CAPÍTOL
13
Sota una enorme estàtua de la Tassaa
Bareesh, en Shigar va segellar la porta externa darrere d'ell, usant la Força
per ajudar els hidràulics que havia danyat travessant-la. Va reconèixer aquest
tipus d'habitació; la porta interior no s'obriria fins que l'exterior es
tanqués. Va creuar l'expansió circular de la càmera segellada de seguretat,
percebent, però sense badar, la lleu dringadissa del llum d'aranya de cristall amunt
seu. L'aire feia pudor de fum, la qual cosa era rar. Les misterioses explosions
havien estat distants, i assumia que el sistema d'aire condicionat de la caixa
cuirassada era completament independent.
Els seus sentits van formiguejar.
Movent-se lentament i en silenci, es va aproximar a la porta interior.
Estava oberta.
Hi havia una cosa que podia dir sobre
els hutts: quan es tractava de protegir les seves pertinences, no escatimaven.
La porta era una peça meravellosa de maquinària, amb eines precises per a
mesures molt precises. No aguantaria a un Jedi i el seu sabre làser, però
mantindria a una horda de lladres de caixes fortes ocupats durant un mes, i
fàcilment aguantaria una petita explosió nuclear.
Amb seguretat no s'obriria sola.
En Shigar va desactivar el seu sabre
làser i va romandre tranquil per un minut.
La seva respiració lenta, poc
profunda i els batecs regulars del seu cor era tot el que podia escoltar. Si hi
hagués algú a l'altre costat de la porta, estarien sent tan silenciosos com
ell.
Traient una mà, va tirar de la maneta
de la porta. Estava tan ben equilibrada que es va balancejar suaument cap a un
costat, revelant l'avantcambra que havia estat buscant. Les quatre portes de
caixes cuirassades eren exactament com el Sergent Potannin les havia descrit.
Cap d'elles havia estat interferida. Darrere d'una d'elles estaven les
misterioses restes que havien consumit a tanta gent.
Al centre de l'habitació, un pou
negre havia estat cremat a terra, marcant la seva blancor impecable. D'aquí
era d'on venia el fum. Es va aproximar amb cura i va mirar avall. Algú havia
cremat el seu camí cap a l'habitació des de sota, presumptament per robar els
continguts de la caixa cuirassada. Però com havien evitat activar cap alarma? I
on eren ara?
Va mirar al voltant. L'avantcambra
estava buida. No hi havia cap lloc on amagar-se. Cap de les caixes cuirassades
semblaven haver estat alterades. Les quatre portes estaven segellades. No hi
havia altra sortida, excepte tornant pel forat, o...
Una petita part de la seva esquena li
feia mal. Es va girar per encarar la porta per la qual havia passat. La
seguretat li omplia. Activant el seu sabre làser, va caminar cap a l'habitació
segellada.
-No sembles un Jedi, però amb
seguretat en fas olor. -Amb un cop dringant, una noia prima vestida de negre va
caure del llum d'aranya. El seu pèl s'agitava en gruixudes rastes vermelles com
els tentacles d'una cosa viva-. Puts a repressió. Vegem el que podem fer per
canviar-ho!
La noia va activar un sabre làser
brillant carmesí.
En Shigar no li va tornar el seu
somriure assedegat de sang. Va mantenir el batec regular del seu cor, va alçar
el seu sabre làser en resposta, i va adoptar una postura preparada.
Ella va anar cap a ell amb una
tempesta de cops, els peus movent-se lleugerament per terra, gairebé ballant,
l'espasa, balancejant-la com una hèlix. Les seves armes van xocar amb un so
elèctric furiós. Ell la va igualar moviment a moviment, però fer-ho el posava
dolorosament a prova. Cada bloqueig el sacsejava com un cop de martell. La seva
oponent era petita, però forta, i els seus ulls estaven plens d'odi. El costat
fosc fluïa a través d'ella en poderoses ones.
Ella el va fer retrocedir cap a la
porta interior de l'habitació i, amb una escombrada telequinètica, la va
colpejar per tancar-la darrere d'ells.
-No tens on fugir ara, Jedi -es va delectar
ella-. Per què no deixes de lluitar a la defensiva i m'ensenyes el que tens?
Vaig a matar-te de totes maneres, però fem d'això una cosa esportiva almenys.
En Shigar la va ignorar. Ell sabia
que alguns Sith usaven els atacs verbals al costat dels físics, per
desincentivar als seus oponents, però no cauria víctima d'aquest ardit. Ni
permetria que la por o la ràbia dictaminessin la forma en què lluitava. La seva
Mestra l'havia entrenat bé. Sabia com cenyir-se a un Sith; i era de la mateixa
manera que lluitaria contra qualsevol. La clau era cometre menys errors que el
teu oponent, i agafar cada oportunitat que es presentés. L'element sorpresa
podia marcar la diferència entre una batalla interminable i una ràpida victòria
decisiva.
Somrient amb calma, es va enfrontar a
la noia rondinaire i va treure la seva mà esquerra.
* * *
L'Ax va escoltar el so del vidre
dringant darrere d'ella i es va ajupir just a temps. Centenars de diminuts
fragments corrien cap a ella, estripats del llum d'aranya pel poder de la ment
del Jedi i es llançaven cap al punt exacte on ella romania. Una segona onada la
va seguir mentre rodava i voltejava, empenyent-se amb les seves mans i aterrant
dempeus a mig camí de l'habitació. Recuperant el seu posat, es va embolicar en
un escut telequinètic i va apartar els fragments. Només un grapat el va
travessar, un tallant el seu braç i un altre fent un tall sagnant sobre el seu
ull esquerre. Va parpellejar per llevar-se la sang, delectant-se en l'agudesa
del dolor.
El Jedi alt, prim, venia cap a ella,
l'espasa verda apunyalant obliquament per a un cop fort, dirigit al seu
abdomen. Ella el va apartar a un costat, només per trobar que el moviment era
una finta. Ell va dirigir un cop de peu al seu genoll dret i va moure l'espasa
escombrant cap al seu cap. Amb un panteix, va agafar la puntada per la canyella
i es va salvar de la decapitació només reduint l'adherència de la seva
empunyadura a una mà. Els seus sabres làser es trobaven a només centímetres de
la seva pell.
Es van quedar aquí per un moment,
l'espasa d'ell pressionant cap a la cara d'ella, la seva cama esquerra
doblegada darrere d'ella, en una posició difícil per usar el seu pes contra
ell. Era físicament més fort que ella, i no estava per sobre de prendre
avantatge d'això. Una empenta sòlida i la seva espasa estaria fent cremar més
que l'aire.
Ell era més fort, però ella era més
intel·ligent. Fer ondular seva capa sobre la seva cara i gola li va prendre no
gaire més energia telequinètica del que feia a pensar-ho, i el moviment va
tenir l'efecte que necessitava. Agafat per sorpresa, ell va retrocedir,
aferrant-se al teixit ondulant. Ella va retrocedir només prou per recuperar la
seva posició de peus i equilibrar-se abans de moure's de nou, mentre que ell
estava encegat.
Fins i tot sense l'ús dels seus ulls,
ell encara la igualava. Anticipava els seus moviments i els bloquejava amb una
mà. La seva altra mà esquinçava la capa, lluitant contra els seus plecs
estranguladors. Quan finalment la va apartar, es va enfrontar a ella a dues
mans de nou, llavis frunzits i espatlles nues, i ella va saber que el joc ja
havia començat.
Van lluitar cap enrere i endavant al
llarg de l'habitació, tallant i bloquejant i botant i corrent, usant parets,
sòl, i sostre com a plataformes de llançament per a cada nou atac. El cristall
cruixia sota els seus peus i s'arremolinava al seu voltant en rierols
distractors, potencialment encegadors. Ell era bo; ella ho havia d'admetre a
contracor; però ella era bona també, i va lluitar contra cada límit de les
seves habilitats. La seva missió no anava a acabar aquí, enfilada en el sabre
làser de un Jedi. Si Darth Chratis anava a plantar-se davant el Consell Fosc i
admetre que havia fallat, ella volia ser-hi per veure-ho.
El final va arribar inesperadament
per a tots dos. Ella havia deixat d'escoltar el so de les alarmes i de les
rèpliques distants del seu sabotatge, però romania alerta davant tot en el seu
ambient, només en cas que el seu company de lluita intentés alguna cosa nova.
Quan un soroll va arribar de l'altre costat de la porta interna de la cambra
segellada, ella, al principi, ho va rebutjar com un ardit per distreure-la. Hi
havia segellat el túnel de ferrocret darrere d'ella, així que ningú podia estar
arribant per aquest camí, i no hi havia una altra entrada a la caixa
cuirassada.
El so va arribar de nou; un cop metàl·lic
esmorteït; i aquest cop va veure la reacció del Jedi davant seu. Ell estava
distret, també. Els seus ulls es desviaven cap a la porta interior segellada.
En aquest instant ella va colpejar.
La seva habilitat per produir
llampecs Sith no s'havia desenvolupat del tot encara, i no s'atrevia a esperar
que pogués aclaparar a qualsevol amb entrenament Jedi, però ho va usar de totes
maneres, colpejant al seu oponent amb tot el que tenia. Ell ho va rebre
malament, com si no estigués acostumat a enfrontar-se en aquests atacs; i se li
va ocórrer només llavors que ell era un aprenent com ella. Com ella, podia ser
la primera vegada que s'havia enfrontat al seu enemic sol. A diferència d'ella,
ell no viuria per aprendre de l'experiència.
Ell va trontollar enrere, la seva
carn torturada i fumejant. Ella va mantenir la sobrecàrrega el que va poder, i
va continuar amb dos cops ràpids al seu abdomen i gola. Ell amb prou feines els
va bloquejar, balancejant amb una mà, mantenint la seva altra mà sobre els seus
ulls com si la llum li hagués encegat. Emocionada per la seva debilitat, l'Ax
va carregar una altra vegada i una altra, portant-lo cap enrere fins que va
colpejar la paret. Ell va lliscar cap avall per ella, l'espasa alçada
ineficientment per bloquejar el cop mortal.
El seu comunicador va clacar.
-Shigar, vigila. Stryver va cap allà.
Va darrere de l'ordinador de navegació!
El triomf es va convertir en odi
consumit. En Dao Stryver; aquí!
Era el seu torn de ser sorpresa.
Amb un cop de peu ràpid, el Jedi,
Shigar, va colpejar el sabre làser de la seva mà. Se li va escapolir, l'espasa
parpellejant i desactivant-se automàticament. Ella va trontollar cap enrere,
desarmada, i es va posar sobre els seus peus, els ulls injectats en sang i
plena de determinació. No odi. No ràbia. Ella ni tan sols tenia la satisfacció
d'aquesta petita Victòria.
Ella va córrer cap enrere, tirant amb
la Força de la seva empunyadura caiguda cap a ella fins i tot encara que sabés
que no podria arribar a temps. El Jedi la va seguir, conduint-la cap a la porta
exterior.
Quan la porta va irrompre darrere
d'ella, no necessitava mirar per veure qui hi era. Va sentir la seva presència
tan intensament com una daga a la seva esquena.
Dao Stryver.
Atrapada entre un aprenent Jedi i un mandalorià
que ja l'havia derrotat una vegada, tot el que podia fer era colpejar el botó
d'activació i esperar un miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada