Aliança Letal (XIX)

Anterior

Tercera part

LA PERSECUCIÓ

CAPÍTOL 19

L'Ax se sentia com si estigués sent engolida per un llimac espacial. Fins i tot a través de la barrera de Força que va llançar al seu voltant com a protecció de l'allau de roques desplomant, cada vora esmolada i pressió aclaparadora li van arrabassar l'alè per complet. Gairebé instantàniament va deixar de guiar el seu descens.

Es va consolar sabent que l'Stryver havia d'estar-ho passant igual de malament. Escapar d'aquesta manera era el cim de la desesperació. Admirava el seu coratge tot i que el menyspreava per atrapar l'ordinador de navegació de tot el món.

No s'havia acabat encara, tot i així. Ella el trobaria, no importava el que li costés. No hi havia cap manera en absolut que anés a informar al seu Mestre amb les mans buides.

L'esfondrament finalment es va frenar, i va ser capaç de trobar el seu camí a través de la runa, utilitzant la Força per ajudar-la a apartar les roques i graveta, tallant a través d'obstacles més grans amb el seu sabre làser si havia de fer-ho. A cada bossa d'aire s'aturava a respirar, agraïda per cada pulmonada d'oxigen. Era fosc gairebé per complet, però era molt escandalós. Quan les pròpies runes no estaven grunyint i molent-se al seu voltant, podia escoltar veus cridant demanant ajuda.

Finalment un braç va sortir a l'aire lliure, i llavors el seu cap. Un trio d'evociï polsosos la van agafar de les seves aixelles i van començar a tirar. Ella es va lliurar d'ells i va sortir per si mateixa. A la vista del seu sabre làser, ells van xisclar i van córrer.

L'Ax es va netejar la pols.

Ara, l'Stryver.

Havia sortit en algun tipus de dormitori, amb lliteres alineades en les dues parets i la resta aixafades sota l'allau. La veritable extensió del col·lapse era difícil de mesurar. Podia haver caigut una dotzena de nivells o només un. A jutjar per la relativa pobresa que veia al seu voltant, però, va imaginar que estava bastant lluny de les luxoses plantes superiors. Aquests eren els llits dels esclaus, no dels ajudants.

L'Stryver estaria més baix, i voldria pujar. La seva ascensió, sens dubte, no seria silenciosa.

Ella va tancar els ulls i va ignorar els crits, la runa assentant-se, el tret de blàster ocasional. Estava buscant un so en particular d'una multitud que l'envoltaven. Seria lleu, però definitivament estaria aquí.

El gemec del jet-pack de l'Stryver.

Allà.

En el moment en què el va escoltar, va anar a per ell. Ella va balancejar el seu sabre làser en un cercle al voltant dels seus peus. El sòl va caure sota ella, i va arribar amb un posat perfecte en meitat d'un intent de rescatar la cua d'un hutt traficant d'esclaus de la seva posició aixafada sota un mur caigut.

Ella va ignorar a tots els que estaven involucrats, va creuar cap a la paret més propera, i va tallar una entrada espontània a través d'ella. Això la va portar a una sala de tortures, on els esclaus indulgents o desobedients eren públicament castigats per servir com a exemple per als altres. De nou, l'Ax no es va aturar per admirar les tècniques del personal al comandament. Ella només es va adonar que molts dels crits que va suposar que eren pel col·lapse de l'edifici en realitat emanaven d'aquí.

A través d'una altra paret, el jet-pack de l'Stryver s'escoltava definitivament més fort. Ella també podia distingir el lleu boom del seu canó d'assalt per sobre del xivarri dels altres sons. Com l'Ax, estava fent servir les armes del seu arsenal per fer rebentar un camí a través del palau. On no existien portes o passadissos, no anava a contenir-se de fer-se'n el seu propi.

L'Ax va envoltar la vora d'un profund pou de rancor. Les bèsties massives espetegaven i rugien cap a ella, iracunds per tota la commoció. Els domadors feien el que podien per retenir-los, usant cadenes, ganxos, i pesos pesats, però la naturalesa salvatge dels rancors no era subjugada tan fàcilment. El crit truncat d'un dels domadors va seguir-la mentre ella saltava amb la Força sobre el recinte a la recerca de la seva presa.

El jet-pack estava prou a prop perquè pogués olorar les seves emanacions.

A través d'un abocador, una cantina, i unes instal·lacions de contenció de gas Tibanna, a la fi l'Ax va aconseguir veure el rastre de l'Stryver.

Era recognoscible a l'instant. El seu canó d'assalt havia fet explotar un túnel en diagonal cap amunt a través de cada estructura en el seu camí. La sèrie de forats portava a través de murs i terres en una línia recta perfecta. Al final d'ella, l'Ax podia veure una espurna de llum brillant: les onades feres del jet-pack.

Mostrant les seves dents en anticipació, ella el va seguir. Cada salt li portava un pas més alt en la gran escala a mida. Les superfícies on aterrava no eren fiables. A vegades s'enfonsaven sota ella; de vegades es lliscaven, encara foses per la calor del canó. A vegades la gent li disparava, amb el gallet fàcil pel pas violent del mandalorià. L'Ax va seguir caminant i va reflectir cada tret. No es va aturar per res ni per ningú.

Més i més a prop arribava fins a l'Stryver. Ell no va mirar darrere seu. La seva atenció estava centrada únicament en anar cap amunt. Darrere la brillantor del seu jet-pack ella podia veure la caixa de transpariacer agafada fermament en una enorme mà. L'ordinador de navegació encara estava dins. Ella gairebé el va aconseguir agafar amb la Força, però es va contenir. Si revelava la seva presència prematurament, Stryver tindria temps de reaccionar. Millor copejar-lo per l'esquena i emportar-se el premi de les mans mortes.

Dues plantes més. Tres. Ella va alçar una barrera per evitar que la calor del jet-pack escorxarà la seva pell. Quatre. Ara estava tan a prop que gairebé podia haver-se acostat i posar-li la traveta. El pallissa del seu canó era ensordidor.

Ella es va llançar cap a l'ordinador de navegació just quan l'Stryver va accelerar a través del sostre del palau. Una brillantor marró la va colpejar, i l'Ax ajustava els ulls mentre lluitava per la possessió de la caixa. L'Stryver no va mostrar estar sorprès, encara que momentàniament va perdre el control del seu jet-pack. Van anar en espiral i es van precipitar contra el sostre, mentre els guàrdies els metrallaven amb foc de blàster.

Les mans enguantades de l'Stryder van deixar anar la caixa.

Per un instant fugaç, va sentir el triomf. Ella es va motivar per enviar-lo lluny d'una coça.

Llavors la seva mà esquerra es va estendre per agafar-la per la gola mentre la dreta treia el canó d'assalt i el disparava contra el seu estómac.

A boca de canó, el tret era com ser colpejat per un cotxe aeri en ple vol. Si no hagués posat una barrera de Força en el seu lloc, el seu abdomen completament s'hauria vaporitzat a l'instant. Tal com va ser, va ser llançada cap enrere fora de la seva cruel adherència i es va quedar tombada, momentàniament insensible, a la teulada.

L'Stryver va agafar la caixa netament, amb una mà, i va volar cap al cel.

L'Ax va observar-lo enlluernada, també atordida per sentir qualsevol cosa a part de curiositat. A on estava anant? El seu jet-pack segurament no podia tenir combustible suficient per portar-lo lluny. La Tassaa Bareesh hauria posat preu al seu cap en menys d'una hora; un preu prou alt per garantir que mai deixaria Hutta.

Llavors una forma elegant negra va sorgir a la vista. Una nau. Va reconèixer les làmines angulars d'una exploradora Kuat però no podia determinar el model. Es va submergir baix per interceptar l'Stryver, llavors va rugir alt en el cel.

La seva presa se n'havia anat.

No sentia res.

Una forma borrosa cloïa la seva vista del cel enfangat. Ella es va concentrar. Era un guàrdia nikto. Va ser empesa per una bota com de negocis, com si fos per assegurar-se si era viva o morta. Un altre nikto es va unir a ell, llavors un tercer. Ella els va mirar com des del fons d'un pou profund, fosc.

Et mataré, Dao Stryver, o moriré intentant-ho.

La seva ira va tornar, com la vida mateixa. Havia perdut l'ordinador de navegació, però això no tenia per què ser la fi del món. Trobaria una altra forma de satisfer a Darth Chratis i al Consell Fosc; i a ells mateixa també. No era en realitat sobre l'Stryver i l'ordinador de navegació, en qualsevol cas. Era sobre cap a on portaven. El misteriós món dels metalls rars. Els fugitius de la justícia Imperial. La seva mare.

No podia acabar aquí.

Ella no ho permetria.

Es va posar dempeus en un sol parpelleig. La dotzena o així de guàrdies convergint al costat d'ella per la teulada no anaven a ser un problema en absolut.

* * *

El seu primer pas va ser idear un nou pla. Robar l'ordinador de navegació i crackejar els seus secrets òbviament no anava a ser possible ara. L'Stryver el tenia, i ella no es feia il·lusions causa de la seva afinitat que compartís aquests secrets.

Havia d'haver-hi una altra manera. Tot el que havia de fer era trobar-la.

El palau estava esvalotat mentre lluitava de camí de tornada al lloc de la batalla amb els droides; els «hexes» com havia escoltat que algú els anomenava. Tenia sentit tornar a l'escena, ja que tan sols allà hi havia qualsevol oportunitat de saber alguna cosa dels seus orígens. Ella no estava segura de què esperava trobar exactament, tot i així. Potser el contrabandista no li havia explicat als hutts tot el que sabia. Potser ella podia torturar-lo per extreure cada última peça d'informació.

Mentre penetrava per les sales laberíntiques del palau, va passar per un grup de gamorreans portant al Jedi inconscient captiu sobre els seus caps. Ella va somriure amb superioritat però no es va aturar. Estava bé veure algú pitjor del que ella estava.

Quan va arribar a les ruïnes de la cambra segellada de seguretat, la va trobar segellada darrere d'una densa multitud de guàrdies portant canons làser. El forat a la paret estava protegit per un banc d'escuts de partícules portàtil. Entrar no seria tan fàcil com sortir; i no tenia intenció d'escalar de nou per l'allau de runes. Lluitar era una opció, és clar, però la fatiga estava començant causar estralls. Sota millors circumstàncies, ella mai hauria deixat que l'Stryver la derrotés d'aquesta forma.

Necessitava ser més llesta, en lloc de més forta.

Retirant-se a un lloc tranquil per pensar, va examinar tot el que sabia dels hexes. No era massa. Eren decidits; Però què sabia ella sobre les ments que posseïen? Ells van rebutjar admetre qualsevol autoritat que no fos la del seu creador. Van matar a tothom amb impunitat. Hi havia alguna cosa més que pogués dir d'ells?

Ella va recordar la forma en què havien enganyat al twi'lek per fer rebentar una ruta d'escapament per a ells a través de la paret. Això va demostrar enginy i astúcia, qualitats de les que no tenien molts droides, però no tots. No era una característica única del seu disseny.

Alguna cosa li irritava a la part posterior del seu cervell. Un pensament regirat, dubitativament pressionant endavant perquè se'l considerés.

Escapar.

Els hexes havien estat intentant escapar.

Així que on estaven intentant escapar?

A la seva llar.

Però com sabien on era la seva llar?

La resposta en aquesta pregunta es va gravar a foc en la seva ment amb claredat cristal·lina.

L'ordinador de navegació no és l'únic mapa.

L'Ax s'estava movent, envoltant les ruïnes fins que va trobar el camí que els dos droides que escapaven havien pres. Ningú es va ficar en el seu camí fins que va aconseguir arribar al primer dels cossos. Estava acordonat per gamorreans, i ella els va deixar estar. El Jedi havia fet un veritable desastre d'aquest hexe escampant les seves entranyes en un desastre platejat i vermell. El segon, esperava ella, estaria en millors condicions.

Ell, també, estava acordonat, però podia veure a través dels guàrdies que el cos estava intacte, enredat en una xarxa com un animal atrapat en un parany.

Perfecte, va pensar ella, traient el seu sabre làser al joc.

* * *

Quan va tenir el cos fora de perill penjant de la seva espatlla, tot el que havia de fer era anar-se'n. Això es complia tan fàcilment com caminar a través del palau fins a l'espaiport, on la llançadora imperial esperava pel seu plaer. La seguretat del palau havia estat reforçada en un intent de detenir a qualsevol que se n'anés. Aquest intent estava condemnat al fracàs.

Dos guàrdies Imperials armats romanien atents al costat de la porta interior de la cambra segellada. La van saludar conforme passava entre ells.

-Algun problema? -els hi preguntà.

-Hi havia un paio ensumant sobre la nau del mandalorià abans que s'enlairés -va dir-ne un.

-I alguna escòria no humana intentant entrar aquí -va dir l'altre-. El vam espantar.

-Ben fet.

Ella va caminar confiada pujant la rampa i cap a la cabina de comandaments, on el pilot estava assegut esperant. Ell va assimilar la seva aparença polsegosa, malmesa però no ho va fer destacar.

-Marxem -va dir ella-. Avisa a Darth Chratis de la nostra imminent trobada. Vull un tècnic de droides a mà en el moment que amarrem.

-Sí, senyora. Però què hi ha de l'enviat?

-Ja no està amb nosaltres.

El pilot va assentir insegur, òbviament comparant les seves ordres vigents amb les que li acabaven de donar. Un Sith sempre era superior a un oficial superior. Aquesta era l'única conclusió disponible.

Mentre que els propulsors s'escalfaven, l'Ax va agafar a l'hexe mort i el va emmagatzemar en el contenidor de seguretat que havia estat predisposat per a l'ordinador de navegació. Aquest carregament no era menys preuat. El millor sobre un droide era que, encara que mort estava indiscutiblement mort, la memòria trigava un temps a esvair-se. Amb l'experiència adequada, la localització del món misteriós podria ser extreta de les dades emmagatzemades a la carcassa, i el seu èxit estaria assegurat.

Una brillantor càlida la va omplir, part alleujament, part orgull, part cansament. Estava buscant seure. Però hi havia alguna cosa que havia de fer primer.

La llançadora estava elevant-se quan ella va tornar a la cabina de comandaments. Va mirar a través de la pantalla de vistes cap a l'espaiport i el seu minúscul grup de naus.

-En quina nau va arribar l'enviat de la República?

-Aquesta -va dir el pilot, indicant una petita i ampla nau, de morro gran descansant en quatre potes separades.

-Destrueix-la -Va dir ella.

-Sí, senyora.

El canó de la llançadora va disparar, metrallant la part posterior de la nau sense defenses. Va cremar en una bola de flames tan brillant que va eclipsar el sol.

L'Ax va somriure amb satisfacció mentre el sostre marcat del palau s'esfumava en la distància. Amb sort, va pensar ella, això era l'últim que ella veuria de Hutta.

Següent