dilluns, 29 de febrer del 2016

Aliança Letal (XLIX)

Anterior



CAPÍTOL 49

Darth Howl, Lord Fosc dels Sith, era menys imponent en la segona trobada del que ho havia estat la primera vegada. Portava un uniforme negre sense insígnies ni trofeus, i l'Ax va interpretar que això significava que no tenia intenció d'impressionar. El que hagués demanat trobar-se amb ella en privat, al seu vedat de caça personal de Dromund Kaas, s'ho va prendre com un senyal barrejat.
-Agafa un rifle -va dir ell, assenyalant una extensa col·lecció alineada a la paret del seu estudi-. Segueix-me cap a la plataforma.
L'Ax va seleccionar una arma antiga amb una culata feta d'os. La seva càrrega era plena i a la vista, perfectament alineada. Ella es va apostar que Darth Howl les mantenia totes així, i no només per mostrar-les.
Tenia raó. La «plataforma» era una extensa plataforma de vistes que mirava al terreny dens, tropical que havia estat buidat en pegats, permetent una línia de visió sense obstacles cap allò de sota. El sol estava en el seu zenit sobre els núvols. Les condicions eren tan bones com mai serien a la capital Imperial.
Darth Howl va fer sonar una campana. El alguna part en els arbres, la porta d'una gàbia repicà en obrir-se.
-T'he portat aquí, Eldon Ax -va dir ell mentre alçava el seu propi rifle per mirar l'abast-, perquè puguis explicar-me com vas matar a Darth Chratis.
Ella es va quedar gelada. Com ho sabia? No li ho havia dit a ningú, i estava segura que cap dels soldats de Sebaddon havia entès el que va passar aquell dia. Els hexes havien matat a tanta gent. Darth Chratis havia estat només un d'ells.
El rifle d'en Darth Howl va emetre un espetec agut, d'alta freqüència, fent-la saltar. Una cosa va cridar en els arbres de sota.
El Lord Fosc la va mirar i li va oferir un somriure esgarrifós, de dents esmolades.
-No et preocupis -va dir ell-. Mentre estiguis aquí dalt, estaràs bé.
Ella es va preguntar quant duraria aquesta bona fortuna.
-Què li fa pensar que el vaig matar, milord?
-Sempre que un antic aprenent torna sense el seu Mestre, la pregunta es fa sola. És una cosa així com una tradició, encara que no una de la que sentis parlar molt. Primer sobrevius a l'Acadèmia; llavors has de sobreviure al teu Mestre. Així és com em vaig guanyar la meva reputació, i suposo que és com planeges fer-ho tu, també. La pregunta és: Com?
El rifle petà de nou.
-Si no dispares aviat, jove Ax, estaré forçat a assumir que has perdut el teu nervi.
L'Ax va fer el que li deia, alçant el rifle i sostenint-lo regularment contra la bola de la seva espatlla. Ella no podia recordar l'última vegada que havia disparat un blàster de qualsevol tipus. Amb seguretat no des que va construir el seu primer sabre làser.
Ella va escanejar el fullatge a través de la mira. Quan un cap encoixinat, d'ulls foscos mirà alerta des de la cobertura, ella li va fer un tret. El rifle va produir un estrany toc estrident però va llançar un impressionant raig d'energia brillant verda a la direcció correcta. La criatura aterrida va explotar en una bola de pèls en flames.
-Vaig utilitzar als hexes -va dir a Howl, apropiadament satisfeta, mentre s'alineava per a un altre tret.
-Com vas fer que fessin el que volies?
-És, uh, difícil d'explicar.
-No t'he portat aquí per fer-te la vida més fàcil. -Un altre tret del seu rifle; un altre grall baix-. Ja ens has explicat sobre les restes de la Lema Xandret presents en tots els droides. Com la vas anomenar, de nou?
-L'amnioide.
-Sí. Vas esmentar en el teu informe que tu i la Gran Mestra Jedi vau ser les dues capaces d'influenciar als hexes, gràcies a l'amnioide. No em vaig adonar que eres capaç de fer això en un grau tan aclaparador.
-Nov ser així com ho vaig fer.
El seu segon tret va fallar. Ell l'estava guanyant per tres morts a un.
-Estigues segura, jove Ax, que ho tindré de tu d'una forma o d'una altra.
No hi va haver negació de l'amenaça ara. Ella va buscar la mateixa força calmada que la Satele Shan havia demostrat a Sebaddon.
-Hi ha una cosa que vaig ometre en l'informe, milord -va dir ella.- L'amnioide no existia únicament per controlar els hexes. Va ser dissenyat també; principalment, potser; per sostenir a una nena en un tanc de bacta sense Força. Ella era la filla de la Xandret. Un clon.
-Teu?
L'Ax no faria servir la paraula jo. Es negava.
-El nom d'ella era Cínzia. Ella creia que jo era ella.
-vas parlar amb ella?
-Sí.
-Llavors la vas matar?
-No, però ho hauria fet. La Gran Mestra la va alliberar quan l'amnioide tractava d'asfixiar-la. Ella va morir per l'exposició a l'aire.
Tots dos van disparar. Al mateix temps un raig de llampec destrossà el cel tapat en milers de trossos dentats. La sincronia no va ser intencionada però va ser impressionant.
-Quan els hexes no estaven operant independentment -va continuar ella-, l'obeïen a la Cínzia, no a l'amnioide. Perquè teníem codis genètics idèntics, també m'obeïen. Va ser fàcil fer-los tornar-se contra Darth Chratis.
-I per descomptat això era necessari. No podries haver-lo matat per tu mateixa.
-No. -Li avergonyia admetre-ho, però era la veritat, i aquest semblava un moment on només amb la veritat n'hi hauria prou. El joc d'en Darth Howl era del tot diferent a qualsevol al que Darth Chratis hauria jugat. Estava aprenent les regles mentre continuava.
-L'omissió del clon del teu informe -va dir ell-, va ser premeditada, deliberada, i perillosa. El Consell Fosc desaprova qualsevol cosa que bufeteja la deslleialtat; o la unió emocional a una altra cosa diferent al propi Consell.
-No vaig sentir cap afinitat amb el clon, milord -Va dir ella.
-Cap en absolut?
Ella va lluitar per trobar les paraules per les emocions que encara es regiraven en ella quan pensava en la patètica criatura en el tanc.
-La Lema Xandret rebutjà deixar anar la seva filla, així que va crear-ne una de nova, a la qual empresonar. Ella va rebutjar ser controlada, tot i així ella mateixa era possessiva i controladora. Quina presó hauria dissenyat per a mi si no hagués estat rescatada d'ella per Darth Chratis? Va ser per això que els meus records d'ella van ser tan fàcils de suprimir? L'única cosa deslligada en tot l'assumpte va ser una recol·lecció dels seus crits. Crec, en resum -va concloure ella-, que vaig tenir una fugida afortunada. I el clon, també, al final.
-Vas ordenar als hexes que cometessin suïcidi?
-Això no ho vaig fer -va dir ella-, però probablement podria haver-los ordenat no fer-ho.
Ell va assentir.
-Va ser l'amnioide, llavors.
-Aquesta vegada, sí. La Lema Xandret va perdre la seva filla dues vegades. No hi havia res més pel que viure. Ni tan sols la venjança.
-Així que en lloc de tornar-te el seu mestre, els vas deixar morir. -Darth Howl va baixar el seu rifle i li va apuntar amb una mirada d'obsidiana-. Alguns trobarien confús que no utilitzessis els hexes per completar la teva vendetta contra Dao Stryver, i llavors fossis a conquerir la galàxia.
-Sí. -Podría haver estat l'Emperadora! - El pensament se'm va acudir. Però el mandalorià ja havia escapat per llavors, i jo segueixo sent lleial al Consell Fosc.
-Alguns dirien que la teva exposició a la Gran Mestra dels Jedi va confondre els teus pensaments. Alguns utilitzarien això com argument per no tornar a confiar en tu.
-No m'importa el que digui la gent.
-Només necessites preocupar-te pel que el Consell Fosc decideixi fer amb tu.
-Em vaig trobar amb ells ahir. Ells... vosaltres vau dir...
-Moltes coses es diuen, Ax, i moltes coses es fan. No sempre són el mateix.
Ella ho sabia.
-Llavors fareu que em matin?
Ell va riure davant seu, i va alçar el seu rifle. Un altre tret; un altre crit de dolor.
-Això depèn per complet de com ho facis rodar -va dir ell-. Van ser castigats els fugitius?
El destí de la seva mare i el clon no li deixaven cap dubte en aquest aspecte.
-Indubtablement.
-Va caure el planeta en mans de la República?
-No.
-Així que vas sobreviure on el teu Mestre no ho va fer, i vas tornar amb informació valuosa. Ets forta i determinada, com la teva mare. No mereixes altra cosa que admiració i que no et treguin l'ull de sobre.
-Si algú sap el secret dels hexes, l'explicació és simple. La vostra lleialtat a l'Emperador és tal que mai intentaríeu enderrocar-lo. Percep que vaig dir «Emperador» no Consell Fosc. És el treball d'un Sith derrocar-nos. És per la qual cosa no hem de treure't l'ull de sobre. Dispara l'arma.
L'Ax va tancar un ull i va calmar el seu cor martellejant. Potser sobreviuria després de tot.
La criatura a la seva vista no va sobreviure, ni tampoc ho van fer dues més que van anar a investigar.
Ella no anava a explicar-li a Darth Howl que l'única raó per la qual no havia salvat als hexes era perquè tractar de controlar-los li hauria sortit el tret per la culata sens dubte. Cosits per l'esperit retorçat de la seva mare, els hexes s'haurien tornat contra ella finalment, i ella hauria acabat tan atrapada com el seu clon. Lluny de ser Emperadora, hauria estat una petita princesa en una gàbia, cridant per ajuda cap a una galàxia buida.
Millor que tot desaparegués en un forat negre, literalment i metafòricament, i ella continués amb la seva vida. La seva vida. No obstant això molt d'això l'havia deixat.
-Per què em va convidar aquí? -va preguntar ella-. No va ser per interrogar-me pel meu informe o per oferir-me consell.
-És cert. Ets jove i inexperta, però ets observadora, i vas sobreviure en aquesta crisi indemne. Potser estàs amagant bé els teus veritables sentiments, o ets més resistent del que sembles. En qualsevol cas, pots ser-me útil. Et vaig portar aquí per oferir-te una aliança.
L'Ax ni tan sols veia el que hi havia sota la seva vista.
-Quina mena d'aliança?
-Una considerablement més avantatjosa que l'última. Darth Chratis mereixia el que li va passar. Els seus mètodes eren desconfiables, les seves filosofies perilloses, i la seva ambició desenfrenada. Era per tant inevitable que caigués. L'única pregunta era: Com de lluny cauries amb ell?
Ella no va contestar.
Les dents d'en Darth Howl brillaven lleugerament a la nit.
-Darth Chratis et va fallar, just com la meva última aprenent em va fallar. És hora de mirar més enllà del fracàs i veure els èxits esperant-nos a tu i a mi. Amb el meu poder i el teu potencial, pots imaginar el que podem complir junts? Podem sacsejar al Canceller Suprem del seu seient, i guanyar recompenses més enllà dels nostres somnis més salvatges!
Ella no estava pensant tan lluny. Tot el que tenia en ment era com d'útil seria tenir un Mestre realment al Consell Fosc, no només somiant amb ell.
-Què li va passar a la teva última aprenent?
-A ella li agradava tenir mascotes -va dir ell, apuntant i despatxant una altra desafortunada bola de pèl allà sota-. I ara la tinc en el dom d'observació directament sobre els nostres caps. Li encanta quan entretinc als convidats.
El seu somriure era fred i despietat, i alguna cosa en ella emocionava a l'Ax fins al seu nucli. Darth Howl la necessitava, i ella el necessitava a ell. No hi havia vergonya a admetre-ho. Hi havia jocs més grans als quals jugar ara.
En Dao Stryver podia esperar. Quan ella necessités sentir ràbia en la seva forma més pura, ell estaria allà, preparat per inspirar-la. No importava on estigués o el que estigués fent. Com més temps romangués la seva promesa sense complir, més es tornaria la seva ràbia. La fi justifica els mitjans, com ell mateix havia dit.
-Estaré honrada, milord.
-Bé. I t'acceptaré com la meva estudiant. Posaràs l'assumpte desastrós de la teva mare darrere de nosaltres i tots dos mirarem cap endavant per massacrar l'escòria Jedi en els seus llits. I, el més important...
Ell va fer l'ullet com el tall d'una guillotina.
-El més important de tot, la meva jove aprenent, tots dos vigilarem les nostres esquenes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada