19 Un vell amor necessitat
Wendell Wright-Sims
va rellegir la invitació impresa a la targeta de plàstic mentre s'acostava a
l'entrada de la sala de recepcions.
Per la present, Sa Eminència, Kren Blista-Vanee,
Conseller Imperial del nostre Molt August Emperador, sol·licita la seva
pròspera presència en una gala amb motiu de la representació en la vetllada
inaugural de la temporada del Cicle de Kallea.
Va allargar la
farragosa invitació al guàrdia d'honor, qui la va introduir en un lector de
dades, i després li va indicar que podia passar.
A l'altra banda, la
sala de recepcions era plena de l'elit de la societat de Coruscant. Si no
estaven tafanejant en petits grups de gent, voleiaven pel sumptuós saló,
admirant la col·lecció d'art del Conseller Imperial, meravellant-se davant
l'exquisit menjar, o observant les finestres de transpariacer de 30 metres
d'alt que componien les parets i oferien una sorprenent vista de la brillant
silueta de Coruscant.
No obstant això,
fins i tot amb la perspectiva d'haver de romandre assegut durant la primera
sessió maratoniana del Cicle de Kallea, Wendell estava determinat a presentar la
seva habitual personalitat encantadora. Era part del seu treball, encara que
signifiqués aguantar en el seu seient durant tota una tediosa òpera brentaal.
Es va assegurar que
el seu cabell blanc seguia al seu lloc i es va estirar els faldons del vestit
de gala del dissenyador d'aquesta setmana abans de barrejar-se entre la
gentada. Wendell va lliscar en una conversa, es va colar en un debat, i
finalment en una altra discussió, tot això mentre somreia, assentia, premia
mans i, bàsicament, reforçava la seva devoció en aquells addictes a l'espècia
més refinada que tan destrament deixava en els seus llindars.
-Sí, és sorprenent
com aquests intèrprets poden cantar durant cinc hores seguides. Han d’entrenar
les seves veus durant anys abans de poder realitzar una proesa amb tal atreviment
musical.
"Lady Comark,
quin vestit tan adorable porta aquesta nit. Sí, m'asseguraré de passar-me a
fer-li una visita aviat. Per descomptat, quin convidat no portaria un obsequi
adequat al seu graciós amfitrió?
"Que
abominable! Un creuria que aquests rebels podrien pensar que les vides
innocents tenen algun valor, però sembla que mai s'aturaran fins que tornin a
ser aquí asseguts, a les sales de l'antic Senat.
"Sens dubte ha
d'estar vostè fent broma, gran almirall Takel. Un escàndol de fa anys
involucrant al difunt gran Moff Tarkin i una de les seves ajudants? Estic segur
que les actuals administracions imperials estan bastant per sobre d’aquestes incorreccions.
Ep, i sí, tindré un paquet per a vostè la propera setmana.
Era la classe de
xerrameca superficial en la qual en Wendell era un expert. Mentre els fes la
pilota adequadament, vendria suficient espècia per viure de manera
extremadament confortable.
Llavors la va veure,
una exquisida visió de bellesa. Almenys això és el que ell li diria. Havien
passat almenys dos anys des que s'havien festejat informalment. Wendell ho
recordava com una època plaent, tot i que no acabava de recordar per què
s'havien separat. Potser valgués la pena sobreviure les cinc hores de la
representació de la primera porció de l'òpera, després de tot...
-Vaja, Mayli Weng
-va exclamar en Wendell, acostant-se a la dona del sumptuós vestit de nit i els
cabells artísticament pentinats -. No t'havia vist des de...
-Des que vàrem deixar
de veure'ns -el va tallar ella amb aire casual, apartant-se de la conversa que
havia estat mantenint amb diversos cavallers d'aspecte important.
En Wendell li va agafar
la mà i va pressionar amb delicadesa els seus llavis en ella.
-Un tecnicisme menor
-va dir suaument. La Mayli no s'adonava (o potser simplement no deia res), però
mentre mantenien una xerrada insubstancial, Wendell la va anar conduint
lentament fora de la zona principal on xerraven els convidats, cap als més
tranquils passadissos exteriors. La Mayli li va seguir en silenci i va esbossar
un somriure educat en passar al costat de diversos coneguts. Per quan Wendell
la va conduir al costat d'una de les immenses finestres des de les quals es
dominava Coruscant, ella havia abandonat els seus cortesos modals.
-Wendell, no tinc
temps per als teus avenços romàntics -va dir-. Tant tu com jo tenim negocis que
tractar en aquesta recepció. Els nostres modes de vida depenen d'assumptes com
aquest. No guanyem res obrint velles ferides emocionals...
-Em puc permetre
passar part del meu temps amb una amiga necessitada -va dir en Wendell amb
fredor-. Certament sembles molesta per alguna cosa. Prou molesta com perquè
pugui interferir amb les negociacions que tinguis previstes aquesta nit.
-Les meves «negociacions
previstes» no són de la teva incumbència -va començar a dir la Mayli-. No és
culpa meva que la meitat dels meus artistes de Ralltiir estiguin sent detinguts
com simpatitzants rebels, que el governador Snopps de Corulag no ordeni en
aquests cadets de l'Acadèmia que deixin d'abusar de les noies del meu saló de
plaer, i que el govern essellà vulgui dissoldre el sindicat i regular-hi la
indústria al seu tirànic estil propi.
-Sembla que tens
moltes coses al cap -va dir en Wendell, envoltant-li les espatlles amb el
braç-. Potser pugui oferir-te una distracció...
-No vull res de la
teva mercaderia, si és això tot el que pots oferir-me -el va interrompre,
donant un pas per apartar-se-. Saps que no he tocat aquesta merda des que em
vaig apartar de les pistes de ball.
-Com anava dient,
potser pugui oferir-te una distracció recordant vells temps... ja saps, prendre
prestades unes quantes exquisideses culinàries de la safata d'un cambrer, una
ampolla d'algun vi ranci cedrellià, i nosaltres, ja m'entens. Sense compromís,
és clar.
-Wendell, de vegades
pots ser irritantment va.
-I no obstant això,
has d'admetre que de tant en tant l'encant sovint resulta un substitut
satisfactori. -Va començar a conduir-la de la mà cap als arcs de la terrassa-.
Anem, camina amb mi pel jardí de la balconada, i eliminaré de la teva ment les
preocupacions amb les meves sonores interpretacions de l’Adranax, el gran poeta
korfani: «Per què lamentar-se avui en llàgrimes per l’ahir / Quan les actuals
hores no van a romandre ? / Vine, passeja amb mi, trobarem la teva perduda pau
/ En els braços d'un vell amic i en un petó fugaç».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada