Viatge a la foscor (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En Kyp Durron va seguir al Falcó Mil·lenari en el viatge intermitent d'aquest a través de les mines dovin basal i pel confús espai hapan. Després de sortejar el trànsit caòtic, va aconseguir per fi permís per aterrar. Havent passat per fi el pitjor, va deixar ràpidament el seu caça de combat al costat de la nau d'en Han.

Va descendir del seu Ala-X i va contemplar amb desànim l'escena que l'envoltava. La zona portuària de la ciutat real de Hapes s'estenia fins on li arribava la vista. Les plataformes d'aterratge mòbils es desplaçaven per emmagatzemar les naus el més juntes possible i fer lloc per a les dotzenes de navilis que seguien flotant o traçant cercles al cel. Els refugiats s'apinyaven, i la seva confusió era com una olor en el vent.

Després, un altre vent més fort va assotar a Kyp, una bafarada psíquica d'increïble poder i dolor. En Kyp va vacil·lar i va agafar la seva nau atrotinada mentre l'agonia d'en Jacen Solo li corria per les venes com roca fosa.

La seva pròpia sorpresa es barrejava amb el dolor del jove, doncs Kyp no tenia cap lligam amb Jacen Solo que pogués explicar una connexió tan poderosa. Ni tan sols li queia bé el jove Jedi.

Segons ell ho veia, el fill gran d'en Han era un mocós mimat i egoista que preferia deixar que els yuuzhan vong escombressin la galàxia com un núvol d'insectes per tal de no tacar el seu concepte preciós de l'ideal Jedi.

No obstant això, i per algun motiu, en Kyp estava compartint alguna cosa que era, sens dubte, una agonia final. No es podia imaginar el que seria viure una cosa així en carn pròpia. No estava segur de voler-ho imaginar.

Quan el dolor començava a afluixar, una mà forta li va agafar del colze.

-Ei, noi, quant de temps t'has passat ficat en aquest «carner» volador?

En Kyp es va apartar ràpidament del seu vell amic, escudant els seus pensaments i apariant un somriure irònic.

-Sembla que massa. Dóna'm un moment perquè em torni a acostumar a caminar per terra, i estaré bé.

En Han va assentir distretament amb el cap i va tornar la vista cap al Falcó Mil·lenari. En Luke Skywalker sortia de la nau, seguint de prop la seva dona pèl-roja. Envoltava amb el braç la cintura de la seva germana bessona mentre baixaven a poc a poc per la passarel·la. La Leia Organa Solo estava pàl·lida, però guardava les formes. En la Mara Jade Skywalker trobava espurnes d'impaciència com un cable tallat, només contingudes una mica per la pena que sorgia de tots ells.

En Kyp va fer una reverència al Mestre Jedi, però va dirigir la paraula als Solo.

-El meu més sentit condol per la pèrdua del vostre fill.

La Leia va tancar a poc a poc els ulls, i en Han es va posar al seu costat ràpidament.

-Gràcies -Es va apressar a dir, com per estalviar a la seva esposa la necessitat de pronunciar paraules-. No negaré que és dur. Sembla que no està bé sobreviure al teu noi menor.

-El menor? -Va repetir en Kyp amb desànim. Podia oblidar a Jacen sense molta dificultat, però no a l'Ànakin. L'Ànakin Solo havia estat una estrella en ràpid ascens, i s'havia convertit en l'heroi Jedi més destacat i atractiu de la guerra. L'Ànakin podria haver marcat una diferència.

En Kyp va comprendre massa tard del que havien revelat les seves paraules. Al Han se li va posar la cara gris, i va agafar al Kyp del braç amb una força com per aixafar els ossos.

-Estaves parlant d'en Jacen. Què has sentit? Què saps?

La Leia va posar una mà a l'espatlla del seu marit per apaivagar-lo.

-Potser en Kyp hagi sentit el que jo: una onada sobtada de la presència d'en Jacen, seguida d'un enfosquiment.

«Enfosquiment» no era la paraula que hauria fet servir en Kyp. Havia vist estrelles que es convertien en noves amb més subtilesa. Preocupat, va tornar la vista cap al Luke Skywalker. El Mestre Jedi tenia els llavis fermament premuts. El dol i la preocupació es barrejaven en els seus ulls mentre contemplava a la seva germana. Va tornar la mirada cap a la d'en Kyp, atret per la pregunta silenciosa de l'home més jove. El seu gest afirmatiu amb el cap, lleu i gairebé invisible, va confirmar que també ell havia sentit la mort d'en Jacen Solo.

La Mara es va avançar ràpidament, amb foc als ulls verds. A Kyp no li va fer falta la Força per llegir l'advertència que estava escrita en ells: deixa a la Leia les seves il·lusions protectores, deixa que vagi acceptant això en el moment oportú.

-Segur que no t'ha costat treball enfosquir la veritat -Va dir la Mara amb veu sedosa-. Al cap i a la fi, vas aconseguir enganyar la meva aprenenta. La meva aprenenta -Va recalcar.

Evidentment, la Mara no li havia perdonat que fes intervenir la Jaina en la seva última venjança personal. En Kyp havia emprat els seus poders considerables de Jedi per «empènyer» la Jaina a creure que una mónnau yuuzhan vong inacabada era, en realitat, una superarma. I, sí, ell havia demanat a la jove pilot que fos la seva aprenent, principalment com a mitjà per descentrar-la i fer-la més receptora al seu engany. Principalment.

-M'estàs advertint que no m'hi fiqui? -Va preguntar ell amb suavitat.

La Mara va mirar cap al Luke.

-Només perquè ell ha estat una bona influència -Va dir-. De moment -Va afegir, aclucant els ulls.

La Mara es va apartar d'ell.

-Hem de buscar una nau -Va dir bruscament mentre s'allunyava. En Luke la va seguir, aprovant amb els ulls la contenció de la seva dona, que tant li havia costat aconseguir.

La Leia va agafar del braç al seu germà.

-Enviaràs avís si tens alguna notícia dels bessons?

-Tu ho sabràs -Va dir ell en veu baixa-. Tens instint de Jedi. No necessites que ningú et digui res dels teus propis fills.

La seva mirada ombrívola va buscar els ulls d'en Kyp, i els seus ulls, normalment tous, van repetir l'advertència de la Mara.

La mirada confusa d'en Han va recórrer successivament els rostres. Va redreçar les espatlles i va passar a atendre alguna cosa que pogués entendre. Va passar un braç per les espatlles d'en Kyp i el va conduir cap al Falcó.

-Anem, noi. Anem a fer alguna cosa útil.

-Volar? -Va dir en Kyp amb incredulitat, observant les últimes esquerdes i bonys de la nau venerable.

-Arreglar -Va replicar en Han. Va obrir un compartiment del casc del Falcó i va extreure un bufador làser. Li va fer emetre un petit feix de llum amb un sol moviment, amb la mateixa facilitat amb què qualsevol Jedi encendria el seu sabre làser-. Cal substituir aquests revestiments d'aquí.

El Jedi va contemplar l'eina.

-No sóc bon mecànic -Va dir prudentment. Va agafar el bufador de mans d'en Han i el va apagar, amb l'esperança que l'home major captés la indirecta.

-Només has de tallar aquests reblons. Per ventura és molt difícil? -Va dir en Han, la veu s'anava perdent a mesura que entrava al celler.

En Kyp va arronsar les espatlles i va treure el seu sabre làser. El va encendre, i va treure els reblons mig fosos amb uns pocs moviments hàbils.

-Veig que has trobat una bona aplicació més per les teves habilitats de Jedi -Va observar una veu femenina mordaç.

Es va tornar i va veure la Leia. La dona gran seguia sent molt atractiva, tot i els efectes del dol i de la preocupació en els seus ulls. La seva cabellera castanya era espessa i brillant, i la portava amb un pentinat llis i senzill que li donava una semblança notable a la seva filla de divuit anys.

En Kyp va treure a la llum el seu somriure més irresistible i la va ajudar amb la subtil empenta de la Força que tant havia desconcertat a la Jaina. Va tenir la viva impressió que el seu esforç xocava contra una paret invisible i que es rebentava com un mynock que s'estavella contra un destructor estel·lar.

La princesa va fer un gest de desdeny i es va tornar sobre si mateixa. En Kyp la va seguir, sense entendre ell mateix per què.

La Leia va fer cas omís d'ell mentre s'endinsava entre la multitud de refugiats, repartint-los-hi consol. Havien fet passar a la multitud pel primer registre i els havien repartit en grups reduïts en un termini notablement breu. Barredores hapanes sortien de camí de les regions de parc que estaven als afores de la ciutat. Els refugiats que havien patit lesions durant la fugida de Coruscant estaven estesos en lliteres blanques i estretes. Androides metges rodaven amb eficàcia silenciosa entre les fileres.

Aquell patiment col·lectiu va inundar-lo en onades. Va lluitar per contenir els records: la seva llar destruïda, la seva família dispersada, la seva infància perduda en l'esclavitud.

Va advertir que la Leia l'estava mirant, aclucant els ulls foscos en gest especulador.

-Aquí hi ha una necessitat -li va dir la Leia-. Una necessitat que tu entens millor que la majoria. Potser puguis fer alguna cosa útil, per variar.

En Kyp va somriure lleument, però va negar amb el cap.

-No ho crec. Aquí no, almenys. D'aquesta manera, no.

Ella va arquejar les celles.

-Per algunes persones, el dubte pot ser un perill. En el teu cas, és una millora. Llavors, què faràs ara?

En Kyp va considerar la pregunta, i la resposta que li va acudir no era la que havia esperat ell mateix. En Kyp havia assumit la responsabilitat de lluitar en aquella guerra; i no només de lluitar, sinó de lluitar d'una manera que marqués el rumb als seus companys Jedi. Fins i tot havia dit a la Jaina que la seva generació havia d'establir un orde nou, una nova relació amb la Força. Era possible que, a algun nivell, s'hagués vist a si mateix exercint aquell paper. Amb certesa de Jedi, en Kyp va comprendre que aquella tasca correspondria a un altre.

No obstant això, hi havia un lloc per a ell, un lloc important.

-Cap canvi es produeix sense conflicte -Va dir en veu baixa-. Potser el meu destí sigui el paper d'element irritant que provoca la discussió, ser l'ampolla que et fa saber que les botes t'estrenyen.

Per a la seva sorpresa, la Leia es va posar a riure. Es va calmar de seguida i li va clavar una mirada de desafiament.

-No és mala analogia -li va dir la Leia-, però tingues present el que va d'una ampolla a un càncer. Encara ets un home jove, ja t'han donat més oportunitats que les que reben la majoria de les persones en una vida sencera. Molta gent es pregunta per què segueixes viu. En això es pot respondre amb només dues paraules.

-Luke Skywalker -Va dir en Kyp per ella sense titubejar-. Entenc quant dec al teu germà.

-De veritat? Doncs tens una manera estranya de pagar els deutes -Va dir la Leia-. No has fet res per donar-li suport, i sí que ho has fet tot per estendre la dissensió entre els Jedi.

Un brunzit de motors propulsors els hi va impedir continuar la conversa. Van veure com descendien hàbilment fins a les plataformes dos vehicles de disseny estrany: cabines rodones que recordaven les dels vells caces de combat TIE, i quatre braços mòbils que ara estaven desplegats com les extremitats de bèsties amagades.

-Navilis Txiss -Va pensar la Leia en veu alta. Se li va il·luminar la cara veient saltar de la cabina a un jove de cabell fosc que li resultava familiar.

-Jag Fel -Va observar en Kyp concisament.

-El Coronel Jag Fel -Va afegir la Leia, pensativa. El seu rostre va adquirir l'expressió inescrutable, encara que agradable, que en Han solia anomenar la seva «cara de diplomàtica».

-Hauràs de disculpar-me -Va murmurar, i es va encaminar cap al jove coronel.

En Kyp va optar per no atendre la indicació. Va seguir els passos de la Leia. Passés el que passés, anaven a necessitar pilots... i, tot i que a Kyp no li agradés reconèixer-ho, hi havia molt pocs pilots millors que el jove que sortia del Punyent txiss.

El rostre del coronel Jagged Fel es va il·luminar de plaer quan aquest va reconèixer la Leia. Una lleu ombra va apuntar als seus ulls quan va advertir a Kyp al seu costat. I en Kyp ho va poder entendre. La primera trobada dels dos havia estat una mica més cordial que una baralla tavernària, però allò era l'única cosa positiva que li passava a Kyp al respecte.

El pilot es va aixecar i va saludar la Leia amb una reverència precisa i formal. Va presentar la seva companya de vol, una dona txiss que treia gairebé mig cap d'altura a Jag i a Kyp.

-La teva presència aquí és un presagi de coses esdevenidores? -li va preguntar la Leia, amb un matís d'esperança en la veu.

En Jag va inclinar el cap en gest de disculpa.

-Em sap greu informar-te que no. La Shawnkyr i jo som exploradors dels txiss, res més.

-Un arsenal bastant imponent per a un parell d'exploradors -Va observar en Kyp, donant un copet amb la mà al llança-torpedes de protons.

-No busquem problemes, però tampoc els defugim -Va dir en Jag tranquil·lament.

Diversos hapans d'uniforme venien cap a ells a pas viu, a banda i banda de dos homes que portaven vestits de vol esparracats. Un d'ells va assenyalar a Jag.

-Aquest és... aquest, i la dona. Són ells.

-Algun d'aquests problemes que no veu defugir? -li va preguntar en Kyp.

L'única resposta d'en Jag va ser una breu mirada tranquil·la.

-Disculpa'm -Va murmurar a la Leia, i es va acostar a parlar amb els oficials. Va tornar al cap d'uns moments i va fer un gest amb la mirada a la txiss. Aquesta va tornar a pujar immediatament a la seva nau i va començar a encendre els motors.

-Ens han demanat que realitzem una missió curta -Va explicar en Jag-. Una nau yuuzhan vong anàloga a una fragata necessita una escorta fins a Hapes.

En Kyp va deixar anar una riallada burleta.

-A qui has de matar per aconseguir aquest treball?

-Es creu que la pilota la tinent Jaina Solo -Va prosseguir en Jag, tan tranquil com si no s'hagués produït la interrupció.

-Ja ho sé -Va dir la Leia, amb una ombra d'inquietud en la veu-, i t'agraeixo que et facis càrrec d'això. No serà fàcil portar una nau enemiga i arribar il·lesos.

«Jaina -Va pensar en Kyp-. Ve aquí, i pilotant una nau yuuzhan vong. Això té clares possibilitats».

-Us vindria bé un altre pilot?

En Jag el mirà llargament.

-Els oficials hapans no semblen convençuts del tot que això no es tracti d'una emboscada d'alguna classe. Si ens han demanat a la Shawnkyr i a mi que anem és perquè tenim experiència de combat contra els yuuzhan vong. Però és perfectament possible que ens hagin triat per a aquesta tasca sobretot perquè no som hapans i, per tant, ens consideren prescindibles.

-Ah, si no és més que això, jo fa anys que sóc prescindible.

I últimament m'han degradat d'indesitjable a pària.

La Shawnkyr es va inclinar sobre la vora de la cabina, avaluant a Kyp amb els seus ulls vermells. També ella havia sentit a parlar del Jedi murri, però no va donar mostres de desaprovació.

-Volaràs sota el comandament del coronel Fel? -li va preguntar la Shawnkyr.

-La missió és seva -Va assentir en Kyp-. Què et sembla, coronel?

El jove pilot va acceptar assentint concisament amb el cap, i va pujar a la seva nau. En Kyp va córrer cap al seu Ala-X.

-A què ve això, Kyp? -li va cridar la Leia mentre s'allunyava.

Ell es va aturar i es va girar per rebre la mirada interrogadora d'ella. Va veure allà la sospita que havia esperat, però estava mitigada per alguna cosa més suau... curiositat, com a mínim.

-La darrera vegada que vas a rebre ordres d'algú, vas donar la volta a la situació i vas convertir a moltes de les persones millors que conec a assassins involuntaris. Entre ells, la meva filla, dit sigui de pas. Què pretens aquest cop?

Les paraules de la Leia eren dures, però en Kyp no les va considerar injustes. Com havia fet el seu germà, li estava brindant l'oportunitat de justificar-se.

Era més del que havia esperat, i més del que mereixia. Va respondre amb un somriure lent, melancòlic i gairebé completament autèntic.

-Potser hi ha arribat el moment de començar a pagar aquest deute que tinc amb la família.

La Leia es va quedar mirant com corria fins a la seva nau i s'enlairava, prenent posició al costat de babord d'en Jag Fel. Es va recordar a si mateixa que aquell home tan agradable era la mateixa persona que havia destruït Càrida, que havia caigut en el Costat Fosc i havia estat a punt de matar el seu germà Luke, que havia enganyat la Jaina perquè aquesta fes valer el seu nom i la seva reputació per fer intervenir a l'Esquadró Murri en la seva última venjança personal.

-Porta-me-la, Kyp -Va dir la Leia suaument-, i hauràs tret una bona part del deute. Però si tornes a fer-li mal a ella, o qualsevol dels meus... més et valdrà passar-te als yuuzhan vong.

Següent