CAPÍTOL 17
La Jaina va obrir
suaument una porta de la sala de ball i va treure el cap a l'interior. Va
recórrer amb la vista a la concurrència resplendent, buscant amb la vista una
figura alta i dreta, vestida de negre ombrívol. La sala era un remolí de colors
vius i de joies fulgurants.
Tampoc hi havia cap
sensació de la presència d'en Jag. A semblança d'algunes altres persones que
coneixia -Wedge Antilles, Talon Karrde, i el mateix pare de la Jaina-, Jag
projectava una presència forta a través de la Força, una energia molt diferent
de la d'un Jedi però poderosa a la seva manera.
I, ara que ho
pensava, hi havia una altra fissura en els conceptes tradicionals Jedi sobre la
Força. No podia percebre ni afectar els yuuzhan vong, ni explicar el cas de
persones com Han i Jag. Potser «llum» i «foscor» no fossin conceptes oposats,
al cap i a la fi, sinó simplement dos aspectes d'una Força molt més variada i
complexa del que considerava possible cap d'ells. Va forçar els seus sentits
intentant captar algun indici d'aquests horitzons més amplis.
Tot d'una, una
presència poderosa va irrompre en la seva consciència, i aquests pensaments van
desaparèixer com la fulla d'un sabre làser que s'apaga. La Jaina es va girar i
es va trobar davant d'en Kyp Durron.
Va passar un llarg
moment sense fer res més que mirar fixament al Mestre Jedi, desconcertada i
lleugerament desorientada per la impressió del seu poder sobre els sentits
d'ella. En el moment de la seva arribada, ella estava sense escuts, sense
límits. La Jaina se sentia com si s'hagués despertat d'un tràngol profund per
trobar-se mirant fixament a un sol.
Ell va passar el
braç al voltant d'ella i va tancar la porta amb fermesa, de manera que els dos
van quedar a soles al passadís.
Els escuts de la
Jaina van tornar al seu lloc ràpidament, i els detalls d'aquella reunió
inesperada van començar a cobrar focus.
En Kyp anava vestit
de manera ombrívola, amb túnica Jedi de color de sorra, i hi havia domat la
seva cabellera esquitxada de plata en uns rínxols formals. Emetia onades d'ira
curosament controlada, i l'expressió dels seus ulls verds ardents deixava poc
dubte sobre el seu objectiu.
La Jaina va redreçar
el cap en una imitació inconscient del port regi de la seva mare.
-Kyp -Va dir-.
Suposo que has deixat a dotzenes de criats i guàrdies del palau trontollant
confosos, després d'haver controlat les seves ments. És el teu estil, no? A més
de ser l'única manera d'explicar la teva presència aquí.
-Sortir serà més
fàcil. Tu vindràs amb mi.
-Crec que no -Va dir
ella amb fredor.
-Pensa-t'ho millor. He
vingut per portar-te al funeral del teu germà.
Allò era l'últim que
havia esperat la Jaina. La declaració contundent d'en Kyp li va arrencar un vel
del cor, i durant un moment els sentits se li van omplir del terror, de la
fúria i de l'agonia de la mort de l'Ànakin.
La Jaina es va
treure de sobre aquestes emocions i les va substituir per una ira que estava a
l'altura de la d'en Kyp. Es va posar en gerres amb els punys en els malucs i li
va fer una mirada desafiant.
-Que em vas «a
portar»? Tu, i quants senyors Sith més?
Ell li va apuntar
amb el dit en un gest que a ella li va recordar massa al seu pare durant una
baralla paterna.
-No em desafiïs,
Jaina.
-Dóna'm un bon
motiu.
Ell la va escombrar
amb la mirada, amb una expressió en els ulls que a ella li va fer oblidar
qualsevol comparació amb el seu pare.
-No podries
canalitzar la Força amb aquest vestit. No té lloc on ficar-se.
A la Jaina li van
cremar les galtes, però no li va venir al cap cap rèplica adequada. Pitjor
encara, haver de reconèixer que les paraules d'ell s'aproximaven a la veritat.
S'havia deixat el seu sabre làser a la seva cambra; aquell vestit escarlata
cenyit no estava dissenyat per a coses tan pràctiques.
La Jaina va
comprendre llavors una veritat inquietant: si hagués tingut a mà en aquell
moment el seu sabre làser, l'hauria fet servir. En Kyp va arquejar una cella,
com si hagués percebut el desafiament silenciós d'ella.
La Jaina es movia
per territori desconegut per a ella, i no estava segura en absolut del seu
rumb. Però hi havia una cosa ben clara: ja no podia evitar assistir al funeral,
ara que en Kyp li ho havia notificat de manera tan vigorosa.
-Vaig a canviar-me -Va
dir amb rigidesa.
En Kyp es va treure
de l'espatlla una corretja de cuir i va llançar a la Jaina una bossa de lona.
Va indicar amb el cap la cambra on la Ta'a Chume i ella havien parlat.
-Allà.
La Jaina va entrar a
la cambra serrant les dents, traient foc pels ulls. Va tancar la porta a la
seva esquena i, quan es va tornar, es va trobar a Kyp allà plantat, creuat de
braços.
-Ah, sens dubte
hauràs de replantejar aquesta última decisió -Va dir ella.
Ell li va indicar
amb el cap el paravent pintat. La Jaina, rondinant, es va dirigir a ell i el va
col·locar entre el Mestre Jedi i ella. A la bossa hi havia un parell de botes
curtes, suaus, que ella va reconèixer com les de la seva mare; una túnica Jedi
idèntica a la que portava en Kyp, i un sabre làser. La Jaina el va encendre i
va observar el matís distintiu, violeta blavós, del seu to.
-Has entrat a la
meva habitació.
-No és un delicte
mortal. Apaga el sabre làser abans que pugui més que tu la temptació d'impartir
justícia -Va dir ell secament.
Ella el va apagar
amb un moviment del polze i va dedicar la seva atenció als tancaments
complicats del vestit que li havien prestat. Per fi, se'l va treure i el va fer
fora sobre el paravent. La túnica Jedi solta era un alleujament... o, almenys,
ho hauria estat en altres circumstàncies.
Va sortir per fi,
amb expressió adusta però resolta.
-Anem a acabar amb
això.
En Kyp la va conduir
fins a una porta secundària, passant davant un nombre sorprenent de guàrdies i
de criats que semblaven tan desconcertats com havia esperat la Jaina.
A la Jaina li va
pujar la indignació i la va tornar a baixar tan de pressa com havia pujat. No
podia culpar el Jedi murri perquè hagués fet el que feien tots els altres Jedi
sense discussions ni culpabilitats. L'oncle Luke aplicava constantment el
control mental per influir a la gent en petites qüestions quotidianes, tal com
feia el primer Mestre d'aquest, l'Obi-Wan Kenobi. No semblava que ningú posés
en dubte que fos adequat per a un Jedi aplicar la Força per dominar altres
ments. En aquest sentit, en Kyp no es distingia en res dels Jedi més
conservadors. Senzillament, resultava que aquell truc concret se li donava
especialment bé.
Van passar pels
jardins exteriors i van arribar a l'edifici annex on es guardaven els diversos
vehicles reals. En Kyp es va instal·lar en un lliscant. Va manipular hàbilment
els controls amb els seus llargs dits, i el vehicle va cobrar vida amb un
brunzit.
La Jaina es va
asseure amb ell. El lliscant es va elevar i va començar a lliscar en silenci
pels carrers. Van deixar enrere la ciutat real, van travessar la zona portuària
i van envoltar els límits de l'ampli camp de refugiats. En Kyp es va dirigir a
les ombres denses del bosc públic, i després va ficar el lliscant per sengles
estretes que pujaven un vessant de pendent regular.
A mesura que
ascendien veloçment la muntanya, els arbres van començar a aclarir-se i van
deixar pas a la muntanya de sota. Van sortir dues llunes bessones que llançaven
la seva llum pàl·lida sobre les estranyes formacions rocoses que remataven la
cimera de la muntanya. Allà estaven reunits la família i els amics, amb els
rostres ombrívols clarament visibles a la llum d'un centenar de torxes.
En Kyp va detenir el
lliscant a una distància respectuosa. La Jaina va baixar de seguida i es va
encaminar cap a la reunió a bon pas. Ja era bastant dolent de per si arribar
amb ell, i pitjor encara presentar-se vestida com ell. No volia rematar la impressió
de ser una petita aprenenta obedient caminant respectuosament al seu costat.
La Jaina va recórrer
amb la vista la petita multitud, començant pels seus pares i passant després a
un grup sorprenentment nombrós. Allà estaven tots els supervivents de la missió
a Myrkr. La Tenel Ka estava a un costat, portant encara el vestit complicat que
s'havia posat per a la vetllada. Estava amb ella Jag Fel, i la Jaina es va
fixar en alguns més que portaven roba de festa que contrastava vivament amb el
caràcter ombrívol de la reunió. La seva presència va alleujar la incomoditat
que havia sentit la Jaina per la seva manera d'arribar: saltava a la vista que en
Kyp també havia avisat altres en el mateix palau.
Després, va tornar
la vista a pesar seu cap al centre del cercle, i se li van dissipar totes les
altres consideracions.
Havien portat a l'Ànakin
fins allà i l'havien disposat sobre una pedra alta i plana. Estava envoltat
d'un anell de torxes, com una frontera brillant que el separava dels que eren
testimonis de la seva transició.
Les ombres van
tremolar, i la Tahiri va entrar en el cercle de llum.
-L'Ànakin em va
salvar la vida -Va dir, senzillament-. Els yuuzhan vong van tancar el meu cos
en una gàbia, i van intentar fer el mateix amb la meva ment. L'Ànakin va venir
a Yavin IV, ell sol, i em va treure d'allà.
Va quedar callada,
amb la vista perduda en la llum de les torxes. Una expressió anhelant li va
passar pel rostre marcat de cicatrius, com si l'impuls de seguir-lo un cop més
fora massa fort per passar-ho per alt. La Leia es va avançar i va posar una mà
a l'espatlla de la noia. La Jaina no podia veure amb claredat la cara de la
seva mare, però hi havia en ella alguna cosa que va semblar contenir a la
Tahiri. La noia va sacsejar les espatlles mentre deixava anar un sospir
profund, i va cedir el seu lloc a un altre.
-L'Ànakin Solo em va
salvar la vida -Va repetir una veu baixa i insegura. Un nen refugiat va entrar
en el cercle de llum, i a la Jaina se li va partir el cor.
Era gairebé el viu
retrat del seu germà en aquella edat: cabells castanys clars regirats, ulls
blaus de gel... fins i tot el clotet al centre de la barbeta.
-No vaig conèixer-lo
en persona -Va seguir dient el nen-. La gent em diu que m'assemblo a ell. Jo no
sé per què aquella senyora de Coruscant volia que jo tingués aquest aspecte. Em
va prometre que la meva mare i les meves germanes estarien fora de perill si jo
els deixava que em canviessin la cara. No sé per què -Va repetir-. L'únic que
sé és que assemblar-me a l'Ànakin em va salvar. I pot ser que també salvés a la
meva família.
-La Viqi Shesh -Va murmurar
en Kyp, pronunciant el nom del senador astut del que la Jaina desconfiava feia
ja bastant temps-. En Han em va parlar d'això.
La Jaina va afegir
dintre seu un nou nom a la llista de comptes que tenia pendents. Va obrir més
els ulls quan el seu pare va entrar en el cercle de torxes.
-L'Ànakin em va
salvar la vida -Va dir amb suavitat-. A mi, i a tota una nau carregada de gent
a la qual jo hauria deixat cremar-se com aliment de les estrelles. Ell va
prendre aquella decisió dura a Sernpidal. Va ser la decisió correcta. Espero
que ho sàpiga.
La Jaina es va
quedar bocabadada de veure que en Kyp Durron entrava a la zona il·luminada.
-Vaig conèixer a l'Ànakin
principalment d'oïdes, però sospito que algun dia podré presentar-me davant una
assemblea solemne i explicar com em va canviar la vida aquest jove Jedi... com
me la va salvar, fins i tot. Les obres dels herois envien ones que es
transmeten per tota la Força. La vida de l'Ànakin segueix estenent-se, tocant i
dirigint als que encara no han sentit tan sols el seu nom. La majoria dels que
estem aquí fem servir la Força... aquest jove era una encarnació de la Força.
Van sortir altres,
però la Jaina no va escoltar les seves paraules. Sempre havia sabut que l'Ànakin
era diferent, especial. Semblava estrany que hagués estat en Kyp Durron qui
havia trobat aquelles paraules que a ella se li havien escapat.
Finalment, les veus
van callar, les torxes s'anaven consumint. Les dues llunes naixents van
convergir, i després van començar a baixar seguint els seus cursos separats cap
a l'horitzó abrupte del bosc. En Luke va prendre una torxa i es va avançar.
Aquell era el moment
que més havia temut la Jaina. L'Ànakin havia mort, i ella entenia que el que
quedava era poc més que una closca buida. Però ella que havia lluitat amb tant
afany per arrencar-lo de mans dels yuuzhan vong... per a què? Per quedar-s'hi
plantada veient com el destruïen? No semblava correcte. Res del que era relacionat
amb la mort de l'Ànakin ho semblava.
En Luke Skywalker es
va acostar al túmul de pedra i va baixar la torxa. La flama es va estendre,
envoltant d'una llum daurada el cos de l'Ànakin.
El foc es va desfer
en milers d'espurnes que dansaven. Aquestes van ascendir lentament cap al cel, brillant com l'or a la foscor com estrelles acabades de néixer. Quan es van perdre
entre la nit, a la Jaina li va semblar que les estrelles brillaven una mica
més.
Els seus ulls es van
omplir de llàgrimes quan va veure el túmul buit. En els límits més llunyans de
la seva percepció va brillar una llum tremolosa de comprensió; un besllum,
potser, del que podria haver sabut l'Ànakin, del que podria haver arribat a ser.
La Jaina va pestanyejar per contenir les llàgrimes i va aixecar escuts al voltant
de les seves emocions.
En Zekk es va
dirigir cap a ells. La Jaina es va posar tensa. Si una sola persona l'envoltava
amb els braços, es faria miques com el vidre reescalfat.
En Kyp es va avançar
a poc a poc, interposant-se discretament en el camí del jove Jedi. En Zekk va
tornar la mirada d'ella al Mestre Jedi, i va arrufar les celles, ajuntant les
celles fosques.
-Tornem a Eclipsi demà
al matí amb el Mestre Skywalker -Va dir en Zekk.
Ella es va creuar de
braços i va fer un gest d'assentiment, com donant-se per assabentada.
-De manera que això
és un comiat...
-Tu no véns?
-De moment, no.
Ell es va quedar
immòbil, esperant alguna explicació. La Jaina va tenir una inspiració sobtada i
la va aprofitar al moment.
-Kyp m'ha demanat
que sigui la seva aprenenta -Va dir. Va estendre els braços, exhibint la seva
túnica prestada-. Estic pensant de portar-la, potser, per a un vol de prova.
En Zekk la va
contemplar en silenci.
-Llavors, tens raó -Va
dir per fi-. Això és un comiat.
Es va tornar
bruscament i va marxar.
La Jaina va abaixar
els braços i va aconseguir esbossar un somriure irònic.
-Vaja, quina
grolleria.
-Ja t'acostumaràs -Va
dir en Kyp amb suavitat-. Quant corri la veu d'aquesta petita evasiva teva (i
trigarà cosa de quinze nanosegons), descobriràs que els Jedi murris vivim en un
món de temperatures extremes. Les coses estan o molt calentes o molt fredes.
Les mirades
d'incredulitat que es dirigien cap a ella van tornar a incitar-la.
-Evasiva? Estàs
segur que no ho deia seriosament?
-No, no ho estic;
però tampoc ho estàs tu. Quan t'hagis decidit, Avisa'm. Mentrestant, bona sort
amb els teus amics -Va dir ell, indicant amb el cap als diversos joves Jedi que
venien cap a ells... Quan hagin acabat amb tu, pots fer servir el lliscant. Jo
no tornaré a la ciutat.
Dit això, també ell
es va allunyar en la nit, deixant-la sola perquè fes front a la tempesta de foc
que se li venia a sobre.
*
* *
Al matí següent, la Tenel
Ka va començar la jornada amb vint quilòmetres de cursa, seguits d'una hora
d'entrenament d'armes sota la mirada crítica del mestre d'esgrima del seu pare.
L'ancià l'observava amb atenció mentre ella realitzava els seus exercicis. Per
fi, va assentir amb el cap.
-L'espasa i la
javelina van tan bé com sempre. Els peus, millor. Hauràs d'evitar els combats
on hagis de fer servir la llança o el pal.
La Tenel Ka va acceptar
aquest consell amb un gest d'assentiment, tot adonant-se del seu valor pràctic
limitat. La cultura de Hapes era arcaica en molts sentits. Les disciplines
físiques que havia après amb els mestres tradicionals l'havien mantingut en
bona forma, però no resultaven molt útils per al combat en el tipus de batalles
que l'esperaven.
Vestida encara amb
una peça de cuir ultralleugera, feta de pell de llangardaix de Dathomir, la Tenel
Ka es va dirigir a la cambra de la seva mare, tal com feia tots els matins. La Teneniel
Djo solia donar mostres d'animar-se veient aquell record del seu món natal.
Quan la Tenel Ka va
entrar a la cambra de la seva mare, va sentir un formigueig d'intranquil·litat
com si estigués coberta d'insectes. Mai sabia exactament què podia trobar-se.
La seva mare estava
asseguda davant la finestra, com de costum, contemplant els jardins del palau.
La seva rica cabellera castanya vermellosa havia adquirit un matís apagat i
indeterminat, i ella estava massa prima. S'assemblava inquietantment a una au
famolenca a l'hivern, massa entumida pel fred i pel vent per tirar a volar.
Però va aixecar la vista quan va entrar la seva filla, i els seus ulls castanys
es van omplir de malenconia veient la peça de pell de llangardaix que portava
la seva filla.
-Això era de color
verd viu en temps -Va observar-. Ara està destenyit i desgastat. Des de quan no
et fas roba de cuir nova? Des de fa un any, gairebé dos -Va pensar en veu alta,
responent a la seva pròpia pregunta-. Fa aquest temps, com a mínim, que els
yuuzhan vong es van apoderar de Dathomir.
La Tenel Ka va
acostar una cadira a la de la seva mare. Aquell matí semblava més desperta del
comú; de fet, els seus ulls van estudiar amb inquietud la cara de la seva
filla.
-Estàs preocupada.
Els yuuzhan vong?
-En aquests temps no
hi ha res que no tingui alguna relació amb els invasors.
-Vindran, per
descomptat -Va dir la Teneniel Djo amb naturalitat-. Has de preparar-te.
Ella va contenir un
sospir.
-Mare...
La reina va estendre
la mà i li va donar uns copets al genoll, fent callar la protesta familiar.
-Sé el que sents.
Mai has volgut regnar, i jo no t'ho vull imposar. Jo vaig escollir un home, no
una corona. Aviat no tindré cap de les dues coses. L'Isolder em buscarà una
successora.
-T'estàs posant més
forta -Va dir la Tenel Ka amb ànim.
La reina va somriure
apagadament.
-No espero morir-me
de moment. Però tampoc puc regnar.
Es va tornar cap a
la finestra i va assenyalar més enllà de les branques d'un tzimernoguera.
-Allà, entre la
boirina. Es preparen drassanes ocultes on reconstruirà la flota que es va perdre
a Fondor.
La Tenel Ka va mirar
fixament a la seva mare sense tenir clar com respondre. La reina es va treure
del dit un anell de maragda gran i l'hi va lliurar a la seva filla.
-Això no és una
pedra preciosa, és un holocub. La informació està continguda dins. Guarda'l en
lloc segur, i encarrega't que la meva successora la rebi quan sorgeixi la
necessitat.
La Tenel Ka, després
de titubejar, se'l va posar al dit.
-Jo no acostumo a
posar-me coses així. Potser hauria, perquè aquest no cridés tant l'atenció.
La Teneniel va alçar
les celles marcides i va somriure amb aprovació.
-Bona idea.
El somriure se li va
apagar, i va semblar com si se li dissipés l'energia amb ell. Els ulls se li
van vetllar, i de sobte va semblar més petita, més vella i infinitament
cansada.
La Tenel Ka va besar
la seva mare a la galta i va sortir de l'habitació sense més. L'esperava una
altra entrevista més inquietant.
Es va dirigir a
l'hangar privat de la família reial, una vasta estructura pròxima al palau. La
fragata yuuzhan vong havia estat traslladada a la ciutat per por al sabotatge,
i el perímetre estava envoltat de guàrdies.
La Tenel Ka va
observar que hi havia més guàrdies del que és habitual. Alguns d'ells portava
l'uniforme vermell característic de la guàrdia de palau. En passar ella es
posaven ferms i li feien la salutació reservat per a la família reial.
-Aquí dalt -Va anunciar
una veu imperiosa.
La Tenel Ka va alçar
la vista cap a la passarel·la que envoltava la sala immensa. La seva àvia i el
seu pare estaven junts. No junts del tot, va observar després. La distància
entre ells i la postura de les espatlles del seu pare donava a entendre que
s'havia produït un desacord més entre ells.
Pel que sembla, el
matí prometia no una sinó dues entrevistes desagradables. La Tenel Ka va pujar
les escales corrent, resignada a treure's allò del mig per poder dedicar la
seva atenció a la Jaina.
Va saludar al seu
pare amb una inclinació del cap i va besar la galta que li oferia la Ta'a
Chume.
-Has vist la Jaina
aquest matí? -Va preguntar a la seva àvia.
L'antiga reina va
arrufar les celles i va indicar la nau estranya amb el cap.
Abans que hagués
tingut temps de parlar, l'udol d'un wookiee irritat va fendir l'aire. Els
guàrdies que estaven a sota es van apartar per deixar entrar a Lowbacca. Aquest
era l'únic membre del grup d'acció Jedi, a més de la Tenel Ka, que havia optat
per quedar-se a Hapes; i, a més de la Jaina, era l'únic civil a qui es permetia
accedir en aquell lloc protegit.
La Tenel Ka va
observar a Lowbacca amb profunda inquietud. L'amistat del wookiee amb la Jaina,
juntament amb el seu caràcter volàtil i la lleialtat pròpia de la seva espècie,
tenyia les seves percepcions amb pinzellades gruixudes i senzilles. Semblava
que en Lowbacca no era conscient dels canvis que es produïen en la seva amiga,
i que estava molt disposat a donar suport a qualsevol cosa que la Jaina tingués
en ment.
El wookiee va
caminar pesadament cap a la fragata portant als braços un calaix gran ple de
pedres. El va deixar caure amb un cop pesat i va començar a donar o introduir
les pedres, una a una, per una obertura que va aparèixer al casc de la nau. Per
fi, es va ajupir a recollir el calaix buit. La nau va escopir una pedra de
color gris pàl·lid que va encertar-li al mig del cul. El wookiee es va aixecar
d'un salt i es va tornar cap a la nau, agitant el puny i udolant amb
indignació.
La Jaina va treure
el cap per l'escotilla. Tenia la cara tacada de brutícia, i els seus cabells
castanys de longitud mitjana donaven la impressió d'haver-se pentinat en un
túnel de vent.
-Ei! No he estat jo!
Quina culpa tinc jo que aquesta cosa sigui tan delicada per menjar?
El comentari va
inspirar a la Tenel Ka un sospir malenconiós. Aquella s'assemblava molt a la
Jaina de dos anys abans.
-Sembles preocupada -Va
observar l'Isolder.
-Nostàlgica, potser -Va
reconèixer ella. -M'agrada veure-la trastejar amb una nau, encara que sigui una
nau com aquesta.
-Em sap greu que
pensis així -Va dir amb acidesa l'antiga reina-. Té coses millors que fer amb
el seu temps. Aquesta joveneta és una líder nata. Hauria d'estar seguint el seu
destí, i no fent de mecànica!
-És possible que
estigui fent això mateix. Una millor comprensió de les naus enemigues pot
canviar les coses immensament -Va dir l'Isolder-. La Jaina està dedicant tots
els seus esforços a resoldre l'enigma que representen.
-No està resolent
cap enigma -Va dir la Tenel Ka, sacsejant el cap-. Està creant-ne un de nou.
Els ulls de la Ta'a
Chume es van il·luminar amb una brillantor d'interès.
-Un concepte
interessant -Va observar-. Podries ampliar-lo?
La Jedi va arronsar
les espatlles.
-En aquests moments,
no és més que una sensació. Resulta dificilíssim interpretar-la per mitjà de la
Força.
La dona gran va
assentir amb aprovació.
-El do d'ocultar els
pensaments i d'escudar les emocions és preciós, com demostra de manera tan
patètica la malaltia de la teva mare. Però sens dubte hi haurà alguna altra
cosa que hagi inspirat la teva observació, algun fet concret.
La Tenel Ka va
enviar una mirada tranquil·la a la seva àvia, donant mostra d'haver apreciat el
comentari sobre la seva mare però sense seguir l'esquer.
-La Jaina i en Lowbacca
van aconseguir bloquejar el mecanisme de seguiment de la fragata. Això ens va
ajudar llavors a escapar. Ara, sospito que ella busca una altra manera
d'aprofitar-ho.
-Aquests coneixements
podrien resultar valuosíssims -Va assentir l'Isolder.
-És cert. Però per
ser la Jaina qui és (una Jedi, i la germana bessona d'en Jacen Solo), no es pot
permetre realitzar actes impulsius ni assumir riscos innecessaris. Està tramant
alguna cosa, i jo no sóc capaç de seguir el curs que ha pres la seva ment.
-Potser hauria de
parlar jo amb els seus pares -Va reflexionar el príncep.
-I què et fa pensar
que ells tindran més influència sobre la seva filla que tu sobre la teva? -li
va deixar anar la Ta'a Chume, mentre fulminava a la Tenel Ka amb la mirada-. Si
t'has d'entremetre, parla directament amb la Jaina. És possible que tingui la
prudència d'acceptar consells.
El príncep va prémer
els llavis rebent aquestes crítiques. Abans que hagués tingut temps de
respondre, els hi van cridar l'atenció uns passos lleugers en les escales de la
passarel·la.
En Jag Fel va pujar
les escales. En veure els monarques hapans, es va aturar i va fer una profunda
reverència.
-Perdoneu-me. He
vingut buscant la Tenel Ka. El capità de la guàrdia em va enviar aquí.
La Ta'a Chume va
observar el seu vestit de vol negre, el casc que portava sota el braç. Va
tornar la vista cap a la seva néta.
-Suposo que ja t'hauràs
compromès per sortir volant cap a algun lloc. Sembla que mai et dignes adornar
a Hapes amb la teva presència durant gaire més que uns pocs dies.
-Jo esperava,
Majestat, que la Tenel Ka pogués ajudar-me a trobar la Jaina. Estic reclutant a
pilots que ajudin a patrullar aquest sector.
La Ta'a Chume va
assenyalar la fragata. De l'escotilla oberta de la nau arribaven lladrucs i brams
de riure wookiee, seguits d'una veu femenina que deixava anar un enfilall de
malediccions originals.
-Sort que ja tens experiència
en el combat -Va dir la Ta'a Chume amb sequedat. Va aixecar un cop de mà en
gest imperiós per cridar l'atenció al guàrdia més proper, i a continuació va
assenyalar primer a Jag i després a la nau yuuzhan vong. El guàrdia va fer una
salutació marcial portant-se el puny a la templa.
-Bona sort -Va dir a
Jag, fent un lleu gest de comiat, i el jove pilot va fer una nova reverència i
va marxar de seguida, com era el correcte. Però va córrer escales avall fins a
terra de l'hangar amb una vivesa que tenia poc a veure amb el protocol.
L'antiga reina va
contemplar la seva ràpida partida amb un somriure reflexiu.
-No té la menor
oportunitat de reclutar-la per això, ni per cap altra cosa -dictaminà-. Fixa't
en el que et dic: qualsevol interès que hi hagi serà passatger, com a molt. La
Jaina no perdrà molt de temps amb un simple pilot.
-La seva mare no va
pensar el mateix -Va observar l'Isolder.
La Ta'a Chume va
dirigir al seu fill un somriure de condescendència.
-La Jaina no és la
seva mare; encara que no em sorprèn que no sàpigues distingir un rostre bell
d'un altre.
L'Isolder pestanyejà
sorprès quan va veure amb claredat el sentit de les paraules de l'anciana.
-Mai he pensat en
ella en aquest sentit!
-Tant millor -Va dir
la reina amb acidesa-. Encara que jo no em posaria a plorar si decidissis
buscar una nova reina, preferiria que la busquessis en una altra part. La
criança de la Jaina Solo, la seva formació i el seu temperament li vindrien bé,
però és una dona jove a la qual caldria dirigir molt. Tret que vulguis regnar a
Hapes tu sol, faries bé de buscar una esposa més avesada.
L'Isolder va desviar
la mirada.
-Un home no pot
regnar a Hapes.
-És precisament el
que vull dir! El problema és que algú ho ha de fer. Potser ha arribat el moment
que jo torni al tron -Va afegir, enarcant una cella.
-Mai -Va dir el
príncep-. Això no ho permetria jo.
-Això no ho pots
controlar tu! -Va dir ella-. Si la teva filla no vol regnar, haurà de regnar la
teva dona. Si la Teneniel Djo no és capaç d'això, busca't una dona que ho
sigui. Perquè, altrament, un membre de la meva família omplirà el buit; I, de
passada, ens matarà als tres! Tria primer, actua després, o et trauran la
possibilitat de triar!
Es va tornar i va
marxar, furiosa. L'Isolder se la va quedar mirant un moment, i després es va
allunyar en sentit oposat.
La Tenel Ka, que
s'havia quedat sola i s'havia assabentat de moltes coses, va contemplar des de
dalt la nau estranya i a la jove decidida que s'havia convertit en eix d'una
nova intriga.
Ja comprenia per què
la Ta'a Chume no l'havia estat impulsant cap al tron de Hapes.
Hi havia trobat a una altra jove que se cenyia encara més als seus propòsits.
Els guàrdies es van
apartar per permetre l'accés d'en Jag a la nau. Va pujar per la passarel·la,
una simple rampa de disseny similar a la de la majoria de les naus de la classe
fragata. Però allà cessava tota semblança. El navili yuuzhan vong s'assemblava
més a un asteroide que a qualsevol nau que hagués vist ell en la seva vida. Va
palpar el casc amb una mà. La superfície era rugosa i irregular com els esculls
de corall dels mars de Rhigar III, la lluna blava mig tropical que envoltava en
la seva òrbita l'acadèmia de formació síndic Mitth'raw'nuruodo.
En Jag no podia
concebre com havien convençut els yuuzhan vong a una colònia de criatures
minúscules perquè formessin una nau espacial. Es deia que aquelles naus estaven
vives, que gairebé tenien sensacions pròpies. Va donar uns copets al casc amb
cura.
La resposta va ser
immediata i vehement. Va aparèixer la Jaina Solo, amb el rostre bell enfosquit
per la impotència. Es va aturar veient-lo, i es va quedar emmarcada en el
portal obert, amb les mans recolzades a banda i banda.
Durant un moment, en
Jag no va ser capaç de res més que de quedar-se-la mirant. La Jaina estava recoberta
generosament d'un gel verd clar, i tenia diversos flocs de cabells eriçats
formant puntes lluents.
-Arribo en mal
moment -Va dir per fi.
-Depèn -Va dir
ella-. Si t'interessa donar-te una dutxa, tens sort. En aquesta nau hi ha una,
i acabo de descobrir la manera de posar-la en marxa.
-Ah -Va comentar
ell.
Ella el va mirar de
cap a peus.
-Ben pensat, la
veritat és que el que menys et cal ara és que et treguin una mica més de
brillantor. Ho dic de debò; no saps com funciona això...
A ell se li va
despertar una emoció que tenia soterrada feia molt temps i que li resultava tan
poc familiar que va trigar un instant a donar-li nom. Els txiss no s'enfadaven
mai, com a regla general, i en Jag havia après a controlar les seves reaccions
en conseqüència.
-I què és el que sí
em cal ara, si es pot saber? -Va dir.
El seu to fred va
exercir un efecte paradoxal sobre la jove. A la Jaina li van apuntar flames als
ulls.
-Digues-m'ho tu. Has
estat tu qui ha irromput aquí per interrompre la meva feina.
-He vingut a
oferir-te una nau i un lloc a l'Esquadró d'Avantguarda.
-Gràcies -Va dir
ella concisament-, però ja tinc una nau. L'únic que necessita són uns quants
ajustaments.
Ell la va recórrer
amb la mirada, fent-se càrrec del seu aspecte descurat. L'humor li va anar
alleujant la irritació.
-I com marxa això?
-li va preguntar amb cortesia.
-Fantàstic. Cap
problema -Va dir ella, alçant el cap.
Els seus ulls castanys
ardents li reptaven a què la contradigués. En Jag, per la seva sorpresa, va
sentir el desig de poder-se quedar allà una estona més per fer precisament allò
mateix. La perspectiva de renyir amb la Jaina Solo li resultava sorprenentment
interessant. Però el seu esquadró esperava el seu retorn al cap de poca estona.
-He de deixar-te amb
el teu treball.
-Bé. Fantàstic. Serà
el millor.
Ella semblava tan
desitjosa que en Jag se n'anés, com ell de quedar-se una estona més. Allò el va
ferir. Va inclinar el cap a manera de comiat lacònic i va marxar a pas viu
sense mirar enrere.
Només hi va haver
una cosa que va impedir a la Jaina treure's de sobre un grapat de brutícia i tirar-li
al pilot que es retirava: que ja s'havia rebaixat prou en la seva dignitat per
a un sol dia.
Es va encongir
d'espatlles i es va tornar de nou cap a la nau. En Lowbacca estava dret rere de
la porta, amb un ample somriure a la cara cobert de pèl pèl-roig.
-No veig què té
tanta gràcia -Va dir ella amb fredor.
En Lowbacca va tenir
la gosadia de deixar anar una rialleta.
Ella, deixant-se
portar per un impuls, va aixecar les mans i va agafar amb elles els llargs pèls
del cap del wookiee. Fent-lo baixar cap fins al seu nivell, li va donar un petó
al front i després es va fregar contra ell en una abraçada ràpida i forta.
Es va apartar,
considerablement més neta que feia un moment.
En Lowbacca la va
mirar amb incomprensió. Un trencaaigües de gel li va caure de la barbeta i va
aterrar a terra de durciment amb un soroll perceptible de xapoteig. En Lowbacca
va baixar la vista al seu pelatge tacat de brutícia i va deixar anar un bram
d'enuig.
-Això sí que té
gràcia -Va dir la Jaina.
*
* *
El planeta conegut
com Hapes havia realitzat dues rotacions completes des que la nau sacerdotal d'en
Harrar havia sorgit de l'espai fosc. Des de llavors, el comandant i la
tripulació de la nau havien treballat sense descans i sense pausa per
localitzar la nau robada.
Quan en Khalee Lah
va acudir per fi a les estances del sacerdot, en Harrar va sospitar que venia a
confessar la seva derrota; i així va ser.
-Hem perdut naus
exploradores -Va concloure el guerrer-, i diversos dels traïdors-esclaus.
-Em sorprèn que els
infidels hapans encara siguin capaços de presentar una defensa considerable -Va
reflexionar en Harrar-. Van ser sacrificats a Fondor; però segueixen lluitant,
i lluitant bé. El nostre primer deure és recuperar la Jaina Solo, però sembla
que el cúmul estel·lar Hapes encara pot proporcionar altres sacrificis dignes.
-Sembla poc probable
-Va dir el guerrer amb desdeny-. Aquests combatents són supervivents de
Coruscant. Potser aquests ens proporcionin alguns obsequis per als Déus; però
aquests covards hapans, no.
-Hem rebut informes
que algunes naus van ser destruïdes per una espècie anomenada els txiss, un
poble tancat en si mateix que viu a les vores d'aquesta galàxia.
-En aquesta galàxia
hi ha incomptables races -Va dir en Khalee Lah-. Aquestes naus són molt poques
perquè els txiss es converteixin en una amenaça seriosa.
Una onada
d'irritació va recórrer al sacerdot. Estava bé tenir orgull, però un líder
prudent no deixava mai encegar-se davant la possibilitat d'un fracàs. Es va
preguntar, no per primera vegada, si la presència d'en Khalee Lah a bord de la
nau sacerdotal d'en Harrar era més aviat una penitència que un honor.
-No és possible que
aquestes poques siguin exploradores? -Va suggerir.
El guerrer s'ho va
pensar.
-És possible.
-Si unes poques
combaten tan bé, com seria un assalt a gran escala? Podria resultar avantatjós
saber una mica més d'aquests txiss i de per què han vingut.
En Khalee Lah va
arrufar les celles.
-La nostra primera
tasca consisteix a recuperar a la bessona Jedi. El Mestre Bèl·lic depèn del
nostre èxit.
-I complirem aquesta
tasca -Va dir en Harrar amb tota la paciència que va ser capaç d'arreplegar -.
El Mestre Bèl·lic també confia en els sacerdots de Yun-Harla per recollir
informació útil per als yuuzhan vong. Avisa als teus guerrers que facin tots
els esforços possibles per capturar un d'aquests txiss.
Veient que en Khalee
Lah encara semblava dubtar, el sacerdot va afegir:
-La bessona Jedi
aviat serà nostra. Tu emprendràs nous desafiaments, noves glòries. Si aquests txiss
resulten ser rivals dignes, qui millor que en Khalee Lah per dirigir l'assalt
als seus mons natals?
-En això hi estem
d'acord.
El guerrer va
somriure, i els serrells dels seus llavis coberts de cicatrius van donar la
impressió de separar-se com ullals curts i estrets.
En Harrar va
advertir el brot d'una ambició nova als ulls d'en Khalee Lah, i allò el va
satisfer. Si el jove guerrer veia en cada infidel una oportunitat de cobrir-se
de glòria i d'ascensos, seria menys probable que els menyspreés com «adversaris
indignes». Ja havien comès aquell error amb la Jaina Solo. En Harrar sospitava
que ella podria tenir l'astúcia suficient per explotar aquell error.
Va pensar que potser
aquella falsa mentidera era exactament el que pretenia: un ésser prou subtil i
poderós com per poder-se comparar amb Yun-Harla. Aquesta idea el va omplir de
consternació i de curiositat al mateix temps.
-Sembles preocupat,
Eminència -Va observar en Khalee Lah.
-Pensatiu -El va
corregir en Harrar. Va somriure lleument, ocultant els seus pensaments herètics
sota una màscara d'humor cínic-. La guerra està freqüentment carregada de
paradoxes. Em pregunto què pensaria el comandant d'aquests infidels llunyans si
sabés que cadascun dels seus atacs no dissuadeix els yuuzhan vong, sinó que és
una invitació per a nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada