Aliança Letal (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La llançadora Imperial va sortir de l'hiperespai sobre del verd i buit món de Kant, profund en l'espai bothan. Les dues llunes de Kant posseïen un grup espurnejant de companys asteroides. Entre ells aguaitaven els disset navilis de la mitja divisió atorgada a Darth Chratis pel Consell Fosc. El creuer més gran en cap, un behemoth vell sense morro Keizar-Volvec anomenat el Primordial, es trobava per sota i desconnectat una mica endavant. L'Ax va sentir una temor anticipada conforme la llançadora es balancejava cap al moll. S'hi havia netejat les ferides de la seva cara i coll i s'havia canviat per unes vestimentes més netes. Encara que, no se sentia preparada per al que arribaria amb seguretat.

Un servei complet l'esperava a la coberta de l'hangar. Ella va ignorar la seva salutació.

-On és el tècnic que vaig demanar?

-L'especialista Pedisic està de camí, senyora.

-No està prou bé. Vaig demanar que un estigués aquí quan hi arribés. Què hi ha d'en Darth Chratis? Està de camí, també?

-No, senyora. Desitja que l'atengui immediatament.

-De nou no està prou bé. -Ella va embolicar la Força al voltant del coll de l'home i va estrènyer fins que va panteixar-. Digues-li que tinc una feina important a supervisar, i que no seré distreta.

-Sí... Senyora! -va dir el soldat amb la cara vermella.

Ella el va deixar anar i ell se'n va anar per obeir les seves ordres.

Darrere d'ella, el pilot i un altre soldat portaven una caixa de metall segellada baixant la rampa amb una cura exagerada. Els havia impressionat amb la importància dels seus continguts. Si alguna cosa passava a les restes de l'hexe ella estaria enfonsada juntament amb la missió.

-Necessito un lloc segur per obrir aquesta caixa -va dir ella al següent soldat de la fila-. Mostreu-me la plataforma de quarantena més propera.

-Sí, senyora. -Ell es va girar de cop sobre els seus malucs i la va portar a una habitació amb finestres de vidre localitzada en un mur de la coberta de l'hangar. La caixa els seguia sense demora.

La plataforma de quarantena era petita però estava ben equipada. La caixa va anar a terra prop d'una taula de metall brillant. Una tècnic de droides amb respiració pesada va arribar finalment, i l'Ax va enviar a tots els altres a què formessin.

-Dins d'aquesta caixa hi ha un droide -va dir a la tècnic-. I dins del droide hi ha informació de la major importància possible. És el teu treball treure-la.

-Entenc, senyora.

-Bé. Bé, obre-la!

L'especialista Pedisic va obrir les sivelles, va mirar per un moment el que hi havia dins, llavors es va acostar per treure les restes. L'hexe mort s'havia col·lapsat sobre si mateix i ara estava reduït a la mida d'un nen petit humà. Les seves cames es corbaven protectorament al voltant del seu abdomen. Un fluid marró fosc ho tacava tot.

-Mai he vist alguna cosa com això abans -li va dir la Pedisic, netejant-se les mans en una tela que va treure de l'interior del seu uniforme.

-El que hagis vist o fet abans no em concerneix -va dir l'Ax.- És el que passa ara el que importa. Si digués que això és un assumpte de vida o mort, no estaria exagerant. Per a tu, amb seguretat ho és.

La Pedisic va empassar saliva.

-Deixi'm que faci enviar una mica més d'equip, i començaré immediatament.

L'Ax va assentir.

-Tens una hora.

Ella va sortir de la plataforma de quarantena, passant als dobles guàrdies estacionats a la porta i va anar a trobar al seu Mestre.

* * *

El cop va arribar tan ràpid que no va poder evitar-ho, fins i tot encara que ho estigués esperant des del moment que va abordar al Primordial. Es va sentir lliscar i propulsar amb una força aclaparadora cap a la mampara més propera, i es va quedar allà, incapaç de moure's.

-Vas ser enviada a Hutta a per una cosa.

El xiuxiueig mortífer de la veu del seu Mestre lliscava com una agulla roent a l'orella dreta. Podia sentir-lo al costat d'ella, fins i tot encara que l'habitació estava en absoluta foscor. La seva presència era com un foc pestilent cremant a la fàbrica del propi espai.

-Només una cosa -va repetir ell-, tot i així tornes sense ella, et fas a un costat mentre l'enviat oficial de l'Emperador és assassinat, i et retardes abans d'informar-me. Què he de fer amb tu, Eldon Ax? Quin càstig seria el més adequat?

-L'Enviat era un titella -va dir en la seva pròpia defensa.

-Sempre ho són, però són la cara pública de l'Emperador. Menysprear-ne a un d'ells és menysprear-lo a ell. Formaries part d'una cosa així? Hauria de ser informat que has permès que a la seva autoritat li han faltat al respecte?

-No, Mestre. No era la meva intenció.

-Potser no ho era. És difícil estar-ne segur. La teva confusió ha estat exposada davant meu. Has estat afeblida per la unió, per l'existència d'una mare...

Ella es va encongir lluny d'ell com si hagués estat colpejada físicament.

-Menteixes! -va cridar ella, encara que part d'ella es preocupava que fos veritat.

Els llums van cremar encenent-se, encegadorament brillants. Ella va caure a terra, alliberada, i va parpellejar per treure's la imatge persistent de la brillantor. L'habitació era quadrada, negra, i buida a part del sarcòfag de meditació del seu Mestre acoblat de forma segura al centre. Ell estava dins, la seva cara marcida oculta de forma segura darrere de la tapa.

Ell mai havia estat dempeus al costat d'ella del tot.

-Deixi'm-ho explicar, Mestre.

-Si no pots, esclafaré la teva ment fins a convertir-la en pols.

Ella va començar amb el seu intent d'infiltrar-se en la caixa cuirassada i va passar ràpidament a la seva confrontació amb el Padawan Jedi, després amb Dao Stryver. Darth Chratis estava descontent per la seva incapacitat de massacrar a cap dels seus enemics, i ella va percebre la seva voluntat febril enrotllant-se al seu voltant, però ella va avançar sense vacil·lar. El seu destí requeia en convèncer-lo de la vàlua dels hexes.

-Droides -va sospirar ell-. Lema Xandret era una fabricant de droides.

-Això confirma amb seguretat més enllà de qualsevol dubte possible que el Cínzia estava connectat a ella. No, Mestre?

-Tens alguna altra evidència?

Ella va apartar el record del xiscle implacable dels hexes.

-Ells em van atacar primer a mi consistentment, com si posseïssin un ressentiment incrustat cap als Sith. D'una altra forma, ells només es llançaven a lluitar quan els atacaven o el seu camí era impedit.

-Certament suggeridor. Dius que el mandalorià sabia del seu calibre, com si hagués vist els de la seva classe abans?

-Ell va retrocedir fins que estava clar que els hexes anaven a escapar.

-Trobo això molt interessant, també.

-Els hutts clarament no tenien ni idea del que havien trobat, Mestre. L'haurien venut pel valor material únicament, si no s'hagués activat.

-Creus que la teva presència va activar algun tipus de despertar?

-No, Mestre. Era una qüestió d'interès. La fàbrica llavor va romandre relativament quiescent fins que les circumstàncies van fer aquesta tàctica inviable. Llavors va passar a una altra tàctica. Si la subhasta hagués estat una setmana més tard, crec que els hexes haurien escapat sense ser registrats cap a la biosfera de Hutta, i des d'aquí farien el seu viatge a casa.

-Per informar, suposo.

-Sí, Mestre.

-Pots recuperar la seva ruta de les restes que vas portar aquí?

-Intento fer-ho, Mestre.

-Si no ho fas, t'escorxaré viva davant del Consell Fosc, abans que ells m'escorxin a mi.

-Sí, Mestre.

-Humilia't davant meu -li va dir-, i jura'm que el pensament que veig en la teva ment no és un altre motiu per matar-te ara.

Ella es va quedar gelada. Tot el que havia estat pensant era que els hexes van combatre-la tan dur com si lluitessin contra els seus enemics; més dur, de fet, perquè ella era una Sith. Amb seguretat, al seu lloc, haurien d'haver-la reconegut i retrocedir. Després de tot, Lema Xandret els havia creat a tots dos. Ella fins i tot havia anomenat a la seva nau com a la seva filla. Haurien de ser els seus aliats, no els seus enemics.

En Darth Chratis va agafar la seva ment com un ou, preparat per aixafar-la amb un pensament.

Ella va fer exactament el que va dir ell, pressionant la seva pròpia cara avall contra el fred terra de metall per reafirmar la seva lleialtat a ell.

-Segueixo sent el seu servent de confiança -va dir ella-. Sóc seva per matar-me si ho considera oportú.

Ella va esperar, sense atrevir-se a respirar, i gradualment la pressió es va afluixar.

-Has de viure -li va dir el seu Mestre-, per ara. Troba'm la localització d'aquest planeta. Si em falles de nou, no mostraré misericòrdia. M'entens?

-Sí, Mestre.

-Vés-te'n.

Ella se'n va anar.

Només quan estava segura que havia aconseguit una distància segura es va atrevir a pensar. Pots esperar que jo no tingui misericòrdia amb tu, Mestre, en el dia en què les nostres posicions s'inverteixin.

 Següent