Aliança Letal (i Ep)

Anterior

Epíleg

TATTOINE

No hi havia escassetat de cantines a Tatooine, ni de baralles de cantina. Akshae Shanka havia arribat a temps per a un altre torneig de combats, i les emocions estaven corrent altes. Hi havia hagut disturbis al voltant de la sorra, i diversos tirotejos a gran escala havien rivalitzat amb els del propi concurs.

En Dao Stryver no hi era per lluitar, però.

Des de les profunditats ombrívoles de l'Ala i Rodamón, el mandalorià observava l'arribada de l'humà que es deia a si mateix «Jet Nebula» amb un ull agut.

El contrabandista tenia un aire sorrenc, com molts el tenien al planeta dissecat. El seu pèl gris era tan salvatge i el seu uniforme tan gastat de l'espai com sempre. El droide que el seguia havia guanyat un parell d'osques extres en els seus viatges des de Sebaddon. Però semblaven més de les que l'Stryver havia esperat. Estaven observants d'una manera en què només els soldats antics aprenent a estar-ho.

En Jet Nebula mirà al voltant del bar, va veure a l'impassible gektl asseient sol, i va executar una subtil segona mirada.

Llavors va alçar dos dits al cambrer, que va parlar en confirmació, i ell i el droide es van pressionar a través de la multitud polsegosa.

-Curiós trobar-te aquí.

-Em reconeixes?

-Dao Stryver, en persona. Et veus millor amb el casc posat.

L'Stryver va mostrar les dents d'una forma que podria haver estat confosa amb un somriure.

-A la meva cultura, aquesta expressió és considerada un desafiament.

-Vinga. Sé que pots acceptar una broma. -Ell va tirar d'una cadira-. A més estàs òbviament esperant-me. Reconec que estic fora de perill almenys fins que em diguis el que vols.

-He vingut a pel droide.

En Nebula va alçar una cella.

-Ell no està a la venda.

-No t'estic oferint diners.

Dos petits gots dringaren cap avall entre ells. Stryver no va fer cap moviment per pagar, i ell tampoc ho va fer. Ell òbviament tenia un compte.

-Bona sort en la batalla -brindà en Nebula-. Que tots els teus ous es criïn com a soldats.

-Saps això, també?

-Tinc un bon sentit de l'olfacte. I vaig transportar algunes pintures de vida des de Hoszh Iszhir una vegada. Tens un bonic planeta, allà, si respires gas verinós.

L'Stryver alçà l'altre got i va enfonsar el ferotge líquid sota la seva gola.

-Estava equivocada a donar-te per fet -va dir ella.

-No és culpa teva. Surto del meu camí per donar certa impressió.

-No m'estic disculpant. T'estic oferint un compliment. Pocs m'enganyen.

-Tots dos tenim les nostres màscares. Et retalles la cua per cabre en aquesta armadura o la tens permanentment tallada?

Ella va agitar el seu cap, sense voler desviar l'atenció.

-T'he estat buscant des de l'afer de Sebaddon.

-Estic satisfet amb que t'hagi portat tant trobar-me.

-La paraula a la vinya és que has estat comerciant amb dades tècniques amb el mercat negre. Quin tipus de dades?

Ell va arronsar les espatlles.

-Tot el que tenia sobre els hexes, cosa que no era massa. Anàlisis químiques, metratge de vídeo, una mostra del seu codi subespacial. Ho vaig vendre com a treball a un personatge anomenat Shavak. No et preocupis: no està en cap lloc prou a prop perquè ell ni ningú més els reconstrueixi.

Ella li va deixar creure que era això el que li preocupava, si ell de fet ho creia. Era un home de moltes màscares. Al palau de Tassaa Bareesh havia estat curós de no jugar les coses massa astutament com perquè se li considerés una amenaça, mentre al mateix temps estava reforçant el seu valor com l'home que va trobar el Cínzia, i qui podria trobar altres recompenses com ella, per evitar desaparèixer convenientment. Mentre els Hutts havien estat observant als enviats, el contrabandista enmig d'ells havia mantingut els seus ulls i orelles acuradament oberts.

De la mateixa manera, ell havia tirat dels fils de l'enviat titella de la República, fent-li assegurar-se que l'assumpte de la Xandret acabava en avantatge per a ell. Ell havia d'estar fent el mateix just ara.

-Tu saps, seria un excel·lent mandalorià -va dir Nebula-, si estigués inclinat en aquestes coses.

L'Stryver es va posar rígida en la seva cadira, resistint la urgència d'atrapar-lo a través de la taula i arrencar-li el seu diminut cap.

-Explica't -va grunyir ella.

-Tots dos tenim sentit de la ironia. -Ell va assenyalar al cambrer per una altra ronda de begudes-. I les nostres metes són les mateixes. Vull dir, de debò. Tu vas enginyar tota la cosa de Sebaddon des del principi, oi? Tu li vas donar a la Xandret les coordenades per a una trobada que la portaria a través de l'espai infestat de corsaris. Sabies on acabaria la nau una vegada que fos capturada, i el que els Hutts farien probablement amb ella. Llavors vas saltar al voltant de l'Imperi i la República, escalant la situació. Volies que la gent pensés que estaves caçant al Cínzia per evitar que caigués en les mans d'algú més, però de fet estaves fent exactament el contrari. Això és pel que no vas matar a cap dels jugadors que vas portar. Volies una batalla sobre els hexes tant com volies esborrar la teva pròpia involucració en ella.

Les begudes van arribar. L'Stryver va deixar la seva sense tocar sobre la taula d'acord Nebula continuava.

-Estaves provant les respostes de l'Imperi i de la República als hexes. Volies veure qui tenia l'avantatge, aquests dies. S'havia recuperat la República de la quasi derrota que els hi vau donar fa una dècada? S'havia tornat l'Imperi prou fort per ser considerat un seriós oponent en la vostra pròxima campanya? Diria que els resultats estaven enllaçats, cosa que em va bé. Què creus? Contra qui lluitarà a continuació Mandalore, quan es cansi de treballar per a qualsevol altre? Aquesta és la pregunta que m'aposto a què cada Jedi i Sith volen que sigui resposta ara mateix.

Ell va abocar el contingut del seu got sense treure-li els ulls de sobre.

Ella va ser acurada de no donar-li una resposta.

-On encaixa la ironia en això?

-No tenim líder. Ho recordes? Estic segur que sí, i estic segur que va tocar una fibra sensible. La teva gent és d'una corrupció neta individualista, com la meva. Simpatitzem amb el desig de la Lema Xandret de seguir el seu propi camí, encara que no compartim la seva metodologia. Després de tot, no tenim l'exèrcit de droides que va permetre la seva indulgència política; un exèrcit que era probablement més de construir i terraformar originalment que de lluitar amb ningú, fins que ens vam mostrar. I aquí és on hi ha la ironia.

-L'Emperador amb seguretat no donava suport a les aspiracions igualitàries de la Xandret, i estic segur que el Canceller Suprem les hauria desaprovat també. Als Imperis i Repúbliques no els agraden aquells amb la capacitat d'anul·lar els seus règims. En aquest sentit, els nostres dos amics contenciosos són més semblants del que prefereixen pensar; i el comunicat polític de la Xandret hauria d'haver estat fins i tot més perillós que els seus hexes, si haguessin escapat.

L'Stryver va assentir, pensant en les jerarquies estratificades, burocràcies, i classes inferiors de les que havia estat testimoni tant en l'Imperi com a la República, tots tirant escuma per la boca amb descontent, no tot portat per la guerra freda que havia existit des de feia ja més d'una dècada. No era impossible imaginar a cada règim sent anul·lat per una rebel·lió des de dins.

Igual de perillosa, però; i molt més important; era la possibilitat que dues faccions rivals haguessin algun dia d'unir-se contra un enemic comú, com ho havien fet contra els hexes. Mantenir els dos cap la gola l'un de l'altre era per tant vital, des d'una perspectiva mandaloriana.

-Estàs cabotejant -va preguntar en Jet, o estàs d'acord amb mi?

L'Stryver va centrar els seus pensaments.

-Estic pensant que la cosa més perillosa de la galàxia és un servent ambiciós.

-Com cada règim explotador descobreix al seu preu, quan aquells que fan la feina decideixen que volen quedar-se els beneficis per a ells mateixos.

-Què passaria si els droides alguna vegada arribessin a la mateixa decisió?

-Significaria la fi de la civilització tal com la coneixem. Afortunadament, els hexes no eren ambiciosos de per si; només estaven mal programats.

-No estic parlant dels hexes. Estic parlant de Ferralla.

En Nebula va mostrar suficients dents per suggerir que el seu somriure havia de ser una amenaça, també.

-No creus que ja hauríem estat els seus esclaus, si fos el que ell vol?

-Tu em dius el que ell vol. Què motiva una màquina que pot prendre les naus Imperials i de la República a la seva voluntat, i llavors només sortir corrent?

-No el poder o la glòria, òbviament. Ni el profit, d'una altra manera seria trillonari. A vegades fa el que li demano que faci, i de vegades no ho fa, així que no és sobre obeir. Per ser honest, he tractat d'esbrinar sobre ell durant anys i potser no estigui més a prop de la resposta del que ho estava quan vaig començar.

-Tu no el vas fer així?

-Ni de bon tros. Ell va ser un error, algun tipus d'error de fàbrica, i va ser programat per fondre'l quan el vaig trobar. El seu cervell tenia un problema de resetejat, aparentment. Cada pocs minuts, s'apagava i perdia la seva memòria. Un droide sense capacitat d'emmagatzemar evidències incriminatòries m'atreia, així que el vaig reanomenar i el vaig apedaçar el millor que vaig poder. Aquests dies, pot estar dies sense morir, però encara li passa. Les úniques coses que recorda sóc jo i la nau, imagino que és perquè som on la seva vida realment va començar.

L'Stryver va donar un cop d'ull al droide estacionari.

-Així que no recordarà Sebaddon i el que va passar allà?

-No. S'ha resetejat quatre vegades des de llavors. He arribat a pensar que tot està connectat; com que els seus pensaments es van tornar massa grans com perquè els pogués gestionar el seu cervell, així que es desconnecta periòdicament per evitar que es torni boig. Després de tot, què podria ser pitjor que un droide amb ambició, com tu has dit? Has vist el que fa la gent quan té idees.

-I amb bona raó, quan es tracta dels hexes.

-Ferralla no és un hexe. És només un droide danyat lluitant per encaixar en un enorme univers, malvat.

-Llavors potser ha arribat l'hora d'alliberar-lo de la seva càrrega.

-T'aconsello que no ho intentis.

-Jo t'aconsello que no et resisteixis, Jeke Kerron. -Alguna cosa es va endurir en els seus ulls. L'Stryver es va posar dreta i va agafar el seu carbonitzador.

Ella mai va estar del tot segura del que passaria després.

Ferralla es va moure. Això era esperable. Ella ho havia planejat. Però l'atac no va arribar des de la seva direcció. Va venir des d'altres quatre angles simultanis i ella va ser llançada de tornada al seu seient per polsos d'energia convergents. El seu vestit espetegava i fumejava; les seves extremitats s'agitaven. Durant un moment potencialment fatal, la seva visió es va tornar grisa cap al no-res.

Llavors es va recuperar, i la cantina plena de gom a gom estava exactament com havia estat; excepte que el contrabandista i el seu droide se n'havien anat.

-Serà millor que beguis -embrollà el cambrer, assenyalant al got encara assentat davant ella-. Ell ens va demanar que no et féssim fora immediatament, però hi ha un límit per a la meva generositat.

-Ell us va demanar...? -Ella va fer petar la boca en tancar-la mentre el seu cervell ho enxampava. Havia estat anant allà durant dies. Així va ser com ella li havia trobat. Havia pensat que ell gastava els seus diners amb companys corredors d'apostes i éssers inferiors, quan en realitat de fet havia estat preparant un parany. Per a ella.

La multitud va evitar estudiosament la seva mirada desafiant.

L'Stryver va riure en el seu interior, profundament contenta per dues coses.

Una: encara era viva.

Dos: era bo tenir un adversari digne.

Dao Stryver havia passat per un llarg camí des dels seus dies de lluita al pou, quan la vida d'una jove gektl era barata i no s'esperava que durés ni una sola setmana. Ella havia meritat una considerable glòria des de llavors, i va considerar per si mateixa viure en la personificació del credo Mandalorià. La guerra era lluitada per individus, no per Emperadors i polítics. Les batalles eren decidides per gent, els noms dels quals mai serien gravats en la història. Però l'important no era la història, ni tan sols qui va guanyar. Qualsevol que s'esforcés prou dur podia convertir-se en un heroi. Això era el que importava.

El seu enemic ho entenia. Era important per a ella que ho fes. Ella havia rastrejat la seva història cap enrere des de capità fins a primer oficial d'un navili molt diferent, on el rastre havia acabat. Però el capità d'aquesta nau, Jeke Kerron, havia tingut una reputació de ser del tot massa intel·ligent per al seu propi bé. Ell s'havia fet enemics entre diversos càrtels i definitivament va desaparèixer. Va ser un simple salt preguntar-se si l'un havia pres el lloc de l'altre.

Mai tornarien a estar en el mateix bàndol, va pensar l'Stryver, però almenys d'ara endavant estarien jugant al mateix joc.

Ella va fer baixar el licor i es va obrir pas amb les espatlles fora de l'Ala i Rodamón, cap a la seca mirada de Tatooine. Amb el seu casc de nou al seu lloc, ella només era un altre Mandalorià, un entre diversos del món gladiatorial. Ella buscaria en cada espaiport del món com a rutina, encara que sospitava que el Foc d'Auriga se li escaparia entre els dits una vegada més. Llavors informaria a Mandalore. Si se li requeria fer-ho, caçaria a cada enemic fins a la fi de la galàxia, i estaria preparada per a ell quan es tornessin a trobar. Si no, tornaria de nou a estudiar l'Imperi i la República, estant segura amb el coneixement que hauria aviat glòria suficient per a tots.

S'acostava la guerra. La seguretat d'això va escalfar la seva ànima de guerrera.

Ella va alçar els ulls per mirar al sol i va desitjar l'home que es deia a si mateix «Jet Nebula» bona fortuna en la batalla.

FI