11 Les gales del lloc
Xízor
havia convocat els seus amics i -com qualsevol bon lacai- Lonay havia
recorregut en temps record la llarga distància des de la seva fortalesa en els
Territoris de la Vora Exterior, esmunyint-se inadvertidament a Coruscant.
L'ordre constant d’en Xízor d'evitar ser detectats quan viatgessin al Centre
Imperial era ben coneguda, i la pena per desobeir aquest edicte era bastant...
severa. Lonay no tenia cap desig d'enfrontar al càstig a mans de la Guri, la
implacable companya del príncep Xízor, i com sempre va ser escrupolosament curós
en aterrar a Coruscant.
En Lonay i el seu
escàs seguici es van acomodar en els apartaments palatins que Xízor li havia
habilitat quan el twi'lek es va convertir en Vigo, a l'espera de la inevitable
citació d’en Xízor.
No va ser una llarga
espera. Howzmin aviat va acudir per dir a Lonay que Xízor es reuniria amb els
seus sots-lloctinents. En Lonay es va retirar a soles en les seves càmeres
privades, per preparar-se.
Després de vestir-se
amb la seva millor túnica i el millor dels seus faixins, Lonay va obrir el
cofre. La tapa es va alçar per revelar un mirall al seu interior; la caixa
estava plena de les millors riqueses que Lonay va poder trobar, cadascuna
d'elles un record del seu estatus com a Vigo del Sol Negre.
Primer va agafar el
pectoral, el va deixar caure sobre el seu pit i les espatlles, i el va
subjectar darrere del coll. La peça estava feta amb milers de gemmes, cadascuna
d'elles travessada per la millor seda saava i enfilada formant patrons
decoratius amb discos de metalls preciosos. Era una peça digna de mil reis; un
símbol d'alt rang que Xízor li havia atorgat.
Un a un es va
adornar diversos dits amb opulents anells, cadascun amb una pedra diferent.
-Anells així podrien
decorar les mans de molts pròspers mercaders –es va dir Lonay en veu baixa per a
si mateix-. He de recordar que jo, també, sóc una mena d'empresari.
En Lonay va
subjectar llavors a la seva faixa la beina que contenia la seva daga enjoiada. La
hi traurien a l'avantcambra anterior a la sala d'audiències d’en Xízor, però
era un símbol del seu poder sobre la vida i la mort dels seus subordinats... i
les seves víctimes.
Retirant diversos
fermalls i insígnies de les seves proteccions, Lonay els va examinar un a un, i
després se’ls va cordar en la seva túnica. Cada un commemorava un esdeveniment
o una aliança que havia realitzat. El fermall wroonian era un regal d’en Mako
Spince, com a pagament per haver protegit l’Spince dels bandits Na-Qoit, i
proporcionar-li una ocupació com a controlador de trànsit (i informant del Sol
Negre) a Nar Shaddaa. La insígnia de la pedra corusca li va ser atorgada quan
va salvar als membres del llavors incipient Consell Esclavista Mytaranor de la
destrucció a mans de la flota de sector del Moff Julstan. I l'antic fermall twi'lek,
dissenyat per a contenir una mica de ryll, era un regal d'un parent llunyà,
Tru'eb, un twi'lek desterrat de la mateixa manera que ell mateix, i
experimentat contrabandista d'armes.
Després anaven els
petits flascons de pintura corporal blau i marró. Observant-se en el mirall del
cofre, Lonay va untar el seu dit en els flascons i va adornar amb cura les
seves cues cranials amb els antics caràcters del llenguatge del seu poble. Quan
va haver acabat, es va netejar el dit amb un drap proper i va llegir en veu
alta els pictogrames artísticament traçats:
-Sóc Lonay, fill de
Mogra'daal, tan sols un rodamón sense clan en un mar d'estrelles.
L'últim objecte que en
Lonay va treure de la caixa era un braçalet daurat, proveït d'una frontissa per
poder ser col·locat o tret amb facilitat. Lonay el va tancar amb un espetec al
voltant del seu canell. El va mirar fixament per un instant, i després va
deixar que la màniga de la seva túnica caigués sobre ell, ocultant el costós
grilló. Molts del seu poble portaven diferents braçalets -les lligams de
l'esclavitud- com una part acceptada de la vida twi'lek. El seu no era
diferent.
-L’amo d'un és
l'esclau d'un altre –deia en Lonay sovint-. Aquest és l'ordre de l'univers.
Lonay estava llest
per unir-se a la resta de Vigos i inclinar-se davant el senyor del Sol Negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada