17 El pagament de la recompensa
La Guri va deixar l’Agulló a la plataforma d'atracada 28,
sostinguda per pilars sobre el pantà. Es va embolicar en la capa verda, va
agafar la caixa metàl·lica plena de crèdits, i va baixar la rampa de la
plataforma d'atracada endinsant-se en els fangosos carrers de Gelgelar.
L’arrogant Boushh
s'havia posat altiu en el seu últim contacte amb el Sol Negre. Hi havia
capturat amb vida a la seva última presa, tal com Xízor volia, però el caçador ubès
afirmava que li havia costat més recursos aquest cop, i demanava un 50 per cent
més del que especificava el contracte. Sorprenentment, en Xízor va acceptar i
va ordenar a la Guri que es reunís amb Boushh ean Gelgelar i li donés al
caça-recompenses el seu pagament.
Fins llavors, Boushh
sempre havia tractat amb missatgers d’en Green, el Vigo del Sol Negre que
controlava diversos interessos criminals en aquesta regió. Habitualment
Chorh-dha o Vimriss, o algun altre pilota donaven la cara per Green. Al Sol
Negre no li agradava revelar què era i quines operacions estava finançant. Era
un arranjament agradable i anònim. Però en Boushh no en tenia prou amb deixar
així les coses. L'astut ubès havia enviat sensors, sondejant per veure a qui
informaven els missatgers, en quines naus estel·lars viatjaven, i quins altres
contactes feien. I això no era bo per als negocis del Sol Negre.
La Guri es va obrir
camí entre diverses barraques rònegues construïdes amb vells contenidors de
càrrega i planxes de casc rovellades. Va trobar l'escotilla tacada amb
ultra-pintura blava, i va entrar per ella. En Boushh hi era, dret al costat
d'una tènue luma que penjava del sostre. Una vella caixa de càrrega de plàstic
servia com a taula improvisada davant seu. La Guri va donar un ràpid cop d'ull
al seu voltant, trobant tan sols a un nimbanès emmanillat, encongit en la
foscor propera... l'objectiu de la recompensa.
-Yo tzak sze Chorh-dha? -va preguntar l’ubès
a través del seu modulador vocal mecànic.
-Chorh-dha va pensar
que seria millor enviar-me a mi -va respondre la Guri-. Algú en qui poguessis
confiar més.
En Boushh va tossir
un breu riure.
-Yo czhal.
La Guri li va
complaure, deixant el maletí metàl·lic al calaix de plàstic, alçant les mans i
donant-se la volta. Va sentir que una de les mans d’en Boushh la registrava a
la recerca d'armes o altres dispositius. Sens dubte, l'altra mà estava en el
seu blàster. Quan Boushh no va trobar cap amenaça en la seva persona, va tornar
a parlar, ordenant-li que baixés les mans i obrís el maletí.
Per descomptat, ella
esperava això. Boushh era massa suspicaç com per obrir ell mateix el maletí
dels crèdits. Seguia necessitant una distracció. El gas atordidor no serviria;
encara que ella era immune a l'efecte anestèsic, el gas tampoc travessaria el
casc del caçador de recompenses. Una granada encegadora tindria el mateix
problema, ja que segurament el seu visor li protegiria. De tota manera, ella
estava ben preparada...
Va obrir el maletí i
el va girar cap a Boushh, mostrant-li les piles de xips de crèdit que dringaven
al seu interior. Es va acostar per tocar-los amb la seva mà lliure. La Guri
observava, impassible. En Boushh va passar la seva mà pels xips de crèdit i
després va cridar de dolor. El seu blàster va colpejar el terra mentre agafava
la mà en la qual una petita criatura havia clavat els seus ullals. Just la
distracció que la Guri necessitava.
La puntada de peu
voladora de la Guri va impactar al cap d'en Boushh amb un espetec molt
satisfactori. El seu cos va caure a terra, amb el casc reposant sobre les seves
espatlles en un angle estrany.
Va arrencar el dinko
de la mà sense vida d'en Boushh i el va aixafar entre els seus dits. Llavors la
Guri va tancar el maletí dels crèdits i va fer un gest a l’espantat nimbanès.
-Anem -va dir-.
Tracta d'escapar i acabaràs igual que ell.
Amb la seva mà
lliure, la Guri es va tirar a l'espatlla el cos d’en Boushh i es va dirigir de
tornada a l’Agulló.
En Xízor sempre
havia volgut saber quin aspecte tenien els ubesos sota els seus cascos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada