CAPÍTOL
32
La Larin va mirar per un portal de transpariacer
i es va preguntar si estava somiant.
El Commenor estava estacionat a una òrbita propera al voltant de la
tosca lluna de Sebaddon, en formació amb altres naus de la República. Els
navilis Imperials havien ocupat una òrbita diferent, però estaven constantment
caient en formació. Una vegada que les flotes es van unir, el primer atac
començaria. Ella estaria dirigint-se a la superfície amb els altres soldats per
lluitar contra l'enemic on vivia. Fins llavors, no hi havia res a fer excepte
mirar les vistes.
Mentre la Larin observava, una
conjunció gairebé irreal passà davant els seus ulls. La lluna, Sebaddon, i
l'espiral dramàtica de la galàxia van formar una línia recta, amb els sortidors
del forat negre alineats en els angles correctes, creant una X estel·lar. Li va
recordar a la Creu de la Glòria, la major condecoració militar donada per la
República. Ella no creia en auguris; o en cap tipus de comptes sobre el futur
després de tot, realment, malgrat que es parlés de les habilitats de la Mestra
Satele en aquest aspecte; però va decidir prendre-s’ho com un bon senyal. Tot
estava alineat. Tot era perfecte.
Quan la conjunció es va trencar, ella
es va girar des del port de vistes i comprovà la seva nova armadura. El vestit
estava net, completament carregat, i equipat amb tot el que sempre hauria
volgut. Totes les butxaques estaven plenes, tots els segellats comprovats. Les
seves juntes es movien suaument, sense impediments, i proveïen d'assistència
quan se li requeria sense grinyolar ni perdre el control. El seu casc era una
mica cenyit, però el mestre de caserna li havia assegurat que tots ho eren,
aquests dies. Els nous dissenys estaven millor equipats per prevenir un trauma
cranial en fins i tot les més extremes situacions. Ella va acceptar una mica de
claustrofòbia a canvi de saber que el seu crani estava fora de perill.
En el mirall, era irreconeixible, i
no era només per la insígnia de tinent en les seves espatlles.
-Tens dits -va dir una veu des de
l'entrada de la sala de preparació.
Ella es va girar, va veure a Shigar dempeus
allà, frescament abillat amb la versió Jedi de l'uniforme i armadura: marrons i
negres, principalment, amb plecs solts de roba ocultant les plaques d'armadura
compactes.
-Ets la Larin, no? -va afegir amb un
sobtat nas arrufat.
-Sí -va dir ella, fent fora del seu
mareig. Ella es va desacoblar el casc amb la seva mà esquerra; la qual, com
Shigar havia assenyalat, ara tenia dígits individuals. El prostètic nou no era
permanent; era només un pas més del rem cru que havia trobat l’Ula al Foc d'Auriga. Però podia sostenir el pes
d'un rifle mentre la seva mà dreta premia el gallet. Podia introduir dígits en
un panell de dades. Podia assenyalar.
-Servirà -va dir ella, fingint
despreocupació.
Ell va aprofundir a l'habitació, de
manera que estaven drets a un braç de distància.
-Sortirem de l'òrbita en deu minuts.
Volia desitjar-te bona sort.
El seu estómac va fer un tomb. Ella
tenia plans a dur a terme, equipament a comprovar, tropes a dirigir; i el
mateix salt, esperant al final de tot això. Ella no s'havia submergit en
l'òrbita des de l'entrenament bàsic. Només els bojos ho feien per elecció. Hi
havia moltes coses que podien sortir malament.
Ella estava precisament al corrent
que aquesta podria ser l'última vegada que mai es veiessin l'un a l'altre.
-Qui necessita la sort? -va dir
ella-. Tu tens la Força de la teva part, i jo tinc un munt de blàsters.
Ell va somriure.
-És que a tu res no et pertorba?
-No oficialment. Només les aranyes de
plasma. Ah, i l'olor a les galetes salades reithanes, per algun motiu.
El seu somriure es va ampliar.
-Bé per tu. Francament, estic
aterrit.
El seu estómac donava voltes com si
estiguessin en caiguda lliure.
-En realitat -va dir ella-, aquest
tipus de coses em posa una mica nerviosa.
Ella es va inclinar més a prop seu,
movent-se ràpidament, per no canviar d'opinió, i li va besar als llavis.
Ell la va apartar amb una mirada
atordida a la cara.
-Larin, oh... oh, ho sento... jo no...
-No -va dir ella, amb la cara
cremant.
No
penso en tu d'aquesta manera, havia estat clarament a punt de dir. Hi havia
paraules que no volia escoltar.
-No et disculpis. Ho sento.
-Va ser error meu. Vaig pensar...
Ella es va aturar. Estaven parlant
l'un sobre l'altre, i la cara d'ell estava tan vermella com la seva. Ella de
cop i volta va tenir por de moure’s, de fer o dir alguna cosa per por que fos
totalment malinterpretat. On havia anat la xerrada natural entre ells? Què
havia passat amb la connexió que havia estat segura que hi era?
Si ella estava segura d'una cosa ara,
era que perllongar la raresa no garantia res excepte més del mateix.
-M'imagino que això és un adéu -va
dir ella-, per ara. Bona sort a tu, també, Shigar.
-Gràcies -va dir ell, i encara que
ella no podia mirar-lo, ella sabia que estava mirant-la amb força-. Gràcia,
Larin del Clan Moxla.
Llavors se'n va anar, deixant només
la seva olor darrere.
Ella va pressionar la seva cara
contra les seves mans.
-Flack. Flack flack flack!
-Què passa? -va preguntar una veu
completament nova des de l'entrada.
Era Hetchkee. Ella va parpellejar cap
a ell i va tractar de centrar-se en una altra cosa que no fos com d’idiota que
se sentia.
-Res. Només m'estic ficant en
l'humor.
-Els nostres escamots s'han reunit
-va dir ell-. Què vaig a dir-los?
Ell estava tan espantat com ella.
-Res que no sigui la veritat -li va
dir ella-, que els fumeràs una coça directes al contenidor de càrrega si ens
fan quedar malament.
Ella va alçar en braços el seu casc i
el va seguir a les sales d'instruccions. Hetchkee estava en primera línia. Amb
una respiració profunda de la seva barreja atmosfèrica única, es va capbussar
dins. La Larin estava la tercera, i amb prou feines va tenir temps de
recompondre’s abans d'arribar-hi. Era una tinent al càrrec d'una missió vital,
es va recordar a si mateixa. Hi havia sobreviscut a dues trobades amb els
droides de Sebaddon abans d'això, i ara també havia sobreviscut a la trobada
romàntica més vergonyosa de la seva vida. Estava entrenada en les forces
especials. Què podia un grapat de grunyits d'éssers inferiors fer-li per fer-la
caure?
-Bé, bé -va dir una veu des de les
tropes reunides a l'habitació-. Si no és altra que Moxla Tòxica, la xivata de
Kiffu.
Aquí, a la fila frontal, hi havia el
zabrak que la va desafiar a Coruscant.
Perfecte, va pensar ella. Veritablement perfecte.
* * *
L’Ax va mirar cap amunt a mesura que
el Padawan entrava a l'àrea de preparació. No hi havia literalment un núvol
sobre el seu cap, però podria haver-hi hagut. La seva cara estava enfosquida,
ennuvolada, a la vora d'algun tipus de tempesta interna.
Ella es va moure fora de la cantonada
que havia trobat per a ella, lluny de la multitud de la República esperant que
la llançadora es llancés, i es va creuar amb ell.
-Estàs enfadat -va dir ella.
-Només amb mi mateix.
Ell va tractar de lliurar-se d’ella,
però ella no li anava a deixar anar tan fàcilment.
-És la primera vegada que et veig
així. És una millora.
Ell li va fer una mirada mordaç.
-De què estàs parlant?
-La ràbia és una cosa bona -va dir
ella-. T'allibera, et fa més fort.
-Això és una mentida. La ràbia és un
camí cap al costat fosc.
-Dius això com si fos una cosa dolenta.
-Ella el va atraure més prop-. Ja saps, lluites força bé. Imagina quant més
poderós podries ser si et lliures dels camins repressius dels teus mestres i...
-No. -Ell va torçar el seu braç per alliberar-lo-.
La teva mare estava enfadada, també, i mira al que la va portar.
Ella va retrocedir.
-Què planejaves fer amb ella quan la
trobessis?
Ella va deixar que la veritat es
mostrés a la cara.
-La ràbia i l'odi ho fan sagnar tot
fins deixar-ho sec.
Ell va deixar d’assetjar-la.
L’Ax no va somriure fins que va estar
segura que ell no estava mirant. El seu disgust el feia maco, i aquesta era
recompensa suficient per a ella.
* * *
En Shigar va posar tanta distància
com va poder entre ell i la noia Sith. Ella era maca, però la seva cara
ocultava un cor nauseabund. Millor, es va dir a si mateix, mantenir-se ben
allunyat.
La seva repulsió estava
inevitablement enredada amb els sentiments de penediment per la Larin. Com
podia haver portat aquesta trobada tan malament? Hi hauria d'haver estat menys
sorprès, més gentil. Era això el que havia volgut dir la Mestra Satele sobre
ser amable?
La seva Mestra va arribar a ell i va
posar una mà a la seva espatlla. Ell es va sentir instantàniament més calmat,
com si ella hagués absorbit la tensió fora d'ell.
-Descendirem en les mateixes
llançadores -va dir ella-. Tant els Imperials com nosaltres. Et trobaràs amb
coses pitjors.
-Ho sé, Mestra. Ella simplement em va
agafar per sorpresa.
-Aquest és sempre el seu objectiu.
Quan jo era una Padawan...
Un cop de metall contra metall la va
tallar. L’escotilla d'aire exterior xiuxiuejà en obrir-se. Un esquadró de
soldats Imperials va marxar cap a dins, igualant al contingent de la República
un a un. Aquest era clarament l'esquadró que s'uniria a ells per al salt cap a
l'illa que contenia la intel·ligència coordinada dels hexes. Eren humans, de
cares dures i amb armadura pesada. La seva disciplina era impecable. Ni una
galta es movia fora de lloc; ni un llavi corbat.
Darrere d'ells va arribar una
presència fosca que va convertir la sang d'en Shigar en aigua. Una amalgama
torturada de carn i metall, ell s'alçava un cap més alt que cap més i radiava
un fred profund, que perforava els ossos. Ell havia estat una vegada un home,
però el costat fosc havia retorçat cada última gota d'humanitat en ell. Deixant
una closca que tot just semblava viu. Només els seus ulls contenien alguna
vitalitat genuïna. D'ells radiaven reserves il·limitades d'aversió. Respirava a
panteixos apressats com si l'aire fes una olor nauseabunda; o com si cada presa
fora a ser l'última. Un empleat alt, prim repicà a temps amb el pesat trepitjar
de les seves botes.
-Estic aquí -va anunciar Darth
Chratis-. Aquesta operació pot començar ara.
-L’Enviat Vii està esperant només les
nostres assignacions personals -va dir la Satele Shan, a peu al seu costat com
si fos un ésser corrent-. Quan les hi donem, ell donarà l'ordre.
-No et refereixis més a ell com
«enviat». -El Lord Sith va mirar avall cap a ella amb el seu nas retorçat-. No
obeiré a cap servent de la República.
-Director Vii, llavors, de l'Operació
Independent de Sebaddon. -Ella va embolicar les seves mans pacientment darrere
de la seva esquena-. Portaré al meu Padawan en el primer dels dos assalts des
de...
-No. Tu t'emportaràs la meva
aprenent, i jo m’emportaré al teu. És l'única manera d'assegurar la
imparcialitat.
Les paraules van penjar com
caramells. En Shigar volia pregar a la seva Mestra que rebutgés a Darth Chratis
aquesta condició. No cedeixis davant ell, anhelava dir. No m’enviïs a cap lloc
amb aquesta... criatura. Em matarà tan aviat com et donis la volta!
La Mestra Satele només va somriure.
-Per descomptat, Darth Chratis. Estic
feliç d'acomodar el teu desig. Voleu dividir la resta del nostre personal
d'alguna forma en particular?
-Ells no em concerneixen. -Ell va fer
un gest amb la mà en un fàcil rebuig.
-Molt bé. Jo els assignaré a l'atzar.
Això és tot?
La seva mirada es va empetitir. La
seva pregunta li va fer sonar com si estigués sent pedant, i a ell clarament no
li agradava.
-Els preparatius són suficients.
La Mestra Satele va teclejar
ràpidament en un panell de dades. Les comunicacions Imperials i de la República
s'havien unit veloçment en una xarxa contigua, permetent que les ordres es
transmetessin des del Foc d'Auriga
via diversos navilis de comandament. Gairebé immediatament una sèrie de
repiquetejos i ordres parlades van dividir les dues cohorts en dos grups
barrejats. La meitat es quedaria enrere i es llançaria des del Commenor. La resta tornarien amb Darth
Chratis a la llançadora Imperial.
En Shigar estava en l'últim grup, i
ell va observar amb el cor a la boca conforme els soldats que aviat deixaria
enrere queien en la seva nova formació, espaiats netament si no de forma
estranya per l'àrea de preparació. En un temps molt curt, ell aniria a la
deriva en el món dels Imperials, al puny amb urpes d'en Darth Chratis.
La Mestra Satele va anar darrere
d'ell. Un cop més, ella correctament va endevinar la font de la seva inquietud,
però aquesta vegada no hi va haver una mà calmant.
-Hi estic d'acord amb la petició d'en
Darth Chratis -va dir ella-, perquè no em puc permetre confiar en ell. Estic
confiant en tu perquè t'asseguris que s'ajusta a l'acord.
-No sóc rival per a un Lord Sith -va
dir en Shigar, horroritzat.
-Oh, ell no et matarà -va dir ella-.
Estic segura que té alguna cosa pitjor en ment.
Ell ho va entendre, llavors. Ella l’estava
provant; i si ell fracassava, mai més es trobarien de nou com a Jedi.
-No la decebré, Mestra.
-La Força t'acompanyarà.
Ells es van abraçar i van anar per
camins separats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada