Aliança Letal (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

La Larin estava a mig camí cap a la caixa cuirassada quan Yeama la va interceptar. Ell era al passadís desert del davant amb les seves mans alçades en el senyal universal de: Atura't! Ella li hauria empès per passar si no hagués estat reforçat per cinc weequay i una dotzena de gamorreans amb destrals.

-Veig que l'Enviat perdut ha tornat -va dir ell, assimilant el grup darrere d'ella amb ulls vermells dolençosos-. El pirata, també. La meva senyora estarà complaguda.

La Larin no tenia temps de discutir la situació. El pensament d'en Shigar enfrontant-se a Dao Stryver sol, l'omplia d'urgència. Ja havia de ser massa tard. Els seus intents de detenir-lo en el comunicador no havien produït altre cosa excepte el silenci en resposta.

-Dóna-li les gràcies per la seva preocupació -va dir ella-. Estem retornant a l'Enviat a la seva habitació ara.

-Ho esteu fent? Excel·lent. Heu d'haver sentit la, ah, pertorbació ocasional de l'última hora. No hi ha res de què preocupar-se, us ho asseguro, però seria aconsellable que romanguéssiu en l'ala d'alta seguretat fins que se us digui el contrari.

-Sona com si estiguéssiu sota atac, col·lega -va dir en Jet. Per fi ha fet Fa'athra el seu moviment?

El twi'lek va somriure tens.

-Tenim molts objectes de gran valor emmagatzemats en el palau, així que els atacs no són poc comuns.

-No ve de fora -va dir la Larin, tornant-se impacient-. És el mandalorià de què us vaig advertir abans. Va darrere de l'ordinador de navegació del Cínzia.

-Impossible. No s'ha activat cap alarma en aquest sector del palau.

-Això canviarà, i aviat.

Alçant el seu rifle, va continuar amb el seu camí.

-No tan ràpid. El twi'lek va fer un pas a un costat per bloquejar el seu camí. El weequay li va donar suport. Aneu en direcció incorrecta. Les cambres dels enviats estan per aquí.

-De veritat? És fàcil perdre's per aquí.

-No crec que us hagueu perdut del tot. Crec que sabeu exactament a on aneu. -El twi'lek ara ja no hi era somrient-. Tu no ets una visitant registrada en aquest palau. El segrest va ser una distracció, donant-te temps d'anar a fer la teva feina real. Vam trobar el rastre que vas deixar en els nostres sistemes de seguretat. El sabotatge és una altra distracció. Quina és el teu assumpte ara? Esteu tots junts, o només sou col·laboradors oportunistes?

La seva mirada freda va lliscar al grup davant ell.

A la Larin no li agradava cap a on anava això.

-Mira -va dir ella-, no estem planejant robar les vostres coses precioses. Però algú més ho està fent, i estem tractant de detenir-los. Parlo seriosament. En Dao Stryver entrarà i sortirà abans que arribem allà si no t'apartes del meu camí ara mateix. No m'obliguis a fer-ho.

El twi'lek no es va encongir davant el seu ultimàtum.

-Admets que us dirigireu a la caixa cuirassada?

-Això és el que acabo de dir-te.

-I tot i així insisteixes en què els teus motius són purs?

-Tan purs com sempre ho seran.

-Llavors no et farà res si aconsello a l'Enviat Imperial que es trobi amb nosaltres allà?

-El que sigui! Només posa't en marxa; és tot el que et demano.

En Yeama va assenyalar al seu seguici, que es va posar al voltant d'ella i els seus companys. Una vegada que el camí es va aclarir, ella va posar un pas brusc mentre en Yeama grunyia en el seu twi'leki natiu per un comunicador.

Darrere d'ell, l'Enviat de la República feia un desplegament sostingut de fatxenderia.

-Renego de la implicació -va dir ell-, que això sigui una conspiració de qualsevol tipus. En tot cas, sóc jo el que hauria de sospitar. Sóc el que ha estat segrestat i al qual li han neutralitzat la seva escorta. He estat empresonat i torturat; Sota el sostre d'una amfitriona amb un servent em diu criminal! Tindràs sort si ens plantem del tot per aquesta actuació vergonyosa teva.

En Yeama el va ignorar, i el mateix va fer la Larin. Encara res d'en Shigar.

-No hi ha alarmes -va dir al twi'lek-. I enmig de tot aquest rebombori, també. Això no et resulta estrany?

En Yeama la va mirar per tres segons sencers. La seva única resposta va ser accelerar el pas i començar a bordar ordres pel seu comunicador de nou.

* * *

L'Ula va mantenir la seva diatriba prou per assegurar-se que s'havia captat el seu punt de vista. Ni tan sols era el seu punt. Estava interpretant a l'enviat lleial a la República en una situació difícil. No era això el que un havia de fer?

L'Ula no ho sabia. Estava a anys llum fora de la seva profunditat i dirigint-se encara més lluny amb cada minut. Desitjava que realment anessin a les seves cambres segures en lloc de córrer de cap cap al perill. Tot el que el va detenir de preguntar per ser exempt de l'acció que s'acostava, era el pensament de com la Larin Moxla reaccionaria davant la seva covardia. Ella no semblava del tipus que tolerava res per l'estil.

No podia treure-li els ulls de sobre. Tota ella; des de la seva armadura plena de cops fins als tatuatges negres a les galtes; li va captivar.

-Ni se t'acudeixi ni tan sols pensar-ho.

L'Ula mirà a Jet. També estava mirant a la dona excepcional que havia sortit del no-res per liderar el seu grup desparellat.

-A què et refereixes?

-No és prou bona per a tu, i viceversa.

L'Ula es va posar vermell. No tenia ni idea que la seva instantània fascinació per ella era tan òbvia.

-De què estàs parlant? -va dir ell, baixant la seva veu de manera que ningú pogués escoltar -. Saps d'ella tant com jo.

-I sé que està fingint. I aquesta és l'única cosa que els dos teniu en comú.

De nou aquest astut indici que en Jet sabia que l'Ula era més del que deia ser. O menys, a jutjar pel seu to de veu.

-Què estàs suggerint exactament?

-Jo? Res. Només estic donant conversa.

Això ràpidament es va tornar difícil. Els seus passos s'acceleraven a cada minut. Aviat estarien al trot al costat d'en Potannin i el servei de seguretat, amb weequay caminant amb gambades llargues al costat d'ells i gamorreans trontollant darrere de tots. Més personal de seguretat del palau es va unir a ells, niktos i houks principalment, formant una caravana sense fi que es dirigia a les caixes cuirassades. Era difícil veure el que hi havia davant del twi'lek i la Larin, però semblava com si hi hagués més guàrdies esperant-los. I més que això, a més a més.

A l'entrada de la cambra segellada hi havia una escena de demolició total. Els murs havien caigut; el sostre s'havia col·lapsat. Tones de pedra i ferrocret reforçat descansaven entre ells i el seu objectiu. Els esclaus evociï i els guàrdies de seguretat van recollir la runa, ficant-se al camí de l'altre en la seva dificultat per aclarir el camí. Ordres conflictives llampeguejaven enrere i endavant. En Yeama es va afanyar cap al desastre, tractant d'imposar ordre en va.

-Això és ultratjant -va anunciar una veu arrogant sobre l'aldarull. Era un home alt, de nas llarg en uniforme Imperial, obrint-se pas amb l'espatlla cap al seguici de la República-. Si has tingut alguna cosa a veure en aquest assumpte fraudulent...

-Tenim tant a perdre com vosaltres. -va etzibar-li l'Ula, desitjant que pogués portar a part al seu company Imperial i revelar-li el paper secret que estava exercint. No hi havia necessitat de discutir excepte per guardar les aparences.- I estem igual a cegues.

De l'altre costat de la runa va arribar una explosió, un cruixit i una tremolor de terra. L'Ula va posar les seves mans sobre les orelles i va retrocedir. Dos enormes droides excavadors s'obrien pas amb les espatlles per obrir-se camí a través del desastre.

-Queda't aquí -li va ordenar la Larin, i ell va estar feliç, de moment, d'obeir. Ella es va unir a Yeama en el treball dels elevadors de pes, clarament determinada a estar entre els primers a dins. El twi'lek no es va portar a desengany de la seva intenció. Un cop més, l'Ula va admirar la seva confiança. Què Korriban volia dir en Jet Nebula amb què ella era una farsant també?

Un crit es va alçar. La barrera va ser oberta. Un núvol de fum i pols es va arremolinar sobre aquells que estaven units. El so del combat va arribar a ells, ferotge i dirigit.

La Larin va cridar alguna cosa sobre la seva espatlla.

-Què ha dit? -va preguntar l'Ula a Jet.

-Alguna cosa sobre un Sith. No ho he agafat tot.

L'Ula va mirar a l'enviat Imperial, qui evitava curosament la mirada de tot el món.

En Yeama va fer un gest amb la mà demanant reforços. Una línia de weequay es va moure cap a dins, seguida d'en Potannin i el seu oposat al costat Imperial. Hi va haver més confusió d'acord les tres columnes es van tractar d'estrènyer a través de l'espai per a un. L'Ula va perdre de vista la Larin, i va alçar el cap per una millor vista.

-Per què no t'acostes? -va preguntar en Jet.

-Jo, ah, no crec que sigui segur. I tu?

-Crec que tot és relatiu, ara mateix.

Avergonyit, l'Ula es va dirigir cap al forat obert. En Jet el va seguir, deixant al seu droide vigilant l'entrada. Veient-lo entrar, l'enviat Imperial el va seguir, sense voler-se quedar fora. El túnel a través de la runa estava plena de gent. Allò que descansava al final d'ell no estava clar a través del fum i la pols. El foc de blàster exercia estranyes llums en la boira, i l'Ula va escoltar distintivament el so del jet-pack del mandalorià. Per sobre d'això es raspava el brunzit volàtil de sabres làser.

Van passar per un tros de metall retorçat que un cop havia d'haver estat la porta exterior de la cambra segellada. L'olor d'ozó era aclaparador.

-A terra, senyor! -va cridar en Potannin veient-lo.

L'Ula es va deixar portar a una posició relativament refugiada darrere d'un mur de runa. Des d'allà encara no podria veure l'acció, però podia veure la part posterior del casc de la Larin. Ella estava ajupida al costat d'en Yeama, mirant pel seu rifle. La seva veu es va tornar clara a través del so de la batalla.

-Encara no hi ha alarmes, eh?

L'Ula no va escoltar la resposta del twi'lek.

Una explosió massiva va fer caure la major part del sostre, diàfanament sorollosa. L'Ula va posar la seva esquena al costat de l'escut de pedra i es va cobrir les orelles amb les mans. Les cendres i la runa plovien en ell en grans onades. Va tancar els ulls amb força.

Quan va fer una temptativa de treure les seves mans, un silenci sorprenent havia caigut. Tot el que podia veure era gent empenyent per la posició, tan pàl·lids com fantasmes. Les runes continuaven caient del sostre. Al costat d'ell, Jet lentament va moure el cap cap amunt per veure el que estava passant.

La seva expressió va canviar a una de sorpresa.

-Què brix és això?

Abans que l'Ula pogués mirar per si mateix, una veu va parlar, femenina i plena d'ira.

-No reconeixem la vostra autoritat.

Un calfred li va recórrer l'esquena. Hi havia escoltat aquesta frase abans.

Següent