Aliança Letal (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

A la part posterior del palau, on un penyal fortament fortificat proveïa d'un escut natural contra franctiradors i atacs de míssils, hi havia un espaiport privat prou gran per a una dotzena de transports suborbitals. Sis dels embarcadors estaven ja plens quan l'enviat Imperial es va aproximar a terra. Cap estava registrat per la República. Un semblava de corsari, protuberant i malmès, i extensament ennegrit al llarg d'un lateral com per una explosió poderosa.

-Bé -va dir en Darth Chratis quan l'Ax va comunicar aquesta intel·ligència-. Tenim l'avantatge sobre la República, almenys. Algun senyal de l'Stryver?

-Cap encara, Mestre.

-Mantingues els teus sentits alerta per la seva presència, però recorda la teva posició. El teu desig de venjança és secundari davant les ordres del Consell Fosc. Compleix-les primer, i llavors podràs actuar lliurement. Necessitem saber què hi havia dins del Cínzia.

-Sí, Mestre -va dir ella amb obediència aparent. En el seu cor va jurar que prendria qualsevol oportunitat que sorgís, tant si Darth Chratis ho aprovava com si no.

La llançadora va baixar amb un subtil cop. L'Ax hauria anat millor per la seva pròpia direcció, en el seu propi interceptor, però el seu nou rol la va forçar a acceptar certs compromisos. Es va deslligar i es va moure endavant per trobar-se amb l'enviat: Ia Nirvin, un home esquerp, capaç, que entenia massa bé que el seu paper en els esdeveniments pròxims era cerimonial. Les seves credencials eren genuïnes, i la línia de crèdit que tenia accedia directament a la tresoreria Imperial. Estava, però, sota l'ordre expressa de no fer cap licitació tret que l'Eldon Ax fallés en la seva missió.

-Per aquí, Enviat -va dir ella, guiant-lo per la rampa de sortida posterior. Un comitè de benvinguda ja s'havia reunit fora. En Nirvin es va ajustar el seu uniforme, va esperar fins que l'escorta es posés al costat d'ell, llavors va sortir de la llançadora.

L'Ax va arribar a la fi, caminant confiadament per la rampa. Els serveis de seguretat que envoltaven al grup de benvinguda es van adonar d'ella instantàniament. Estava vestida enterament de negre, com convenia a un emissari dels Sith, i l'empunyadura de la seva espasa laser penjava obertament al seu costat. Els serveis de seguretat dubtosament li agradaven. L'Enviat Nirvin va arribar amb la completa autoritat de la burocràcia Imperial, però qui portava el poder real? Era ella guardaespatlles o titellaire?

Un houk enorme es va aproximar a ella.

-La seva arma, si us plau.

L'Ax desenganxà el seu sabre làser, el va encendre, i sense dir ni una paraula va eliminar el cap del houk.

Quatre houks més es van moure endavant per forçar l'assumpte.

-No hi ha necessitat d'aquesta hostilitat sense fonament -va dir l'Enviat Nirvin, pressionant sense por entre ella i els guàrdies-. Ve en to de pau com la meva consellera en qüestions esotèriques. Deixeu passar l'assumpte, o em temo que hem de donar mitja volta ara mateix.

Les seves paraules es dirigien al comitè de benvinguda, no a ella, i ella s'alegrava d'això. No li importava quants houks hagués de matar per fer-los entendre als servents dels hutts que no anava a renunciar al seu sabre làser sota cap circumstància.

El grup de benvinguda va deliberar en murmuris precipitats, llavors van assentir l'acceptació de la situació. No obstant això, l'Ax va esperar fins que els houks es retiressin abans de desactivar la seva espasa i relaxar la seva posició defensiva.

-Encantada de fer negocis amb vostès, cavallers -va dir ella, seguint l'Enviat i al seu seguici cap al palau.

* * *

-Tassaa Bareesh ofereix als seus distingits hostes la més cordial benvinguda i els hi desitja una estada de profit en la seva humil morada.

Difícilment humil, va pensar l'Ax, fent un cop d'ull en la decoració estrident de l'habitació del tron. El que no estava banyat en or estava incrustat amb joies o embolcallat de seda. No menys de cent funcionaris de la cort s'havien reunit per donar la benvinguda al modest contingent Imperial, i ella no tenia dubtes que la multitud era un intent deliberat d'impressionar.

El droide traductor, un llargarut A-1DO «capdecon», va fer el que va poder per seguir amb la xerrada ressonant de la seva senyora.

-La Tassaa Bareesh convida els seus distingits hostes a prendre ple ús de les instal·lacions del palau abans de procedir amb el programa oficial. Tenim una bona varietat de banys, restaurants, salons de ball, pous de baralla...

-Preferiríem continuar -va interrompre'l l'Enviat Nirvin amb una veu continguda però ferma- amb tots els apropiats agraïments i gratitud, és clar.

En lloc de semblar ofesa, la Tassaa Bareesh va somriure amb un ampli somriure, lasciu. La matriarca hutt era impressionantment gran, espatarrada com un llimac amb les seves mans amb dits petits descansant a voluminosa panxa. Les joies brillaven des de nombrosos collarets i anells, i la seda adornava les seves inclinades espatlles, però res podia amagar la repulsió de la seva pell, que era verda i greixosa com l'esquena d'un rèptil del pantà. La matriarca va retrunyir breument, llavors va agafar un refrigeri. Va fer una remenada i va retorçar-se sense sentit abans de deixar-lo anar cap a les cavernoses gargamelles i morir en un cruixit.

-La Tassaa Bareesh entén els seus desitjos urgents de procedir amb els negocis -va dir el traductor. Us agradaria veure la mercaderia?

-Si us plau.

La matriarca hutt va bordar una ordre. Des de la multitud d'observadors va fer un pas un twi'lek alt, enjoiat, que va fer una reverència i va dir:

-Em dic Yeama. Seré el vostre guia.

En Nirvin es va inclinar en resposta.

-Si la mercaderia cobreix les nostres necessitats desitjaríem oferir un preu immediatament.

-És clar -va dir en Yeama-. Però em temo que tenim un altre grup que arribarà en breu. No podríem arribar a cap acord fins que tinguin oportunitat de veure el que heu vist.

-Quan esperen a l'altre grup?

-Avui, crec.

-De la República?

-No puc revelar la seva identitat.

-Pot dir-me quants altres grups hi ha interessats?

En Yeama va somriure només amb els seus llavis.

-Per aquí, si us plau.

L'expressió de l'Enviat Nirvin era amarga, però va fer el que li van dir. El twi'lek el va portar a ell i al seu seguici fora de la sala del tron. Van formar una processó estrident, amb Yeama i Nirvin al capdavant, acompanyats per un soldat bareesh per cada guardaespatlles Imperial. L'Ax es va posar al final, contenta d'estar en moviment de nou. Ella tolerava la diplomàcia més que gaudir-ne.

Al costat de l'Ax hi havia el houk més gran que havia vist. Seguia els seus passos pas a pas, amb una expressió impassible.

Mentre abandonava l'habitació, l'Ax va veure una figura modesta a la seva esquena. Un humà d'estatura mitjana, portava robes pràctiques que havien vist millors temps. El seu pèl amb aspecte grisenc com si l'haguessin arrossegat del llit uns moments abans. En un carrer en qualsevol altre lloc de la galàxia, l'Ax l'hauria ignorat com una cosa rutinària, però al palau de Bareesh era l'únic que no anava amb robes elegants. Dret directament darrere d'ell hi havia un droide de combat quadrat que semblava encara més malparat que ell.

Ell va veure-la mirar-lo i va apartar la mirada, com avorrit.

Ella va tornar els ulls cap endavant i va seguir a l'Enviat.

* * *

En Yeama els va portar a través d'un laberint de passadissos, cadascú més opulent que l'anterior. Si l'Ax hagués tingut algun interès en les pintures, escultures, i tapisseries; o fins i tot només en el valor de tals coses; estava segura que hauria estat impressionada. En el seu lloc, mentre memoritzava acuradament la ruta, va mantenir els seus ulls oberts per informació tàctica: quants guàrdies se situaven en cada intersecció, quines àrees estaven cobertes amb càmeres de seguretat, on estaven situades les portes d'explosió, ocultes o no.

Com era d'esperar, ràpidament va concloure que el palau era una fortalesa embolicada en paper de plata. Els hutts estimaven el seu luxe, però estimaven més les seves vides. Tassaa Bareesh no havia ascendit fins al cap d'un càrtel hutt simplement organitzant les festes més grans. Sabia cuidar-se l'esquena, també.

Hi havia punts febles en cada servei de seguretat, tot i així. L'Ax estava segura que podria arribar a la matriarca si ho necessitava. Afortunadament per a la Tassaa Bareesh, la seva missió simplement era robar.

En Yeama va portar al seguici combinat a parar-se en una gran habitació circular sota una cúpula distingida per un llum d'aranya feta de milers de peces de vidre barroc corbat. Només hi havia dues entrades en aquesta habitació: per la qual acabaven de passar, amb unes gruixudes portes armades que actualment estaven obertes sota una enorme estàtua de pedra de la Tassaa Bareesh en persona, i l'altra davant d'ells, amb un parell de portes a joc , per tant formant un tancament segellat de seguretat. En Yeama va donar un parell de palmades, i les portes darrere d'ells van colpejar en tancar-se. L'Ax va mantenir la seva mà a l'empunyadura del seu sabre làser, tot i saber que la Tassaa Bareesh no podia ser tan estúpida per planejar una emboscada, i va percebre amb aprovació que els guardaespatlles de l'Enviat s'acostaven al voltant d'ell.

Un cop sec i un soroll sord van venir de l'entrada del costat oposat de l'habitació. Va lliscar en obrir-se, revelant una avantcambra plaent desproveïda de decoració. Murs, sòl, i sostre eren uniformes, d'un blanc impecable. Hi havia espai suficient per a tots amb facilitat conforme es van alinear darrere d'en Yeama. L'avantcambra podia haver albergat a més de cinquanta humans.

Quatre portes cuirassades circulars s'obrien a l'avantcambra, cadascuna, més de quatre metres de grans. Petits portals de transpariacer però molt gruixuts al centre permetien l'accés visual als continguts. Només un d'aquests portals semblava estar obert. Era en aquesta porta cuirassada on Yeama els portava.

-Aquí a la fi, Enviat Nirvin, hi ha el premi que se li ha promès. Però permeteu-me primer descriure com va arribar a les nostres mans.

En Nirvin mirà a través del portal, va arrufar les celles, i es va girar cap a Yeama.

-Fes-ho -va bordar ell.

L'Ax estava massa lluny per veure. Ella anhelava empènyer a través d'ells i veure per si mateixa, però de moment havia d'estar satisfeta amb només paraules.

-Algunes coses de les que vaig a dir són desconegudes fora d'aquesta habitació. -Va dir en Yeama-. La resta no ho és. Fa dues setmanes, un dels nostres afiliats va aturar una nau a les profunditats de l'Espai Salvatge.

Afiliats, va assumir l'Ax, era el terme diplomàtic per «pirata». I va detenir segurament volia dir «interceptat i abordat sota les armes».

-Era una trobada de rutina, però aviat va haver-hi un sorprenent gir.

-Sorprenent com? -va preguntar en Nirvin.

-Aquí hi ha la conversa que va tenir lloc entre el nostre afiliat i el navili.

Un enregistrament d'àudio va omplir l'avantcambra, rica en respiracions, estàtica, i cruixits de comunicació. Un parell de clics suggerien que havia estat editada, però l'ambient sonava autèntic.

-Prepara't per a l'abordatge.

Aquest era l'afiliat, va suposar l'Ax: experimentat, pragmàtic, amb un tall de tensió que contradeia la descripció del twi'lek de la trobada com a «rutinària».

-Negatiu. No reconeixem la vostra autoritat.

Aquest era el Cínzia, va assumir l'Ax; i aquí un estrany sentiment va recórrer la seva columna. Qui parlava era un home i sonava impossiblement distant. Havia conegut a la seva mare? Estava relacionat amb ella?

Ella es va forçar a concentrar-se en la resta de la conversa.

-Ets un corsari. Treballes per a la República.

-Ara, això simplement no és cert.

-Estem en una missió diplomàtica.

-Per a qui? D'on?

Hi va haver una pausa llarga, plena d'estàtica.

-Està bé, llavors. Què et costaria deixar-nos marxar?

-T'estàs quedant sense sort, company. Millor ventila aquestes escotilles d'aire, noi llest. Anem a entrar.

L'enregistrament va acabar amb una explosió de soroll blanc que va fer a l'Enviat saltar.

-Què era això? -va preguntar ell.

-Una explosió -va dir en Yeama-. La nau a la qual el nostre afiliat es va aproximar posseïa un motor iònic d'un disseny que no ens és familiar. Això va ser el que va explotar, emportant-se a la nau i a tots els de dins amb ella.

Era com si el twi'lek estigués llegint els pensaments de l'Ax, ell va afegir:

-Creiem que les cèl·lules d'energia del motor van ser detonades deliberadament.

-Es van fer volar a ells mateixos?

-Sí, Enviat Nirvin. Abans de ser abordats, van escollir destruir la seva nau i tot el seu contingut. Desafortunadament per a ells, la destrucció no va ser completa. Fragments significants van sobreviure. El que veu davant seu són dos objectes recuperats dels detritus. El primer és l'ordinador de navegació del Cínzia, que conté les coordenades del seu origen. El segon és més misteriós. Podreu esbrinar-ho?

L'enviat va donar un cop d'ull a través del gruix portal de transpariacer una segona vegada. Va arrufar les celles un cop més.

-Mai he vist alguna cosa com això.

-Sentim exactament el mateix -va dir en Yeama.

De nou, l'Ax va resistir l'impuls d'obrir-se camí a empentes per veure-ho per si mateixa.

-Això és tot el que podem explicar-vos. -En Yeama va creuar les mans sobre l'abdomen-. Hem detectat senyals de maquinària a la capa externa, la qual està construïda amb un aliatge de dos metalls extremadament rars, luteti i prometri. Així que és una construcció d'algun tipus, i una d'un considerable valor material per si mateixa. D'altra banda, hi ha també un component biològic, la seva naturalesa hem estat incapaços de desxifrar. Està indubtablement present, sabem que hi és dins, però no podem examinar la font de la lectura de més a prop sense penetrar físicament la carcassa. Fer-ho, per descomptat, reduiria el valor de l'objecte, així que li ho deixarem al comprador definitiu.

-Podem acostar-nos més?

-La combinació de la porta cuirassada és pel que aneu a licitar, Enviat Nirvin. Fins que l'hagueu comprat, les portes romandran tancades.

L'enviat va assentir en enteniment, però el seu nas romania intacte. Allunyant-se de la finestra, finalment va fer un gest a l'Ax perquè s'acostés.

-Fes-li una ullada -va dir ell-. A veure el que pots esbrinar.

Encara que li irritava rebre ordres del titella administratiu, l'Ax va fer el que li deia, fent-li un cop d'ull amb una curiositat intensa en el que descansava dins de la cambra cuirassada. Finalment, va poder veure de què anava tot l'escàndol.

L'ordinador de navegació era fàcilment identificable, malgrat això havia estat retorçat i parcialment fos per l'explosió que havia destruït la nau al seu voltant. Era un model manual, inesperadament petit, que semblava més un comunicador d'un satèl·lit robust que el cor del sistema de navegació d'una nau estel·lar. Presumiblement tenia una empremta de veu, però aquestes provisions de seguretat podien ser fàcilment evadides per un filtre amb talent. L'Ax només podia prendre la paraula d'en Yeama de si encara funcionava o no. Descansava en una caixa de transpariacer en un plint de vidre a l'esquerra del centre de l'habitació, i era observat de prop pels nombrosos sensors situats a les parets de duracer de la caixa cuirassada, sòl, i sostre.

Assentat a terra a la seva dreta hi havia el segon objecte. En Nirvin tenia raó: no encaixava amb cap disseny estètic que hagués trobat abans. Era baixet, com un droide utilitari T3, però sense cames o interfícies ambientals visibles. El seu cos era tubular i descansava alineat amb el terra de la caixa cuirassada. No hi havia marques a part d'una sèrie d'ones com brànquies cap a la seva meitat. El seu cap era lleument convex, com si hagués estat pressionat des de dalt, i part d'ell estava socarrimat de negre. El color natural de la seva carcassa semblava ser platejat. Sense escriptures, sense símbols, sense cap tipus de marques identificadores.

L'Ax no sabia què era, tampoc, però no ho va dir tan immediatament. Prenent l'oportunitat d'inspeccionar l'interior de la caixa cuirassada amb més detall, va memoritzar les posicions dels sensors, va estimar la força dels murs, i va mesurar la distància de cada objecte des de la porta, només en el cas que hagués d'actuar en la foscor. Seria molt millor, per descomptat, obtenir el premi un cop estigués fora de la caixa cuirassada i emportar-se'l lluny de tots aquests impediments, però estaria preparada per a qualsevol cosa.

-Podria ser un bioreactor -va dir ella a l'Enviat, retornant-li el control de la finestra.

-Agents de plaga, potser?

-Difícil de dir sense obrir-lo.

-Exacte. -En Nirvin es va girar cap a Yeama.- Això és tot el que tens per mostrar-nos?

-Tot? -El twi'lek va mostrar les seves dents. Estaven tan esmolades com les puntes dels seus lekku-. Us escortaré a una sala d'espera, on podeu examinar les dades relacionades amb la nostra troballa en perfecta comoditat.

-Molt bé. -En Nirvin va indicar que en Yeama havia de liderar el camí.

L'Ax va anar-hi darrere d'ells, amb la seva enorme ombra houk al seu costat. Els objectes de la caixa cuirassada no li deien res com a aprenent de Sith o com la descendent biològica de la Lema Xandret. El bioreactor de plagues, si és que ho era, no li provocava cap record en absolut.

L'escassa informació que li havien donat li deia poc més. Que l'objecte estigués fet d'un aliatge de metalls extremadament rars augurava bé per als somnis del seu Mestre de donar-li a l'Emperador un nou món ric, però no significava res per si mateix. Amb la tripulació del Cínzia morta, no hi havia pistes que seguir, tampoc, tret que pogués descobrir alguna cosa que ha estat oculta per als hutts; com un supervivent, potser, o una altra pista dels orígens de la nau. A ella no li estranyaria que la Tassaa Bareesh subhastés només la meitat del que havien trobat mentre que es guardés una quantitat en reserva, per vendre-ho al grup perdedor de la subhasta.

En Yeama els va portar fora de l'avantcambra i de tornada a la cambra segellada de seguretat, on les portes pesades van rodar de nou. Des d'aquí, en Yeama els va portar per un nou grup de passadissos luxosos en direcció a la indubtablement igual de luxosa sala d'espera.

L'Ax va fer el seu treball per anar a una altra part. Confonent al seu escorta houk amb un truc mental ben posat, ella es va esmunyir fora del grup i es va esvair en les ombres.

Següent