Aliança Letal (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Eldon Ax es llepava les ferides de camí a Dromund Kaas.

El dany al seu cos era en la seva majoria fàcilment tractable. Molts dels talls i ganivetades les va deixar cicatritzar naturalment, creient tal com el seu Mestre li havia ensenyat que una lliçó ràpidament oblidada és una lliçó pobrament apresa. La resta se les va tractar amb l'ajuda del medkit construït a la cabina de comandaments del seu interceptor, evitant els analgèsics i els anestèsics per complet. No era el dolor el que li preocupava. Això era bo per a ella, també.

El dany fet a la seva confiança prendria molt més temps a curar... sense esmentar les seves expectatives d'avanç. Darth Chratis veuria això. No importava que el seu rècord en missions en solitari hagués estat perfecte fins aquesta. No importava com de bé hagués estat premiada per l'Acadèmia Sith. Tot el que importava era l'èxit.

L'interceptor va retrocedir cap a l'espai real i la capital d'ombrívol rostre de l'Imperi, Ciutat Kaas, va sorgir a la vista.

-Et mataré Dao Stryver -Jurà l'Eldon Ax o moriré intentant-ho.

* * *

El comunicat va anar tan malament com ella temia.

-Parla'm de la teva missió -li havia ordenat el seu Mestre en to entretallat des de la seva càmera de meditació. Ax havia estat admesa en la seva presència abans que els seus rituals matutins es completessin, i ella sabia bé com li molestava això.

Ella es va inclinar i va fer com li va ordenar. El seu Mestre distribuïa ordres amb un desig indestructible de provar la seva voluntat d'obeir. Ella havia après a no desafiar-lo immediatament, fins i tot quan estava fent el que podia per ocultar el seu fracàs.

Va ser durant la seva missió que el mandalorià l'havia trobat. I va ser aquest encontre el que va fer el que va poder per amagar al seu Mestre, en la mesura que fos possible.

-Explica'm més -va dir en Darth Chratis, alçant-se lentament fora del seu sarcòfag. Per concentrar-se més eficientment, passava almenys una hora al dia en una carcassa similar a un taüt que no deixava passar la llum ni l'aire, forçant-li a dependre únicament de les seves pròpies energies per sobreviure-. No has explicat prou els motius del teu fracàs.

Ella no podia llegir el seu estat d'humor. La seva cara era un desastre d'arrugues profundes i fissures des de les quals, dos ulls de color vermell sang observaven el món. Els seus llavis, fins com un ganivet, estaven torts en una ganyota perpètua. Ocasionalment, una llengua tan pàl·lida, que era gairebé transparent, apareixia per provar l'aire.

-No li mentiré, Mestre -va dir ella, agenollant-se davant ell-. Mentre m'infiltrava en una cèl·lula enemiga, la meva identitat va ser revelada i vaig ser forçada a defensar-me a mi mateixa.

-Revelada? -Els llavis sense sang es van tòrcer-. No percebo la pudor repugnant dels Jedi sobre tu.

-No, Mestre. Vaig ser exposada per un altre, algú d'una gent que una vegada va ser aliada en la nostra guerra contra la República.

Aquesta era la jugada que havia traçat, tornar la culpa de l'incident de tornada a la persona que l'havia causat.

-Llavors. -Darth Chratis va caminar lliurement pels confins del seu sarcòfag. Les soles dels peus feien un so com fulles seques en ser aixafades-. Un mandalorià.

-Sí, Mestre.

-Vas lluitar contra ell?

-Sí, Mestre.

-I ell et va derrotar.

Aquesta no era una pregunta, però exigia una resposta.

-És cert, Mestre.

-No obstant encara ets aquí. Per què és això?

Darth Chratis es va aixecar directament davant seu ara. Una urpa atrofiada va arribar a tocar-li la barbeta. Les seves ungles dels dits eren com vidres antics, fredes i esmolades contra la seva pell. Ell feia olor de mort.

Ella va mirar amunt cap a la seva imponent cara i no va veure res aquí excepte la implacable demanda de la veritat.

-No havia vingut a lluitar contra mi -va dir ella-. Això crec, encara que no té sentit. Em va dir pel meu nom. Sabia el que sóc. Em va fer preguntes per a les que no coneixia resposta.

-Ell et va interrogar? -Això va provocar un nas arrufat-. L'Emperador no estarà complagut si reveles algun dels seus secrets.

-Preferiria una mort prolongada a les seves mans, Mestre. -La seva resposta era completament sincera. Havia estat una Sith en entrenament tota la vida. L'Imperi era tan part d'ella com el seu sabre làser. No el trairia davant un ramat de mercenaris orgullosos que treballaven al costat de l'Imperi quan els hi convenia.

Però com transmetre la veritat d'això al seu Mestre quan estava aquí, en aquest punt crític, en què la seva història es feia miques?

-No em va preguntar res de l'Imperi -va dir l'Ax al seu Mestre, recordant l'escena amb rigorosa claredat. El seu assaltant l'havia desarmat i atrapat amb una xarxa resistent a tots els seus esforços per escapar. Un dard la va paralitzar, deixant-li només l'habilitat de parlar-. No em va torturar. Únicament vaig ser ferida en autodefensa.

Ella va alçar els braços per mostrar-li a Darth Chratis les ferides que portava.

Ell les va contemplar sense cap signe d'aprovació.

-Estàs mentint -va dir ell amb desdeny preparat-. Esperes que cregui que un mandalorià va caçar una aprenent de Sith, la va interrogar, no li va preguntar res sobre l'Imperi, i llavors la va deixar amb vida després d'això?

-Si estigués mentint, Mestre, m'asseguraria de fer-ho de forma més versemblant.

-Llavors t'has tornat trasbalsada. De quina altra manera puc explicar-ho?

L'Ax va baixar el seu cap. No hi havia res més que pogués dir.

Darth Chratis va caminar pel nàrtex angular en què dirigia les seves audiències. Exposades en els murs al seu voltant hi havia les relíquies de les seves moltes victòries, incloent empunyadures de sabre làser bifurcades i relíquies Jedi destrossades. Estaven absents els tributs als seus molts enemics Sith. Encara que en Darth Chratis no s'havia guanyat la por i el respecte dels seus iguals simplement vencent-los, no es vantava d'aquells als quals havia apartat a la força del seu camí. Amb la seva reputació n'hi havia prou.

Només un de cada tres aprenents que li servia, sobrevivia al seu entrenament. Eldon Ax es preguntava sense respiració si li havia arribat l'hora d'unir-se amb aquells que havien fallat. La seva vida havia estat massa curta -només disset anys! -, però ella no alçaria un cop de mà per defensar-se, si el seu Mestre triava acabar ara. No tindria sentit. Ell podia abatre-la tan fàcilment com es mata una mosca.

Darth Chratis es va aturar, es va girar per encarar-la de nou.

-Si aquest mandalorià teu no et va preguntar pels plans de l'Emperador, què et va preguntar?

En el seu moment, les preguntes l'havien desconcertat. Encara la desconcertaven ara.

-Estava buscant una dona -va dir ella-. Va esmentar una nau. Els noms no em deien res.

-Quins noms, exactament?

-Lema Xandret. El Cínzia.

Tot d'una el seu Mestre estava dempeus sobre ella de nou. Ella esbufegà. Ell no va fer cap so en absolut. L'adherència freda, forta de la Força estava de nou en la seva gola, estirant-la irresistiblement cap amunt fins que va estar dempeus sobre la punta dels seus dits.

-Digues aquests noms de nou -va xiuxiuejar ell.

Ella torçar la mirada lluny de la seva.

-L-Lema Xandret. El Cínzia. Sap el que signifiquen, Mestre?

Ell la va deixar anar i es va girar. Amb dos ràpids gestos, la ruïna del seu cos estava embolicada de cap a peus en una capa llarga, ondulant, tan negra com la seva ànima, i la seva mà dreta agafava un bàcul llarg, amb la punta esmolada.

-No més preguntes -va dir ell-. Anem.

Amb passos llargs, va abandonar l'habitació.

L'Eldon Ax va prendre una respiració llarga, estremint-se, i es va afanyar a seguir al seu Mestre.

* * *

Les dades Imperials de classificació i emmagatzematge era una indústria en creixement a Dromund Kaas, però una que mantenia amb cura fora de la vista. Vastes torres de gratacels invertides perforaven en les profunditats del sòl fèrtil de la jungla, sepultant segles de múltiples registres redundants cures per desenes de milers d'esclaus. Recintes extensos es disseminaven al voltant de les entrades, mantenint la màxima seguretat possible. A un d'aquests recintes va portar en Darth Chratis a l'Eldon Ax.

No li va oferir ni una paraula d'explicació a través del llarg vol en llançadora des de Ciudad Kaas, i ella va romandre en silenci amb quelcom similar a l'alleujament. Almenys ell no li estava reprenent. La seva missió havia estat un complet fracàs. Hi havia hagut d'accedir il·legalment a l'espaiport i sortir del planeta no sense abans executar una cerca a través dels registres d'aterratge dels dies recents. Aquí va trobar una referència al mandalorià. Ell va tenir la temeritat de viatjar sota el que semblava ser el seu nom real: Dao Stryver.

Un cop més ella va renovar la promesa de veure'l humiliat com ho havia estat ella, no importaria el temps portés. Potser la mort era massa bona per a ell. Una ràpida, en qualsevol cas.

Darth Chratis va confiscar una càmera privada d'accés de dades setanta plantes per sota la superfície del món, una equipada amb un holoprojector gegant, i va ordenar que els dos no fossin interromputs. Ax el va seguir obedientment per darrere, amb el seu desconcert en augment. Ni una sola vegada en els seus anys d'entrenament ell havia mostrat cap interès en aquest aspecte de govern Imperial. Comptables interestel·lars era el seu terme despectiu per a aquells que preferien el servei a les mines de dades abans que a una persecució més directa de poder. Ella va anar a seure al lloc del requeridor, però ell la va fer a un costat amb un gest de mans.

-Queda't aquí -va dir ell, assenyalant a una posició directament davant de la pantalla i prenent el seient ell mateix.

Amb moviments bruscos, angulars, va començar a introduir les sol·licituds. Això, igual que qualsevol altra cosa, la va convèncer que els esdeveniments certament estaven donant un gir estrany.

Menús i diagrames anaven i venien a la pantalla gegant. Ax el trobava difícil de seguir, però va percebre que el seu Mestre l'estava portant a través de l'estructura vasta i complicada que eren els registres Imperials fins a una ubicació particular.

-Això -va dir ell, teclejant el teclat amb rotunditat-, és la base de dades de reclutament.

Una llarga llista de noms va aparèixer a la pantalla, movent-se massa ràpid com per llegir-la.

-Cada persona que ha entrat a l'Acadèmia Sith està en aquesta llista -ell va continuar-. Els seus noms, orígens, llinatges i els seus destins, també, són rellevants. El Consell Fosc fa servir aquestes dades per organitzar coincidències i per anticipar el potencial de la seva prole. La fortuna de nombroses famílies recau sobre la naturalesa d'aquestes dades. Està per tant protegida. Ax. És molt segura.

Ella va indicar el seu enteniment, fins a aquí.

-Estic aquí -va dir ella.

-És clar que ho estàs, igual que jo. Mira el que passa quan introdueixo Lema Xandret.

Una nova finestra va aparèixer, mostrant la cara d'una dona. De característiques arrodonides, rossa, ulls sagaços. No li deia res a l'Ax. L'espai sota de la imatge estava ple de paraules remarcades en un vermell urgent. Al final de la llista d'entrades hi havia dues línies en negreta.

Assassinat sol·licitat.

Arxiu incomplet: objectiu fugat.

L'Ax va arrufar les celles.

-Llavors... Ella era una traïdora? Una espia de la República?

-Pitjor que això. Vam mantenir menys registres dels Jedi del que ho fem en gent com aquesta. -Darth Chratis es va girar al seient per encarar-la -. Digues-me, la meva aprenent, què passa quan un Sith és reclutat.

-El nen és apartat de la seva família i portat a l'Acadèmia. On la seva vida comença de nou, al servei de l'Emperador i del Consell Fosc; com la meva ho va fer.

-Exactament. És un gran honor per a una família quan un nen és escollit, particularment si el seu llinatge no ha estat tan honrat abans. La majoria dels pares estan complaguts, i ho haurien d'estar.

-I aquells que no ho estan són executats -va dir ella-. Va ser Lema Xandret una d'ells?

Un somriure cadavèric breument animà el paisatge marcit de la cara d'en Darth Chratis.

-Exactament. Ella era una cosa corrent; una constructora de droides, crec. Sí, exactament això. D'una llarga línia de constructors de droides corrents, sense rastres de sensibilitat a la Força. Ella va produir un nen amb el potencial de ser un Sith, i per tant el nen havia de marxar.

El Mestre de l'Ax no mostrava diversió sovint. A ella li pertorbava més que la seva ira.

-L'arxiu diu objectiu fugat -va dir ella.

-Primer ella va tractar d'ocultar al nen; una florida tardana, que ella temia que no sobrevisqués al seu entrenament a Korriban. Quan això va fallar i es van emportar el nen, ella va córrer amb la resta de la família del nen; oncles, ties, cosins, qualsevol en risc de represàlies; i mai s'ha escoltat res d'ells des de llavors.

-Fins ara.

-De la boca d'un mandalorià -va dir en Darth Chratis-, a les teves orelles.

-Per què jo? -va dir ella, percebent que el seu Mestre l'estava estudiant de prop.- Perquè la meva família va tractar d'ocultar-me, també?

-Potser.

-El que jo era abans de trobar-vos no és important -Li va assegurar -. No tinc problemes pel que fa a la destinació de la meva família.

-Certament. Et vaig entrenar bé. -De nou aquest somriure dissecat-. Potser massa bé. -Ell es va inclinar més a prop.

-Mira aquí, Ax. Als meus ulls.

Ella ho va fer, i l'horror vermell de la seva mirada va omplir la seva.

-El bloqueig és fort -va dir ell, i era com si les paraules vinguessin de l'interior del seu cap-. Està dret entre tu i la veritat. Jo l'allibero. Jo t'allibero, Ax. Ets lliure de saber la veritat sobre el teu passat.

Ella es va quedar esbalaïda com si l'haguessin colpejat, però cap força física l'havia tocat. Una detonació silenciosa havia tingut lloc en la seva ment, una càrrega en profunditat en el profund de la seva consciència. Alguna cosa es regirava allà. Una cosa estranya i insospitada.

L'Ax va mirar a dalt a la imatge de l'holoprojector.

Lema Xandret li va tornar la mirada amb els ulls buits.

-Ella era la teva mare, Ax -va dir el seu Mestre-. Això contesta a la teva pregunta?

Atordida, l'Ax va suposar que ho feia. Però al mateix temps plantejava moltes més.

* * *

En Darth Chratis va usar l'holoprojector de la càmera per dirigir una audiència segura amb el ministre d'Intel·ligència. L'Ax mai s'havia trobat amb el ministre abans, ni l'havia vist en cap tipus de comunicació, però la immensa confiança que el seu Mestre va mostrar permetent-li quedar-se a l'habitació feia que estigués per complet perduda en ella. El seu cap encara sonava per l'alliberament del condicionament del seu Mestre. No pel que això revelava, sinó per la poca diferència que feia per a ella.

La manca de sensibilitat per a la Força de la seva família havia estat l'única cosa de la que havia estat segura sobre la seva vida abans de convertir-se en Sith. Hi havia assumit que la seva família havia estat assassinada, però això mai la va preocupar. Ella amb seguretat mai s'havia preocupat per això, i no li hauria preocupat ara si no fos per una cosa.

El bloqueig va ser eliminat. Els records havien d'haver estat fluint de tornada sobre Lema Xandret i la seva primerenca vida.

Però no n'hi havia res. Amb bloqueig o sense bloqueig, no hi quedava res. Lema Xandret continuava sent una completa estranya.

Amb la meitat de la seva ment, va atendre a la conversa que el seu Mestre estava tenint amb el ministre.

-Aquesta és la raó per la qual el mandalorià buscava interrogar la noia. Ella és un rastre potencial.

-Un rastre cap a la Xandret?

-A quina altra conclusió podem arribar? Ella ha d'estar viva; en la mateixa via d'escapament de la que va fugir per evadir l'execució, assumeixo.

-Què podrien voler els mandalorians d'ella?

-No ho sé, i el fet que no ho sapiguem fa que sigui vital que la trobem primer.

-Com una qüestió de principis, Darth Chratis, o de seguretat Imperial?

-Els dos sovint són inseparables, Ministre, crec que ho esbrinaràs.

L'home a la pantalla semblava incòmode. El seu era el major rang que una persona mundana podia assolir en el cos d'intel·ligència de l'Imperi, encara que per a un Lord Sith era considerat fonamentalment inferior. Havia de ser reticent a admetre que una única fabricant de droides perduda requeria la seva atenció, fins i tot una que va tractar d'ocultar a una nena sensible a la Força dels Sith, però la desobediència era inconcebible.

Llavors un pensament el va colpejar, i la mirada de conflicte de la seva cara es va alleugerir.

-Em pregunto -va mussitar ell, tocant-se la barbeta amb un dígit llarg-. Just ahir, va arribar un informe del nostre informador al Senat de la República. Els Hutts diuen tenir les seves mans a sobre d'una cosa valuosa, i creuen que el Senat voldria licitar per això. Contra nosaltres. He buscat comunicats diplomàtics i he esbrinat que hem rebut exactament la mateixa oferta, però insinuada en termes oposats, és clar. Normalment rebutjaria aquest abordatge com una cosa que no mereix atenció, però el fet que vingui de dues fonts tan àmpliament diferents li aporta cert credencial. I ara això.

-No aconsegueixo veure la connexió amb els Hutts. Són uns mentiders compulsius.

-Sens dubte. Però veuràs, Darth Chratis, aquí és on es posa interessant. La nau de la qual els Hutts clamaven haver obtingut el seu misteriós, ah, artefacte, dades, el que sigui; aquesta nau es deia el Cínzia. I segons veig en l'arxiu en què has accedit aquest és el nom de naixement de la noia.

Darth Chratis va assentir.

-Hi ha d'haver una connexió.

-Que la nau es digués com la filla de la Lema Xandret i un mandalorià estigui preguntant per tots dos? Això crec.

-Però no ens és de molta ajuda sense saber què és el que els Hutts estan subhastant.

Això li va prendre alguna cosa del triomf en l'expressió del ministre.

-Aconseguiré aquesta informació immediatament, Darth Chratis.

-Confio que ho faràs, Ministre, sent una qüestió de principis.

L'audiència a llarga distància va acabar amb una mostra d'estàtica.

Li va portar a l'Eldon Ax gairebé un minut adonar-se'n. Les frases desconnectades omplien el seu cap com ocells, buscant algun lloc on posar-se.

... Un rastre potencial...

... Anomenada com la filla de la Lema Xandret...

... El nom de naixement de la noia...

Només se li ocorria llavors que el nom que pensava que era el seu no era res més que una versió de les inicials de la seva mare.

Què has estat fent aquests últims quinze anys. Mare?

-Digues el que recordis, Ax.

-No vull recordar, Mestre.

-Per què no?

-Perquè no té res a veure amb qui sóc ara. Així que i què si la Lema Xandret era la meva mare? Si me la trobés demà matí, probablement no la reconeixeria. Mai l'he conegut, mai l'he necessitat.

-Bé, la necessites ara, Ax; o almenys, necessites els seus records.

El seu Mestre es va acostar tant, que podia sentir el fred mortal del seu alè.

-Sembla que el fet de saber de la Lema Xandret i els seus fabricants de droides perduts és important per als mandalorians. Això vol dir que és important per a l'Imperi, també, perquè el que enforteix a altres ens debilita a nosaltres. Tot el que puguis recordar sobre el parador de la teva mare pot ser crucial. Per tant et suggereixo que ho intentis amb força. Per compensar-te, posaré el bloqueig al seu lloc després, així que els records desapareixeran de nou, com si mai haguessin existit.

-Està bé, Mestre -va dir ella, tot i que el seu cap feia mal en pensar. Què passava si no arribava res? Què si alguna cosa ho feia? - Ho intentaré.

-Faràs més que intentar-ho -li va dir en Darth Chratis amb la seva esgarrifosa rotunditat-. En deu hores estàndard espero estar dret davant del Consell Fosc amb tu al meu costat. Si em deceps, tots dos patirem.

Següent