Aliança Letal (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

En un bon dia, l'Ula Vii no volia parlar amb ningú. Ell només escoltava. Això era en el que ell era bo. En el seu temps lliure, s'asseuria a la seva habitació i repetiria els enregistraments de la setmana, escanejant converses senceres buscant alguna cosa important. Les coses importants passaven tot el temps a Coruscant, per descomptat, però aïllar objectes de gran significança era una part crítica del seu treball, i li agradava pensar que era bo en això. L'Ula era un informador Imperial al Senat de la República. Portava aquesta responsabilitat amb orgull.

En un mal dia, era empès a sortir de les ombres i anar cap a la llum: el problema amb interpretar un paper era que de vegades l'Ula havia d'interpretar-lo realment. Com un assistent sènior del Comandant Suprem Stantorrs, l'Ula sovint era cridat per prendre notes, dur a terme investigacions, i oferir consell. Tot això el col·locava en una posició única per ajudar a l'Imperi en la seva missió de recobrar la galàxia, però al mateix temps era forçat a realitzar dos treballs exigents alhora. En els dies dolents, el seu cap li feia mal tant que se sentia com si s'anés a esquerdar fins a obrir-se, escampant tots els seus secrets per terra.

El dia que va escoltar sobre Cínzia va ser un molt mal dia certament.

El Comandant Suprem havia tingut un matí ocupat: innombrables visitants, sol·licitants sense fi, l'etern brunzit del seu comunicador. L'Ula no sabia com ho suportava. Llavors va arribar la sol·licitud de la Gran Mestra Satele Shan per a una audiència, llançant l'organigrama del Comandant Suprem fos per complet d'una garrotada.

-Pots treure-la? -li va preguntar l'Stantorrs a la seva secretària, amb una mirada que assenyalava molèstia. Com més ocupava l'Ula el seu rol, millor enteniment tenia de les expressions dels aliens, fins i tot els duros sense nas, d'un cap de lluna com aquest.

-Estarà aquí fa només una hora. Diu que és important.

-Està bé, està bé. Fes-la passar.

L'Ula mai havia conegut formalment a la Gran Mestra Jedi abans. Considerava als Jedi amb sospita i desgrat, i no només perquè eren els enemics de l'Imperi.

Ella va caminar cap a l'oficina palatina i li va oferir al Comandant Suprem una reverència de respecte. Amb una cara finament ossuda i els cabells amb flocs grisos, no era una dona alta, però la posició que ocupava en la jerarquia de la República era considerable.

L'Stantorrs es va posar dret i li va oferir una reverència que semblava molt més lleu en comparació a la d'ella. Com l'Ula, ell no aprovava als Jedi, però els seus motius no tenien res a veure amb la filosofia. Molts a la República posaven la culpa de l'ascens de l'Imperi fermament sobre les espatlles del Consell Jedi. El Tractat de Coruscant havia arrencat a la capital galàctica del control de l'Emperador un cop més, però només a un gran cost per a la República i els seus aliats, i una terrible pèrdua de prestigi. La retirada del Consell a Tython no havia ajudat.

-Com puc ajudar-lo, Mestra Shan? -va preguntar ell en un brusc bàsic.

-He rebut un informe del meu Padawan d'un possible caça-recompenses perdut en el districte antic -va dir en to mesurat-. Causant disturbis entre les classes criminals, aparentment.

-Aquest és un assumpte menor. Per què me'l portes a mi?

-Les teves instruccions són restaurar la seguretat a Coruscant. A més, el caça-recompenses és un mandalorià.

L'Ula no necessitava llegir les ments per saber el que l'Stantorrs estava pensant ara. Un bloqueig mandalorià de la Via de comerç Hydiana en les últimes dècades de la Gran Guerra havia deteriorat la República i va estar molt a prop de portar-la a la ruïna. Des de la seva derrota, Mandalore havia perdut a molts dels seus invasors en les lluites dels pous de gladiadors a Geonosis, però l'Ula no era l'única persona de Coruscant que sabia que els operatius Imperials havien estat darrere de l'acció anti-República, i que encara estava buscant batalla. Si estava considerant fer un moviment sobre el mateix Coruscant, havia de ser dirigit immediatament.

-Què pots dir-me d'ell?

-El seu nom és Dao Stryver. Està buscant informació sobre una dona, Lema Xandret, i una cosa anomenada Cínzia.

Les orelles de l'Ula es van agusar amb l'últim nom. L'havia escoltat recentment. On exactament?

El Comandant Suprem estava realitzant la mateixa recerca mental.

-Un informe -va mussitar ell, copejant els seus llargs dits sobre l'escriptori-. Una cosa del SIS, estic segur. Potser hauries de preguntar-los a ells sobre això.

Una ombra de la veritable autoritat de la Gran Mestra Satele Shan va aparèixer en la seva veu.

-Vaig a contactar amb Tython immediatament en relació amb les nostres anteriors discussions. El General Gaza em va impressionar sobre la urgència i el secretisme de l'assumpte. No em puc permetre ser retardada més encara.

La pell cerosa de l'Stantorrs es va tornar d'un morat profund. No li agradava que usessin les pròpies polítiques de la República contra ell. L'Ula va esperar una pèrdua momentània de control, que alguna cosa es colés sobre la naturalesa d'aquelles trobades anteriors. Per més que s'esforcés, no podia aprendre res d'ells, encara que estava segur que eren de greu importància per als seus mestres de Dromund Kaas.

Desafortunadament l'autocontrol de l'Stantorrs era rival per al seu temperament.

-No tinc temps per investigar cada disturbi menor. -El Comandant Suprem es va enutjar-. Ula! Fes-li un cop d'ull, ho faràs?

L'Ula va saltar davant la menció del seu nom.

-Senyor?

-Fes un seguiment d'aquest incident per a la Mestra Shan. Informa'ns a tots dos quan trobis alguna cosa. Si trobes alguna cosa.

Això últim va ser dirigit cap a la Gran Mestra amb una generosa quantitat de sentiments malaltissos.

-Per descomptat, senyor -va dir l'Ula, esperant que la concessió fos simplement un ardit per allunyar la Gran Mestra de l'Stantorrs.

-Gràcies, Ula, Comandant Suprem. Estic molt agraïda.

Amb això, la Satele Shan va marxar de l'habitació, observada amb ressentiment per l'Stantorrs i el seu personal. Cada departament a la República estava estressat i mancat de personal. L'última cosa que ningú volia era als Jedi ficant els seus nassos, trobant errors, i portant més feina.

El treball de l'Ula no era sembrar el dissentiment, encara que de vegades desitgés que ho fos. El dissentiment pràcticament se sembrava sol a la maleïda Coruscant, on el cel era del mateix gris pesat com els seus carrers de vianants i les marques de la guerra encara cicatritzant en la seva cara artificial.

El Comandant Suprem va tornar al seu seient amb un sospir profund.

-Està bé, Ula. Serà millor que comencis.

-Però senyor -va dir l'Ula- segur que no es referia, vaig pensar...

-No, serà millor que fem exactament el que dic, només en el cas que resulti ser important. No cal deixar res a un costat quan els mandalorians estan involucrats. Si aquesta xusma d'esvalotadors està ajudant a l'Imperi a fer un altre moviment sobre Coruscant, necessitem saber-ho. Però no perdis molt de temps en això, eh? La resta de la galàxia no esperarà.

L'Ula va inclinar el seu cap en obediència frustrada. Estava consternat perquè la petició menor de la Gran Mestra li apartés de la presència del Comandant Suprem. Com anava a reunir la intel·ligència que necessitava ara? Aquesta missió sense sentit podia costar dades valuoses.

No tenia cap sentit discutir, i potser era beneficiós acceptar-ho, també. Els mandalorians no eren cap tipus de xusma: les seves grans quantitats, de clans individuals, cadascun disponible per contractar el millor postor, afegien una potent força de batalla capaç d'elevar la balança de poder en una batalla important, com la República ja havia après a un gran cost. L'Imperi li havia donat als mandalorians els mitjans de tornar a la galàxia i cobrar venjança dels seus enemics, però no hi havia lleialtat entre els dos bàndols. Amb la signatura del Tractat de Coruscant, l'Emperador i Mandalore havien separat els seus camins.

Valia la pena perseguir el seu rastre, es va dir a si mateix, fins i tot si una hora o dues de recerca provaven que algú havia estat caçant ombres i els negocis tornaven a la normalitat després.

Estaria fora del personatge, també, fer una altra cosa. Ula Vii, el funcionari disposat, sempre feia el que li deien. Així era com s'havia guanyat aquest accés íntim als assumptes del Comandant Suprem. Amb una reverència brusca, es va suavitzar la ja impecable part frontal del seu uniforme d'acord abandonava l'oficina, i es dirigia a les casernes principals del seu homòleg a la República.

* * *

Els sistemes d'informació estratègica no anunciaven les seves oficines al Complex Heorem, però qualsevol amb qualsevol antiguitat que tingués en l'administració sabia on eren. L'Ula havia tingut motius per visitar-los només una vegada abans, mentre cobria un Agent Xifrat, i havia aconseguit evitar-ho des de llavors. La companyia d'altres operatius d'intel·ligència li molestaven, no importava de quin bàndol fossin. Eren tots de la mateixa estirp, més o menys: observants, de pensament ràpid, acostumats a veure -o imaginar- enganys per tot el seu voltant. Criatures de poques paraules, que donaven ben poc, i els seus ulls eren tan esmolats com les agulles d'un droide interrogador.

L'Ula va emmascarar el seu nerviosisme darrere d'una façana de calma mentre entrava a l'atri espaiós, conreat. La secretària li va somriure càlidament.

-Puc ajudar-lo, senyor?

-Ula Vii, conseller del Comandant Suprem Stantorrs.

La seva empremta de veu va ser comprovada, naturalment, però modestament. La secretària li va indicar amb la mà que passés. Es trobava en una sala de conferències amb un ithorià il·legible, possiblement dona, vestida en unes túniques senzilles i negres, sense noms ni insígnies.

-Ets un epicanthix -va dir ella sense embuts per les dues boques.

Com a inici d'una conversa, aquesta era desconcertant. La majoria de la gent no aconseguia adonar-se que no era completament humà. Va refusar donar-li l'avantatge.

-El Comandant Suprem Stantorrs sol·licita informació -va dir ell.

-Per què no segueix els canals habituals?

-Necessitem una resposta ràpida -va dir ell, pensant: Així puc tornar al meu veritable treball. A tots dos.

-Pregunta -Va dir ella.

Ell li va donar el nom del mandalorià, i els altres noms associats al cas.

La ithoriana va treure un panell de dades de sota de les seves túniques i el va teclejar amb un dit llarg, fi. A part d'aquest dígit, cap part del seu cos es va moure. L'Ula va esperar sense cap senyal aparent d'impaciència, preguntant-se com respirava la criatura.

-Una nau registrada a nom d'un Dao Stryver va aterrar a Coruscant fa dos dies estàndard -va dir ella finalment-. Se'n va anar fa una hora.

-Quin era el nom i classe de la nau?

-Primera Sang, un Kuat D-Set modificat.

-Destí?

-Desconegut.

-Parla'm de Lema Xandret.

-No tenim registres d'aquest nom.

-Res en absolut?

-Un cop -va dir ella, - la informació fluïa lliurement a través de la galàxia, fluint i refluint tan immediatament com la llum mateixa. Ens enorgullíem de la facilitat amb la que sabíem totes les coses. Quan l'Imperi va arribar, van crear una ombra sobre la República, i la constant brillantor de coneixements va ser destruïda. Molt del que podríem saber arriba lentament, i incomplet. La nostra tasca és tant reconstruir com reunir.

-Això és un no, llavors -va dir l'Ula de forma impertinent. Estava molt al corrent de l'estat de la informació a la galàxia, i no volia que l'Imperi fos culpat per això. Des del seu punt de vista, la República mai ho havia tingut bé, i només l'establiment del govern Imperial permetria el flux bo i correcte de dades a tot el món.

Ell no estava arribant massa lluny amb l'alien, però li quedava una pregunta.

-Què hi ha del tercer nom: Cínzia?

-Tenim tres aparicions: dos del Senat i un d'una xarxa aliada d'espies. Tots dos apunten a la mateixa font.

Més espies, va pensar l'Ula a disgust. Odiava aquesta paraula.

-Qui són els Senadors?

-Bimmisaari del sector Troba i Sneeve del sector Kastolar.

-Pots dir-me les seves fonts?

-De seguida. No hi ha advertències de seguretat adjuntes amb aquest tema. -La ithoriana va teclejar de nou-. Tots dos Senadors i la xarxa d'espies informen d'una subhasta inusual a l'espai Hutt. S'ha cridat a l'oferta.

-On encaixa el nom de Cínzia?

-Sembla un navili d'algun tipus.

-Alguna cosa més?

-L'especulació varia entre els tres grups. No puc oferir-te fets sòlids.

L'Ula pensà ràpidament per a si mateix. Així que en Dao Stryver era real, i el Cínzia, també. Però què estava fent l'un a Coruscant mentre l'altre estava en espai Hutt? Com podia l'avarícia d'una espècie de criminals malignes connectar-los?

-Gràcies -va dir ell-. Ens has ajudat una mica.

La ithoriana va caminar amb ell de tornada a l'atri i el va deixar allà. La secretària el va saludar amb alegria a mesura que se n'anava. Una capa de suor cobria a l'Ula de cap a peus. Podia haver-hi anat molt pitjor, es va dir a si mateix, si ells haguessin sabut qui era ell en realitat...

L'Ula tenia un contacte a l'oficina del Senador bimmisaarià. Hi havia sol·licitat una cita pel seu comunicador mentre caminava. Amb sort, esperava ell, tota aquesta cosa s'aclariria abans d'acabar el dia i la vida tornaria a la normalitat.

* * *

-Oh, sé exactament del que parles -bufà Hunet L'Beck sobre un pot de cervesa tradicional. Ell havia insistit de trobar-se per menjar, i l'Ula havia trobat impossible fer-li canviar d'opinió. A l'Ula no li agradava menjar en públic. Era una de les coses que preferia guardar-se per si mateix, sense preocupar-se del que pensés l'altra gent.

-Anem, llavors -va dir ell, movent restes de fesols yot fregits al voltant del seu plat-. Digues-m'ho tot.

L'Beck havia acabat de menjar feia molt de temps i anava ja pel seu segon pot. Això el feia fins i tot més loquaç del normal, cosa que no era una cosa dolenta. L'Ula necessitava que parlés.

-Les oficines del Senador a Bimmisaari van rebre un comunicat de la Tassaa Bareesh fa set dies. Saps qui és?

-Un membre del càrtel Bareesh, suposo.

-Només el cap, la matriarca. Ella té llaços propers a l'Imperi, així que mantenim un ull en ella tant com podem. No hi ha res que puguem fer amb el contraban, però l'esclavitud oberta és una cosa amb el que intentem tenir mà dura.

L'Ula va assentir. El sector llar de Bimmisaari limitava directament amb l'espai Hutt, així que el comportament dels càrtels podria tenir un enorme efecte desestabilitzant en l'economia local.

-Continua.

-El comunicat era una licitació en realitat, i una molt poc subtil. La Bareesh estava intentant captar el nostre interès en alguna cosa que un dels seus pirates havia trobat en la Vora Exterior. Informació, aparentment, i un artefacte inespecífic. Ella no va dir d'on havia vingut, exactament; de camí passant per Rinn, era l'única pista que donava. No li vam prestar molta atenció al principi, naturalment.

-Per què naturalment?

-Bé, rebem dotzenes d'ofertes dels Hutts cada dia. La majoria són fraus. Algunes són trampes. Estan totes plenes de mentides. No tan diferents de les que rebem del Consell de Direcció de Recursos, però almenys aquests se suposen que estan de la nostra part. -L'Beck Va brindar per la seva cínica ocurrència i va demanar una altra beguda.

-Així que veu ignorar el comunicat -va apuntar l'Ula.

-I això normalment hauria estat el final d'això. Excepte perquè va arribar un altre, i llavors un altre, cadascun afegint una mica més a la història fins que finalment vam haver de parar atenció. Era una campanya força intel·ligent, en realitat. No ho hauríem acceptat si hagués arribat tot d'una vegada, però distribuïda a poc a poc, deixant que cada peça del puzle es col·loqués al seu lloc abans d'oferir-nos la següent, finalment va ser suficient per aconseguir que fins i tot el Senador en persona estigués interessat.

-En què, exactament?

-Els Hutts van trobar una nau. El Cínzia. Hi havia alguna cosa en el seu interior, aparentment, un artefacte que intentaven vendre, però aquesta no era la cosa més important. El que realment ho fa interessant és d'on venia la nau.

L'Ula estava cansat de jugar a jocs.

-Només digues-m'ho, ho faràs?

-No puc. Aquesta informació és el que els Hutts estan venent. -En L'Beck es va inclinar cap endavant-. Hem intentat generar interès al Senat. El suport es dissemina per a una resposta oficial, però no prou ràpid. La subhasta és en uns pocs dies, i em temo que ens la perdrem. -La veu d'en L'Beck es va abaixar fins que tot just era audible sobre el soroll de fons-. Com t'agradaria ser el qui lliuri a la República un món prèviament desconegut, ric en recursos, a punt per ser pres?

L'Ula va mantenir la seva expressió neutral. De manera que d'això anava l'escàndol. Els nous mons no eren especialment difícils de trobar, però qualsevol cosa immersa en minerals o biosfera estava ferotgement disputada entre l'Imperi i la República. Si els Hutts havien ensopegat amb la localització d'un món així, hi havia certament una oportunitat real d'aprofitar-se del coneixement.

-Esteu segurs que és real, no una altra estafa? -va preguntar a L'Beck.

-Tan segurs com podem estar-ho -va dir en L'Beck lleugerament, prenent el seu tercer pot del cambrer i engatant-se un glop important-. El Canceller Suprem Janarus autoritzaria un equip de licitacions de Bimmisaari, estic segur, si poguéssim parlar amb ell. Creus que pots ajudar?

I era allà, la súplica d'assistència en donar suport als polítics. El sector Halla volia no només ser els que portessin un nou món a l'atenció de la República, sinó accedir també als fons del Canceller. Un petit percentatge seria retirat de la suma per cobrir les despeses administratives, sens dubte proveint més cervesa per a aquells com Hunet L'Beck i la seva classe. Per tant la República es condemnava a si mateixa, i tot això afirmava ser representatiu.

L'Ula va suprimir la seva revulsió ideològica.

-Ho portaré a l'atenció del Comandant Suprem Stantorrs -va dir ell. I era la veritat. No tenia elecció ara. Si tornava sense res, i dos dies després la informació arribava a les oïdes del Canceller Suprem d'altres fonts, es veuria minvat als ulls de l'Stantorrs. Mantenir aquest contacte era primordial.

Però això no li detindria de dispersar la informació en altres llocs primer.

-Et dec una -va dir en L'Beck mentre l'Ula pagava el compte i agafava el seu canvi. Aquesta era la millor manera de deixar a un informador: en deute amb tu. Els fons de l'Ula, com els de la República, no eren sense límits, però contenien suficients crèdits per greixar el camí per a la dominació Imperial, només una mica.

* * *

Existien moltes maneres d'aconseguir transmissions secretes de Coruscant. Un podia emmagatzemar una antena en un edifici en desús i emetre quan els satèl·lits oficials estiguessin fora del rang. Un podia pagar a un ésser inferior perquè portés un registre de l'òrbita, per a des d'allà enviar el missatge encara més lluny per mètodes més ordinaris. Un podia emprar un codi de tal complexitat barroca que la transmissió semblés capes de soroll sobre soroll, sense cap característica especial.

L'Ula creia que la millor forma d'aixecar sospitar era anar massa lluny fora del seu camí per evitar-ho. Així que el seu mètode preferit de contactar amb els seus superiors era situar una crida a Panatha, el seu planeta de naixement, deixar un missatge per a la seva mare, i esperar que la resposta li arribés. D'aquesta manera l'ardor de la culpa era traspassat a un altre lloc. Era molt més fàcil no donar-li importància a rebre una comunicació il·lícita, un possiblement fora de lloc, que l'acusació de fer-ne una.

Després de dir-li al Comandant Suprem que estava ficat en el cas, va anar immediatament a les seves habitacions austeres i va enviar dos senyals. L'Ula vivia en els Cims Manarai, prop del seu treball en el Districte del Senat mentre que al mateix temps prou a prop de les Instal·lacions d'Atracada del Port Est per tenir una via d'escapament ràpida si la necessitava. Tenia provisions de documents, crèdits i armes en diverses localitzacions entre la seva llar i l'espaiport. També tenia un apartament secundari, poc més que un armari, en realitat, en cas que necessités algun lloc on amagar-se per un temps. Ell no era algú que corregués riscos. La il·lusió d'innocència de la qual s'havia embolcallat a si mateix podia ser massa fàcilment dissipada. Ho havia vist passar abans. Una fallada era tot el que es necessitava...

El xiulet del seu comunicador el va fer sortir del somni nerviós en el qual havia estat l'última hora. La crida estava de camí, en resposta a la primera dels seus senyals. Es va preparar a si mateix per redreçar el seu uniforme per dotzena vegada i prendre posició davant del seu holoprojector. Aquesta era la part del seu treball que menys li agradava.

Una imatge fantasmal va aparèixer davant seu, parpellejant en blau amb estàtica. Hi havia poc més que un rastre de la cara, i la veu era tant sense gènere com sense espècie. L'Ula no tenia ni idea de amb qui parlava en la distant Dromund Kaas.

-Informa -va dir Observador Tres.

L'Ula va resumir tot el que havia esbrinat en tan poques paraules com li fos possible: Una nau d'un món ric en recursos no afiliat a la Vora Exterior ha estat capturada pels Hutts, els quals oferien informació sobre ella al major postor. Aquesta mateixa nau va ser objecte d'una recerca per un mandalorià, Dao Stryver. Un altre nom, Lema Xandret, estava implicat. Els orígens de la nau eren desconeguts, així com el seu carregament, l'objecte misteriós al qual en L'Beck havia al·ludit. Tots dos anaven a subhastar-se.

Quan va acabar, la línia sorollosa va cruixir i va fer un bombolleig per gairebé mig minut abans que Observador Tres respongués.

-Molt bé. Aquest és un assumpte que li interessa al ministre. Mantingues un ull a prop i informa de com es desenvolupa.

-Sí, senyor.

-Despatxat.

La transmissió va finalitzar, i l'Ula es va enfonsar d'alleujament. Per tot el que sabia, Observador Tres era una persona perfectament normal, només un altre funcionari com ell, però hi havia alguna cosa en aquella veu buida que el va fer sentir-se totalment indigne. Prou dolent era que ell no fos del tot humà, sinó pitjor encara que això. Se sentia brut, impur, vil, sense cap motiu.

Observador Tres li va fer sentir de la mateixa manera com quan parlava amb un Sith.

El seu comunicador va brunzir de nou. Es va preparar a si mateix de nou, amb motius molt diferents per estar nerviós. Mentre que l'última trucada havia arribat a través de canals perfectament oficials des del Ministeri d'Intel·ligència, aquesta tenia un propòsit diferent, i albergava riscos per a si mateix.

Aquesta vegada, quan l'holoprojector es va remoure, va revelar una imatge perfectament clara d'una dona que encara el colpejava pel fet que semblava completament massa jove per al paper que interpretava en l'administració Imperial.

-Hola, Ula. Que bé tornar a sentir de tu. A què dec el plaer?

L'Ula va empassar saliva. El somriure de la Shullis Khamarr semblava perfectament sincera, i l'Ula no tenia motius per creure-ho d'una altra manera. L'actual ministra de Logística era de la mateixa edat que ell i compartia la seva creença passional que l'Imperi era una força civilitzadora per tenir en compte. Havien discutit d'aquest tema en profunditat durant un vol en llançadora des de Dromund Kaas, l'única vegada que va visitar el món capital de l'Imperi. Havia estat atenent una sessió informativa per a membres que no havien qualificat per a ser Agents Xifrats però encara eren considerats útils per al cos d'intel·ligència; ella estava de camí per a ser ascendida a tinent. Des de llavors, el seu ascens havia estat meteòric, mentre que ell romania essencialment enlloc.

-Tinc una cosa per a tu -li va dir -. Un món a punt per a l'annexió, descobert pels Hutts.

-Ja he escoltat sobre això -va dir ella-. Ningú sap on està, i no ho sabrem fins que paguem. Tens alguna cosa que afegir, Ula?

Ell es va desinflar lleument. Així que no havia estat el primer a informar.

-Encara no, Ministra. Però estic en bon lloc per fer un seguiment i espero saber més aviat.

-Això seria beneficiós per a tots nosaltres, Ula -va dir ella amb un altre somriure-. Per què em vas trucar per això?

-Perquè és l'oportunitat que hem estat esperant -va dir ell, sentint el seu pols colpejant en el seu coll. Aquest era un territori tan perillós ara com sempre havia estat-. No necessitem fanàtics que dominin una galàxia. Només necessitem el govern i l'administració apropiats. Regles, lleis, disciplina. Quan veus en aquells llunàtics provocant el caos en els mons d'allà fora; tant Jedi com Sith; he de preguntar quin benefici porten. -Ell va utilitzar les seves pròpies paraules deliberadament-. No hi hauria una guerra sense ells suscitant les coses.

-Recordo això, Ula -va dir ella amb una paciència que tallava a través d'ell com un sabre làser-. Entenc els teus punts de vista, però no hi ha res que pugui fer...

-Tot el que necessitem és només un món, un món fort capaç de defensar-se a si mateix, en el qual els ciutadans Imperials poguessin prosperar sense por ni opressió.

-El món del que has sentit parlar pertany per dret a l'Emperador. No puc reclamar-lo per a mi mateixa.

-Però ara ets la ministra de Logística! La burocràcia Imperial sencera és teva.

Ella ho va menysprear lleument, com sempre ho feia.

-És l'Emperador, com ha de ser. Jo sóc el seu instrument, i no trairé la seva confiança...

-Mai et demanaria que ho fessis.

-Ho sé, Ula. Ets tan lleial com jo ho sóc, i les teves intencions són bones, però em temo que el que demanes és impossible.

Es dolia de no portar mai la seva amistat massa lluny, però era incapaç d'ocultar la seva decepció.

-Què farà que canviïs d'opinió, Ministra?

-Quan tinguis la localització del món, parla amb mi de nou.

Ell sabia massa bé que trair la República mentre al mateix temps tractava de convèncer a una ministra sènior d'augmentar la influència de la gent corrent en les seves relacions amb la classe governant Sith podia portar el seu món sencer en ruïnes.

-Gràcies, Ministra -va dir ell. -Molt amable per satisfer-me.

-No és amabilitat, Ula, ni satisfacció. Has de trucar en qualsevol moment.

Ella va finalitzar la transmissió, i aquesta vegada l'Ula no es va enfonsar. Ell ja se sentia completament desinflat, insignificant fins i tot encara que Observador Tres descrivís que la seva missió era d'interès per a l'Emperador en persona. Se sentia com un gra de sorra colpejat per poderoses corrents oceàniques. No importava en quina costa aterrés, les onades li colpejaven més fort que mai.

Mantingues un ull a prop i informa de com es desenvolupa.

Això podia fer-ho. Exhaust pel seu dia de parlar, va arxivar un informe escrit per al Comandant Suprem Stantorrs. Llavors es va despullar i es va ficar al llit a la seva dura llitera i va esperar l'alba.

Següent