dissabte, 27 de febrer del 2016

Aliança Letal (XLIII)

Anterior



CAPÍTOL 43

Rastres exhausts traçaven complexos jeroglífics pel cel. No menys de quinze míssils convergien en l'objecte que s'havia elevat fora del llac. El radi d'explosió seria tan enorme, que no tenia sentit córrer.
En Shigar es va preparar per a l'explosió. Hi havia una petita oportunitat que pogués escudar-se de la pitjor part, però el que passés després era el més desconegut. No havia d'haver cap illa després de tot. No podia surar per sempre en un mar de lava.
A la vora de la mort, va captar una mirada de com la seva vida hauria estat, si hagués viscut. Sabia, intel·lectualment i visceralment, que s'havia guanyat el rang de Cavaller Jedi. El Mestre Nobil no podia negar-li això ara. Hi havia lluitat i fet tractes amb els seus enemics. Hi havia lluitat contra el costat fosc. Hi havia conquerit l'única debilitat que li quedava. I, el més important, tenia la voluntat de lluitar.
-Ets producte del teu temps, -va sentir dir a la seva antiga mestra.- Has d'enfrontar-te als temps que arriben amb gran cura. Els Sith són l'enemic, però no hem de tornar-nos com ells per derrotar-los. Hem de romandre fidels a tot pel que lluitem.
Ell no podia dir si la seva veu era en el present, o un ressò del futur que mai seria. Similarment, no podia dir si li estava retraient o si li estava oferint coratge.
-No puc quedar-me aturat mentre els polítics juguen els seus jocs, -va dir en resposta-. Va ser un acte de robatori el que ens va portar aquí; un acte comès en nom de la República. Fins i tot en aquesta cantonada de l'univers, els corsaris i els tractats falsos han posat en perill bilions de vides. Quan tota la galàxia està en joc, qui pot quedar-se tranquil?
-Tu no, Shigar Konshi. Tu no.
-No ho entenc. M'estàs dient que estic equivocat, o que tinc raó?
-Potser ambdues coses. La resposta està més enllà de la meva visió.
Ell va tornar de cop a la realitat.
Un rugit poderós omplia l'aire. Les línies en el cel convergien en un punt. El jeroglífic estava complet.
Darth Chratis es va esvair darrere d'un brillant escut de Força.
En Shigar es va mantenir desprotegit, juntament amb els altres soldats mirant amunt cap als seus morts. No tenia por de morir.
Hi va haver un flaix brillant, llavors un altre, llavors tants que es van convertir en un sol assalt simultani.
En Shigar escudà els seus ulls amb la mà.
Que encara tingués una mà i ulls li va sorprendre.
Ell aclucà els ulls a través dels seus dits.
L'estructura massiva havia generat un ampli escut d'electromirall, i estava reflectint la força completa de les explosions de tornada cap a l'espai.
L'alleujament li va inundar, després la consternació. Encara era viu, però el pla havia fracassat. Ara què?
En Darth Chratis va emergir del seu escut mentre els núvols supercalents radiaven sobre ells. Ell semblava tan sorprès com se sentia en Shigar.
-Inacceptable -va dir ell.
Una segona sèrie de flaixos va venir des del sud, on una cosa més estava sent bombardejada des de dalt. Es van girar per veure un altre treball de megaenginyeria dels hexes surant pel cel, deixant corrents explosius al seu pas. Un escut d'electromirall idèntic el protegia, també.
Un ganxo celestial, es va adonar en Shigar. L'altra meitat de la cosa que s'alçava a sobre d'ell, sense danyar per tot allò que l'Imperi i la República podien llançar-li.
Ell gairebé va riure.
-Tot ha estat per a res -va dir a Darth Chratis-. Tu, jo, Larin... tot.
-Ho trobes entretingut, noi?
Ell no ho trobava, però el moment tenia una vora histèrica similar. Podia agonitzar el que volgués sobre les eleccions que havia fet i les que faria, sobre el paper de l'Orde Jedi en els plans de l'Emperador, i sobre els peus de fang de la República quan es tractava de prendre acció decisiva; però si res detenia als hexes, no hi hauria una guerra del tot. El futur de la galàxia acabava aquí.
Tu guanyes, Lema Xandret, va pensar ell, on sigui que siguis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada