CAPÍTOL
16
La Larin va agafar a Yeama pels lekku
mentre corria per la seva vida.
-Canó d'assalt, rifles franctiradors,
conductors de massa -va dir ella-. Tot el que tinguis. Ara!
El twi'lek va titubejar, dividit
entre les pors conflictives: a la seva senyora; a les coses causants del caos a
la cambra segellada demolida; i a la Larin. Donada l'elecció, semblava com si
anés a córrer cap a la nau més propera i dirigir-se a les estrelles.
Per ajudar-li a canviar d'opinió, la Larin
va alçar el rifle i li va apuntar entre els seus ulls.
-No donis ni un sol pas fins que
facis la trucada.
En Yeama va portar el seu comunicador
a la seva boca i va començar a emetre ordres.
Ella va córrer de tornada cap a on el
Sergent Potannin descansava sobre la seva panxa, observant com es desenvolupava
la batalla a través de la mira electromonocular estàndard que ella li havia
prestat. Ell l'hi va tornar i va dir:
-Crec que són droides. Mira al de
l'esquerra. Ha estat danyat.
Ella va centrar la mira en la
criatura similar a una aranya que en Potannin li havia indicat. Una de les
seves extremitats davanteres havia estat tallada, revelant no carn ni
exosquelet sinó un desastre de cables que es flexionaven i retorçaven, fent
ploure espurnes daurades. Ella va disminuir el camp de visió per veure de més aprop.
Cables, definitivament, tan fins com pèls i tan flexibles com el mercuri.
La seva ment va tornar a l'equip de
manteniment hortek amb el que ella i en Shigar havien ensopegat en els túnels
sota el palau. Allà hi havia vist fils platejats també.
Abans que tingués temps d'aprofundir
en aquest pensament, en Yeama va tornar, empenyent un rifle franctirador de
canó llarg en els seus braços.
-Hi ha més de camí, espero?
Ell va assentir infeliçment i se'n va
anar a corre-cuita.
Ella va alinear el rifle, descansant
el seu pes en un tros protuberant de pedra.
-Vés a per les juntes -li va advertir
Potannin, però ella el va ignorar. Les mans eren les que feien el mal. Si
pogués llevar-les-hi, això reduiria l'amenaça cap a Shigar. En aquest moment,
només ell i l'Stryver estaven fent qualsevol cosa per detenir els droides
assassins de sortir fora de l'avantcambra.
Els droides es movien ràpid, i no es
movien com res al que la Larin hagués disparat abans. Qualsevol de les sis
extremitats podria actuar com una cama, cosa que significava que no corrien
tant si no que donaven tombarelles de banda a banda com plantes rodadores
allargades, animades, disparant conforme hi anaven. També podien ajupir-se en
postures diferents des de tres a sis potes a terra, donant-los una base més
estable des de la qual disparar. Podien fins i tot corbar-se en una bola per
protegir el seu abdomen hexagonal. A més, el danyat va demostrar un tipus
d'algun potent escut quan Shigar s'apropava massa. Creuava dues extremitats en
una X i creava un electromirall circular de poca vida que doblegava cap enrere
el seu sabre làser en una V, gairebé arrencant el seu braç en el procés. Ell es
va retirar, i el droide tornava a disparar-li.
La Larin donà el seu primer tret, i
va fallar. El seu segon colpejà l'extremitat anterior i va ser reflectit. El
seu tercer va colpejar la junta del canell de ple, seccionant la mà que
disparava amb un flaix vermell. Instantàniament el droide va rotar per fer
d'aquesta extremitat un peu, traient una altra mà arma al joc. Ella va moure la
retícula del seu objectiu per apuntar al següent.
Un altre rifle franctirador va
arribar, i en Potannin es va unir a la batalla. Va tractar de donar-li a les
juntes, amb poc èxit, i es va moure cap als òrgans sensorials dispersos al
llarg del pit de les coses. Els cercles negres reaccionaven de forma diferent a
la pell platejada sota el foc. Absorbien tot el que els hi arribava, i radiaven
l'energia com a calor. Les seves superfícies negres reflectants aviat es van
tornar vermelles, llavors es van intensificar cap al taronja i al groc.
Finalment un tret al morat i va explotar, fent que el droide girés al voltant
en cercles durant un moment abans de recuperar-se.
La Larin tranquil·lament va
enderrocar les mans-armes del seu objectiu triat. Quan només quedaven dues, el
droide va transferir el seu pes cap a les quatre cames danyades i va saltar cap
a on un dels seus companys estava intercanviant foc amb Dao Stryver. El droide
danyat va saltar a l'esquena del seu company, i els dos cossos es van acoblar
junts. Les quatre cames danyades es van retreure, creant un droide més massiu
amb vuit cames, totes disposades i capaces de disparar.
-Au, vinga -va dir ella.
Els esforços de la Larin i el Sergent
Potannin no van passar desapercebuts. El droide que amenaçava a Shigar va
dispersar una onada de polsos blaus en la seva direcció, forçant-los a tots dos
a cobrir-se. Quan va acabar, els canons de tots dos rifles estaven ennegrits
però encara semblaven capaços de disparar. El Sergent Potannin, però, no havia
tingut tanta sort. Un rebot li havia donat a l'ull i el va matar
instantàniament.
Abans que ella pogués venjar-se, algú
li va tocar l'espatlla. Ella es va girar per veure a Yeama i a tres houks
tirant d'una torreta de canó làser, amb rodes.
-Ja era hora -va grunyir ella, gatejant-.
Aquí, deixa-la. He fet servir aquest model abans.
En Yeama li va apartar amb un gest les
mans. La seva mirada deia tan clarament com les paraules que si algú anava a
disparar-ho al palau de la seva senyora, seria ell.
Ella va retrocedir conforme una altra
onada de polsos blaus convergia cap a ells. Un quart droide de sis cames havia
emergit de la caixa cuirassada.
-Quantes d'aquestes coses n'hi ha
aquí dins? -va preguntar ella a ningú en particular.
Llavors el canó estava disparant, emportant-se
tots els pensaments hilarants de la situació de la seva ment. Era una soldat.
Era el seu treball lluitar, no analitzar. Deixant-se caure sobre la seva panxa,
va agafar el rifle franctirador de nou, va provar el foc, i va començar a
crivellar a l'enemic per rondes.
* * *
-Quantes d'aquestes coses hi ha aquí
dins? -va sentir l'Ula dir a Jet sobre el so del foc de blàster.
Ell va alçar el coll sobre la biga
caiguda i es va arriscar a fer un altre cop d'ull. Amb seguretat, un altre dels
droides hexagonals havia sortit a la vista.
-Estan allà dins -va preguntar ell-,
o només surten d'aquí?
-No estic segur que tingui sentit
però, si tinguessin una altra forma d'entrar a la caixa cuirassada, vull dir,
si simplement poguessin donar mitja volta i tornar, per què no ho estan fent?
Per què estan lluitant per sortir passant per sobre de tots els altres?
L'Ula s'havia preguntat per què no
simplement feien volar un nou forat de sortida, però aviat va trobar una
resposta a això. Els seus polsos blaus feien caure trossos de pedra de la paret
de la mida d'un puny, i multitud d'ells. Eren letals contra la carn, també,
però no tenien l'empenta per travessar el ferrocret reforçat. La càmera
segellada de seguretat era l'única ruta oberta per a ells.
Era també l'única ruta d'escapament
oberta per a ell i en Jet, però havia estat tallada pel raig de reforç del que
s'estaven refugiant. Entre ells i la sortida hi havia deu metres d'espai obert,
contaminat de vidres trencats, runes, i els cossos ocasionals. Un d'ells
pertanyia a la jove Sith, que havia estat el primer objectiu dels hexes, com l'Ula
havia arribat a abreujar. El droide d'en Jet mirava impotent des de l'altre
costat de l'habitació, incapaç d'apropar-se més per ajudar al seu mestre.
-Observa l'Stryver -va dir en Jet.
-Per què? -L'Ula havia vist suficient
del mandalorià en acció per a tota una vida.
-Està retenint-se, gairebé com si
estigués provant-los.
-Provant a qui?
-Als droides és clar. Per què
provaria a Shigar? Ja han lluitat dues vegades.
-Per què provaria als hexes?
-No ho sé. Curiositat, potser? Pot
ser que Mandalore estigui buscant espècies noves per als lluitadors dels pous.
Bon nom tot i així: hexes.
Ells van observar mentre en Yeama i la
Larin col·locaven un canó làser en la cobertura òptima. La cara de la Larin
estava coberta pel seu casc, però l'Ula s'alegrava de veure que encara estava dempeus.
-Potser això és darrere del que ha
anat l'Stryver tota l'estona -va dir en Jet.- Després de tot, va ser ell qui va
parlar de droides abans. Quin era el nom d'aquesta dona? La fabricant de
droides?
-Lema Xandret.
-Qui sigui que fos, ell sabia d'ella,
i tu vas dir que estava fent preguntes sobre ella per tot arreu. I si aquesta
cosa al Cínzia tenia alguna cosa a
veure amb el seu treball? I si els hexes són aquí ara per robar-lo de tornada?
-I si van estar a la nau tot el
temps?
-No pot ser el cas. L'objecte que vas
veure era massa petit, a jutjar per la vostra descripció. No, han d'haver
entrat d'alguna manera. Potser algú els va deixar entrar.
L'Ula estava observant a Shigar, que
havia desenvolupat una nova tàctica contra els hexes. Quan un d'ells disparava
a l'Stryver, ell s'acostava per sota, sota les extremitats que disparaven de
blau. De prop, eren més vulnerables, i ell va aconseguir un parell de cops bons
al cos d'un d'ells. Estava inclinat de mala manera sobre un costat, i dos de
les seves extremitats ja no funcionaven del tot.
-La noia Sith encara està viva -va dir
en Jet, colpejant-lo amb un colze.
L'Ula va mirar pel camp de batalla i
va trobar per a la seva sorpresa que era veritat. Ella s'estava alçant
mandrosament sobre les seves mans i genolls, movent el cap amb una expressió
furiosa. El seu pèl dansava com flames líquides. Ella va mirar-lo com si hagués
estat despertada d'un somni poderosament trist.
-Els fan durs a Korriban -va dir en
Jet amb ombrívola admiració.
La noia estava dreta ara. En el
moment en què el seu sabre làser es va activar, els hexes es van adonar d'ella.
Catorze fluxes d'energia van convergir i l'Ula va tenir el temps suficient per
sentir-ho per ella abans que s'esvaís en una brillant esfera de llum.
Amb un boom, el canó làser va disparar,
arponant a l'hexe de vuit cames per l'abdomen. Es va sacsejar sobre la seva
esquena, cridant perforadorament. Els dos hexes restants van dirigir les seves
polsos cap a l'escut del canó, tornant-lo vermell.
L'Ula estava mirant a la noia Sith.
Sorprenentment, no havia mort en l'atac concentrat. Fins i tot encara més
sorprenentment, encara estava dempeus, i semblava més enfadada que mai.
-Quina autoritat reconeixeu? -va
cridar ella, trontollant de cap a la batalla-. Quina autoritat reconeixeu?
El to de la seva fúria era tan alt
que part de l'Ula en realitat ho sentia pels hexes mentre ella aterrava entre
ells i començava a balancejar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada