Viatge a la foscor (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La Tenel Ka avançava pel carener de la teulada, molt empinat, de l'arsenal del palau, corrent amb lleugeresa i amb equilibri perfecte. L'ampli pati interior s'estenia als seus peus, i des d'aquell punt elevat veia clarament la porta occidental. Hi havia diversos guàrdies a cada costat del pòrtic, per on només passaven els membres de la família reial. El seu pare havia de tornar d'aquí a poc, i una viva premonició li havia impulsat a fer guàrdia pel seu compte.

Va cobrar velocitat en aproximar-se al final de la teulada, i es va llançar a l'aire. Salvant el buit de tres metres sense recolzar-se en els seus poders de Jedi, va aterrar ajupida sobre la teulada més baixa i menys empinada de les cuines de palau.

Mentre corria cap a la vora oest de la teulada, va recórrer amb la vista els jardins i els recintes que s'estenien més avall. Alguns guàrdies recorrien les muralles exteriors del palau, muntant guàrdia davant les amenaces a la família reial; però de tant en tant donaven mostres d'oblidar-se de quants membres de la reialesa havien caigut a les mans dels de casa. A part del laberint del jardí, els millors llocs per muntar una emboscada es trobaven en l'ala de les cuines.

A més, la seva situació era convenient, contigua a la muralla occidental.

El so penetrant de les banyes duggle va fendir l'aire, anunciant l'arribada del príncep Isolder. La Tenel Ka es va ajupir i es va acostar sigil·losament a la vora de la teulada.

Davant d'una taula llarga de fusta hi havia diversos cuiners ocupats a convertir una petita muntanya d'aus de caça en el plat principal del banquet de la nit. Els cops regulars dels ganivets de carnisser servien de contrapunt a la xerrada dels nois joves que desplomaven les aus. Més enllà d'aquesta escena de matança domèstica s'estenia l'hort de plantes aromàtiques. Dos homes amb túniques hapanes soltes recollien herbes amargues per preparar l'amanida. Els dos portaven caputxes per protegir-se la pell del sol brillant de la tarda. Altres criats s'ocupaven de diverses tasques: recollir baies per preparar pastissos, implicar cubs fumejants de nata des de la lleteria, segar raïms de fruits secs.

Els freds ulls grisos de la Tenel Ka van recórrer ràpidament els jardins i els edificis annexos, a la recerca de qualsevol cosa que donés la impressió d'estar fora de lloc. Tot semblava en ordre. Va veure que un dels homes de més edat pujava les escales que conduïen a la blizera, un gabial gran on s'animava a entrar i a niar a les aus bliz, petites i rodanxones. Els seus ous minúsculs, de closca rosada, eren un plat exquisit per als hapans, i no hi havia dubte que figurarien al menú de la nit. L'ancià pujava a poc a poc, recolzant-se amb una mà a la barana i subjectant amb l'altra una cistella per a ous.

Una cistella per a ous molt gran.

La guerrera Jedi va arrencar de la teulada una teula plana de pedra i es va aixecar. Llavors van succeir tres coses en ràpida successió.

La porta occidental es va obrir per donar pas a l'Isolder. L'«ancià» va treure de la gran cistella una pistola làser i va apuntar al príncep. La Tenel Ka va llançar cap a l'assassí la teula, que va sortir girant sobre si mateixa.

No hi havia perdut la punteria, i la teula va donar en el braç que subjectava l'arma, amb una força que va desplaçar l'assassí i el va fer caure per les escales. El tret es va perdre pels horts, fent caure fruites daurades i espantant les aus, que van tirar a volar entre esgarips.

Els guàrdies del palau van caure sobre l'assassí abans que aquest hagués arribat a la base de les escales. Ubris, una imponent dona guerrera que havia estat amb el príncep des d'abans de néixer la Tenel Ka, va fer aixecar l'assassí i li va arrencar la caputxa.

Al pati es va fer el silenci. L'assassina era una dona jove, i el seu rostre resultava familiar a tots.

La Tenel Ka va baixar per una espatllera i va córrer cap a la dona desafiant. Es va aturar a alguns passos i va contemplar una cara molt semblant a la d'ella.

-Salutacions, cosina -Va dir tranquil·lament-. La tia Chelik ha de desitjar el tron ​​desesperadament, si està disposada a sacrificar la seva pròpia filla per aconseguir-ho.

Es va tornar cap a la guàrdia sense esperar resposta i va fer un gest afirmatiu amb el cap. L'Ubris es va dur a la traïdora.

La Tenel Ka va respirar fondo, ja que comprenia la sentència que esperava a la seva parent consanguínia. Un atemptat contra un membre de la família reial es castigava amb la mort, però en els últims temps aquella llei havia resultat tenir massa poc poder dissuasori. En aquest pas, els patis de la presó no trigarien a rivalitzar amb les cuines de palau com a escorxadors legals!

Es va apartar d'allà i va anar a saludar el seu pare. El príncep estava al costat de la part interior de la muralla occidental, escoltant la descripció que li feia el seu guàrdia de corps del recent perill. Era un home alt, amb físic disciplinat de lluitador. Portava recollits amb senzillesa en una sola trena gruixuda els cabells de color daurat pàl·lid, que li servien de marc a un rostre excepcionalment bell, fins i tot més per l'habitual a Hapes. A pocs passos de distància no semblava molt més gran que en Ganner Rhysode. Només les fines arrugues al voltant dels seus ulls i el cansament que s'apreciava en aquests donava a entendre el pes dels seus anys.

Va dirigir a la Tenel Ka una mirada que era d'orgull i ombrívola al mateix temps.

-Princesa, em diuen que et dec la vida. Pensament clar, acció ràpida... qualitats essencials per a una governant.

La Tenel Ka va contenir un sospir i va oferir una galta al petó del seu pare.

-Benvingut a casa. El viatge ha estat profitós?

-Vine amb mi, i t'ho explicaré pel camí -li va dir, dirigint-li un somriure-. Però, si us plau, no per les teulades!

Van deixar la zona de la cuina i es van encaminar als jardins interiors, més protegits. Tot i allà, la Tenel Ka es mantenia alerta, buscant senyals de moviment entre els arbres i en els racons, comparant la longitud i la forma de les ombres amb la dels objectes que les llançaven.

-Ja sabràs, per descomptat, que la teva mare ha obert Hapes als refugiats -Va començar a dir el príncep Isolder.

A la Tenel Ka se li va enfosquir la cara de consternació en percebre el to de veu formal i distant del seu pare. Ja feia força temps que les relacions entre els seus pares estaven tenses.

-Els desplaçats per la guerra necessiten un refugi -Va observar ella.

-No ho discuteixo. Però la decisió de la reina mare garanteix que haurem de fer front als invasors. Jo he passat una bona part de l'any passat buscant i estudiant tota la informació que hem pogut recollir. Com millor entenguem en aquests yuuzhan vong, més probabilitats de supervivència tindrem.

La Jedi va tenir a la punta de la llengua la rèplica que ella sabia dels invasors molt més del que volia saber.

-Tu vas passar algun temps entre ells -Va prosseguir el seu pare-. Explica'm de què et vas assabentar.

A la ment de la Tenel Ka van acudir successivament diverses imatges lúgubres, escenes dels dies terribles de captiveri a la mónnau yuuzhan vong, de la batalla següent, del patiment d'haver de deixar enrere al jove a qui ella havia estimat des de la seva infància. Què podia dir al seu pare de tot allò?

-Estan lliurats a la seva religió -Va dir per fi.

Ell va fer que sí amb el cap.

-He llegit l'informe sobre l'Elan, la sacerdotessa traïdora. Els yuuzhan vong veneren especialment a dos déus: Yun-Harla, la deessa Mentidera, i Yun-Yammka, l'Aniquilador. Heus aquí les passions de l'enemic: l'engany i el combat.

-Vam parlar amb dos yuuzhan vong per mitjà dels seus víllips -li va comptar la Tenel Ka-. Un d'ells va parlar d'aquesta Yun-Harla. La Jaina va posar a la nau robada el nom de la Mentidera, intentant-lo molestar i distreure'ls. Ho va aconseguir.

-Pel que sé dels yuuzhan vong, una cosa així la considerarien una blasfèmia -Coincidí l'Isolder.

La Tenel Ka es va inclinar cap endavant amb una mirada intensa als ulls grisos.

-Què signifiquen per a ells els germans bessons? -Va preguntar.

L'Isolder va reflexionar.

-A jutjar per la informació disponible, els naixements de bessons són poc freqüents entre els yuuzhan vong. Recordo que se citen tres casos. Cada un d'ells es va considerar presagi d'algun esdeveniment important. I en cada un dels casos, un dels bessons va matar a l'altre com a preludi d'un destí gloriós.

La Tenel Ka fer que sí amb el cap, pensativa.

-I si un dels bessons mor d'una altra manera?

-No ho sé. Sembla probable que al supervivent el seguirien considerant un personatge important. Per què ho preguntes?

-En Jacen Solo ha mort -Va dir ella sense rodejos-, i els yuuzhan vong saben que té una germana bessona.

-Ja veig -Va dir l'Isolder, dedicant-li una mirada de solidaritat.

-Dit sigui amb respecte, em sembla que no ho veus. Temo per la seguretat de la Jaina, sí; però els yuuzhan vong poden fer alguna cosa pitjor que matar. La Tahiri, l'amiga de l'Ànakin Solo, va ser capturada a Yavin IV, i la van posar en mans dels cuidadors. Li van omplir el cos de cicatrius i li van implantar records a la ment, intentant convertir-la en alguna cosa semblant a ells.

-Però la Jaina no està en el seu poder.

-Directament, no. Però si els yuuzhan vong consideren que és el personatge principal d'algun esdeveniment important, poden crear una situació tal que l'obligui a exercir aquest paper. És una altra manera de manipular la seva forma.

L'Isolder li va donar un copet d'ànim a l'espatlla.

-La Jaina és una jove de caràcter fort i plena de recursos.

-Cert -Va assentir la Tenel Ka-; però em preocupa el camí que està prenent. En arrogar-se una afinitat amb la seva deessa Mentidera, els ha plantejat un desafiament que ells no poden rebutjar. I, en assumir aquest paper, ja ha començat a assimilar les expectatives dels yuuzhan vong. No m'agrada considerar quin pot ser el «destí gloriós» de la Jaina, tal com ho definirien aquests invasors, i la resposta de la Jaina davant d'ells.

-És això tan diferent del que hem de fer tots? Ningú neix lliure de la càrrega de les expectatives.

Ella el va interrompre aixecant la mà amb gest viu.

-Si el que pretens és animar-me a aspirar al tron ​​de Hapes, bé et pots estalviar el teu temps i el meu.

El seu pare va guardar silenci durant uns moments.

-Has vist a la teva mare des del teu retorn?

-I tant!

-Llavors, hauràs vist la veritat: si tu no ocupes el tron, l'haurà d'ocupar un altre.

La Tenel Ka va començar a passejar-se d'un costat a un altre, buscant alguna rèplica. Però l'espectre de la reina mare Chelik era massa creïble. La dona era neboda de la Ta'a Chume, i legítima hereva. Condemnaria de seguida l'atemptat de la seva filla contra la vida de l'Isolder, i ningú podria demostrar la seva intervenció. Però la Tenel Ka ho sabria, naturalment, com també ho sabria la seva mare malalta.

No era d'estranyar que Hapes tingués aquells antecedents de desconfiança cap als dotats de poders Jedi! Les reines mares en el tron ​​sobrevivien gràcies a la seva capacitat per dissimular i manipular. No apreciaven als que eren capaços de veure el que hi havia darrere de les seves intrigues i de percebre els caràcters ambiciosos que s'ocultaven doblement rere dels seus vels escarlata i els seus rostres bells.

La Tenel Ka no es feia moltes il·lusions amb la família. La Chelik no era la pitjor de les possibles successores de la Ta'a Chume. L'Alyssia, la germana menor de la Chelik, era més tortuosa encara. L'Alyssia era massa astuta per realitzar obertament un atemptat contra el príncep Isolder. Era més probable que hagués manipulat arterosament a la filla de la Chelik perquè actués en nom de la seva mare. La noia sofriria la pena de mort per aquest crim, i la pèrdua d'una hereva afeblia les aspiracions al tron ​​de la Chelik.

Així era la família reial, la seva cort, fins i tot la cultura hapana. La Tenel Ka no era capaç de concebre una vida definida per aquells valors. Canviaria de manera ella també, com la Jaina, d'acord amb les expectatives dels seus enemics?

-Consideraràs, almenys, la possibilitat? -Va insistir l'Isolder.

La Tenel Ka es va passar la mà pels cabells daurats vermellosos, que portava, com sempre, amb les trenes d'una combatent dathomiriana.

-Jo no sóc governant; sóc guerrera.

-I qui millor que una guerrera per governar en temps de guerra? També la teva àvia t'haurà animat a seguir aquest camí, sens dubte.

-No l'he vist molt -Va dir ella. No se li havia passat per alt que, des que va arribar, la Ta'a Chume havia prestat més atenció a la Jaina que a la seva pròpia hereva real. En aquella observació no hi havia gelosia, però sí que hi havia molta inquietud. Encara que la Jaina no era ximple, no tenia manera de saber quina era la veritat de l'anciana.

Se li va acudir un pensament terrible. Era possible que la veritable amenaça contra el tron ​​hapanià no procedís de les branques de la família, sinó de la seva arrel mateixa. A Ni'Korish, la reina mare que havia precedit la Ta'a Chume, se la recordava pel seu odi virulent als Jedi. Però era possible que la Ta'a Chume comprengués les possibilitats que li oferia tenir com a aliada a una Jedi fosca, i que aspirés a dur la Jaina per aquell camí per als seus propis fins. Tenint al seu costat a la néta d'en Darth Vader, la Ta'a Chume podria enderrocar fàcilment les diverses intrigues i recuperar el seu tron. Una dona capaç d'ordenar la mort de la promesa del seu fill gran, i potser d'aquest mateix, era capaç de qualsevol cosa.

-Sembles preocupada -Va observar el príncep-. Va tot bé amb la Ta'a Chume?

-Ella està com sempre.

-Ja veig -Va dir a poc a poc l'Isolder-. Llavors, diria que hi ha molt de què preocupar-se.

La Tenel Ka va assentir tristament amb el cap. Pare i filla estaven plenament d'acord per primera vegada.

* * *

El saló de banquets del palau reial lluïa amb la llum de les espelmes, anacronisme encantador que semblava que els diplomàtics hapans acceptaven amb facilitat. En aquell món hi havia moltes coses que recordaven a la Jaina les històries que explicava la seva mare d'Alderaan: la tradició, la formalitat, la importància que es donava a la bellesa, a l'art i a la cultura; la sensació d'haver tornat a una recreació vital i vibrant de temps passats.

Els músics, instal·lats en nínxols, tocaven música suau amb instruments que la Jaina només havia vist en els llibres. Les flors fresques omplien la sala d'un aroma que es pujava al cap, i els criats es movien amb eficàcia silenciosa per retirar plats i omplir copes.

L'ocupació de criats humans la desconcertava; però en aquell palau no es trobava ni un sol androide. I el menjar tampoc tenia aquest sabor insípid i homogeni que sortia de les unitats sintetitzadores. Com que aquell era un sopar diplomàtic i en Jag Fel era fill d'un baró imperial, l'havien convidat. Estava assegut davant seu, resplendent amb el seu uniforme negre de gala. En conjunt, l'experiència li podria haver resultat agradable si s'hagués trobat amb millor estat d'ànim... i si hagués portat posat un vestit més còmode.

Va tirar de les puntetes que l'envoltaven la cintura, i quan va aixecar la vista va veure que en Jag Fel l'estava observant.

-Estaria més a gust amb un vestit de vol -Va dir ella, compungida.

-Sens dubte; però tens un aspecte encantador, en tot cas.

Era una frase educada, una resposta esperada. A la Jaina li havien dirigit compliments similars en cent actes diplomàtics. Però mai li havien fet cremar les galtes com llavors; una reacció que la seva formació de Jedi no semblava ser capaç de mitigar.

Es va tornar pausadament per contemplar el primer ball. El príncep Isolder dirigia a la seva filla pels passos complicats. La Tenel Ka ballava de la mateixa manera que lluitava, amb gràcia singular i amb concentració ardent i absoluta.

-Em pregunto què li passaria a un home que li trepitgés els peus -Va reflexionar en Jag en veu alta.

La Jaina li va dirigir una mirada sobresaltada, i va observar la seva lleu ganyota burleta.

-Tenen els seus caps dissecats a la paret de la sala de trofeus -Va dir ella amb serietat humorística.

Un somriure va sorgir lentament a la cara d'ell, i la Jaina va estar a punt de sortir-se-li el cor d'un salt del seu vestit escotat. Va mirar la pista. Altres parelles se sumaven al ball. Seguint un impuls sobtat, va assenyalar amb el cap la multitud creixent i va dir:

-Han creat una distracció. Probablement podríem escapolir-nos per anar a buscar aquests trofeus.

En Jag es va aixecar i li va dirigir una reverència formal.

-Em permet l'honor de compartir amb mi una maniobra evasiva?

Ella, rient a sota veu, va agafar la mà que li oferia. Es van barrejar amb la multitud que ballava i van anar dirigint-se cap a la porta.

Van sortir al passadís agafats de la mà, amb somriures de nens entremaliats. Aquella era una nova faceta del pilot jove i ombrívol, una faceta que intrigava a la Jaina. A jutjar per l'expressió en el rostre d'en Jag i per la sensació de sorpresa que li arribava a ella per mitjà de la Força, aquell moment juganer també era nou per a ell.

Es va obrir una de les portes de panells i va sortir del saló de banquets al passadís una figura esvelta vestida de vermell.

-Jaina. Havia estat esperant l'oportunitat de parlar amb tu.

El moment desenfadat va desaparèixer. En Jag va saludar l'antiga reina amb una reverència formal i precisa i es va disculpar. Es va acomiadar de la Jaina amb una inclinació de cap, i després va tornar a perdre's entre la multitud dels convidats. La Ta'a Chume va conduir-la a un rebedor petit que estava a l'altre costat del passadís. Cap de les dues dones va dir una paraula fins que es van haver assegut.

-T'estàs divertint? -li va preguntar la Ta'a Chume.

-Crec que estava a punt de començar.

Els ulls de la reina van adquirir una lluentor de curiositat, però ella no va fer cap comentari sobre aquella resposta.

-La Teneniel Djo havia d'obrir el ball, però no ha assistit. Saps per què?

La Jaina va negar amb el cap.

-La seva salut no li ho ha permès. Estava esperant un segon fill, una hereva al tron ​​de Hapes, o almenys un fill que podria trobar a una dona adequada. Va arribar llavors l'atac a Fondor i la destrucció de la flota hapana. La Teneniel Djo no és exactament una Jedi però és el que crec que vosaltres dieu «sensible a la Força».

-Així és -Va confirmar la Jaina.

-Va sentir la destrucció de la flota, la mort dels nostres pilots. No va poder suportar tanta impressió. El nen va néixer prematur i mort. La Teneniel Djo no s'ha arribat a recuperar plenament d'allò.

El desdeny de la veu de la Ta'a Chume va posar a la Jaina a la defensiva.

-És possible sentir dolor veritable a través de la Força, i viure emocions fortes. Una de les coses que aprèn a fer el Jedi és a protegir-se del bombardeig constant. La sensibilitat de la Teneniel Djo era més forta que els seus escuts. Això no vol dir que ella fos feble.

-Sigui com sigui, a mi no m'interessa la filosofia, sinó el govern. L'esposa del meu fill no és capaç d'assistir a un sopar diplomàtic, ni molt menys de portar a la guerra a tot el Consorci. L'Isolder no és ximple, ni tampoc defuig el seu deure. Ha arribat el moment que es divorciï de la Teneniel Djo i que es busqui una nova esposa, que sigui capaç de governar en temps de guerra.

La Jaina va observar amb desconfiança a la dona gran.

-No sé si entenc bé per què m'està explicant aquestes coses.

-Tu estàs en situació d'entendre aquestes coses tan complexes. La teva mare va ser governant, una mena de reina, durant molts anys. Digues, què era el primer en la teva família?

-Ella portava un equilibri millor del que haurien pogut aconseguir la majoria de les persones -Va dir la Jaina breument-. El meu pare no es queixa. No gaire.

-Una resposta molt pragmàtica -Va dir la Ta'a Chume amb aprovació-. Veig que no creus en els mites sobre el matrimoni. No és en absolut com intenten presentar-lo els poetes, sinó que és, més aviat, una aliança pràctica, mútuament beneficiosa, que es contrau quan resulta pràctic i que s'abandona quan deixa de tenir valor.

La Jaina va començar a entendre cap a on apuntava la Ta'a Chume.

-Està considerant a la meva mare per al lloc de la Teneniel Djo, i vols que jo faci d'intermediària. Amb tot el respecte, majestat, bé pot llençar aquesta idea per la borda amb la resta de les escombraries.

La reina va arquejar les celles.

-Sempre ets tan directa?

La Jaina va arronsar, d'espatlles.

-Així s'estalvia temps. Qui sap quant de temps podríem haver passat donant voltes al voltant d'aquest punt, d'una altra manera?

-Potser sigui així. Llavors, parlem de coses més agradables. El fill del baró Fel sembla un jove prometedor.

-És un pilot excel·lent.

-També ho ets tu. Però, si vols ser una líder eficaç, hauràs de conèixer als homes prou per poder prendre'ls bé tota la mesura -Va fer una pausa per somriure amargament-. No esperis massa.

-Ho tindré en compte -Va dir la Jaina, posant-se dempeus.

La reina la va veure partir, i després va tornar la vista cap a un biombo pintat.

-Què et sembla? -Va dir en veu alta.

Un home jove, vestit per a la festa, va entrar a la sala.

-Crec que m'he perdut alguna cosa -Va observar en Trisdin-. Si no sabés que no és així, creuria que estaves empenyent la teva protegida cap a aquest aspirant a noble que no sap anar a la moda.

La Ta'a Chume va fer una mirada maliciosa al seu favorit.

-Els modals formals del coronel Fel resulten adequats per a la vida i les convencions cortesanes, i el seu historial militar és molt impressionant. És sincer, ben plantat i idealista... molt semblant a com era el príncep Isolder a la seva edat.

La dona va somriure com un gat manka de caça.

-La Jaina Solo no entén bé el seu propi poder i el seu atractiu personal -Va seguir dient-. Haurà de descobrir-lo abans de poder-lo utilitzar.

-Ah! -Va dir ell a poc a poc-. És poc probable que una noia poc adobada abordi una tasca tan imponent com la d'un príncep casat, sobretot tractant-se d'un home que va pretendre a la seva mare, i que és pare d'una de les seves amigues.

-A la Jaina li falta molt per complir els meus propòsits, de moment. És possible que aquest Jag Fel pugui ajudar. I tu, considera't lliure d'aportar el teu propi esforç a la causa -Va afegir la Ta'a Chume, dirigint al seu favorit un somriure fred.

En Trisdin aclucà els ulls davant la manera tan despreocupada i a la lleugera en què ella oferia els seus serveis.

-El gust serà meu -Va accedir, no sense malícia.

La Ta'a Chume li va dedicar una mirada en la qual manifestava que l'entenia però no ofenia.

-Cautiva a la noia -li va indicar-. Ofereix-li una espatlla d'amic quan el seu ben plantat i jove pilot trobi la seva fi, desgraciat, però inevitable.

En Trisdin la va veure marxar. Pensava fer tot el que li havia demanat la Ta'a Chume (en realitat, a penes li quedava una altra opció); però no podia menys de preguntar-se quin hauria de ser el seu propi «fi inevitable».

I coneixent a la Ta'a Chume com la coneixia, en Trisdin sospitava que el príncep Isolder seria el següent qui li oferiria consol.

 Següent