Aliança Letal (Pr)

Aliança Letal

Sean Williams

Tot el que he vist confirma els meus pitjors temors.

Tassaa Bareesh, una matriarca al càrtel del crim Hutt, va celebrar una subhasta que està cridant l'atenció de tota la galàxia. Els representants tant de la República com de l'Imperi Sith són presents, juntament amb un padawan Jedi enviat a investigar, una soldat marginada expulsada de l'Esquadró Estrella Negra de l'elit de la República, i un misteriós mandalorià amb una agenda privada. Però l'enviat de la República no és el que sembla, el delegat de l'Imperi és un despietat aprenent Sith, el padawan Jedi està decidit a fer el correcte i aterrit de no poder, la soldat espera redimir la seva reputació, i el mandalorià està d'alguna manera enginyant-se-les per mantenir-se un pas per davant de tot el món.

Cap d'aquestes persones -convidats o no- té la intenció de participar en la subhasta. En el seu lloc, planegen robar el premi, que està tancat en una volta impenetrable: dos trossos cremats d'un creuer estel·lar que va explotar, una de les quals pot ser la clau de les riqueses de tot un món.

Però la veritat sobre el tresor és perillosa i mortal. I al final, Sith i Jedi, República i Imperi, han de fer alguna cosa que mai han fet abans, una cosa que tots els agents del bé i el mal mai podrien haver-los fet fer: unir-se per aturar una poderosa amenaça que podria destruir la galàxia...

Fa molt temps en una galàxia molt, molt llunyana...

PRÒLEG

ESPAI SALVATGE

El creuer estel·lar lleuger semblava enganyosament insignificant contra el fons de la galàxia. Per a l'ull sagaç d'un pirata, però, tenia diverses qualitats desitjables: cap marca Imperial o de la República; només un armament i protecció moderats; un compartiment de tripulació tot just prou gran per albergar una dotzena de persones; sense escorta o navilis acompanyant-lo.

-És la teva elecció, Capità -va xiuxiuejar una veu gutural en l'oïda d'en Jet Nebula-. Però no tardis massa. El nostre amic aquí no estarà assegut tranquil per sempre.

El contrabandista que es deia a si mateix «Jet Nebula» gaudia mantenint al seu primer oficial passant neguit. No albergava cap mal sentiment sobre el motí dins ni fora de si mateix. En el moment en què el Foc d'Auriga va ensopegar amb alguna cosa realment de valor, un intent d'abordatge era inevitable. Hi havia contractat a Shinqo sabent això exactament i amb prou feines havia perdut un minut de son llavors. Tractar amb escòria era part del seu treball.

No li agradava la violència sense sentit, tot i així. El morro xato d'un blàster enfonsant-se contra el lateral d'en Jet era pur excés.

-I bé? -li va motivar en Shinqo en rodià mentre pretenia titubejar.

-Para el carro -va dir en Jet a una protesta fingida-. Només els hem contactat fa un minut. És massa aviat per conspirar un altre salt.

-Simplement no prenguis cap risc -va dir en Shinqo, emfatitzant el seu punt amb un altre cop de blàster-. I alegra't que no vulguem la teva nau, també.

Una cosa pesada va grinyolar a la dreta d'en Jet. La forma cúbica de Ferralla va sorgir a la vista, abonyegat i polsegós, fotoreceptors brillant. En Jet va moure el seu cap minuciosament, i el droide va retrocedir fora de la vista de nou.

-No Em facis demanar-t'ho dues vegades -va dir en Shinqo.

-Està bé, llavors. -En Jet va mirar al seient del capità i va colpejar el comunicador per activar-lo -. Ja que ho demanes tan amablement, Jet veurà qui són aquests paios abans que els hi robem el que amaguen a l'esquena.

Els llums en marxa del creuer estel·lar parpellejaven i pampalluguejaven contra la negror. Els seus sistemes encara s'estaven assentant després de la seva sobtada estrebada des de l'hiperespai, però en Jet sabia amb seguretat que el comunicador funcionava ara mateix. Totes les oïdes a bord estarien esforçant-se per escoltar el que la robusta nau penjant de la seva proa havia de dir.

Hi havia descobert que les frases curtes, simples li havien servit prou bé en el passat:

-Estàs capturada, preciosa meva. Prepara't per a l'abordatge.

-Negatiu -Va arribar la resposta immediata. Home, brusc, i humà, el més probable-. No reconeixem la teva autoritat.

Aquesta era nova.

-Qui en el seu sa judici invertiria qualsevol autoritat en els tipus com nosaltres?

-Ets un corsari. Treballes per a la República.

-Ara, això simplement no és cert. -Ja no, en qualsevol cas, va pensar en jet.- Som humils estafadors d'un grup independent, i passa que us heu creuat en el nostre camí. Sotmeteu-vos fàcilment, i cuidaré que el meu primer oficial, famolenc de sang, no us faci explotar immediatament.

-Això no passarà. Estem en una missió diplomàtica.

-Per a qui? D'on? Si em donessin un crèdit per cada vegada que algú va provar amb aquesta frase no estaries parlant amb mi ara.

Hi va haver una pausa llarga.

-Està bé, llavors. Què et costaria deixar-nos anar?

En Jet mirà a Shinqo, que estava cridant a les armes. Els veritables ocupadors d'en Shinqo eren els Hutts, i de vegades un suborn era suficient com a botí, després que els càrtels traguessin profit.

El rodià va moure el seu cap.

-T'estàs quedant sense sort, company -va dir en Jet a la persona a l'altre extrem del comunicador-. Millor ventila aquestes escotilles d'aire, noi llest. Anem a entrar i no volem esgarrapar la mercaderia més del que haguem de fer-ho.

El creuer estel·lar no tenia res a dir en això.

En Shinqo va bordar per un comunicador mentre en Jet feia entrar en joc les subllums.

-Fekk, Gelss, prepareu-vos per a l'acció.

Els dos sullustans eren part de l'equip traïdor d'en Shinqo, i a Jet no li importaria que paguessin el preu per la pressa del motí. En Jet tenia un fort sentiment que el creuer no anava a abandonar a la lleugera. Les seves línies eren massa esveltes, el seu casc massa polit. El nom a estribord -l'única ID que portava- deia Cínzia en lletres negres en negreta, recentment adherides. Això mostrava orgull.

No, els propietaris d'aquesta nau no estarien per sobre d'oferir un suborn per continuar el seu camí, però no donarien la volta fàcilment. Pocs ho feien, en aquests dies. Amb l'Imperi i la República encara a la gola l'un de l'altre, amb només una declaració d'anomenar les seves baralles una guerra honesta, la gent es prenia la llei per la seva pròpia mà. Hi havia molt a perdre i molt poc a guanyar en cada front.

Tant així per al Tractat de Coruscant. I tant així per evitar el vessament innecessari de sang, va pensar ell, recordant-se d'en Fekk i en Gelss. Fora vermella o verda, la sang era tot el mateix. Com menys es vessés al costat d'ell, menor era el risc que fos la seva algun dia.

-Què els direm als nostres caps quan portem el botí buit?

-Aquest no és el meu problema -gallejà en Shinqo-. A flimsi, tu encara ets el capità del Foc d'Auriga. És el teu treball buscar una excusa que la República cregui. Jo me n'hauré anat molt abans d'això, amb els crèdits.

Francament, llavors, el rodià estava planejant estafar-lo en ambdues parts del tracte. Això ho canviava tot. En Jet mirà a Ferralla, que estava dret innocentment davant de l'entrada a la cabina de comandaments. Ningú passaria per ell, si la pressió acabava en empenta. Més important, ningú sortiria...

Tot just tenia el Foc d'Auriga prop de la meitat de la distància entre les dues naus quan els dubtes d'en Jet sobre el creuer van estar violentament justificades. Una dispersió de llums vermelles va ballar a través dels panells d'instrumentació; un timbre sonava amb duresa. En Jet va estudiar el monitor durant menys d'un segon, assegurant-se absolutament del que estava veient, abans d'alçar cada escut al màxim i colpejar les subllums al màxim.

El Foc d'Auriga va rodar de costat cap al creuer i en Shinqo bocabadat va retrocedir. Ferralla el va agafar amb destresa, girant el blàster fora de l'adherència del rodià a mesura que ho feia. En el moment en què el creuer estel·lar, que havia d'haver estat el seu premi, va explotar, enviant un esclat de pura llum blanca a través de cada monitor de visualització, pantalla, i escut.

En Jet havia fet més que fer retrocedir la nau. Hi havia cobert els seus ulls, i ara observava cautelosament a través dels seus dits la instrumentació que havia entrat en un complet caos. Tot just no quedava res del que havia estat el Cínzia. Cops i clangs es registraven al casc mentre trossets del creuer estel·lar sortien disparats.

En Shinqo estava bordant en el seu comunicador de nou, ràpid en la recuperació, però no prou ràpid per la meitat.

-Qui ha disparat? Qui us ha ordenat disparar?

-Ningú ho ha fet -va dir en Jet. La nau es va volar a si mateixa i si no hagués captat el pic de neutrins de la conducció abans que hi arribés, estaríem torrats també.

En Shinqo el va envoltar tal com ell ho havia planejat tot el temps.

-Hauria disparar-te aquí mateix.

-Amb què, company? -En Jet va assenyalar amb el cap a Ferralla, que li apuntava amb el propi blàster del rodià al seu pit. En Jet va gaudir de la confusió que es mostrava despullada a la cara verda, coriàcia del seu company-. Comencem de nou, d'acord? Ara treballem per als Hutts. Ho pillo. Un mestre és tan bo com qualsevol altre, ja que el profit és el mateix. Però tots agafem parts iguals d'aquesta part del lleó, cert? O li dic a la tripulació, qui s'emportarà el botí per la batalla que acaben de perdre. No estaran contents amb que anessis a robar-los a ells. I li dic a Ferralla aquí, qui necessita desesperadament un altre bany d'oli, que tanqui la seva adherència sobre aquest gallet i t'enviï al costat de la tripulació d'aquella nau, sigui quina sigui la vaga part de la creació on habitin ara. Ho pilles?

L'acceptació va substituir l'ansietat a la cara d'en Shinqo. Les seves mans es van alçar.

-Aquí, ara, Capità, hi ha algun tipus de malentès.

-Potser t'agradaria aclarir-ho, llavors.

-Segur, segur. Tu et duràs la teva part. Tots ho farem. Mai vaig tenir intenció que fos d'una altra manera.

-I Lla República?

-Ho prepararem junts, si vols. No seria just deixar-t'ho tot a tu.

-M'alegro escoltar això, col·lega. -En Jet va assentir a Ferralla, que va llançar el blàster i el va entregar de tornada al seu propietari-. Mentre sigui capità d'aquesta nau, tal com està escrit en plastifí, ocult en barabel, o com sigui, espero cert grau de civisme i propòsit comú. Mentre que tingui això, anem a portar-nos tots bé.

Es va girar per encarar els instruments, confiat que Ferralla detindria qualsevol cosa inapropiada que passés darrere d'ell. I confiat també que el rodià era prou llest per reconèixer un compromís quan el veia. A Jet no li importava qui li pagués, igual que als Hutts no li importava qui els hi lliurés el seu tresor, mentre que fora seu. Tot el que sortia, pel que entrava.

-A veure el que queda dels nostres pobres amics d'aquí fora...

El camp de runes s'expandia ràpid. Els sensors van rastrejar els trossos més grans, la majoria dels quals eren de mida humana o fins i tot majors. Això el va sorprendre. Una explosió dirigida normalment només deixava escòria i pols.

-Això sembla part de la secció davantera -va dir en Shinqo, inclinant-se sobre en Jet per assenyalar a la pantalla.

-No hi ha senyals de vida.

-Sense testimonis -va dir el rodià satisfet.

-Normalment aquest és el nostre treball -va dir en Jet, encara que mai havia matat una sola persona en tots els seus anys de pirateig; no després que els hagués robat, en qualsevol cas. Hi havia trencat un parell de cors, segur, i rebentat un parell de caps, però res pitjor-. No crec que ho fessin per nosaltres.

-Per què ho van fer, llavors?

En Jet va arronsar les espatlles.

-Aquesta és la pregunta del bilió de crèdits.

En Shinqo es va acariciar la barbeta, fent un so aspre sec amb les puntes dels seus dits. Ara que la situació entre ells s'havia resolt, havia tornat a ser un company apropiat. Tenia els fonaments d'un de bo, quan l'avarícia no es ficava en el seu camí, d'una altra manera en Jet mai l'hauria portat en primer lloc.

-Tenien alguna cosa a bord, alguna cosa que no volien que obtinguéssim.

-Alguna cosa de més valor que les seves pròpies vides? -En Jet es va girar per trobar els ulls entretancats d'en Shinqo-. Això sona bastant valuós per a mi.

-Fins i tot en peces, potser.

-Exactament el que estava pensant. -En Jet va assenyalar el seient del copilot-. Lliga't i pren control del raig tractor. Vegem el que podem trobar.

El Foc d'Auriga es va acostar i va començar a registrar les restes de la nau a la qual havien interceptat el viatge. Un sentiment irritant el pertorbava mentre ho feia. Sentia com culpa, i es va dir a si mateix que no es deixés portar per això. Havia estat només un drama que el seu camí s'hagués creuat amb el seu, i si, bona fortuna d'estar respirant després d'això. Si la seva fortuna seguia dempeus, encara podia treure profit del seu viatge a l'espai profund, i llavors, finalment, podria contractar a una banda d'escòria lleugerament més prestigiosa i tornar al contraban de nou.

Alguns dies eren millors que altres. Potser aquest era un d'ells. Es va dir a si mateix això amb tota la convicció que podia reunir, que era bastant per a un home en el seu negoci.

Què podria anar malament?

 Següent