25 Suport per a la glòria
La cap de mecànics,
a la qual anomenaven simplement Cap, tornava a estar desperta fins tard, agenollada
a la cantonada de l'hangar-magatzem, tractant d'aconseguir que el reactor de la
unitat de calefacció funcionés. Els altres tècnics estaven adormits en els
atrotinats contenidors de càrrega que servien com a barracons. Com a mínim eren
lleugerament més càlids que l'hangar. La immensa zona de magatzem era tan freda
com Hoth, però almenys en aquell planeta gelat tenien roba i equip preparat per
al fred que els mantenia calents en les badies de servei cobertes de gel.
La Cap va tornar a
fer força amb la clau dinamomètrica, però va sortir volant del generador
d'energia, caient amb estrèpit sobre el sòl de dura roca. Va seure sobre la
freda roca i va moure el cap. Era massa. Després d'un accidentat desplegament de
Kile, Cap i els altres tècnics de l'equip de suport de l'Esquadró Murri havien
caminat creuant terres ermes i inestables, s'havien enfrontat a una sobtada
riuada, i havien trobat el contenidor de càrrega amb la seva base prefabricada
als turons rocosos. Llavors van treure totes les peces de plàstic modelat i les
van acoblar, sota la direcció d'uns quants enginyers rebels, cadascun dels
quals creia que ell era el comandant de la base.
En un dia més o
menys, els Murris apareixerien en el sistema, romandrien uns dies, completarien
la seva missió i marxarien, emportant-se la glòria amb ells. L'equip tècnic fa
tota la feina, i aquestes estrelles muntades en coets s’emporten tot el mèrit.
Si no fos pel seu suport tècnic, els Murris no pilotarien aquests malmesos
caces estel·lars, i no podrien aterrar amb ells a la base de suport de Kile. La
Cap estava farta de malgastar suant la seva vida perquè la d'algun pilot de
caça fos més fàcil.
S'ha acabat. La Cap
ja havia decidit que volia abandonar aquesta unitat. Ja estava tot preparat. Si
ho aconseguia, hauria acabat amb la Rebel·lió i desapareixeria del mapa amb
suficients crèdits per ser feliç la resta de la seva vida.
Es va treure la
gorra de l'uniforme i es va subjectar els cabells en una cua per mantenir-los
allunyats dels seus ulls mentre mirava fixament la unitat calefactora avariada.
Amb unes quantes hores més de treball, la Cap podria ser capaç de treure una
mica d'aire calent d'ella; certament no prou per escalfar cap racó de la base
de caces improvisada fins a nivells confortables. Però per ara hauria de ser suficient...
fins que arribessin temps millors. I la Cap sabia que aviat arribarien...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada