Aliança Letal (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

L'Ula es va asseure a l'oficina de l'Encaasa Bareesh i va tractar de no plorar. Mai havia anat a Hutta. Havia haver-li portat la contrària al Comandant Suprem Stantorrs i haver-li fet enviar a una altra persona. No importava com hauria semblat. Ell hauria tingut feliçment una posició de responsabilitat molt disminuïda en l'administració militar de la República en lloc de resistir un altre minut en aquesta descurada àrea desastrosa.

Des del moment que va escoltar el nom del maleït Cínzia, tot havia anat malament. Primer havia estat segrestat i interrogat. Llavors hi havia estat atrapat en el foc creuat entre una Sith, un Jedi, i un mandalorià. Llavors els brutals hexes gairebé l'havien matat. I ara...

Va posar el cap a les seves mans, tot just capaç de pensar-hi en això.

Des de fora de l'oficina arribava el so de la commoció constant. La destrucció de la llançadora de la República havia danyat l'espaiport del palau. Els equips de focs i reparacions corrien enrere i endavant, cridant-se els uns als altres i pel comunicador, demanant reforços. L'Ula no es va oferir a ajudar. El palau podia cremar en flames amb tots dins pel que a ell li importava.

Les probabilitats que la Larin Moxla encara estigués viva eren certament petites. D'això n'estava completament segur.

No estava orgullós de si mateix per fugir de les ruïnes de la cambra segellada de seguretat, fins i tot havia estat segur en el seu moment que els seus motius eren purs. La seva actuació com a enviat de la República mai havia estat convincent; Jet havia vist a través d'ell de ple, fins i tot encara que no l'hagi anomenat pròpiament espia Imperial. Millor deixar que aquesta vida desaparegués i començar una nova a l'Imperi, on podia gastar menys temps preocupant-se sobre qui pensava la resta de gent que era i més en fer realment el més correcte.

Passar a través dels guàrdies de l'espaiport no havia estat difícil, fins i tot després de la inesperada partida de la nau exploradora d'en Dao Stryver. Ells el recordaven de la seva arribada i li van deixar passar. S'havia aproximat al moll Imperial sense vacil·lació, confiat que els guàrdies permetrien la seva admissió.

No va ser d'aquesta forma del tot.

La vergonya encara cremava. Els seus companys Imperials; d'un rang inferior, és més; li havien fet tocar el dos, reconeixent-lo com pertanyent a una espècie gairebé humana més que a un sang pura com ells. "Escòria epicanthix", li havien cridat. "Tu pertanys en aquest forat," li van dir."Vés-te'n abans que et matem a trets".

Ell havia mirat fora de l'espaiport, atordit pel gir sobtat. Si la seva pròpia classe no li acceptava, qui ho faria? Tot just capaç de pensar bé, havia caminat en cercles al voltant del veïnat pel que van semblar dies, però no podia haver estat més d'una hora. Les seves eleccions eren limitades. Podia o tornar a la República i al seu antic treball sota el Comandant Suprem Stantorrs; si no era expulsat per fracassar tan miserablement en la seva missió; o fer el que li havien suggerit els guàrdies Imperials i quedar-se a Hutta. L'últim simplement no ho faria.

Quan va tornar a l'espaiport, determinat a anar-se'n del planeta per sempre, va saber que la llançadora de la República havia estat destruïda. Per si no era prou dolent que els seus companys Imperials li rebutgessin; ara havien destruït el seu únic mitjà de sortir d'aquest món! Havia estat tan atrapat en la seva misèria que ni tan sols havia escoltat l'explosió, i ell va assumir la notícia que les coses havien com més va pitjor amb una inquietant absència de gràcia.

Afortunadament, la situació no era desesperançadora. La ruptura òbvia dels Imperials del Tractat de Coruscant devia, en mons més civilitzats, haver resultat en una guerra total, però a Hutta anava a ser ignorada juntament amb les moltes altres infraccions perpetrades pels Sith i els Jedi aquell dia. A més, l'estatus de l'Ula com un enviat de la República encara carregava amb cert pes. El nebot de la Tassaa Bareesh l'havia instal·lat en la seva fètida oficina; un lloc de cortines de cuir i per descomptat massa vellut, amb coses vivents reptant per sobre de la taula; i el va deixar allà per preparar-se mentre l'espaiport tractava amb emergències molt més importants. L'Ula no podia culpar-lo.

L'única persona a la qual culpava l'Ula era a si mateix. Si no hagués sortit corrent com un covard, hauria estat capaç de marcar la diferència en el resultat de la missió. La Larin era molt capaç, però també estava ferida. I ara amb l'Stryver i la Sith havent-se marxat, un d'ells suposadament amb l'ordinador de navegació, i els guàrdies fora balbucejant sobre el Jedi que algú havia capturat, la Tassaa Bareesh no semblava que anés a mostrar la més lleugera clemència amb ningú involucrat. Ell mateix esperava una reacció iracunda. Tot sobre l'espai Hutt s'estremiria fins que ella trobés una forma de mitigar les seves pèrdues.

Un weequay bru va entrar a l'oficina. No el va colpejar. La seva cara estava fosa en un desdeny permanent.

-Amunt -va dir ell, empenyent-lo amb la seva pica de força.

L'estómac de l'Ula es va enfonsar. Aquí arribava, el moment que havia temut. Com tractaria amb ell la Tassaa Bareesh? Si tenia sort, seria ràpid. Si tenia el que mereixia, seria excessivament lent.

El weequay el va empènyer de nou, i ell es va alçar amb desgana dret. Diversos petits llangardaixos van caure grinyolant per la seva esquena i es van ficar sota el sofà. Almenys, va pensar ell, deixaria enrere aquesta espantosa casa de feres.

Va ser portat fora cap a l'espaiport, on l'Encaasa Bareesh i un grup de gamorreans estaven esperant, destrals cerimonials preparades. Enmig hi havia un home derrotat, brut a qui l'Ula no va reconèixer immediatament. Una bena tosca estroncava el flux de sang d'una ferida al braç esquerre. Una dotzena d'altres talls petits i rascades s'havien deixat desatesos.

-Enviat Vii, crec que no ens han presentat com cal -va dir formalment el jove-. Sóc Shigar Konshi, Padawan Jedi de la Gran Mestra Satele Shan.

L'Ula estava tan sorprès per la condescendència inesperada que era difícil respondre amablement.

-Vaig pensar que havies estat capturat.

-Ho vaig ser.

-Llavors què estàs fent aquí?

-Estic esperant... -Ell va mirar sobre l'espatlla de l'Ula-. Sí, aquí vénen.

L'Ula es va girar i va assimilar l'escena darrere d'ell. Si hi havia estat sorprès per la rudesa d'abans, ara estava totalment sense paraules.

La Larin Moxla liderava una processó d'un weequay, un twi'lek, Jet Nebula i el seu droide, i un dels guàrdies supervivents d'en Potannin. No estaven sent empesos; no tenien manilles. Com Shigar, estaven sent tractats més com a convidats que com a presoners.

-Encantat de tornar-te a veure, col·lega -va dir en Jet, donant-li una salutació formal-. Si tu ets el que va parlar per nosaltres per treure'ns d'aquest embolic, et dec una dotzena de Nuclis de Reactor.

-No he estat jo. -L'Ula es va girar indefens cap a Shigar per una explicació.

-He enllestit un tracte -va dir el Padawan a tots ells, encara que els seus ulls seguien tornant a Larin-. La Tassaa Bareesh ens deixa marxar.

-Això és sospitosament generós de la seva part -va dir ella.

-Sí, bé, té truc. -En Shigar va treure una cara infeliç-. Us ho diré de camí.

-Tens un propulsor, també? -va preguntar l'Ula, l'esperança començant-li a florir.

-Millor que això -va dir en Shigar-. Tinc una nau i un capità.

-Algú que coneguem? -va preguntar en Jet esperançat.

El twi'lek es va dirigir a Jet en termes retallats, oficials.

-La Gran Tassaa Bareesh ha ordenat al seu nebot que alliberi el teu navili, però el teu contracte amb la nostra ocupadora roman en vigor. Proveiràs del viatge per al Jedi i els seus companys a les destinacions que escullin. No tallaràs i correràs en el moment que abandonis el nostre espai aeri. Tornaràs amb la informació reunida i proveiràs d'aquesta informació en Aquesta al complet. Qualsevol pèrdua fiduciària ocorreguda durant aquesta expedició serà la teva responsabilitat.

-Què hi ha dels beneficis?

-Es distribuiran de la forma habitual.

En Jet va fer una ganyota. L'Ula va endevinar que «la forma habitual» significava tot per la Tassaa Bareesh i res per a ningú més.

-No és molt bon tracte -va dir en Jet, i, bé, diga'm rigorós pels detalls si vols, però no recordo que mai hi hagués un contracte entre nosaltres.

El twi'lek va somriure.

-N'hi ha un ara.

-M'imagino que aquest és el truc -va dir la Larin.

-Bé -va dir en Jet,- almenys estem vius i aviat ens mourem. No hi ha res que no pugui solucionar-se, he esbrinat, amb l'aplicació d'una mica de velocitat.

Li va fer l'ullet a l'Ula, que encara estava massa atordit pel sobtat gir dels esdeveniments com per manejar una expressió natural.

-On anem, exactament? -va preguntar al grup reunit.

-Darrere de l'Stryver -va dir en Shigar-. I com més temps estiguem per aquí, major avantatge tindrà.

Ell va fer una reverència al nebot de la Tassaa Bareesh, que va grunyir alguna cosa en resposta. Els weequay i gamorreans es van dispersar, marxant amb pas ferm per perseguir assumptes més importants. Quan les portes de l'espaiport es van obrir per poder traspassar, en Jet va agafar la davantera, xiulant desenfrenat mentre els portava al seu amarratge.

-No espereu massa -va dir ell-. El Foc d'Auriga és una cosa veritablement antiga però ha vist dies millors. Com tu, eh, vell amic? -Ell li va donar uns copets a Ferralla a l'espatlla, motivant un soroll de sotragueig que va desaparèixer baixant de l'interior de la cama esquerra del droide-. Us portarà d'A a B, però no puc parlar de molt més.

Ell es va aturar a la rampa de desembarcament, on una sèrie d'equipatges havien estat apilats.

-Apa -va dir ell-. A qui pertanyen aquestes coses?

-Crec que són meves -va dir l'Ula. La seva estança òbviament havia estat buidada mentre gandulejava en autocompassió a l'oficina de l'Encaasa Bareesh.

-Llavors t'uniràs a nosaltres, Enviat Vii? -va preguntar en Jet amb una lluentor de coneixement en els seus ulls.

-Sí -va dir ell-. Si... ah, si no és un inconvenient.

-Puc garantir que tornaràs a Coruscant en qualsevol moment aviat.

-Això està bé. M'agradaria bastant anar-me'n d'aquí, immediatament.

-Una raó tens.

En Jet va introduir un elaborat codi al seu amarratge, llavors un altre a l'escotilla d'aire de la seva nau. El casc estava picat i marcat amb dotzenes de cops de micrometeorits. L'Ula es va preocupar per l'estat dels camps de partícules de la nau, però va suposar que si en Jet havia sobreviscut tant, no podien estar tan malament.

L'escotilla d'aire es va obrir.

En Jet va assenyalar cap a la rampa.

-Darrere teu, llavors. Compte amb el graó. Les cambres de la tripulació a la teva dreta. Pensa que aquests són els teus atributs ara. Algú ha d'ajudar-me a volar recte aquesta nau.

L'Ula va agafar una bossa conforme hi anava. El seu únic escorta que quedava va fer el mateix. La rampa crugia i es balancejava. Ell va arrufar el nas davant la pudor que emanava de l'interior de la nau. Feia olor com de rodià vell. El Foc d'Auriga seria indubtablement molt diferent del transport oficial del que havia gaudit de camí a Hutta.

Encara que, no li importava. El desastre total havia estat evitat d'alguna manera, i per això estava agraït. Estava viu, i també ho estava la Larin; tenia robes netes i transport; hi havia fins i tot una possibilitat que pogués tornar amb informació per als seus mestres de Dromund Kaas. Quan va tornar a pensar en la desesperació que havia estat sentint només feia uns minuts, les seves circumstàncies presents semblaven positivament optimistes.

Stang!

Oblidant l'advertència d'en Jet, l'Ula va colpejar el polze del peu amb la part superior de la rampa.

* * *

El Foc d'Auriga no era de cap manera un navili de luxe. Des de dalt, el vaixell de càrrega baix i fornit era gairebé perfectament triangular, amb hiperconducció a la base, matrius sensores, generadors d'escuts, i comunicadors en el punt superior; i una cabina de comandaments lleugerament descentrada al mig, a dalt de les subjeccions principals. Els seus passadissos baixos, estrets s'organitzaven en una basta Y, amb un contenidor principal, cambres de tripulació per a cinc, i una sala d'enginyeria estreta a l'extrem. La cabina de comandaments estava un nivell per sobre, a la qual s'accedia per una escala. Contenidors addicionals omplien cada part de l'espai disponible de la nau, incloent-hi alguns, l'Ula estava segur, que no eren visibles per a l'ull nu. En Jet clamava haver tingut una tripulació de deu en el lliurament que havia trobat al Cínzia. L'Ula es preguntava com hi havien cabut tots.

La nau estava durament construïda en termes d'equipament. En el curt viatge de tornada de la cambra de bany, l'Ula va veure un raig tractor, un dispositiu d'interdicció cru, i subministraments d'energia per a no menys que quatre canons tri-làser. Els cables gruixuts suggerien que els escuts estaven ben alimentats d'energia, també. En Jet havia de menysprear les seves capacitats, va decidir l'Ula, però la nau podia indubtablement aguantar dreta.

Hi havia l'espai just per a tots a la cabina de comandaments. En Shigar va agafar el seient del copilot. La Larin havia cronometrat més hores de vol, però fins que la seva mà fos tractada apropiadament va ser relegada als d'Astrometria. Ferralla s'havia col·locat en els sistemes de control de vol de la nau i havia desconnectat els seus fotoreceptors. Això deixava a l'Ula i Hetchkee per conduir el breu salt a l'òrbita en els seients de passatgers.

Mentre l'atmosfera marró s'esvaïa en estrelles, l'Ula instantàniament es va sentir més lleuger, tant físicament com en ànima. En Jet guiava la nau amb destresa cap a una òrbita d'estacionament estable i va posar el pilot automàtic. Llavors va girar al seu seient i va creuar les seves mans darrere del seu cap.

-Ara la pregunta dels deu trilions de crèdits -va dir ell.- A on?

Tots van mirar a Shigar, que es movia estranyament al seu seient.

-És més fàcil de preguntar que de contestar, em temo -va dir ell-. Tassaa Bareesh creu que anirem darrere de l'Stryver, així que suposo que és el que hem de fer.

-Per què no només correm? -va preguntar l'Ula.

-No puc -va dir en Jet.

-Per un contracte inventat?

-Perquè ella em caçarà i em clavarà a la seva paret si ho faig. Ha plantat una balisa de seguiment en algun lloc d'aquest cub vell. Estic segur. És el que jo faria en la seva pell.

-Així que anem a buscar a l'Stryver -va dir la Larin-. Ell anirà a la llar dels hexes, segur.

-Si tinguéssim l'ordinador de navegació -va dir en Shigar-, faríem el mateix.

-Ell ha de crackejar el xifrat primer -va dir en Jet. -Vam tenir a un o dos en això de camí a Hutta, sense sort.

-Hi ha alguna altra dada que no ens hagin donat? Per exemple, quan vas intervenir el Cínzia, podries dir per la seva trajectòria d'on van sortir?

En Jet va moure el seu cap.

-Vam provar això també. Projectant cap a enrere la ruta de la nau, hi arribes a un espai buit a la vora de la galàxia, i llavors a un espai molt més buit després d'aquest. El mateix amb tota la resta que hem obtingut. Tot apunta enlloc.

-Eren llestos -va dir la Larin-. I realment volien romandre ocults. Em pregunto per què.

Ells van ponderar aquesta pregunta per un moment, en silenci. L'Ula no tenia perspicàcia per oferir res sobre la psicologia de la Lema Xandret. Els hexes eren excepcionals i estranys, però això per si sol no revelava res sobre la gent que els havia fet.

O ho feia? En Panatha, el rebesavi de l'Ula era aficionat a les antigues dites Palawan. «El que dius més alt de quan parles» era un d'ells. Un altre era. «El que fas et fa».

Aplicar aquesta filosofia a la seva situació present semblava impossible per a l'Ula, fins que va recordar una cosa que en Yeama li havia dit.

-La cosa que va crear els hexes -va dir ell-. El niu. Estava fet d'un estrany aliatge. Quin era?

-Luteti i prometri -va dir en Jet.

-Així que són metalls rars. No hi pot haver molts mons on es trobin tots dos, oi?

En Jet va abocar aigua freda en aquest indici d'idea.

-No hi ha un sol món supervivent amb aquests metalls en abundància.

-Què hi ha a l'Espai Salvatge? Hi ha munts de mons sense sondejar allà.

-Segur, però és un lloc gran i no li diuen salvatge per no-res.

L'Ula es va enfonsar en el seu seient.

-Com vas convèncer a Tassaa Bareesh que tenies la més lleu possibilitat de trobar aquest lloc? -va preguntar a Shigar-. A mi em sembla que no hi ha esperances.

En Shigar semblava avergonyit.

-Li vaig recordar que sóc un Jedi. Li vaig dir que teníem els nostres mètodes.

La Larin va tocar un dels compartiments del seu vestit i va treure un tros de metall platejat.

-Aquí està el com trobarem el planeta -va dir ella triomfant, oferint-lo a Shigar-. Això, i els teus mètodes misteriosos.

Les celles d'en Shigar es van baixar en confusió, llavors van baixar encara més arrufant les celles.

-No -va dir ell, allunyant d'una empenta el metall-. No funcionarà.

-Ha de fer-ho -va insistir ella-. Em vas parlar de la teva habilitat psicomètrica...

-La meva poca fiable habilitat psicomètrica, Larin.

-... I que la teva Mestra creu que pots domar. Quin millor moment per intentar-ho que ara?

-No hi ha millor moment -va estar d'acord ell-, però no pots fer-lo funcionar només volent-ho.

-Confio en tu -va dir ella amb sinceritat no afectada-. I no m'has fallat encara, ni una sola vegada. No espero que comencis ara.

Això va aturar les seves protestes. Ell va estirar el braç, va agafar el tros de metall de la seva mà, i el va alçar cap a la llum. Brillava com un diamant metàl·lic.

-Això és el que crec que és? -va preguntar l'Ula.

-Un tros del niu -va confirmar ella.

-I en Shigar pot usar la seva ment per esbrinar d'on ve?

-Puc intentar-ho -va dir en Shigar rigorosament-. Això és tot. No puc prometre res.

-Bé, és un començament. Quant trigaràs?

-No ho sé. Parlaré amb la Mestra Satele primer. Ha de ser capaç de guiar-me a través d'això. Pots fer una crida a Tython?

-Més ràpid del que puguis demanar-m'ho.

-La rebré en el contenidor principal -va dir ell-. Hi ha un holoprojector allà.

En Shigar es va aixecar del seient del copilot. En Jet tocà els instruments davant d'ell, obrint canals de comunicació i desviant dades a través de la nau.

La Larin estava asseguda pensativa, els seus ulls mirant en blanc a l'escala sota la qual va desaparèixer en Shigar. Una diminuta línia de preocupació va arrugar el pont del seu nas.

L'Ula es va inclinar per xiuxiuejar.

-En realitat no creus que pugui fer-ho, no?

Els seus ulls verds es van centrar en ell.

-Només hi ha una cosa en la que crec -va dir ella-. Si ni tan sols ho intenta, seria pitjor que fracassar.

L'Ula només va poder assentir a la cara de la seva integritat immutable, i desitjar posseir la meitat d'ella.

-Ara -va dir ella-. He de treure'm aquest guant i mirar la meva mà. A falta d'un metge de camp, necessito que un dels dos m'ajudeu. Soldat Hetchkee? Enviat Vii?

-Jo ho faré -va dir l'Ula ràpidament-. Queda't aquí i ajuda a Jet, en cas que ho necessiti -va dir a Hetchkee.

-El kit mèdic està en l'escotilla d'aire de popa -va cridar en Jet.- Aviseu-me quan tingueu un destí i faré que aquesta caixa es mogui.

-Ho farem.

La Larin es va dirigir cap a les escales i l'Ula la va seguir, frenèticament desenterrant tot el que havia après sobre medicina en una breu sessió d'entrenament a Dromund Kaas, feia anys.

Següent