Aliança Letal (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

Les posicions de canons tri-làser del Foc d'Auriga estaven a babord i a estribord, just davant de la seva hiperconducció. Estaven en un angle lleugerament cap a fora perquè poguessin cobrir cada polzada de la nau i s'accedia a ells per dos túnels estrets que feien olor de greix.

La Larin havia pres la torreta de babord i es va acomodar al seient de cuir esquerdat amb familiaritat. El guant prostètic de la seva mà esquerra era just el suficient per embolicar l'agafada manual dels canons, mentre que la seva mà dreta manejava els delicats moviments requerits per apuntar i disparar. El mateix canó es manejava suaument, balancejant-se lliurement al seu cabal com acabat de sortir de la fàbrica.

No era la primera vegada que s'adonava del desacord entre l'aparença del Foc d'Auriga i la seva capacitat. Una altra preocupació era la seva instal·lació compacta de raig tractor, encastada darrere d'una escotilla a la gran panxa de la nau. Era una característica salvatgement inusual per a una nau d'aquesta mida. Tenia curiositat per saber si sovint era útil en el transcurs del treball normal d'en Jet, però realment no pensava que en Jet admetria res. De moment, el flaix i el tust dels canons era tot el que li preocupava.

Una ràpida depressió del gallet i una xarxa de retorçats hexes es va esvair en una bola de gasos.

-Això és tan fàcil com disparar llangardaixos coixos a Kiffex -va dir a Shigar sobre el seu comunicador acoblat al cap.

-Vigila aquest trio que ve de dalt -va ser tot el que ell va dir.

La Larin va balancejar el tri-làser i els va fer explotar en àtoms.

-No et preocupis per la Gran Mestra -li va dir.- La trobarem.

Ell havia estat enfonsat des que el Corèllia havia detonat, disparant als hexes amb una velocitat letal i precisa. Dos terços de les beines d'escapament del creuer havien estat justificades, però la Mestra Satele no estava en cap d'elles. En Shigar havia intentat comunicar-se per tots els canals, però l'espectre electromagnètic era un desastre. El que no estava sent atacat pel forat negre, els Imperials, o la xerrada en pànic, era ple d'hexes grinyolant. Era tot el que el nou comandant de la República podia fer, coordinar les naus més grans perquè recollissin amb seguretat les beines de fugida sense recollir també als hexes accidentalment.

-Mort davant -va dir en Jet des de la cabina de comandaments. Una beina de fugida havia topat amb dos hexes que estaven en procés de tallar a través del fi casc de la beina. El Foc d'Auriga es va balancejar per ajudar.

-Un a cada un, Hetchkee -va dir la Larin mentre el raig tractor es torçava invisible cap als droides hexagonals-. El favoritisme està molt mal vist aquí darrere.

Ella es preguntava si l'antic guàrdia de seguretat sabia que estava fent broma. Un hexe va rodar cap a babord, perquè Shigar li disparés, mentre que l'altre, després d'una lluita estesa, es retorçava cap a la vista de la Larin. Llavors era qüestió de l'Ula donar als ocupants en pànic de la beina les coordenades per al punt de trobada.

-Romaneu al canal que hem netejat -els hi va dir-. No prengueu dreceres.

-Va ser horrible -va balbucejar un jove guarda marina a l'altre extrem de la línia-. Tot d'una hi havia tants d'ells, i es movien tan ràpid...

-Esteu fora de perill ara. Només manteniu-vos en el canal i feu el que us digui la Capitana Pipalidi.

-Sí, sí... i gràcies. Uns segons més, i ja estaríem en el forat amb seguretat.

La beina va accelerar els seus retropropulsors i es va dirigir a la direcció correcta. La Larin esperava que els seus ocupants estiguessin bé ara. Diversos havien estat rescatats i llavors havia entrat en conflicte amb els hexes de nou, a través o de la mala sort o del pobre judici. Un es va aturar a rescatar una altra beina en perill, només per ser sobrepassada pels hexes que s'ocultaven dins. El Foc d'Auriga havia anat massa lluny per ajudar-los, però els crits havien arribat fins a ells.

La Capitana Pipalidi, l'anx al càrrec del Commenor i per defecte el que quedava de la flota, tenia un difícil treball davant d'ella, distribuint els supervivents traumatitzats a través de les vuit naus restants a la seva disposició. La Larin no l'envejava per aquest treball en absolut, amb les comunicacions de llarg abast revoltes i res més gran que un creuer lleuger d'assalt per omplir el buit del Corèllia. Però almenys havien après la lliçó: els hexes no havien de semblar massa individualment, però eren durs, i en grans nombres s'havien de prendre molt seriosament amb seguretat.

-Hi ha una altra beina a l'altre costat de la xarxa de davant -va dir en Jet.- Creus que pots portar-nos a través d'ella?

La Larin va donar un cop d'ull per la mira. La xarxa era una de les més denses que havien vist de lluny, amb centenars d'hexes enllaçats en una estructura de multimembres vagament reminiscent de cada hex individual, girant lentament contra el fons del planeta de sota. Les extremitats assotaven i espetegaven, llançant hexes als objectius llunyans i alçant reemplaçaments del núvol de runa del seu voltant. La beina que en Jet havia albirat estava anant a la deriva darrere el cos principal, els seus retros danyats. La llum de l'interior centellejava ràpidament encesa i apagada, lletrejant una trucada d'ajuda en el codi de parpelleigs dels Mon Calamari.

-Fàcilment -va dir la Larin, sabent que res faria a Shigar més feliç que matar més hexes. Excepte, és clar, trobar a la Gran Mestra.

-Veus aquestes concentracions prop del centre? -va dir en Shigar-. Aquest és el millor lloc per colpejar. Treu-los fora i l'estructura es farà miques a si mateixa.

-Afirmatiu. -La Larin va flexionar les mans, la real i la prostètica, al voltant de les preses del canó, preparada per a l'acció.

-Llançaments -va dir l'Ula mentre la nau rugia cap endavant.

La Larin va mirar a la telemetria just el suficient per tenir una ullada ràpida de l'ampli camp de batalla. Estava dominat per diversos camps de runa superposats en baixa òrbita sobre Sebaddon, el major d'ells centrat en on el Corèllia s'havia destruït. El segment «segur» de la flota de la República i diverses dotzenes de beines d'escapament estaven ara ben lliures de perill, reagrupant-se prop de la lluna rocosa del planeta. La flota Imperial estava en procés de dividir-se en dues, mentre les naus no infectades copiaven la tàctica de retirada de les de la República. Dos esquadrons de caces Imperials estaven deshabilitant els motors de diversos navilis, perquè no poguessin escampar la seva infecció envestint o detonant-se a prop. La Larin aprovava la tàctica. Hauria d'haver-la suggerit ella mateixa si no semblessin intentar apuntar a l'Imperi les naus infectades de la República.

Els caces de la República s'eixamenaven al voltant de la secció no infectada de la flota, mantenint als hexes a ratlla. Desafiant la gravetat i la distància, alguns realment van aconseguir arribar tan lluny. Si només un portava un niu, la infecció s'arrelaria de nou.

La seva ment va captar aquest pensament; i per un instant va estar de tornada a Hutta, mirant a la fàbrica de droides, i l'espasa Sith estava resplendint com un llampec carmesí passant sobre els seus ulls una vegada i una altra. Els seus dits van caure amb el comunicador a terra de metall i un crit de pànic bullia en la seva gola.

Ella va parpellejar i estava de tornada al present. El crit va perdurar.

Llançaments, havia dit l'Ula. Ella es va centrar en això al seu lloc.

Cinc míssils s'estaven alçant a través de l'atmosfera de Sebaddon, llançats per separat en grups de dos i tres. El primer parell estava dirigit a les forces Imperials. Els altres; estava alleugerida de veure; estaven dirigits a cap part prop del Foc d'Auriga o de la resta de la flota de la República. Semblaven de fet no estar dirigits a cap lloc en absolut.

Els possibles motius de la Lema Xandret i els seus seguidors, van marxar de la ment de la Larin mentre el Foc d'Auriga es va acostar a l'abast de l'aglomeració gegant d'hexes. Ella va fer com Shigar li havia suggerit, posant raig rere raig cap al grup intern més proper. Això va tenir un efecte satisfactori, al principi. Els escuts-mirall combinats dels hexes aviat van ser sobrecarregats, i el grup va començar a semblar decididament esparracat, com una lluna crivellada de cràters a la vora del col·lapse. Però llavors, un cop més, els hexes van demostrar la seva habilitat d'adaptar-se davant d'una amenaça.

El grup es va tornar a unir ell mateix en un tub curt i gruixut, amb un extrem pla apuntant al Foc d'Auriga. La Larin va disparar al tub com una qüestió de rutina, i els miralls-escut van resplendir, captant el raig del làser i canalitzant-lo al llarg del centre del tub. El raig va rebotar cap enrere i endavant, ajuntant-se a altres que disparava darrere d'ells, fins que tot el tub va començar a brillar. Ella va treure el polze que li quedava del gallet just conforme el tub alliberava tota l'energia que contenia en un únic pols poderós, dirigit de nou al Foc d'Auriga.

Malgrat els inusualment poderosos escuts de la nau, l'impacte va ser ensordidor. La Larin va caure enrere en el seu seient amb un braç cobrint els seus ulls. En un breu instant després un segon raig va colpejar la nau, aquest creat pels intents d'en Shigar de destruir l'objectiu. El Foc d'Auriga va fer una tombarella, llavors es va posar dret d'una estirada.

-... Foc! Cesseu el foc! -Estava clamant en Jet.

-Està bé, ho hem enxampat. -La Larin va ajustar el seu auricular-. Què se suposa que fem ara? Posar cares fins que se'n vagin?

-No ho sé -va dir ell-, però no podem rebre un altre cop com aquest. Els nostres escuts han caigut al quaranta per cent.

-Inclina els escuts cap endavant -va dir en Shigar-. Traça una ruta per a la més propera d'aquestes coses tubulars. Quan et digui, posa les subllums al màxim.

-Això és una bogeria! -va dir l'Ula.

-No, sé a on vol arribar. -En Jet va portar la nau al voltant per encarar al tub al qual la Larin havia disparat. Descàrregues brillants encara espurnejaven d'hexe a hexe, corrent en onades amunt i avall de la longitud del tub-. Volen energia? Feliçment els hi donaré energia.

El Foc d'Auriga va saltar endavant com per envestir. Els hexes van disparar ineficaçment a les pantalles davanteres, i els braços d'aglomeració es corbaven per abraçar al seu atacant. Les mans de la Larin estaven sense descans en els controls del canó mentre el tub es tornava ràpidament més gran davant d'ella. Aquesta, es va dir a si mateixa, era una situació on disparar definitivament faria les coses pitjors.

En el seu lloc, ella era part de la bala i el gallet al mateix temps.

El Foc d'Auriga va arribar a l'extrem obert del tub. Era prou ampli perquè la nau cabés dins, un fet pel qual la Larin estava completament agraïda: el lloc dels tri-làsers marcava el punt més ampli de la nau. En el moment en què ella i els seus passatgers van estar completament encapsulats, Shigar va cridar.

-Ara! -i en Jet va connectar les subllums al màxim.

En això li va seguir un horrible moment quan la nau es va torçar per moure's endavant, però tota la força que produïa era xuclada pel teixit dels hexes fermament units rodejant-los. La Larin podia veure l'efecte que tenia en ells horriblement de prop. Els hexes es retorçaven i s'agitaven, i lentament van començar a brillar. Les extremitats de metall brillaven com magnesi cremant en pur oxigen. Els receptacles sensorials negres van explotar i els cossos hexagonals es van contreure. Ella no podia escoltar res, però va imaginar als hexes cridant.

Tornar un raig làser al seu propietari era una cosa. Absorbir tota l'energia requerida per accelerar una nau espacial era una altra molt diferent.

El Foc d'Auriga va sortir per l'altre costat, deixant una cua de blau brillant. El tub d'hexes es va sacsejar i engrossir com si tractés de contenir l'energia que havia absorbit. Una bola tan brillant com un sol es va formar en el seu cor, i la Larin va témer que realment anessin a disparar-los-hi, destruint-los a l'instant.

Però llavors el tub d'hexes es va trencar, conforme la bola no explotava si no es descarregava a través de l'aglomeració al complet. Milers d'hexes van cremar en un instant, escampant-se en el buit del voltant amb una metralla exòtica.

-Yee-Ha! -va cridar la Larin, llavors va afegir més supèrbiament-. No ho fem de nou mai.

L'assetjada beina de fugida i els seus ocupants es van trobar a si mateixos inesperadament fora de perill. Era una tasca simple ara atrapar-la amb el raig tractor i arrossegar-la cap a l'exterior segur del camp de runes, on altres naus cuidarien d'ella.

A mesura que el Foc d'Auriga es girava per buscar una altra beina en perill, Shigar va dir:

-Espereu.

-Què passa? -va preguntar ella, escoltant un to d'urgència en la seva veu.

-És ella. La Mestra Satele m'està cridant.

-No capto cap transmissió -li va dir en Jet.

-No m'està cridant d'aquesta forma. -La Larin va contenir l'alè, sense voler-lo distreure mentre ell es concentrava en el que fos que estigués rebent a través de la Força-. Veus aquell tros del Corèllia per allà, Jet? Dirigeix-te en aquella direcció.

-Ho faré.

El Foc d'Auriga va accelerar per un tros relativament gran del creuer destrossat. El fragment ovalat, retorçat estava aproximadament a cinquanta metres per sota del seu gran eix, i tenia una terminació daurada sota un lateral, revelant que una vegada va ser part del casc. Donava voltes lliurement a través dels hexes, i semblava ser el centre d'un esforç concertat de recollida d'extracció de metall d'un dels extrems.

La Larin es va preparar per a l'ordre de foc. Quan la beina de la Mestra Satele sorgís a la vista, fer-la arribar de forma segura i aclarir ràpidament seria la prioritat.

Llavors:

-No veig cap beina -va dir l'Ula-. Estàs segur que aquest és el punt correcte?

No era la primera vegada que l'antic enviat expressava els seus dubtes sobre les habilitats d'en Shigar. La Larin es preguntava si era part de l'eix del govern de la República que desconfiava dels Jedi i els seus mètodes.

-Estic segur -va dir en Shigar-. No està en una beina. Ha d'estar en un compartiment pressuritzat en aquest fragment.

-Puc preparar un anell d'amarratge -va dir en Jet,- si pots precisar la seva localització.

-No tenim temps -va dir l'Ula-. Hi ha hexes per tota aquesta cosa.

En Shigar va dir:

-Tens vestits de buit, no? Saltaré fins allà.

-Vaig amb tu -va dir la Larin.

-No -va dir ell-. Et necessitaré en el canó, assegurant-te que ningú més puja a bord. Deixa'm, cap enrere, llavors torna a recollir-nos quan sortim. Portaré un vestit de recanvi per a ella.

-I si el seu compartiment no té una escotilla d'aire?

-Llavors pensaré en una altra cosa.

Ella va escoltar-lo enfilar-se pel seu túnel d'accés, enrere en la nau, i es va girar per mirar-lo.

-Estàs segur que això és el correcte? -li va cridar al llarg del túnel, incapaç d'ocultar la intensa preocupació que sentia. La runa estaven plens a vessar d'hexes. Un descuit, i ni ell ni la seva Mestra tornarien.

-Positiu -va dir ell-. Ella és la persona més important de la galàxia. És el meu deure salvar-la.

Llavors se'n va anar, deixant-la sentint-se lleugerament ferida per les seves paraules. A Hutta, no hi havia anat a salvar-la. Si el seu tracte amb la Tassaa Bareesh hagués sortit malament, ella hauria acabat sent dinar de rancor amb certesa. Però per la Mestra Satele, ell es va llançar amb el seu sabre làser balancejant, arriscant la vida i jugant-se-la i sense si més no deixar que la Larin l'ajudés.

Es preguntava si ell pensava que ella havia de frenar-lo.

No pensis així, es va dir a si mateixa. Encara som companys, i això òbviament no anava a acabar tan ràpidament com pensàvem. Hi haurà ocasions, trobarem moltes més oportunitats de lluitar esquena amb esquena.

Ella va balancejar el canó al voltant i va escollir a un hexe que romania amunt a la part posterior de la runa. Aquest era un menys del que s'hauria de preocupar.

* * *

Els vestits de buit del Foc d'Auriga eren models simples, sense armadura, armes incorporades, o jets de maniobra, i amb prou feines cinquanta minuts d'aire en els packs de l'esquena. En Shigar va imaginar que s'usaven normalment per a reparacions ràpides fora de la nau, on podien ser connectats al suport vital principal. En Shigar es va descordar les noves robes que havia improvisat del guarda-roba oficial de l'Ula; túnica marró, pantalons negres, i part superior color sorra, el més proper que va poder aproximar als colors dels Jedi; llavors va agafar el vestit més net de la motxilla i el va ficar ràpidament sobre les seves extremitats desprotegides. Idealment hauria portat un vestit ajustat, com el de la Larin, però no hi havia temps per a aquestes exquisideses. Faria servir la bioretroalimentació per regular la seva temperatura corporal.

Ell va fixar el seu sabre làser a un enganxament al maluc dret del vestit, on podria ser accessible en un instant, i va penjar un vestit de recanvi sobre el ganxo del seu braç esquerre.

-L'escotilla d'aire de proa està llesta i preparada -va dir en Jet sobre l'intercomunicador del vestit.

-Està bé. -En Shigar va comprovar el segellat una última vegada. L'aire feia gust a ranci, però aquest era el menor dels seus problemes-. Acosta't a les restes tot el que puguis.

La seva respiració sonava fort a les orelles conforme la porta interior de l'escotilla d'aire s'obria i ell caminava dins. Mentre l'escotilla d'aire girava, va aprofitar l'oportunitat per centrar-se en si mateix. Ell sabia què esperar. S'havia enfrontat als hexes abans. La seva prioritat, però, era trobar a la Mestra Satele i treure-la tan ràpid com fos possible. No hi havia temps per lluitar o prendre riscos innecessaris. Això només faria que els matessin a tots dos.

-Pot sentir-me, Mestra Satele? -va preguntar pel comunicador del vestit, usant una banda consistent amb l'estàtica d'estrelles distants. Les forces militars normalment evitaven aquest canal, fent-ho perfecte per a transmissions de curt abast que necessitaven ser impenetrables.

-Perfectament bé -va respondre la Mestra Satele, lleument però amb claredat.

-Com està el teu aire?

-Esgotant-se, però encara no és crític.

La porta exterior es va obrir amb una ràfega de boira i en Shigar s'impulsà fora cap al nucli. Per un moment la pura raresa de la seva posició li va colpejar fort. Estava dempeus pràcticament nu al casc de la nau d'un contrabandista, envoltat de droides assassins i naus destrossades, amb la brillant espiral de la galàxia a una banda i els sortidors d'un forat negre a l'altre.

No podia dir si el que sentia era alegria o terror.

Les restes retorçades s'acostaven. El canó de la Larin va resplendir, i un hexe va anar donant voltes. Usant el raig tractor, Hetchkee tirà d'un altre hexe fora del que una vegada havia estat una finestra al casc del Corèllia. Això va crear un punt clar.

En Shigar es va encoratjar per saltar.

-Això és el més a prop que podem arribar -va dir en Jet.- No fallis.

Amb un cop explosiu dels seus músculs, en Shigar va atrapar el buit. Per un moment el cel es va girar sobre ell; el planeta va sorgir a la vista des de darrere del Foc d'Auriga, embutllofat amb cúpules de magma; i llavors va colpejar les restes de forma sòlida, amb els braços estesos per trobar la subjecció més lleugera.

Es va enllaçar ràpidament, i es va aturar per reunir alè. Un hexe alertat per la seva arribada a causa de la subtil inclinació de l'impuls angular de les restes, va donar-li un cop d'ull amb els ulls negres fora d'un forat proper. Les seves potes davanteres van sortir per apuntar-li. En Shigar va agafar el seu sabre làser, però Hetchkee va ser més ràpid. L'hexe va lliscar cap amunt i es va allunyar d'ell, cap a l'espai buit, on va ser explotat en àtoms per la Larin.

-Gràcies -va dir ell.

-Ha estat un plaer -va arribar la resposta d'ella-. Vas a quedar-te aquí tot el dia mentre nosaltres fem tota la feina?

Ell ja estava en moviment, tirant de si mateix lleugerament d'agafador en agafador en la perfecta caiguda lliure a l'espai obert.

-Estàs a prop -va dir la Mestra Satele pel comunicador-. Puc percebre't. Hi ha un port d'accés destrossat davant. Vés per aquí.

Ell va obeir sense vacil·lar, mantenint un ull agut per si hi havia més hexes. Quan estigués dins no hi hauria rescat de la Larin i en Hetchkee.

Les restes semblaven haver estat part del centre de comandament davanter del Corèllia i havien estat ocupats en el moment del desastre. En Shigar es va estrènyer passant sobre diversos cossos mentre s'obria pas en el més profund de l'estructura retorçada. El camí era estret i ocasionalment perillós, amb vores esmolades i pics amb què tractar. Hi havia molt poca llum.

-Vine a la següent intersecció i atura't aquí un moment -li va dir ella-. He de dir-te alguna cosa.

El so de moviment va venir des de davant, a través de la maçoneria que tocava, i en Shigar es va frenar fins a un senzill lliscar, cada sentit afinat per al més lleu canvi. La intersecció devia d'haver estat un cop prou àmplia per a un speeder de terra però ara era tot just prou gran per admetre a una persona, particularment una tan alta com ell. Hi havia definitivament una cosa movent-se sota el gir a mà dreta.

-El que he d'explicar és això -va dir la Mestra Satele-. Fins i tot des que sentim als droides, m'he estat preguntant quant d'ella mateixa posava la Lema Xandret en les seves creacions. La resposta està darrere d'aquesta cantonada, Shigar. Pots veure-ho ja?

Ell va vorejar al voltant de la cantonada per veure el que descansava davant d'ell. Hi havia nou hexes immòbils agrupats al voltant d'una porta pressuritzada, com si esperessin a que s'obrís.

-Estic darrere d'aquesta porta -va dir ella-, i aviat tu ho estaràs, també.

-Com, Mestra? -Ell no podia concebre una manera de derrotar a nou hexes alhora, quan només dos havien estat més que suficients rivals per a ell a Hutta. Tot just hi havia prou espai per lliscar entre ells, molt menys per lluitar.

-Em vas dir que la fàbrica de droides contenia un component biològic -va dir ella. Sembla raonable preguntar-se si els hexes també.

-Hi ha un fluid dins d'ells -va dir ell, recordant el que havia vist a Hutta-. Sembla sang. Però són definitivament droides. No són cyborgs.

-No en el sentit habitual. Són quelcom més. Però el fet que estan almenys parcialment vius és l'únic motiu pel qual encara sóc aquí.

-Està influenciant-los?

-Tant com puc, el que no és massa. Ells només ataquen quan són obstruïts o amenaçats. No estic fent res d'això, així que em deixen estar. No se n'aniran, però almenys no estan sent agressius. Crec que puc contenir-los mentre t'acostes a la porta.

En Shigar empassà saliva.

-Vol que camini entre ells?

-És l'única manera.

-I llavors què?

-Llavors obres la porta i em deixes sortir.

-Tinc un vestit per a vostè...

-No tindré ocasió de posar-me'l. No hi ha escotilla d'aire. Mantindré una bombolla d'aire al voltant usant un escut de Força. Això em donarà un parell de minuts. Hauràs de moure't molt més ràpid que això, però. No seré capaç de contenir als hexes i l'escut al mateix temps.

En Shigar va estrènyer els punys. Semblava impossible. Però ella estava confiant en ell. Ningú més podia ajudar-la.

-Vaig de camí, Mestra.

Ell va donar un cop de colze al voltant de la cantonada i va arribar a la vista completa dels hexes. Malgrat la seva fe en els poders mentals de la Satele Shan, esperava completament ser disparat d'una vegada. En el seu lloc els hexes simplement el van mirar amb els seus receptacles sensorials negres, i es van reorganitzar lleument, de manera que podien vigilar tant la porta com a ell al mateix temps.

Sentint com si estigués en algun tipus de malson surrealista, en Shigar es va empènyer cap a l'embolic de cossos grassos i extremitats angulars, prenent la major precaució de no tocar res. No volia que un cop casual els hi despertés de la seva complaença poc característica. Ell fins i tot respirava en silenci, tot i el perfecte aïllament del buit al seu voltant. La intensitat de la mirada dels hexes li va fer retorçar-se per dins.

Finalment era a la porta. Un llum vermell advertia de la pressió a la banda allunyada. Ell va introduir una anul·lació en el teclat i la llum es va tornar verda. La porta s'obriria al seu comando ara, expedint l'aire en un instant.

-Està preparada, Mestra?

-Sí.

Ell va prémer el botó. El vendaval va tractar de fer-lo volar però estava fermament agafat contra la paret oposada. Els hexes es van sacsejar sorpresos, sobtadament alliberats de la influència calmant de la Mestra Satele i encegats per l'aire congelat que cobria els seus receptacles sensorials. Shigar estava parcialment cegat, també; ell només podia veure una taca borrosa a través de la boira enganxada al seu visor; però tenia l'avantatge de no haver de veure. La presència de la seva Mestra era com una balisa per a ell.

Ell va caminar cap a la diminuta càmera i va colpejar l'interruptor per segellar la porta darrere seu. Els hexes grataven per entrar. No passaria molt temps abans que tallessin un camí a través. Potser tenia segons per trobar una altra sortida.

La Mestra Satele surava en una bola al centre de l'habitació, el seu escut de Força lluent al seu voltant, una luminescència lletosa mantinguda a tot just un dit de distància del seu cos. En Shigar va ser colpejat per com de petita que semblava. En la seva ment, ella sempre semblava d'una alçada gegantina, no només dominant a l'Alt Consell Jedi sinó influenciant al curs de la República també. Ara, però, semblava diminuta.

Un soroll grinyolant venia de la porta. Els hexes ja estaven tallant a través. La Mestra Satele havia deixat el seu sabre làser surant darrere d'ella, fora del camp de Força. Ell el va atrapar amb la mà esquerra, va agafar el seu amb la dreta, i els va activar tots dos simultàniament. Els seus verds no eren idèntics, i les seves ombres estranyes combinades ballaven per les parets.

L'habitació era de tot just tres metres cúbics. A part de la porta, no hi havia altres entrades. Això no importava. En Shigar podia fer la seva. Alçant els dos sabres làser, ell va apunyalar la paret en un punt sobre el seu cap, llavors va dispersar les dues espases cap a fora en un cercle abans de trobar-se al nivell dels seus genolls. Una secció de vores vermelles de la paret va caure solta, i ell li va fúmer una coça cap a l'espai en el costat allunyat. Usant la telecinesis per recollir a la Mestra Satele, es va propulsar a través del forat.

Era una altra habitació, que requeria una altra porta improvisada. Es va moure ràpidament, amb cops confiats. Darrere d'ell, els hexes estaven retorçant-se a través dels estrips engrandint a la porta i la paret. En un segon estarien sobre ell.

Un vestíbul, aquesta vegada. Ell va balancejar la Mestra Satele per davant d'ell i precipitadament va agafar el seu rumb. Havia vingut per aquest camí en entrar. A l'extrem allunyat del passadís, podia veure l'espiral distant de la galàxia.

Un hexe de cos gras va enfilar-se a la vista, bloquejant el seu camí.

-Prepara't -va cridar pel seu comunicador-. Anem a arribar ràpid.

-Bé -va dir la Larin-. Les coses s'estan tornant ajustades aquí, també.

En Shigar no va gastar energies contestant. L'escut de la Mestra Satele era indubtablement prou fort per reflectir qualsevol cosa que l'hexe pogués tirar-los, així que la va mantenir davant d'ell. El seu treball simplement era moure'ls a tots dos; ràpidament.

La Força va córrer a través d'ell. Fins i tot des del seu més d'hora descobriment dels seus poders, ell havia estimat l'emoció de la velocitat. Li havia ajudat a guanyar carreres abans de retirar-se de Kiffu. Li havia ajudat a sobreviure als desafiaments de l'acadèmia. Recordant aquest sentiment salvatge d'acceleració, va aprofundir en si mateix i va donar una altra coça contra la paret darrere d'ell.

El passadís es va ennuvolar. La Mestra Satele el precedia com una bola de canó, colpejant a l'hexe d'esquena, fora de les restes i cap a l'espai. Per un instant, tot era cel i cames rascant; llavors una força invisible va torçar a l'hexe apartant-lo, i ell va ser llançat cap a dalt a l'espera de l'escotilla d'aire del Foc d'Auriga.

-Els tens, Hetchkee? -va arribar la veu de la Larin pel comunicador.

-Sans i estalvis.

Diverses explosions ràpides del tri-làser van posar a l'hexe fora de servei i van enviar altres quatre que havien sortit darrere de l'escapada d'en Shigar a ocultar-se. Ell va agafar els laterals de l'escotilla d'aire conforme la nau accelerava, girant àgilment a través de les extremitats d'una aglomeració que s'aproximava, amb el foc de cobertura de la Larin buidant un brillantment il·luminat camí.

Llavors la porta es va tancar i l'aire calent els va inundar. En Shigar no se n'havia adonat de com de freds que tenia els dits. Ell els va fregar ràpidament junts, llavors va deixar a la Mestra Satele a terra.

-Estem fora de perill ara, Mestra.

L'escut de Força brillà i es va dissoldre.

La Gran Mestra Satele Shan es va desplegar a una posició asseguda i va obrir els ulls.

-Gràcies, Shigar. -Ella es va posar dreta i es va redreçar les túniques-. Et dec la vida.

En Shigar va inclinar el seu cap i li va retornar el seu sabre làser.

-Només vaig fer el que devia, Mestra.

La seva mà dreta agafava la seva espatlla.

-Això és el que sempre fem, Shigar, en temps de guerra.

La porta interior es va obrir.

-Serà millor que pugeu aquí -va dir en Jet pel comunicador intern de la nau-. Ràpid.

En Shigar va portar la seva Mestra a través dels passadissos estrets de la nau cap a la cabina de comandaments elevada. L'Ula i en Jet estaven en els controls, amb Ferralla a un costat, tan immòbil com una estàtua. Hetchkee estava en una altra part; omplint el punt buit del tri-làser, va suposar en Shigar, ara que la necessitat del tractor havia passat. L'Ula els va mirar mentre entraven, llavors es va posar dret i va fer una reverència.

-Gran Mestra -va dir ell amb una expressió nerviosa a la seva cara- m'alegro de veure-la de nou.

-Ens hem vist abans?

-Sóc l'Enviat Vii; del personal del Comandant Suprem...

-Oblida les presentacions -va dir en Jet.- Podem tenir una festa del te després. Hi ha una altra nau en la mira.

-Imperial? -va preguntar la Mestra Satele, inclinant-se sobre la cadira de l'Ula.

-No ho crec. -En Jet va treure una àmplia vista de l'espai al voltant de Sebaddon-. Just quan pensava que estàvem manejant bé aquest desastre...

La pantalla de vistes mostrava la flota restant de la República en una òrbita molt més alta de la que estava abans, ben a fora d'abast dels hexes. Les naus infectades estaven llançant-se salvatgement en direccions diferents, gràcies als motors incapacitats o al forat negre. La flota Imperial, reduïda a set naus; incloent la mola del seu creuer; també estava ascendint a un terreny més elevat. Una ràpida mirada a les òrbites projectades mostrà que era probable que creuessin els seus camins en unes poques hores; però això era una cosa del que preocupar-se després.

-Què és tot això? -va preguntar en Shigar, fregant la seva mà a través d'una capa de borrissol que envoltava l'equador del planeta.

-Això és d'on van sortir els últims tres míssils -va dir l'Ula-, i dos més han estat llançats des de llavors. No estaven apuntant a res. Crec que la Xandret està col·locant un halo defensiu d'hexes per protegir el planeta.

-Com hauria -va dir la Mestra Satele-. Mostreu-me l'última arribada.

El dit d'en Jet va apunyalar un punt brillant surant prop del diminut satèl·lit del planeta.

-Va aparèixer fa un minut.

-Des de les mateixes coordenades que tots els altres?

-No. Es va llançar des d'un cràter de la lluna. Crec que ha estat ocult aquí tot el temps.

Ella va assentir.

-M'agradaria comunicar un missatge.

En Jet li va donar el comunicador.

-Ja era hora que et mostressis -va dir ella-. M'agradaria molt parlar amb tu, Dao Stryver.

-I jo amb tu, Gran Mestra -va arribar la resposta immediatament.- Em plau que sobrevisquessis en aquesta ruta poc afavoridora.

-Pot algú obtenir plaer de la supervivència de l'enemic d'un? -va preguntar ella al mandalorià.

-Pot certament -va dir ell-. Ho explicaré en el seu moment.

-De veritat ho espero.

-Troba't amb mi a la lluna en mitja hora. Envia una nau. Sense escortes. Tens la meva paraula que tu i el teu grup no sereu danyats.

L'Stryver va desconnectar.

-No confio en ell -va dir en Shigar.

-No tenim elecció -va dir ella-. Traça la ruta, Capità Nebula. Porta'ns al costat del Commenor. Necessito parlar amb la Capitana Pipalidi ara, en cas que no tinguem una altra ocasió.

- «Nosaltres»? -va preguntar en Jet.

-Aquesta missió ja ha perdut set navilis de guerra. No arriscaré un altre.

-No es preocupa ningú pel que jo estigui preparat per arriscar?

-Mira això -va dir l'Ula, atraient l'atenció de tots de tornada a la pantalla de vistes.- Els Imperials estan llançant una llançadora.

-No podem deixar-los arribar a les coordenades de salt -va dir en Shigar-. Si estan enviant-la per reforços...

-No crec que sigui allà on es dirigeixin -va dir la Satele-. «Una nau, sense escortes» -cità ella.

-I l'Stryver va dir que no seríem danyats per ell -va afegir en Jet.- Estàs segura que vols fer això?

-Oblida el vol cap al Commenor -li va dir ella-. Posa'ns en marxa ara. Parlaré amb la Capitana Pipalidi de camí.

-Sí, Madame -va dir en Jet, realitzant una salutació sarcàstica a la Mestra Satele-. Hem d'estar corrent cap a la nostra desgràcia mentre caminem.

 Següent