CAPÍTOL
39
En Shigar es va lliurar de l'arnès
del seu jet-paracaigudes i va mirar amb horror al llac bombollejant vermell
brillant on havia estat el seu pretès punt d'aterratge. Hi havia observat el
descens furiós cap a l'equador del transport mentre conduïa la seva baixada. El
seu impacte havia enviat una ona de xoc a través del laberint del complex, el
qual es va sacsejar i llavors es va transferir cap al fluid de sota. Tots en aquest
laberint havien estat engolits. Només quedaven uns pocs que van arribar tard,
quedant-se al voltant del cràter com ell, mirant avall cap a la mort de totes
les seves esperances.
La Mestra Satele havia estat en el
laberint, en algun lloc, amb l'Eldon Ax. En Shigar havia tractat de cridar la
seva Mestra tant pel vestit com amb la Força, però no va rebre resposta de cap
de les maneres. Tot el que podia veure moure's eren hexes gronxant-se i nedant
a través de la marea roja, aparentment sense danys. Tres posicions de canons
supervivents disparaven a qualsevol cosa al seu abast, amb poc efecte.
Darth Chratis havia baixat amb ell i
havia aterrat no gaire lluny.
-No només he de buscar un nou
aprenent -va dir el Lord Sith, amb el sabre làser vermell sobresortint en el
seu lateral a manera d'estàndard-, sinó que sembla que tu ara necessites un nou
Mestre.
L'aflicció i frustració d'en Shigar
van trobar un objectiu.
-Tu vas fer que passés això -va dir
ell, girant-des de les horribles vistes per confrontar a l'antic enemic de
l'Orde Jedi.
-No jo, noi.
-L'Emperador, llavors, amb tots els
seus somnis d'assassinat i dominació, massacrant el seu camí a través de la
galàxia.
-Jo no veig l'Emperador per aquí, el
veus tu?
-T'estàs burlant de mi.
-Perquè mereixes que es burlin de tu,
noi. Ets innocent i protegit, gràcies al sense sentit amb el qual els teus
mestres t'han alimentat. La veritable cara de l'univers t'aterra, i recaus en
aquest sense sentit per explicar la teva por. Només un nen tanca els ulls quan
està espantat. Mira al teu voltant i creix.
En Shigar va sentir la seva còlera
creixent, encara que sabia que Darth Chratis estava tractant d'obtenir
exactament aquesta reacció d'ell.
-No pots negar que els Sith van robar
la Cínzia Xandret de la seva mare. Això ens va portar aquí.
-La Lema Xandret era brillant i
estava boja. Ella és a la que cal culpar, Shigar. O a l'Stryver, per no deixar
descansar l'assumpte. O a tu.
-Jo? Què vaig fer jo?
-Vas ser tu qui vas portar l'assumpte
a l'atenció de la teva Mestra.
-Retrocedeix. -En Shigar va activar
el seu sabre làser. Darth Chratis estava acostant-se massa a prop seu. El
vermell de la seva espasa igualava al de la lava i al del cel de dalt. A Shigar
li semblava que el món sencer s'estava tenyint de sang.
Darth Chratis es va detenir cinc
passos de distància, una expressió desdenyosament entretinguda a la seva blanca
cara.
-Culpa a l'Emperador per tots els
teus problemes, si ho has de fer -va dir ell-. Culpa a l'Imperi per complet.
Donat el cas, els hi explicaries a tots ells com d'equivocats estaven? Et
dirigiries als Sith, als ministres, i als soldats, i als espies? Em temo que no
t'escoltarien, ni tan sols la gent que has d'imaginar que està de la teva part:
els reprimits, els privats de drets, els dissidents. Són uns pocs més dels que
imagines, ja saps. I per a la resta tu ets l'enemic; tu i els teus Jedi i el
teu Senat. Ells maleeixen el teu nom just com tu maleeixes el nostre, pels
éssers estimats que han perdut a les vostres mans, pels béns robats pels
vostres corsaris, per les moltes adversitats que han resistit. Mai els
guanyaràs amb les teves paraules, amb el teu sense sentit, així que et veuràs
forçat a matar-los a tots. Com et sona això, Padawan? T'imagines a tu mateix
com el major assassí de masses en la història de la galàxia? Si no ho fas,
potser hauries, perquè aquest és el camí pel qual estàs descendint. Tu i
l'Emperador; no molt diferents.
-Menteixes. -En Shigar va retrocedir,
encara que Darth Chratis no havia fet cap moviment físic. El pes de les seves
paraules era amenaça suficient.
-Aquesta petita lletania no et
protegirà ara, noi. No de tu mateix.
-Lluitem perquè sou malvats. Perquè
sou esclaus del costats fosc.
-I tots aquests bilions i bilions?
D'aquells dels que els Sith són tan plens.
-Els heu seduït, retorçat els seus
pensaments. Us obeeixen perquè us temen.
-És la República tan diferent?
-Tenim lleis, salvaguardes contra els
abusos de poder...
-Nosaltres tenim lleis també, encara
que unes de diferents, i l'Emperador és la salvaguarda definitiva. No hi pot
haver fallada de la justícia sota el seu control, perquè la seva paraula és la
llei. On està la vostra preciosa justícia a Coruscant? Com s'ha beneficiat la
República dels balbucejos ineptes dels vostres líders?
Una cosa va florir en la ment d'en Shigar
com una flor: una flor de certesa, creixent forta i segura en la foscor del
moment. Va sentir com si els anys d'història s'haguessin condensat en aquest
moment: la reaparició de l'Imperi i els mandalorians; el saqueig de Coruscant i
el fràgil tractat que l'havia restaurat en una disminuïda República; l'Annexió
de Kiffu i la subjugació de la seva gent.
Bullia cap a ell i Darth Chratis.
-Sou la font de cada cosa dolenta que
li ha passat a la galàxia -va dir ell-. És per això que hem de lluitar contra
vosaltres. La guerra és inevitable, com la gent diu que és. No pot quedar pau
amb la gent com vosaltres.
-Ets més com nosaltres del que et
preocupes a admetre -va grunyir en Darth Chratis-. T'estic oferint salvar la
teva vida, noi. Uneix-te a mi com el meu aprenent, i t'obriré els ulls pel teu
bé. No hi pot haver pau perquè la pau és la mentida. La força arriba només del
conflicte, i perquè hi hagi un conflicte ha d'haver un enemic. Aquesta és la
veritat que jeu darrere els ensenyaments dels teus Mestres. Accepta-ho, abraça-ho,
i entendràs per què mai pots servir-los.
En Shigar va afirmar el seu sabre
làser en una agafada forta, a dues mans.
Els ulls profunds d'en Darth Chratis
brillaven. La punta del seu sabre làser no es va moure ni un mil·límetre.
En Shigar el va observar de prop,
esperant perquè caigués el primer cop.
El Lord Sith va riure, un so terrible
de rialla del tot estrany en les seves circumstàncies.
-Creus que intento matar-te ara, noi?
Te n'oblides: tenim una treva. A no ser que planegeu atacar-me, i estigui
forçat a defensar-me a mi mateix...
-Hauria d'atacar-te. Qualsevol tipus
d'aliança amb els Sith té errors en el seu cor. La Mestra Shan mai hauria
d'haver accedit.
-Va ser el seu suggeriment, recorda;
I veus com t'ha atrapat? Obeeix-me i la treva aguantarà. Ataca'm i la treva
es trenca. -Darth Chratis va riure entre dents-. Quin serà?
En Shigar va trontollar al límit
d'actuar. Podia sentir la necessitat d'això esclatant en cada múscul, cada
nervi. La Força estava preparada. Omplia les seves venes com lava, cremant
calent.
Va pensar en el que deia la Larin, penses massa.
El seu sabre làser es va moure com
per si mateix, gronxant-se cap endavant a l'abast d'en Darth Chratis amb un
brunzit gairebé deliciós. Les seves espases van xocar juntes una, dues, tres
vegades, i el Sith va fer un pas enrere.
-Sí, excel·lent...
En Shigar no el va deixar parlar,
pressionant amb una altra combinació de moviments, quedant-se lleuger sobre els
seus peus per les inevitables respostes, sentint amb cada instint, cada alè, què
havia de fer-se. Van ballar junts sobre la vora del cràter, amb una vista
completa dels membres supervivents de les forces d'atac. No va arribar cap
senyal; cap paraula per desbandar l'aliança; les comunicacions havien caigut,
així que l'assalt combinat de Sebaddon continuava.
Darth Chratis va córrer amb una sèrie
de cops atrevits, despietats que li van costar a Shigar el terreny que havia
guanyat, i més. Ell va colpejar de tornada només amb la seva espasa, sabent que
perdria si el duel baixava cap a un tot s'hi val de telecinesi i altres
poders de la Força. Era inevitable. La seva única esperança requeia en què
Darth Chratis fes un primer error, donant-li a ell l'avantatge. Fins i tot
llavors, anava a ser difícil. Els Sith no morien fàcilment.
Ni tampoc els Jedi, es va dir a si
mateix, fins i tot mentre la suor degotava en els seus ulls i ell es treia el
seu casc, era millor lluitar sense obstacles.
-T'estàs esgotant -va dir el Lord
Sith-. La teva resolució s'està debilitant. Puc sentir-ho. Saps que mai em
derrotaràs així. La teva única esperança és buscar en el teu cor la ràbia que
tots dos sabem que hi és.
-La ràbia mai em dominarà.
-Pensa en la Gran Mestra. Pensa en el
teu món d'origen i tots els que hi van morir. Digues-te a tu mateix que jo els
vaig matar, i busca la força que aquest coneixement et porta.
-No vas tenir res a veure amb Kiffu.
-No?
En Shigar continuà lluitant, igualant
a Darth Chratis cop a cop. L'espasa vermella es va endur tres centímetres de la
seva trena. Ell va traçar una línia sobre l'espatlla dreta del Sith.
-No pots lluitar sense el costat
fosc.
En Shigar va silenciar els seus
pensaments i sentiments. Ell només era l'espasa. Ell només era la Força.
-No pots guanyar sense el costat
fosc.
Darth Chratis envià una onada de
raigs pel buit entre ells. En Shigar va tractar d'atrapar-la amb el seu sabre
làser. El xoc va reptar per l'espasa, cap a l'empunyadura, i des d'aquí cap al
seu braç dret. Cremava com àcid, molt més poderós i insidiós que el cop que l'Eldon
Ax li havia donat a Hutta. No només feia mal. Es menjava la seva resolució,
dient-li que lluités el foc amb foc, que fes servir les mateixes armes del Lord
Sith contra ell en desafiament del consell de la seva pròpia Mestra. Si no ho
feia, amb seguretat moriria.
En Shigar va caure de genolls,
l'inici d'un crit xiulant a través de les seves dents premudes.
Per
què ella no t'ho va advertir? El murmuri del dubte en la seva ment tenia
ara veu. La teva Mestra és famosa per
veure el futur, així que per què no et va dir que això estava davant teu?
Perquè
no hi havia res que ella pogués fer al respecte. Aquest és el per què. Els seus
ensenyaments són més febles que els dels Sith, i ella ho sap. Sap que els Jedi
perdran la guerra que inevitablement arribarà. Sap que l'Emperador guanyarà.
Mantenint-te això en secret, t'ha matat.
Ella
et va mentir, igual que l'Alt Consell t'ha mentit. No els hi importa la
justícia. Són corruptes i febles.
Tot el
que has de fer és donar-los l'esquena, i viuràs.
El raig d'en Darth Chratis va passar
a través del cos d'en Shigar i va baixar pel seu braç esquerre. Aquí es va
concentrar en una bola, encegadorament brillant. Esperant a ser alliberada.
Colpeja'm, va dir la veu, i
es va alçar de nou, més fort que mai.
-Mor -va dir en Shigar en una veu que
no sonava com la seva.- Mor!
Quan va alçar la seva mà, Darth
Chratis ni tan sols estava mirant. L'atenció del Lord Sith havia estat captada
per una ombra que havia caigut darrere d'ells. La cosa que l'havia atret era
una d'enorme i bulbosa, com un puny tan gran com una ciutat alçant-se lentament
fora del llac. La lava gotejava com aigua.
Tal va ser el seu xoc que el raig
Sith concentrat a la mà esquerra d'en Shigar es va apagar progressivament. La
resta se'n va anar amb ell, juntament amb el dolor. En Shigar va entendre
llavors, amb una claredat perforant, que ell havia estat la font de tot allò,
des del cop de raig inicial d'en Darth Chratis. La veu xiuxiuejant en la seva
ment; i els dubtes que havia expressat; no havien estat les seves pròpies.
El seu sabre làser jeia en trossos
ennegrits als seus peus. El seu vestit feia pudor de fum.
Ell es va aixecar. La cosa del llac
s'alçava sobre ells, ja no elevant-se, només sorgint, bloquejant el cel. El
soroll que feia era profund i ressonant, com la cançó d'un mamífer del mar
profund. Sonava com invocacions, ofertes en el llenguatge dels mons.
Un petit punt platejat es movia pel
cel: l'exploradora de l'Stryver. Després d'això penjaven les brillants
constel·lacions de les flotes combinades. Flaixos de llum ballaven entre elles,
indicant que estaven retornant el foc. En Shigar no podia dir si estaven
disparant als hexes o si es disparaven les unes a les altres.
Ell va mirar cap a baix, a les seves
mans. Els seus guants estaven cremats, però els seus dits i palmells no tenien
danys.
Aquest
és el camí traçat per a tu, va dir la Mestra Satele en la seva ment. Eren les
mateixes paraules que havia usat a Coruscant.
En Shigar gairebé va plorar amb una
barreja de triomf i desesperació. Ella estava viva, però on li deixava això a
ell? Va ser temptat pel costat fosc fins i tot encara que no havia colpejat
realment a Darth Chratis? Hi havia sabut realment la Mestra Satele tot el temps
que arribaria a això, i mai li ho havia advertit?
De nou va pensar en la Larin,
dient-li que tenia sort per haver estat tret de la foscor per entrenar-se amb
l'Orde Jedi. Ell fins i tot l'havia cregut, i va trobar força en saber que la
seva Mestra i l'Alt Consell resistirien. El que sigui que passi avui, tornaràs
a la vida que coneixes.
Ja no.
La galàxia està pintada de blanc i
negre, es va adonar ell, sentint la veritat i la certesa d'això profundament en
cada os. Però des prou lluny, tot sembla gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada