-Vas lluitar contra una Sith? -li va preguntar la Mestra Satele, sonant impressionada.

-Crec que era una aprenent com jo -va admetre ell-, d'una altra manera no hauria sobreviscut.

-Tot i així. Una Sith i un mandalorià alhora, i has sobreviscut. Pocs Padawans poden presumir d'aconseguir això, Shigar. El fet que no estiguis presumint d'això ho prenc com un senyal de bon caràcter.

-Mestra, no crec que hagi sobreviscut per habilitat, ni tan sols per sort. -En tornar a explicar la història, es va adonar de diverses coses que no se li havien ocorregut en el seu moment-. L'Stryver ens hauria derrotat tant a mi com a l'aprenenta Sith, arribat el moment. La interrupció dels hexes ho va canviar tot. Ell ja no lluitava contra nosaltres. Ell es va quedar enrere per veure'ns lluitar contra aquest nou enemic. Crec que s'estava contenint.

Ella es va inclinar cap enrere en el seu seient, acariciant la seva barbeta amb una mà. En Shigar va reconèixer el voltant; ella estava en el seu estudi privat, un espai auster, minimalista amb poca decoració, però construït de l'orfusta més fina possible.

-Ja veig -va ser tot el que va dir.- Continua.

Ell va descriure els hexes amb més detall, començant per la simetria de sis costats de la seva aparença bàsica, la seva idèntica absència de personalitat o individualitat, i la seva mortífera determinació a no desistir, passant llavors a la vista de la seva estructura interna que havia rebut en matar a un d'ells.

-La tecnologia està bastant fora de la meva experiència -va dir ell, recordant matrius de bresca i estranys fluids oliosos sortint del cos-. Els hexes no tenen més recursos que un droide normal; amb seguretat no més que els droides d'entrenament de Tython; però presenten una adaptabilitat que mai he vist abans. Un que estava ferit es va unir a un altre per formar una versió de sis cames. Després, un va activar un sistema de camuflatge que els altres no semblaven posseir, i les armes d'un tercer es van tornar més poderoses. Era gairebé com...

-Com què, Shigar?

-No vull dir que evolucionessin, Mestra, però crec que són capaços d'un redisseny adaptatiu.

-En la calor de la batalla?

-Sí. Particularment així, sospito.

-Això els fa droides molt destacables en efecte -va dir ella-. Qui podria haver construït aquestes coses?

-L'Enviat Vii va ser interrogat per Dao Stryver, Mestra. Al mandalorià se li va escapar que Lema Xandret era una fabricant de droides.

-Creus que aquestes són les seves creacions, Shigar?

-Tinc massa poca informació per dir-ho amb seguretat, però crec que això sembla.

Ella va assentir.

-En efecte. En Dao Stryver estava caçant tant a una fabricant de droides en particular com una nau que contenia els mitjans per construir droides destacables. La Lema Xandret és l'arquitecta més probable d'aquestes coses. Però quin és el seu propòsit? Si són armes, per a qui són?

-És possible, Mestra, que no siguin del tot armes. No armes dirigides, en qualsevol cas. Potser ells només hagin estat lluitant per tornar a casa.

-Per fer què?

En Shigar no tenia cap especulació que oferir en aquest aspecte. Ell recordava vívidament la ira grinyolant dels droides en ser obstruïts en la seva missió d'escapar. Aquesta programació emocional no era normal per als droides de combat; ni per a qualsevol droide en absolut, en la seva experiència.

-Hi ha una cosa més -va dir ell-. Quan l'Stryver va enfrontar-se a l'aprenenta de Sith, va dir una cosa sobre la seva mare. No sé el que volia dir exactament, però va fer reacció en ella. Sigui quina sigui la seva mare, està connectada d'alguna forma.

Ell va deixar aquest fet assentar-se on era. En el moment que estava, la involucració de la Sith no tenia explicació. Mentre tractava de traçar conclusions de fets suggeridors, va pensar que era millor esperar fins que tinguessin més informació. Una conclusió equivocada podia ser mortal, si basaven les seves accions en ella.

La Mestra Satele, segons sembla, estava d'acord.

-Llavors -va dir ella-, la cosa al Cínzia no era un artefacte antic que nosaltres o els Sith haguem de trobar útil. Era una cosa estranya i nova. On ens porta això?

-El mandalorià té l'ordinador de navegació -va dir ell-. Estarà desxifrant la informació que conté mentre parlem.

-I llavors què?

-Els seus motius són desconeguts -va dir en Shigar, portant enrere la seva ment cap a les coses que l'Ula i la Larin havien dit de camí a l'òrbita-. Crec que els mandalorians han estat involucrats en això des del principi. L'Stryver ha d'haver volgut l'ordinador de navegació, en part, per destruir l'evidència que la «missió diplomàtica» del Cínzia era amb Mandalore; però això fa que tingui menys sentit com més hi penso. Els mandalorians no estan unificats, i no parlamenten amb ningú. Lluitar o conquistar, aquesta és la seva filosofia.

-Ells es van aliar amb l'Imperi contra nosaltres -li va recordar la Mestra Satele.

-Sí, però una cosa és l'Imperi, no una colònia aïllada a meitat de cap part.

Ella va assentir.

-Quins són els teus plans ara, Shigar? Vas a portar de tornada a l'Enviat Vii i a la teva amiga a Coruscant?

En Shigar coneixia aquesta mirada a la cara de la seva Mestra. Ella ja sabia la resposta a la seva pregunta. O havia treballat en ella o l'havia vist en una visió. També hi havia un lleuger èmfasi en la paraula amiga que li van encoratjar a fer la seva resposta en els termes més francs possibles.

-La Larin creu que puc utilitzar la psicometria per trobar aquest món. -Ell va alçar el tros d'aliatge platejat que ella havia recuperat del niu. Brillava d'una manera que no era bella, però era amb seguretat atractiva-. Crec que diposita massa fe en les meves habilitats. Seria millor que el portés a Tython perquè algú més fiable el llegís allà.

-Això seria una pèrdua de temps, Shigar, i el temps pot ser essencial.

-Ho sap, Mestra, o només ho suggereix?

-No hi fa res. Sé que la fe de la Larin en tu no està injustificada. Potser hauries de tenir fe en ella, també. Per ventura ella et sembla fantasiosa?

-Tot menys això. -La Larin era tan sòlida com una roca-. Ella veu el que veu i diu el que diu.

-Bé, llavors. Potser el que no ho veu ets tu, Shigar.

-Potser, Mestra. Però si fracasso...

-Metafòricament parlant -va dir ella amb un somriure-, si és la paraula més petita en el lèxic Estàndard Galàctic, tot i així roman entre nosaltres i els nostres majors somnis. Deixa que sigui un pont, Shigar. És temps que ho creguis. Estaré esperant a l'altre costat.

Ell va prendre alè profundament.

-Sí, Mestra.

-Mentrestant, tinc l'esperança que el Comandant Suprem Stantorrs ens proporcioni amb reforços substanciosos. On els mandalorians estan involucrats, no pot córrer riscos. Però sens dubte serà una missió militar, no Jedi. Et suggereixo que ens trobem a Honoghr. Doneu-me les coordenades allà, una vegada que les tinguis, i anirem de camí.

La ment d'en Shigar va trontollar davant els esforços logístics desenvolupant-se en resposta a les seves accions.

-Sí, Mestra.

-La Força està amb tu, Shigar.

La línia va cruixir i es va tallar.

En Shigar es va enfonsar momentàniament al seient, i llavors va anar a trobar algun lloc tranquil per meditar.

* * *

La Larin no tenia intenció d'escoltar d'amagat la conversa d'en Shigar amb la seva Mestra, però el Foc d'Auriga era massa petit per permetre-li a algú privadesa real. On ella i l'Ula es van asseure mirant-se l'un a l'altre estava a menys de cinc metres d'en Shigar, i els passadissos de metall portaven cada so. L'Ula va parlar baix per no molestar-li, i era fàcil per la Larin ignorar l'enviat.

Li va ser molt més difícil, però, ignorar el desastre que la Sith desgraciada li havia fet a la mà.

Només llevar-se el guant havia estat difícil. No existien analgèsics suficients per escudar-la per complet de la sensació de la carn barrejada i el plastoide tirant d'ella. El sabre làser de la Sith havia fos tots dos en un horrorífic segellat, un que l'havia detingut de perdre massa sang però que havia de ser eliminat abans que la ferida pogués curar-se apropiadament. L'escaneig inicial del kit mèdic va revelar un desastre d'ossos trencats i vasos sanguinis per sota. Només podia tractar amb ells una vegada que la ferida fos netejada.

Aquest treball requeia en l'Ula, qui empunyava un escalpel sònic amb més seguretat de la que ella havia esperat. L'Ula li parlava durant el procediment, en un intent de reafirmar-se tots dos, el més probable. Ella va fer grinyolar les seves dents, incapaç d'apartar la mirada, i al mateix temps tractar de centrar la seva ment en una altra cosa.

-Quins són els teus plans ara, Shigar? Vas a portar de tornada a l'Enviat Vii i a la teva amiga a Coruscant?

Aquesta havia de ser la Mestra d'en Shigar, la llegendària Satele Shan. La Larin desitjava poder veure la imatge. Ella parlava amb una seguretat i confiança, i en Shigar responia a ambdues de forma que ell probablement no podia donar-se'n compte, simultàniament confiant-se i revelant-se. Era difícil imaginar-se en un paper inferior a ningú.

-Potser el que no ho veu ets tu, Shigar.

-Aquí -va dir l'Ula, cautelosament elevant el guant de la seva carn brutalitzada. Va sortir en tres peces. Hi havia ressegellat els principals vasos sanguinis amb un cauteritzador làser i aplicat un compost estabilitzador d'ossos-. Crec que està prou bé com per posar-lo al kit mèdic ara. Regiraré els rebosts de la nau després i veuré si puc trobar un prostètic per sortir del pas fins que arribem a casa.

Ella no volia mirar la destrossa de la seva mà, però ho havia de fer. El tall corria netament al llarg dels seus metacarps, deixant-la sense ni tan sols un sol monyó de dit. El dolor era difús i tènue ara, però molt present. Els seus nervis estaven òbviament encara treballant. Això era una cosa bona, es va recordar a si mateixa, si anava a tenir alguna vegada un prostètic complet unit.

El kit mèdic es va empassar el que quedava de la seva mà fins al canell, i brunzí pacientment.

-La Força està amb tu, Shigar.

La Larin va escoltar-lo sospirar, llavors alçar-se per moure's a una altra part de la nau. Els seus passos colpejaven pesadament, com si estigués carregant amb un gran pes. Les portes es van obrir i es van tancar, de vegades clavaven un cop o dos. Finalment es va aturar. Una porta tancada i segellada. A part del brunzit combinat del suport vital i una dotzena d'altres màquines, la nau estava en silenci.

-He dit, que tinc diverses motxilles plenes de roba sense estrenar. Si tu o algú més vol canviar...?

Ella es va centrar en la cara de l'Ula.

-Què? Oh, si. Ho sento. És una bona idea. Podries ajudar-me a treure'm l'armadura? No seré capaç d'assolir els segells del costat dret fins que el kit mèdic hagi acabat.

-Per descomptat. Estaré encantat.

Junts van forçar per llevar-li les places del seu braç i pit. L'esquena el va derrotar per complet, així que ella li va ensenyar com disparar els segells del pit i retorçar la closca cap a fora. Fins i tot a través del seu vestit ajustat sentia el fred de l'aire. Ella no s'havia tret l'armadura en dies literalment. A Coruscant, en els perillosos districtes antics, s'havia acostumat a dormir-hi la majoria de les nits.

L'estat de l'armadura la consternava. Hi havia estat ben utilitzada fins i tot abans que la comprés, però els últims dies la va posar a prova més enllà de les expectatives raonables. Estava dentada, tallada, fosa, perforada, i ennegrida. Més d'una vegada va trobar taques de sang que ni tan sols recordava haver vessat.

-Puc gestionar la resta -va dir ella-. Hi ha d'haver un bany per aquí en algun lloc.

-Vaig veure un de petit a prop del contenidor d'estribord. Estàs segura que estaràs bé sola?

-Definitivament. Una noia ha de guardar alguns secrets.

Ell es va posar vermell, d'un vermell brillant, i ella instantàniament va retirar la broma.

-Ho sento -va dir ella, agafant la seva mà-. Has estat de gran ajuda, Enviat Vii. Els analgèsics m'estan fent sentir una mica grogui. Hauria de tombar-me després que m'hagi netejat.

-Sí, sí, hauries de descansar. I si us plau diga'm Ula.

-Gràcies, Ula.

La seva mà era càlida en la d'ella. Ella es va sorprendre de no voler-lo deixar anar. Es van asseure sense dir res per un moment, i potser els analgèsics de veritat li estaven fent efecte perquè sentia que se li entelaven els ulls en aquest lleu instant de contacte humà. Havia anat pel seu compte per tant de temps.

No siguis idiota, es va dir a si mateixa. Estar en els Estrelles Negres mai va ser com això. Lluitàvem i matàvem junts. No ens agafàvem de les mans.

-Està bé -va dir l'Ula, sonant avergonyit de nou-. L'equipatge està en els habitacions de la tripulació. Deixaré que rebusques en ell. Crida si necessites alguna cosa, qualsevol cosa.

La Larin va assentir i es va fregar el nas.

L'Ula li va deixar anar la mà.

Quan ella va tornar a mirar amunt, ell ja se n'havia anat.

Següent