Aliança Letal (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

-Els hutts han creat força enrenou -va dir el Comandant Suprem Stantorrs, inclinant cap enrere en la seva cadira i colpejant amb un dit en el seu escriptori-. He rebut quatre consultes senatorials al llarg de la nit, i espero més durant el dia. Tant si aquesta subhasta és una estafa com si no, hem de fer alguna cosa ara.

L'Ula va dir:

-No podem deixar que ens vegin amb les mans creuades, senyor. -Obediència i seguretat: això és tot el que el Comandant Suprem volia dels seus assistents. Una veritable meritocràcia, però, hauria demandat molt més dels seus ciutadans.

-I tant que no! -va exclamar l'Stantorrs-. Com cada món a la República, des dels assentaments fronterers fins al mateix Nucli, està plorant per la pobresa, deixar que una possible font de recursos se'ns escapi entre els dits seria un desastre de relacions públiques, per no esmentar un revés a la seguretat galàctica.

-Quan els mandalorians estan involucrats -va dir un altre assistent-, és segurament un assumpte de seguretat.

-En efecte. I això és pel que he decidit perseguir això, públicament i políticament, per assegurar-nos que no pugui tornar-se contra nosaltres més tard.

El ritme marcial del tust del Comandant Suprem va posar a l'Ula al límit. Dóna-li un descans, volia cridar. És una cortina de fum, una distracció de l'assumpte real; La guerra freda que esteu perdent! Els hutts estan explotant i alimentant la vostra paranoia al mateix temps. No veieu com d'ingenus que us fa semblar això?

Estava tan furiós en el seu diàleg intern que gairebé no va escoltar les següents paraules del Comandant Suprem.

-Per això és pel que he decidit enviar-te a tu, Ula, a Hutta com un enviat oficial de la República.

Els pensaments de l'Ula van colpejar el control de carreteres d'aquest dictamen i va provocar una col·lisió múltiple en cinc carreteres aèries.

-Vostè què, senyor?

-Necessito algú que ho investigui i, si cal, negociï en el nostre benefici. No algú sènior; no volem que els hutts pensin que estem massa interessats; i no algú de la milícia, tampoc, ja que és un assumpte polític. Necessitem algú informat i dedicat, i els informes que vas arxivar l'última nit indiquen que no ets poca cosa si no ambdues coses. Ula, et vull a la primera llançadora disponible.

Els altres assistents li van mirar amb una enveja patent d'acord l'Ula tractava de buscar una sortida de la situació.

-Estic afalagat, senyor, però...

-Els teus portafolis ja estan plens, ho sé, però no hi ha res que no puguis delegar. I si és de la seguretat del que et preocupes, he reservat un servei complet. No ens podem permetre perdre algú amb les teves habilitats, Ula.

L'Ula va empassar saliva. L'Stantorrs havia fet caure les seves dues principals objeccions en poc més que un sospir. Mentre que estava, en efecte, content que el Comandant Suprem li tingués aquesta confiança, quina utilitat tenia ell com a informador en el sector incorrecte de la galàxia? Necessitava ser aquí, a l'oficina, no fent l'idiota amb bruts hutts i potencialment apropant-se al foc.

Les guerres de bandes havien portat a l'Stantorrs a escoltar sobre que el Cínzia seria només una escaramussa menor si la llar de la nau era tan valuosa com els hutts deien que era. D'això l'Ula estava segur, i ell era un informador, no un soldat, per un motiu. Li agradava lluitar tan poc com li agradava ser el centre d'atenció. Simplement ell no va ser entrenat per a aquest tipus de coses.

Semblava no haver forma d'escapar d'això, així que, ell va acceptar-ho amb tot l'honor que podia exhibir.

-Excel·lent. Sé que puc confiar en tu, Ula. Fora del registre, espero que mantinguis un ull de linx sobre dels Jedi, és clar. La Satele Shan diu que no prendrà una acció oficial, però no confio en ella. Coneixes als grans jugadors, no? Si veus a cap d'ells, m'ho fas saber.

L'Ula va assentir.

-Ho faré, senyor.

-I si hi ha alguna base sòlida per al que aclamen els Hutts, informa immediatament. Tindré una flota a l'espera d'ordres per oferir al món protecció contra l'Imperi.

-Sí, senyor. -Com qualsevol amb taules polítiques, l'Ula sabia que «protecció» era una cosa que molts mons simplement no volien, per por que els anomenats protectors saquegessin els seus recursos naturals i talents. També, la mera presència d'un creuer de la República, deixar només a un Jedi, segurament atrauria la còlera dels Sith, que podien ser fins i tot pitjors-. Què, si no és res?

-Llavors no perdem res, i tu véns a mantenir el teu ascens. -L'Stantorrs es va aixecar i va alçar la seva mà-. T'estic ascendint a assistent sènior, d'efecte immediat, i designant-te com un enviat en acció al Càrtel Bareesh. Enhorabona, Ula.

L'Ula va agitar la mà del Comandant Suprem però amb prou feines es va adonar de l'encaixada de soldat dels forts dits durs. Paralitzat de cap a peus, amb prou feines podia acceptar el que acabava de passar. El millor que podia fer era esbrinar alguna forma d'aprofitar-se'n.

Mentre els seus actuals companys s'empenyien per donar-li l'enhorabona, es va adonar que això el posava en una posició ideal per assegurar-se que la República no guanyava l'oferta dels hutts. Podria treure-li importància a qualsevol informació que descobrís; fins i tot interferir activament en la subhasta, si arribava a això. El que fos que els hutts tenien, la República no hi tindria accés.

I després hi havia la flota de la República que esperava els resultats de la seva investigació. Si podia enviar-los a una missió infructuosa cap a un sector buit de la galàxia, podria ajudar a l'Imperi d'una dotzena de formes tangibles. Que el Comandant Suprem de les forces militars de la República i part del senat fossin absorbits al desenvolupament d'aquest drama també era útil. El que havia començat com una curiositat menor podia acabar jugant un paper decisiu en el conflicte, si anava amb compte.

-Quan vol que marxi, senyor?

-D'immediat. El teu servei de seguretat t'està esperant.

-Gràcies, senyor.

L'Ula es va empassar el seu nerviosisme, va fer els seus comiats, i va sortir de l'habitació.

* * *

No va arribar molt lluny. Al vestíbul fora de la suite d'oficines del Comandant Suprem, un esquadró de sis soldats l'esperava. Portaven elegants vestits d'uniforme i el van saludar veient-lo.

-Sergent Robann Potannin -es va presentar el soldat líder-. Som la seva escorta, enviat Vii.

En Potannin era bru i musculat, i encara que era tan alt com l'Ula, sobresortia com des d'una gran alçada.

-Gràcies. Sergent Potannin. Estaré agraït per la seva protecció a Hutta. Quin és l'acord? Hem de trobar-nos a l'espaiport apropiat quan la llançadora estigui preparada?

-La llançadora surt en una hora, senyor.

-Llavors serà millor que em posi en moviment, no?

Ell es va moure pel passadís, i l'esquadró es va col·locar en formació al seu voltant. Quan ell s'aturava, i ells s'aturaven, també.

-On aneu? -li va preguntar a Potannin.

-A escortar-lo als Subministraments Diplomàtics, senyor.

-No és allà on vaig. Necessito arribar al meu apartament per preparar la maleta, i estic segur que puc fer-ho sol.

-Negatiu, senyor. Totes les necessitats de fora del món són proveïdes pels Subministraments Diplomàtics.

-Però la meva roba...

-No és necessària, senyor. La vestimenta cerimonial està sent confeccionada a la seva mida mentre parlem.

L'Ula mai havia vist aquest costat de l'administració de la República en marxa. Era sorprenent, i irritantment, eficient.

-Tinc un voorpak de mascota -va dir ell, improvisant salvatgement-. Si el deixo sol, morirà.

-No té de què preocupar-se, senyor. Proveeixin-nos una clau i faré que en tinguin cura.

-No, no. No és necessari. -L'Ula va passar una mà pel seu pèl.

Tant fer la maleta com la seva mascota imaginària eren cobertures per a la seva intenció real. Volia enviar un missatge des del seu apartament als seus mestres Imperials, informant-los del desenvolupament sobtat. D'una altra forma es preocuparien pel seu silenci.

Afortunadament, s'havia preparat per a cada contingència.

Traient el seu comunicador de la seva butxaca, va dir:

-Trucaré a una veïna. Ella tindrà cura d'ell. Dóna'm un moment.

Ell va caminar una curta distància des de Potannin i va realitzar una trucada ràpida. La veïna era imaginària, també, però el nombre era real. Portava a un servei de missatges automàtics que era comprovat regularment per la xarxa d'agents d'Observador Tres a Coruscant. Després del to, va gravar el seu nom i va demanar dos plats d'un menú inexistent. El nom del primer plat contenia nou síl·labes, el segon tretze, i aquells números permetien que el missatge real de l'Ula fora desxifrat d'un conjunt de frases que cada operatiu Imperial coneixia de cor: havia experimentat una interrupció no planejada i restabliria contacte tan aviat com li fos possible.

Almenys via contestador de veu el seu missatge abreujat arribaria. Qui sap quan trobaria una oportunitat per enviar un altre?

Aquest pensament va disparar una nova onada d'inquietud. Ja era prou dolent estar en el punt de mira, però ser tallat completament de la seva cadena de comandaments era encara pitjor. Podia sentir que les seves mans començant a tremolar, i per ocultar-ho les va ficar amb el seu comunicador a les butxaques.

-Està bé -va dir ell, tornant-se cap a l'atent sergent Potannin i lluint el somriure més brillant que pogués treure-. Sóc tot vostre.

Suaument es van col·locar en formació al seu voltant, van marxar amb ell perquè fos equipat per al seu nou rol.

 Següent