Viatge a la foscor (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La Leia havia vist postes de sol en cent mons; havia recorregut les galeries d'art incomparables d'Alderaan; havia admirat els tresors d'incomptables palaus i museus. Però poques vegades havia vist un espectacle que pogués comparar-se amb la imatge d'en Han amb el seu nebot nadó, mirant l'un a l'altre amb les cares a pocs centímetres i amb expressions idèntiques de curiositat dubtosa.

Ben Skywalker, que estava assegut al tron ​​de la falda de la seva mare, va ser el primer que va expressar una opinió. El nen va deixar anar un riure de plaer i va moure els punys minúsculs. Un dels seus moviments descontrolats va donar al Han al nas i li va fer retrocedir, emportant-se les mans a la cara, que ja tenia masegada de per si.

-Creixen molt de pressa -Va dir. En Luke es va escurar la gola, i la Mara es va tapar la cara amb una mà per ocultar un somriure burleta. El seu cunyat li va dirigir una falsa mirada d'enuig.

-El noi surt a la seva mare.

-Jo ja era conscient d'aquest perill -Va dir en Luke amb lleugeresa-. Per mi, podríem passar-nos tota la nit parlant d'en Ben, però potser hauríeu de posar-nos al dia sobre la situació a Hapes. Podries començar per explicar-nos per què tens l'aspecte d'haver combatut diversos assalts contra un wampa i haver sortit mal parat.

-Això s'aproxima a la veritat, probablement; o s'aproxima tant com puc aproximar-me jo -Va dir en Han, fregant-se la mandíbula masegada.

-No recorda molts detalls -Va intervenir la Leia.

La Leia va relatar en poques paraules els fets que s'havien precipitat des que els dos havien partit de Hapes.

-A jutjar pels regals del dot, sembla probable que la Ta'a Chume hagi tornat a la idea de buscar per a l'Isolder una esposa «apropiada». Evidentment, en Han seria un obstacle. En Jag Fel, el jove que va interrompre a la baralla, es pregunta si pretenien provocar-lo perquè es barallés, en comptes de muntar un intent d'assassinat convencional.

-Això donaria resultat -Va assentir en Luke-. No em cal la Força per saber qui va llançar el primer cop de puny.

En Han va adoptar una expressió d'innocència ferida, portant-se al pit els dits d'una mà. L'expressió es va anar esborrant mentre ell, amb la vista perduda, feia l'efecte d'haver quedat sumit en els seus pensaments.

-Han... -li va cridar la Leia.

-Estava pensant en el que ha dit en Luke -Va dir ell, mirant-se els artells masegats-. Recordo que vaig llançar el primer cop de puny, i pot ser que un o dos més. Em comencen a tornar alguns detalls solts. I hi ha alguna cosa més, alguna cosa important. No acabo de captar-ho.

-Ja et vindrà -Va dir la Leia amb fermesa-. No vulguis ficar-li pressa. Tens per davant diversos dies de recuperació, i la inactivitat ja te n'anirà prou malament de per si sense que tu et tornis boig i tornis boig als que t'envolten.

-Sí -Va dir en Han. Va tornar a fregar-se la mandíbula, va deixar anar un sospir d'impotència-. No m'agrada gens no recordar el que he fet. Sempre ho recordava, fins i tot després d'una llarga nit en una taverna de mala mort.

La Mara es va dirigir al seu marit.

-Què dius tu, Skywalker? Seguiràs lluitant per mi quan portem vint anys casats? -li va preguntar, enarcant una cella daurada rogenca.

En Luke li va tornar la mirada i el desafiament burleta.

-Com que si «seguiré»? Tu lluites per tu mateixa. Si m'oblidés d'això, no tindria moltes oportunitats de sobreviure fins al nostre vintè aniversari.

La guerrera Jedi es va pujar a l'espatlla el nen que es retorçava i va somriure amb satisfacció.

-Quin gran consol que l'entenguin a una.

* * *

La Jaina va tornar de Hapes dos dies més tard, proveïda dels descobriments d'en Sinsor Khal i de diverses targetes de dades d'informació relacionada. En Lowbacca i ella es van dirigir de pressa a la Mentidera, impacients per posar-se a treballar de nou amb la nau yuuzhan vong.

Van arrossegar entre els dos la càpsula de salvament fins a un recinte petit i es van posar a treballar. La Jaina va treure un dels diversos implants modificats que s'havia emportat, conservats en un mitjà ric en minerals i de desenvolupament ràpid que havia preparat en Sinsor. Les criatures seguien sent molt més petites que la que havien tornat a implantar en el pirata, però la Jaina creia que podien servir.

Es va treure d'una butxaca un soldador minúscul i va tallar un fragment del dovin basal en miniatura de la càpsula. Va encaixar l'implant en una irregularitat de l'estructura semblant a una roca i va tornar a posar al seu lloc el tros petit que havia tallat.

-Haurà de ser capaç de curar-se per si mateix -Va dir la Jaina-. I, si no m'equivoco, això haurà de modificar la signatura gravitacional.

En Lowbacca va deixar anar un enfilall de brams i grunyits.

-Sé que ara mateix no poden localitzar-nos; i, sí, vull que les coses segueixin així. Però només hi ha una cosa millor que la manca d'informació, que és la informació falsa -Va respondre la Jaina-. Volem que siguin capaços de localitzar i de destruir una de les seves naus; només que no aquesta, precisament.

En Lowbacca va guardar un llarg silenci, i després va deixar anar un esbufec ​​agut.

-És clar que funcionarà -Va dir ella amb fermesa-. El pas següent és trobar un mètode de lliurament per implantar-lo en altres naus vong. Per a això, necessitarem naus i pilots disposats a plantar cara als qui estan visitant la nostra galàxia sense que ningú els convidés.

El wookiee va obrir molt els ulls en senyal de comprensió.

-Això és -Va assentir ella-. Per això necessitem a Kyp Durron.

* * *

En Kyp es va asseure al banc de durciment i va contemplar al seu presoner. El pirata hapanià surava en un bany de bacta, i segurament seguiria allà bastant temps. Quan estigués curat del tot, llevat de la pèrdua de la memòria, en Kyp el deixaria anar.

La idea li molestava menys que en circumstàncies normals. La llibertat per seguir saquejant el cel semblava una recompensa menor a canvi del que havia suportat l'home.

En Kyp va repassar en silenci la llista de lleis que havien trencat la Jaina i ell, i la dels límits que havien transgredit. Ajudar a presoners a escapolir-se dels oficials hapans; quedar-se amb un d'ells i transportar-lo a un altre món, sotmetent-lo a experiments científics. No volia pensar ni tan sols en com havia estat el trasllat del pirata des de la seva nau fins al laboratori del científic. Però no podia passar per alt aquell desastre concret ni la conclusió que li havia deixat.

La Jaina s'havia ficat en problemes.

Tal com havia esperat ell, havia donat mostres de ser una estudiant dotada de molt talent. Hi havia seguit amb gran rapidesa les indicacions d'en Kyp, i havia esborrat els records inconvenients de les ments i de les memòries dels científics de Gallinore; i havia fet el mateix amb Lowbacca, que era Jedi i probablement el seu amic més íntim.

En Kyp podia haver aguantat allò. No hauria suportat contemplar com feien «proves» amb aquell home fins deixar-lo a la vora de la mort, sense intervenir. Però la Jaina sí que ho havia fet.

La seva aprenenta havia adoptat el seu argument que la finalitat era més important que el camí que conduïa a ell. La Jaina havia forçat aquella filosofia al màxim, obligant-lo a considerar si podien existir límits, al cap i a la fi.

En Kyp va suposar que en allò es tancava una certa justícia còsmica.

-I ara, què? -Va murmurar. En Kyp volia derrotar als yuuzhan vong. La Jaina també. Qualsevol energia que dediqués a controlar els esforços d'ella, reduiria l'energia total que tots dos podrien dirigir contra els invasors. Però fins on podia deixar-la arribar?

I, el que era més important, seria capaç d'aturar-la quan arribés el moment de fer-ho?

* * *

La Jaina, allisant el faldó del seu vestit, es va asseure a la cadira que li oferia la Ta'a Chume. Aquelles peces hapanes tan ajustades encara li resultaven incòmodes, però es començava a acostumar-s'hi.

-M'he assabentat d'això d'en Trisdin -Va dir.

-I has vingut a donar-me el condol? -li va preguntar l'antiga reina amb malícia, mentre prenia la seva copa de vi.

-La veritat és que he vingut a fer una ullada al seu successor -Va respondre la Jaina, pagant-li amb la mateixa moneda.

La Ta'a Chume es va ennuegar amb el vi i va deixar la copa.

-Tenies raó sobre ell -Va dir-. La seva lleialtat era incerta. Li va arribar un rumor que els pirates presoners podrien afavorir els seus interessos, i els de la dona que ell volia veure en el meu tron.

La Jaina va apuntar ràpidament al blanc que li presentava la reina.

-De manera que no vas ser tu qui el vas enviar perquè els alliberés.

-Directament, no.

-I si no l'haguessin matat els presoners, se li hauria detingut i hauria estat jutjat per traïció.

-Segons la llei hapana. No et sembla bé? -li va preguntar la Ta'a Chume.

-La veritat és que sí. Passés el que passés, no recauria sobre tu. Suposo que es poden demostrar els seus vincles amb aquesta aspirant a reina.

-Naturalment. Per cert, es diu Alyssia. Aquest últim escàndol pot ser suficient per neutralitzar-la. Altrament, potser hagi de sol·licitar-te la teva ajuda.

La Jaina ho va acceptar assentint amb el cap. Va deixar la copa de vi daurat de la qual havia pres alguns glops.

-Parla'm d'en Sinsor Khal -Va dir.

-Fa temps va ser un científic hapanià respectat, dotat precisament d'aquests coneixements que et feien falta a tu. Per desgràcia, aquells coneixements els havia aconseguit a costa d'experiments horribles... i molt il·legals. Però suposo que tu mateixa havies arribat ja en aquesta conclusió.

La Jaina fer que sí amb el cap.

-Hi ha altres com ell?

La dona se la va quedar mirant durant un llarg moment.

-Quants necessites? -El riure d'incredulitat de la Jaina li va provocar un gest de desdeny-. El progrés, de qualsevol classe, no s'aconsegueix amb facilitat. És probable que es produeixin fracassos pel camí, i si la societat considera avui que aquests errors són criminals, demà acceptarà els èxits que es deuen a la seva tasca. Cal finançar i animar els homes i dones dotats de curiositat intel·lectual, lluny de la mirada crítica d'aquells que tenen més moralines que visió de futur.

-De manera que els veu tancar, els veu ocultar -Concretà la Jaina. La Ta'a Chume li va treure importància amb un gest.

-La majoria tot just se n'adona. Per a aquests científics, un laboratori ben dotat i la possibilitat de treballar lliurement és un somni, no un càstig. Els yuuzhan vong són una realitat, estimada meva, i cal afrontar-la. Què estàs proposant?

La Jaina va descriure ràpidament la fase següent del seu pla. L'antiga reina la va escoltar amb atenció i li va fer diversos suggeriments.

-És excel·lent -Va dir per fi quan la Jaina va haver acabat-. Els teus germans seran venjats, i la defensa de Hapes es reforçarà enormement. M'ocuparé que tinguis tot el que necessites.

Li va estendre una mà esvelta, coberta de joies.

La Jaina va prendre la mà que se li oferia, sense titubejar però no sense certs dubtes. Portava diversos dies allotjada en el palau, acceptant els consells i l'hospitalitat de la dona gran. Però aquell dia s'havia creuat un nou límit. Potser en Kyp Durron la considerés la seva aprenenta, però la Jaina es va preguntar si, en realitat, la seva veritable educació estava tenint lloc a les mans de l'antiga reina de Hapes.

-Serà millor que em posi a treballar -Va dir, posant-se dempeus bruscament.

-I tant -Va assentir la Ta'a Chume.

La Jaina es va tornar i va sortir de les estances de la reina, sentint una inexplicable impaciència per posar alguna distància entre la Ta'a Chume i ella. Va girar ràpidament una cantonada i va haver de frenar en sec per no donar-se de cara amb la Tenel Ka.

La guerrera dathomiriana va avançar la seva única mà per subjectar-la i tornar-li l'equilibri.

-Jo també acostumo a sortir a aquesta velocitat de la presència de la meva àvia.

La Jaina va somriure, abans d'advertir que la Tenel Ka no solia recórrer a l'humor.

-Has visitat la Ta'a Chume amb freqüència -Va observar la Jedi.

-Em va convidar a allotjar-me al palau -Va dir la Jaina, encongint-se d'espatlles-. No puc menysprear-la.

-És cert. Però passes amb ella un temps que supera els mínims exigits per la cortesia.

-No he portat un registre. És un problema per a tu?

La Tenel Ka no va tenir en compte aquestes paraules de desafiament brusc.

-Ets una Jedi -Va respondre-. Hauries de ser capaç de percebre que de mans de la meva àvia no pot venir res de bo.

-Es preocupa per Hapes -Va replicar la Jaina-. Algú havia de preocupar-se.

-No conec ningú que no es preocupi. Si la guerra arriba a Hapes, lluitarem.

-I perdrem! No és possible lluitar contra els vong amb els mètodes Jedi tradicionals. Els seus guerrers i les seves armes vivents estan més enllà de la Força. Per plantar-los cara hem de comprendre'ls. Hem de vèncer-los en el seu propi joc.

La Tenel Ka arrufà la cara amb preocupació.

-Vés amb compte, amiga meva -Va dir-. És perillós esforçar-se gaire per entendre l'enemic. És impossible estudiar molt de temps una cosa sense que aquesta et faci canviar.

-Si començo a sentir l'impuls de fer-me tatuatges a la cara, no dubtaré a dir-t'ho -Va dir la Jaina amb desdeny.

-No em refereixo a això -Es va afanyar a respondre la Tenel Ka-. Jo em preocupo de coses molt més...

-Era una broma -la va interrompre la Jaina amb impaciència-. I, pel que fa als canvis, jo tinc la sensació que quan hagi acabat aquesta guerra, cap serem els mateixos, ni tan sols els Jedi. Potser els Jedi menys que ningú.

La Tenel Ka va guardar silenci durant un llarg moment. La mirada directa dels seus ulls grisos es va suavitzar, com vetllada per les possibilitats del futur. Quan va tornar a centrar-se, semblava atribolada.

-Potser tens raó -Va reconèixer en veu baixa.

* * *

La nau sacerdotal es desplaçava pel cel com una gemma malèvola; les seves múltiples facetes polides relluïen reflectint la llum de les estrelles. A la sala de control, sumida en el nucli de la nau, el sacerdot Harrar estava al costat del tanc del yammosk, mirant alternativament a la criatura de múltiples tentacles i al guerrer cobert de tatuatges que estava al seu costat.

-No heu estat capaços de restablir contacte? -Va preguntar a Khalee Lah.

El guerrer va baixar el cap cobert de cicatrius.

-No, Eminència -Va reconèixer-. El cuidador segueix estudiant el problema.

En Harrar va començar a passejar-se d'un costat a un altre.

-El Mestre Bèl·lic confia en el sacrifici dels Jedi! Ho exigeix!

-Diversos col·laboradors de la Brigada de la Pau han informat. Han recuperat a dos dels éssers humans que es va endur la Jeedai que busquem.

Les celles marcades d'en Harrar es van contraure bruscament.

-Quin motiu pot haver tingut ella per deixar-los anar? -Va pensar en veu alta.

-Ells asseguren que es van escapolir.

-Sí; i la sacerdotessa Elan assegurava que era una heretge. Aquesta Jeedai ha estat capaç de bloquejar el yammosk... una circumstància molt inesperada. Què més pot haver fet?

El guerrer va deixar anar un esbufec ​​de menyspreu.

-Dispensa la meva presumpció, Eminència; però em sembla que tens un concepte exagerat d'aquesta infidel.

El soroll de botes va anunciar l'arribada dels humans. En Khalee va acomiadar l'escorta amb un gest distret i va dedicar la seva atenció als pirates.

-Parleu -els hi va ordenar.

Els pirates van explicar una versió tortuosa i interessada d'un relat que en Harrar ja havia sentit. Els va fer callar quan ja no va poder aguantar-ho més.

-De manera que, després que una femella d'un sol braç va superar als vostres guerrers, veu rendir la nau i us veu sotmetre a la captivitat.

-Però ens vam fugar i vam tornar -Es va atrevir a dir un dels homes-. Això ha de significar alguna cosa.

-Estic segur d'això -coincidí en Harrar-. Però encara està per veure què significa exactament.

Va fer un gest amb el cap a Khalee Lah. El guerrer es va abalançar cap endavant movent les mans tan de pressa que es perdien de vista. Diversos talls ràpids i precisos van fer retrocedir als homes, que trontollen, es portaven les mans a la gola i panteixaven com peixos fora de l'aigua. En Harrar es va treure de la màniga un petit fragment esmolat de corall i va alliberar de sengles talls dels implants dels homes. Els va examinar amb atenció.

-Semblen intactes. Allibera aquests homes.

En Khalee Lah va dirigir un puny a l'estómac de cada home. Aquests van caure de genolls, respirant penosament glopades entretallades d'aire.

-Sacrifica'ls -Va ordenar en Harrar-, i després posa rumb al cúmul estel·lar de Hapes.

El guerrer va fer una profunda reverència.

-Eminència, ens manquen les forces necessàries per llançar un atac eficaç contra un planeta d'aquesta mida.

-No cal que ataquem el planeta -Va dir el sacerdot, ombrívolament-. Només a la Jeedai. I, o molt m'equivoco, ella acudirà a nosaltres.

 Següent