CAPÍTOL 26
Després de la
cerimònia, la Ta'a Chume va cridar a part a la Jaina per mantenir una reunió en
privat amb ella.
-Ho has fet
meravellosament bé, però els yuuzhan vong tornaran. Ha arribat el moment que
coneguis les meves intencions. Vull apartar la Teneniel Djo del tron, i que l'Isolder
es casi amb una reina capaç de governar durant una guerra.
La Jaina va arronsar
les espatlles.
-No tinc idea de per
què m'expliques això -Va dir la Jaina, encongint-se d'espatlles-, tret que
vulguis que ajudi a la Teneniel Djo a fer el seu equipatge.
La vella reina la va
mirar de reüll amb malícia.
-Sempre he pensat en
la frustració que ha de produir tenir treballar sempre a l'ombra d'una mare
famosa.
-S'ha disparat un
torpede, però sense blanc a la vista -Va observar la Jaina.
-El blanc és molt
evident. Es tracta d'una inquietud habitual entre les joves que es troben en la
teva situació.
-Són coses que es
pensen de vegades, és clar, però la guerra tendeix a fer que les angoixes
pròpies de les adolescents semblin nímies.
-Però les nimietats
no acaben amb l'adolescència -Va prosseguir la Ta'a Chume-. Sens dubte, hauràs
reparat en l'hostilitat recent de la Tenel Ka contra tu.
-Hem tingut les
nostres diferències d'opinió. S'està donant molt d'això entre els Jedi.
-Des de quan
s'interessa la meva néta per la filosofia? No; a la Tenel Ka la mou la por que
la desplaci una persona que val més que ella.
La Jaina es va
fregar les temples amb les dues mans, sentint-se una mica marejada per aquella
conversa sense cap ni peus.
-Algú com la meva
mare, suposo. M'estàs preparant per aquesta noticia? Si és així, no segueixo la
lògica. En comptes de filla de la princesa Leia, seria hereva de la reina Leia.
Això no és precisament sortir de la foscor, si això és el que et preocupa.
La reina va somriure
com un jugador de sàbacc que es disposa a posar sobre la taula una mà
guanyadora.
-M'entens malament,
estimada. En aquests temps brutals, Hapes necessita una reina guerrera... no la
Teneniel, no la Tenel Ka, no la princesa Leia. A una reina que aspira a
entendre a l'enemic i a atacar-lo amb empenta.
El sentit de les
seves paraules va colpejar-la com un insecte atordidor yuuzhan vong. De manera
inexplicable, se li va deixar anar una rialleta.
-M'estic imaginant
la reacció del meu pare davant aquesta idea. Si es tracta d'en Han Solo... em
sorprèn que els teus ambaixadors no haguessin de matar-ho en defensa pròpia!
-Això és molt seriós
-Va insistir la Ta'a Chume.
La Jaina va recobrar
la compostura fent un esforç.
-Em dono compte. No
pretenia ofendre... de debò, la proposta mateixa és un honor immens. Però,
simplement, no m'interessa.
-Per què no?
-Per què no? -Va repetir
ella-. Per començar, sóc massa jove.
-Ximpleries. Tens
divuit anys; més o menys, l'edat que tenia la teva mare quan va posar el seu
cor en un home gran.
-Parlant del meu
pare, quants dies van haver de passar-se els teus ambaixadors en un bany de
bacta? -Va preguntar la Jaina amb malícia.
-Estic segur que es
farà a la idea. És un home raonable.
-Mai l'havien acusat
de ser-ho fins ara -Va dir la Jaina-. Però això no ve al cas. Jo no sé quins
seran els costums hapans, però a mi no em diu ningú amb qui m'he de casar. Ni
els meus pares, ni els meus amics.
-Ni jo tampoc -Va concloure
la Ta'a Chume amb una lleu somriure-. Planteja-t'ho, almenys.
La Jaina li va
prometre que així ho faria, i va sortir a la recerca d'en Jag Fel, amb intenció
de preguntar-li sobre la baralla que aquest havia interromput.
Se li havia dissipat
la seva incertesa inicial. Confiava que el seu pare no havia fet més que actuar
de la manera previsible, però se li havia despertat el sentit del perill. I si
no hi havia «respost raonablement»? I si la Teneniel Djo no es retirava? Fins
on estaria disposada a arribar la Ta'a Chume per sortir-se amb la seva?
Des de la seva
arribada a Hapes, la Jaina havia estat convençuda que la Ta'a Chume planejava
alguna cosa relacionada amb ella. No volia creure allò de la Ta'a Chume,
malgrat tot el que sabia i percebia sobre l'anciana.
No trobava a Jag per
enlloc, tot i que va acabar per localitzar la seva nau en un racó molt discret
del port de la ciutat. Tampoc va trobar a ningú que l'hagués vist últimament.
Va considerar
breument la possibilitat de buscar-lo mitjançant la Força. En Jacen havia
entrat en meditació profunda per localitzar a Corran Horn després de l'atac contra
Yavin IV, però allò no havia estat mai el seu punt fort, i fins i tot els Jedi
dotats de perfecció els hi resultava difícil trobar a persones concretes;
llevat que mantinguessin algun vincle profund amb ells, és clar.
Va optar per buscar
respostes sumida en un tràngol Jedi, i es va refugiar en el silenci de la seva
habitació del palau.
Quan es va enfonsar
en pensaments profunds i va sortir al corrent de la Força, va començar a sorgir
una imatge com d'entre una boirina fosca. La Jaina va veure a una noia petita,
prima, vestida amb un vestit de vol marró. La noia tenia les espatlles alçades,
en postura d'espera tensa, i sostenia entre les mans un sabre làser que no li
resultava familiar.
A la Jaina li va
donar una bolcada el cor quan es va reconèixer a si mateixa i va comprendre el
context d'aquella visió. I, després, va ser arrossegada més profundament,
deixant enrere la desafecció d'espectadora a mesura que entrava plenament en el
record inspirat per la Força.
Un personatge alt,
vestit de negre, caminava cap a ella, amb el seu sabre làser vermell disposat
per a l'atac.
La imatge d'en Darth
Vader no li va inspirar la por que acompanyava al nom del seu avi, tristament
cèlebre, sinó un terror d'un tipus molt diferent.
Va tornar a viure
una vegada més el moment en què va descobrir, horroritzada, que havia combatut
contra en Jacen, ocult rere una disfressa hologràfica.
-Jacen? -Va murmurar.
L'espectre va
avançar. Ella es va aixecar, contra la seva voluntat, i va encendre el sabre
que li havien lliurat els Mestres de l'Acadèmia Fosca. El combat es va apoderar
d'ella com unes ales fosques; era ferotge, ràpid i desesperat. La Jaina
aplicava tota la seva habilitat per aturar els cops, sense assestar-ne cap. La
tasca era difícil, donada l'habilitat innata que havia donat mostres en Jacen
des de molt jove.
No obstant això, en
aquella visió ella no era una Mestra Jedi entrenada, sinó una noia jove a la
qual havien arrencat de la seva llar un grup de Jedi Foscos per obligar-la a
combatre sense entrenament. La Jaina no lluitava com la que era ara, sinó com
la que havia estat. Al final, va llançar un cop sense voler.
El Senyor Fosc va
vacil·lar i va caure, portant-se les mans a la línia fumejant que havia cremat
en la seva gola el sabre làser de la Jaina.
Aquesta va deixar
caure la seva arma i va córrer fins al seu adversari, tirant-li de l'elm,
resant per trobar-se sota aquest el rostre d'en Darth Vader, o almenys el
d'ella mateixa.
La disfressa
hologràfica es va dissipar, i a la Jaina se li va fer miques el cor. A terra
estava estès un noi llargarut, amb el cabell castany regirat i amb una lleu
expressió de sorpresa en els seus ulls sense vista.
La Jaina es va posar
dempeus i va retrocedir, vacil·lant. No hi havia matat al seu germà. No era
possible.
En vista que la seva
pròpia disfressa no es dissipava, li va arrencar l'elm. La visera es va obrir
per si sola. Sorpresa, va deixar caure l'elm i va veure que rodava lentament
cap a Jacen. Es va aturar, i va aparèixer en ell, mirant-la, el rostre d'en Kyp
Durron. Va moure els llavis, però la Jaina no va poder sentir les seves
paraules.
La Jaina es va
despertar de la visió sobresaltada, respirant tan profund com si acabés de
disputar una cursa de vint quilòmetres a peu amb la Tenel Ka. Va ser conscient
de sobte d'una veu urgent que la cridava, i es va tornar cap a ella, atordida.
Va retrocedir en veure la cara inquieta d'en Kyp Durron.
-M'has fet sortir
del tràngol -Va dir-. Per què?
En Kyp es va aixecar
i li va posar una mà a l'espatlla.
-Potser perquè tinc
una sensació d'allò pel que estaves passant.
Ella se'l va treure
de sobre, però no va poder treure's de sobre la visió ni el seu simbolisme
evident. I els ulls verds i atents d'en Kyp tenien una certa atracció que, per
una vegada, no tenia res a veure amb la Força.
-Mai he tingut els
problemes que van tenir en Jacen i l'Ànakin amb la Força -Va dir la Jaina
pausadament-. Ells debatien la seva veritable naturalesa i s'esforçaven per
entendre el que significa ser Jedi. Jo em limitava a fer el que calia fer. Això
havia estat suficient sempre, fins ara. Ara, em veig obligada a qüestionar i a
triar.
Va explicar a Kyp la
proposta de la Ta'a Chume.
-No és que m'ho estigui
plantejant, però m'ha fet pensar. La reina mare actua darrere d'una línia que
jo no estic disposada a creuar.
-La qual cosa et fa
plantejar la qüestió de quins són els teus paràmetres.
-Exactament. I he
comprès que he creuat diverses línies sense adonar-me i sense prestar atenció.
-Jo també he creuat
unes quantes -Va reconèixer en Kyp-. És difícil evitar-ho... aquestes
condemnades no deixen de moure's.
Ella va somriure
apagadament.
-És el moment de
prendre una decisió; ara puc tornar enrere, o puc seguir endavant i portar
aquesta ofensiva fins on em porti a mi.
En Kyp la va
observar detingudament.
-Vas a continuar,
costi el que et costi.
-No veig cap altre
camí -Va dir ella, arronsant les espatlles amb impotència. Tal com ho veia
ella, una Jedi havia d'estar disposada a sacrificar la seva vida en la lluita
contra el mal. Davant l'amenaça dels yuuzhan vong, com podia defugir ella
aquell sacrifici més gran i més fosc?
-Has trobat les
respostes que buscaves? -li va preguntar en Kyp.
La Jaina va estar a
punt de dir que no; però llavors li va embolicar una visió breu i viscuda: una
imatge d'un Jag minúscul, captiu entre l'embolic dels circuits d'un Ala-X. La
imatge mental es va dissipar tan de pressa com havia vingut, deixant-li dos
descobriments sorprenents. En primer lloc, les vores exteriors del «laberint»
reproduïen les formes dels nivells inferiors del palau. Però resultava més
sorprenent que això el fet que la Jaina va descobrir que era capaç de sentir la
presència d'en Jag per mitjà de la Força.
Tenint en compte les
seves aptituds personals, allò hauria resultat impossible. Ni tan sols era
capaç de connectar amb el seu germà bessó. Hi havia hagut de sentir la mort d'en
Jacen a través del dolor col·lectiu de diversos Jedi. No obstant això, amb la Tenel
Ka...
El descobriment li
va arribar com un cop. Percebia la presència d'en Jag Fel pel mateix motiu pel
qual la Tenel Ka havia estat tan oberta per Jacen. La connexió s'havia
desenvolupat sense que l'advertís. O, potser, sempre havia estat allà.
En Kyp va agafar-la
de totes dues espatlles.
-Què passa ara? -li
va preguntar, sacsejant-la lleument.
Ella, sense
respondre-li, es va apartar d'ell i va arrencar a córrer en la direcció que li
havia indicat la seva visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada