divendres, 26 de febrer del 2016

Aliança Letal (XXXIX)

Anterior



CAPÍTOL 39

En Shigar es va lliurar de l'arnès del seu jet-paracaigudes i va mirar amb horror al llac bombollejant vermell brillant on havia estat el seu pretès punt d'aterratge. Hi havia observat el descens furiós cap a l'equador del transport mentre conduïa la seva baixada. El seu impacte havia enviat una ona de xoc a través del laberint del complex, el qual es va sacsejar i llavors es va transferir cap al fluid de sota. Tots en aquest laberint havien estat engolits. Només quedaven uns pocs que van arribar tard, quedant-se al voltant del cràter com ell, mirant avall cap a la mort de totes les seves esperances.
La Mestra Satele havia estat en el laberint, en algun lloc, amb l'Eldon Ax. En Shigar havia tractat de cridar la seva Mestra tant pel vestit com amb la Força, però no va rebre resposta de cap de les maneres. Tot el que podia veure moure's eren hexes gronxant-se i nedant a través de la marea roja, aparentment sense danys. Tres posicions de canons supervivents disparaven a qualsevol cosa al seu abast, amb poc efecte.
Darth Chratis havia baixat amb ell i havia aterrat no gaire lluny.
-No només he de buscar un nou aprenent -va dir el Lord Sith, amb el sabre làser vermell sobresortint en el seu lateral a manera d'estàndard-, sinó que sembla que tu ara necessites un nou Mestre.
L'aflicció i frustració d'en Shigar van trobar un objectiu.
-Tu vas fer que passés això -va dir ell, girant-des de les horribles vistes per confrontar a l'antic enemic de l'Orde Jedi.
-No jo, noi.
-L'Emperador, llavors, amb tots els seus somnis d'assassinat i dominació, massacrant el seu camí a través de la galàxia.
-Jo no veig l'Emperador per aquí, el veus tu?
-T'estàs burlant de mi.
-Perquè mereixes que es burlin de tu, noi. Ets innocent i protegit, gràcies al sense sentit amb el qual els teus mestres t'han alimentat. La veritable cara de l'univers t'aterra, i recaus en aquest sense sentit per explicar la teva por. Només un nen tanca els ulls quan està espantat. Mira al teu voltant i creix.
En Shigar va sentir la seva còlera creixent, encara que sabia que Darth Chratis estava tractant d'obtenir exactament aquesta reacció d'ell.
-No pots negar que els Sith van robar la Cínzia Xandret de la seva mare. Això ens va portar aquí.
-La Lema Xandret era brillant i estava boja. Ella és a la que cal culpar, Shigar. O a l'Stryver, per no deixar descansar l'assumpte. O a tu.
-Jo? Què vaig fer jo?
-Vas ser tu qui vas portar l'assumpte a l'atenció de la teva Mestra.
-Retrocedeix. -En Shigar va activar el seu sabre làser. Darth Chratis estava acostant-se massa a prop seu. El vermell de la seva espasa igualava al de la lava i al del cel de dalt. A Shigar li semblava que el món sencer s'estava tenyint de sang.
Darth Chratis es va detenir cinc passos de distància, una expressió desdenyosament entretinguda a la seva blanca cara.
-Culpa a l'Emperador per tots els teus problemes, si ho has de fer -va dir ell-. Culpa a l'Imperi per complet. Donat el cas, els hi explicaries a tots ells com d'equivocats estaven? Et dirigiries als Sith, als ministres, i als soldats, i als espies? Em temo que no t'escoltarien, ni tan sols la gent que has d'imaginar que està de la teva part: els reprimits, els privats de drets, els dissidents. Són uns pocs més dels que imagines, ja saps. I per a la resta tu ets l'enemic; tu i els teus Jedi i el teu Senat. Ells maleeixen el teu nom just com tu maleeixes el nostre, pels éssers estimats que han perdut a les vostres mans, pels béns robats pels vostres corsaris, per les moltes adversitats que han resistit. Mai els guanyaràs amb les teves paraules, amb el teu sense sentit, així que et veuràs forçat a matar-los a tots. Com et sona això, Padawan? T'imagines a tu mateix com el major assassí de masses en la història de la galàxia? Si no ho fas, potser hauries, perquè aquest és el camí pel qual estàs descendint. Tu i l'Emperador; no molt diferents.
-Menteixes. -En Shigar va retrocedir, encara que Darth Chratis no havia fet cap moviment físic. El pes de les seves paraules era amenaça suficient.
-Aquesta petita lletania no et protegirà ara, noi. No de tu mateix.
-Lluitem perquè sou malvats. Perquè sou esclaus del costats fosc.
-I tots aquests bilions i bilions? D'aquells dels que els Sith són tan plens.
-Els heu seduït, retorçat els seus pensaments. Us obeeixen perquè us temen.
-És la República tan diferent?
-Tenim lleis, salvaguardes contra els abusos de poder...
-Nosaltres tenim lleis també, encara que unes de diferents, i l'Emperador és la salvaguarda definitiva. No hi pot haver fallada de la justícia sota el seu control, perquè la seva paraula és la llei. On està la vostra preciosa justícia a Coruscant? Com s'ha beneficiat la República dels balbucejos ineptes dels vostres líders?
Una cosa va florir en la ment d'en Shigar com una flor: una flor de certesa, creixent forta i segura en la foscor del moment. Va sentir com si els anys d'història s'haguessin condensat en aquest moment: la reaparició de l'Imperi i els mandalorians; el saqueig de Coruscant i el fràgil tractat que l'havia restaurat en una disminuïda República; l'Annexió de Kiffu i la subjugació de la seva gent.
Bullia cap a ell i Darth Chratis.
-Sou la font de cada cosa dolenta que li ha passat a la galàxia -va dir ell-. És per això que hem de lluitar contra vosaltres. La guerra és inevitable, com la gent diu que és. No pot quedar pau amb la gent com vosaltres.
-Ets més com nosaltres del que et preocupes a admetre -va grunyir en Darth Chratis-. T'estic oferint salvar la teva vida, noi. Uneix-te a mi com el meu aprenent, i t'obriré els ulls pel teu bé. No hi pot haver pau perquè la pau és la mentida. La força arriba només del conflicte, i perquè hi hagi un conflicte ha d'haver un enemic. Aquesta és la veritat que jeu darrere els ensenyaments dels teus Mestres. Accepta-ho, abraça-ho, i entendràs per què mai pots servir-los.
En Shigar va afirmar el seu sabre làser en una agafada forta, a dues mans.
Els ulls profunds d'en Darth Chratis brillaven. La punta del seu sabre làser no es va moure ni un mil·límetre.
En Shigar el va observar de prop, esperant perquè caigués el primer cop.
El Lord Sith va riure, un so terrible de rialla del tot estrany en les seves circumstàncies.
-Creus que intento matar-te ara, noi? Te n'oblides: tenim una treva. A no ser que planegeu atacar-me, i estigui forçat a defensar-me a mi mateix...
-Hauria d'atacar-te. Qualsevol tipus d'aliança amb els Sith té errors en el seu cor. La Mestra Shan mai hauria d'haver accedit.
-Va ser el seu suggeriment, recorda; I veus com t'ha atrapat? Obeeix-me i la treva aguantarà. Ataca'm i la treva es trenca. -Darth Chratis va riure entre dents-. Quin serà?
En Shigar va trontollar al límit d'actuar. Podia sentir la necessitat d'això esclatant en cada múscul, cada nervi. La Força estava preparada. Omplia les seves venes com lava, cremant calent.
Va pensar en el que deia la Larin, penses massa.
El seu sabre làser es va moure com per si mateix, gronxant-se cap endavant a l'abast d'en Darth Chratis amb un brunzit gairebé deliciós. Les seves espases van xocar juntes una, dues, tres vegades, i el Sith va fer un pas enrere.
-Sí, excel·lent...
En Shigar no el va deixar parlar, pressionant amb una altra combinació de moviments, quedant-se lleuger sobre els seus peus per les inevitables respostes, sentint amb cada instint, cada alè, què havia de fer-se. Van ballar junts sobre la vora del cràter, amb una vista completa dels membres supervivents de les forces d'atac. No va arribar cap senyal; cap paraula per desbandar l'aliança; les comunicacions havien caigut, així que l'assalt combinat de Sebaddon continuava.
Darth Chratis va córrer amb una sèrie de cops atrevits, despietats que li van costar a Shigar el terreny que havia guanyat, i més. Ell va colpejar de tornada només amb la seva espasa, sabent que perdria si el duel baixava cap a un tot s'hi val de telecinesi i altres poders de la Força. Era inevitable. La seva única esperança requeia en què Darth Chratis fes un primer error, donant-li a ell l'avantatge. Fins i tot llavors, anava a ser difícil. Els Sith no morien fàcilment.
Ni tampoc els Jedi, es va dir a si mateix, fins i tot mentre la suor degotava en els seus ulls i ell es treia el seu casc, era millor lluitar sense obstacles.
-T'estàs esgotant -va dir el Lord Sith-. La teva resolució s'està debilitant. Puc sentir-ho. Saps que mai em derrotaràs així. La teva única esperança és buscar en el teu cor la ràbia que tots dos sabem que hi és.
-La ràbia mai em dominarà.
-Pensa en la Gran Mestra. Pensa en el teu món d'origen i tots els que hi van morir. Digues-te a tu mateix que jo els vaig matar, i busca la força que aquest coneixement et porta.
-No vas tenir res a veure amb Kiffu.
-No?
En Shigar continuà lluitant, igualant a Darth Chratis cop a cop. L'espasa vermella es va endur tres centímetres de la seva trena. Ell va traçar una línia sobre l'espatlla dreta del Sith.
-No pots lluitar sense el costat fosc.
En Shigar va silenciar els seus pensaments i sentiments. Ell només era l'espasa. Ell només era la Força.
-No pots guanyar sense el costat fosc.
Darth Chratis envià una onada de raigs pel buit entre ells. En Shigar va tractar d'atrapar-la amb el seu sabre làser. El xoc va reptar per l'espasa, cap a l'empunyadura, i des d'aquí cap al seu braç dret. Cremava com àcid, molt més poderós i insidiós que el cop que l'Eldon Ax li havia donat a Hutta. No només feia mal. Es menjava la seva resolució, dient-li que lluités el foc amb foc, que fes servir les mateixes armes del Lord Sith contra ell en desafiament del consell de la seva pròpia Mestra. Si no ho feia, amb seguretat moriria.
En Shigar va caure de genolls, l'inici d'un crit xiulant a través de les seves dents premudes.
Per què ella no t'ho va advertir? El murmuri del dubte en la seva ment tenia ara veu. La teva Mestra és famosa per veure el futur, així que per què no et va dir que això estava davant teu?
Perquè no hi havia res que ella pogués fer al respecte. Aquest és el per què. Els seus ensenyaments són més febles que els dels Sith, i ella ho sap. Sap que els Jedi perdran la guerra que inevitablement arribarà. Sap que l'Emperador guanyarà. Mantenint-te això en secret, t'ha matat.
Ella et va mentir, igual que l'Alt Consell t'ha mentit. No els hi importa la justícia. Són corruptes i febles.
Tot el que has de fer és donar-los l'esquena, i viuràs.
El raig d'en Darth Chratis va passar a través del cos d'en Shigar i va baixar pel seu braç esquerre. Aquí es va concentrar en una bola, encegadorament brillant. Esperant a ser alliberada.
Colpeja'm, va dir la veu, i es va alçar de nou, més fort que mai.
-Mor -va dir en Shigar en una veu que no sonava com la seva.- Mor!
Quan va alçar la seva mà, Darth Chratis ni tan sols estava mirant. L'atenció del Lord Sith havia estat captada per una ombra que havia caigut darrere d'ells. La cosa que l'havia atret era una d'enorme i bulbosa, com un puny tan gran com una ciutat alçant-se lentament fora del llac. La lava gotejava com aigua.
Tal va ser el seu xoc que el raig Sith concentrat a la mà esquerra d'en Shigar es va apagar progressivament. La resta se'n va anar amb ell, juntament amb el dolor. En Shigar va entendre llavors, amb una claredat perforant, que ell havia estat la font de tot allò, des del cop de raig inicial d'en Darth Chratis. La veu xiuxiuejant en la seva ment; i els dubtes que havia expressat; no havien estat les seves pròpies.
El seu sabre làser jeia en trossos ennegrits als seus peus. El seu vestit feia pudor de fum.
Ell es va aixecar. La cosa del llac s'alçava sobre ells, ja no elevant-se, només sorgint, bloquejant el cel. El soroll que feia era profund i ressonant, com la cançó d'un mamífer del mar profund. Sonava com invocacions, ofertes en el llenguatge dels mons.
Un petit punt platejat es movia pel cel: l'exploradora de l'Stryver. Després d'això penjaven les brillants constel·lacions de les flotes combinades. Flaixos de llum ballaven entre elles, indicant que estaven retornant el foc. En Shigar no podia dir si estaven disparant als hexes o si es disparaven les unes a les altres.
Ell va mirar cap a baix, a les seves mans. Els seus guants estaven cremats, però els seus dits i palmells no tenien danys.
Aquest és el camí traçat per a tu, va dir la Mestra Satele en la seva ment. Eren les mateixes paraules que havia usat a Coruscant.
En Shigar gairebé va plorar amb una barreja de triomf i desesperació. Ella estava viva, però on li deixava això a ell? Va ser temptat pel costat fosc fins i tot encara que no havia colpejat realment a Darth Chratis? Hi havia sabut realment la Mestra Satele tot el temps que arribaria a això, i mai li ho havia advertit?
De nou va pensar en la Larin, dient-li que tenia sort per haver estat tret de la foscor per entrenar-se amb l'Orde Jedi. Ell fins i tot l'havia cregut, i va trobar força en saber que la seva Mestra i l'Alt Consell resistirien. El que sigui que passi avui, tornaràs a la vida que coneixes.
Ja no.
La galàxia està pintada de blanc i negre, es va adonar ell, sentint la veritat i la certesa d'això profundament en cada os. Però des prou lluny, tot sembla gris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada