CAPÍTOL
11
La veu d'en Darth Chratis arribava
lleument a través dels milers de quilòmetres que li separaven de la seva
aprenent.
-Has vist algun Jedi en el grup de
l'enviat de la República?
-Cap en absolut, Mestre. -L'Ax podia
sentir la decepció en la seva pròpia veu. Havia estat buscant lluitar contra
alguna cosa més desafiant que els ineptes guàrdies del palau-. Si són aquí,
estan mantenint un perfil molt baix.
-Està clar, llavors, que planegen
robar l'artefacte abans que nosaltres. D'una altra manera serien visibles. Les
teves ordres no han canviat. Has de moure't ràpid per assegurar-te que arribes
primer.
-Serà difícil, Mestre. Les portes són
gegantines, i segur que tenen alarmes...
-Aquest és el teu problema. Falla'm i
hauràs d'informar-ne tu mateixa al Consell.
La línia clicà quan va tallar, i l'Ax
va somriure en la foscor. Darth Chratis era tan transparent com el vidre. Si
ella tenia èxit, ell planejava emportar-se el mèrit; si fallava, la culpa seria
d'ella. Però una mica de la taca inevitablement se li enganxaria si ella
fallava, detenint els seus plans d'avanç. Era entretingut, per tant, mantenir-lo
nerviós. Això el feia impredictible.
Tot just havien passat tres minuts
des que havia posat les càrregues. Eren velles, restes d'una expedició minera
que havia abandonat les seves eines en un dels tres magatzems del palau, però
havia agafat suficients com per fer volar un petit tros d'un turó. Si els
temporitzadors funcionaven apropiadament, els guàrdies de la Tassaa Bareesh
aviat tindrien alguna cosa per ocupar la seva atenció.
Mentrestant, ella havia de reptar.
Els plànols de les caixes cuirassades extrets de l'ordinador central del palau
mostraven que eren estructures independents amb els seus propis
subministraments d'energia i d'aire. Envoltant totes les extenses caixes de duracer
hi havia un metre d'espai lliure, ple de trampes de cable làser. Si alguna cosa
passava per les trampes de cable i simultàniament tocava una caixa i una paret,
es formaria un circuit, fent sonar una alarma prou alta per despertar
l'Emperador mateix a Dromund Kaas.
Els plànols també mostraven que la
caixa cuirassada es mantenia en el lloc per una sèrie de propulsors, alimentats
per bobines d'inducció a la base d'un bressol de ferrocret. El ferrocret era
relativament fàcil de tallar amb un sabre làser. L'Ax reptava com un cuc a
través dels diminuts espais reptants cap a una posició directament per sota d'una
de les cantonades de la caixa cuirassada que contenia les restes del Cínzia. Els plànols del cablejat no
mostraven cables en aquest punt. Tot el que hauria de fer era esperar a la
distracció, traçar el seu camí cap amunt, desconnectar les trampes de cable, i
enfilar-se sobre el forat. En una hora, esperava estar tocant l'exterior de la
caixa cuirassada amb els seus dits nus. Des d'aquí, ella podria seguir-ho per
l’oïda.
Reptar com una rata a través d'espais
que eren tot just prou grans perquè pogués respirar, doblegant-se de formes
estranyes al voltant de les cantonades agudes i avançant lentament amb els
polzes dels peus i els dits de les mans. Va sostenir el seu sabre làser per
davant d'ella, preparada per tallar a través de qualsevol obstacle seriós.
L'aire era escàs amb el pols i el fum. Parpellejava freqüentment per aclarir
els ulls.
Un boom subsònic va arribar a través
de la maçoneria que l'envoltava, seguit ràpidament d'un altre. Ella va contenir
l'alè mentre el palau vibrava, i va pressionar cap a fora amb la Força, només
en cas que alguna cosa pesada li caigués a sobre. Una sèrie de booms més petits
van reverberar quan les càrregues van activar una reacció en cadena en el
reactor primari del palau, com ella esperava que haguessin fet. Ella va
imaginar als hutts i als seus esclaus apressant-se a esbrinar què havia passat.
Ho fessin o no, no li importava. Ni li importava tampoc si el reactor secundari
restaurava l'energia immediatament. La caixa cuirassada era autosuficient.
Mantenir els seus amfitrions distrets era el seu objectiu primari.
Un altre minut de reptar la va portar
al lloc on necessitava estar. L'espai de gateig era prou ampli perquè ella s'agenollés,
i ho va fer, sostenint el pom de la seva espasa laser davant seu. Tancant els
ulls, la va encendre i va elevar l'espasa lentament cap al sostre per sobre
ella. El ferrocret bombollejà i xiuxiuejà, motes feridores colpejaven la seva
pell. Quan l'empunyadura es va alinear amb el propi sostre, es va aturar i va
tancar els ulls.
El poder del costat fosc fluïa a
través d'ella, elevant la temperatura del ferrocret a incandescent. Ella va
respirar lleugerament pel seu nas, sense importar-li si es cremava. Una
brillantor vermella la va envoltar, radiant de la superfície per sobre d'ella.
Ella va mantenir la seva concentració, formant una bombolla autoprotectora
sobre ella conforme el ferrocret es fonia i començava a gotejar.
La bombolla es va alçar suaument a
través de la lava, portant-la sense gaire esforç a l'espai sota la base de la
caixa cuirassada. Quan la bombolla va abordar el cim del ferrocret fos, va
baixar el seu sabre làser i va obrir els seus ulls. Per la brillantor vermella,
va veure la caixa cuirassada de duracer a través del cim de la bombolla i un
embolic de cables que era part de l'estructura del ferrocret al seu voltant.
Van romandre enredats conforme la lava es refredava. Ni un dels cables s'havia
tallat, així que en teoria no hauria d'haver sonat cap alarma.
Gairebé hi era.
Només quedaven les trampes de cable.
Ella va alçar el cap amb cura fora de la bombolla refrigerada, però no va veure
cap senyal de làsers per enlloc. Haurien de ser clarament visibles en tot el
fum, però cap línia brillant saltava a la seva vista.
Intrigada, va posar les seves mans
enguantades en la vora encara càlida de la bombolla i es va alçar de cos sencer
per veure-hi.
No hi havia alarmes. Cap a part
d'aquelles causades per les seves explosions, en qualsevol cas. Contra tota
expectativa, el sistema de seguretat extern semblava haver estat deshabilitat.
Podia ser possible que els Jedi l'haguessin
derrotat agafant el premi?
Ella es va ajupir en l'espai sota la
caixa cuirassada, prop d'un dels propulsors que aguantaven l'estructura massiva
sobre el seu cap, i va reactivar el seu sabre làser. Per la seva vermellosa
brillantor, va poder veure les lents del sistema de làsers mirant cegament. No
havien estat interferits amb res, almenys. Ella es va aixecar i va tocar la
base de la caixa cuirassada. No hi va haver passos ni cap altre moviment obvi
de l'interior. Això era un altre senyal positiu.
Un detall inesperat li va donar més
motius per ser acurada. La secció mitjana de la caixa cuirassada havia estat
connectada físicament al bressol mitjançant una sèrie de cables platejats. Ella
es va acostar a ells, amb cura de no trencar-los. El seu propòsit era
desconegut, com ho era la forma en què havien evitat que sonés el segon sistema
d'alarmes. Tan aviat com la caixa cuirassada hagués estat penetrada, tots al
palau de la Tassaa Bareesh haurien d'haver-ho sabut.
Alguna cosa inesperada estava
passant, i a ella no li agradava.
L'Ax va desactivar el seu sabre làser
i es va asseure de cames creuades al ferrocret calent. Si algú desactivava els
propulsors, ella podria ser aixafada com una bestiola. Anul·lant aquest
pensament el millor que va poder, va fer sortir la seva percepció cap a l'espai
al seu voltant, buscant senyals de qualsevol cosa fora de lloc.
La caixa cuirassada, el primer de
tot, estava deshabitada, a banda de la més lleu espurna d'activitat biològica
dins de l'artefacte anòmal recuperat del Cínzia.
Ella va prendre l'oportunitat d'examinar-ho pel seu compte, i va sentir un rar
calfred baixant-li per l'esquena. Què hi havia allà dins? Els diminuts senyals
de vida estaven agrupats en quatre grups, però no se sentien com ments, exactament.
I alguna cosa sobre ells feia que els seus instints alcessin la guàrdia.
La
meva mare va fer això,
no va poder evitar pensar. La meva mare,
que hauria d'estar morta.
Traient-se totes les especulacions
sobre aquest tema fermament de la seva ment, l'Ax va examinar l'avantcambra i
les altres tres caixes cuirassades, després. Era possible, encara que
extremadament improbable, que un lladre completament independent hagués posat
el seu punt de mira en alguna cosa d'una de les altres caixes cuirassades, apagant
la seva en el procés. Un ràpid escaneig va provar que aquesta teoria era falsa.
No hi havia ningú allà del tot.
Gairebé va abandonar aquí, reprenent-se
per exagerar. La distracció que havia creat no duraria per sempre. I no volia
que el Mestre Chratis es preocupés massa. Part del motiu de dir-li que la
missió seria difícil era sorprendre'l quan ho recuperés ràpidament. El
pensament la va omplir de satisfacció anticipada.
Abans d'alçar-se, va donar un cop
d'ull mental a través de la càmera segellada de fora de l'avantcambra.
La seva cara es va retorçar amb un
nas arrufat immediat. Jedi! Ella reconeixeria aquest pudor mental sense humor i
inhibit en qualsevol part. Un únic espècimen havia sobrepassat les alarmes i
travessat els tancaments de les portes externes. Això era un treball
impressionant, però no s'estava movent prou ràpid. Ella podria escurçar el camí
sota la caixa cuirassada i pujar per l'avantcambra abans que obrís la porta
interior. I llavors, quan ho fes, ell tindria un munt més del que esperava.
Somrient, es va moure d'estar amb les
cames creuades a ajupir-se, i va començar a fondre un camí a través de l'última
barrera que quedava entre ella i el seu enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada