Viatge a la foscor (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

El cel nocturn sobre la ciutat reial de Hapes seguia sagnant i palpitant de llum quan la Jaina va deixar la Mentidera al port. Va aixecar la vista, sense lamentar haver hagut d'abandonar la batalla abans de la seva conclusió.

Aquella no era la seva lluita ni el seu camí. La flota que havia llegat la Teneniel Djo havia arribat, i sota el comandament d'en Jag Fel estava rebutjant ràpidament als yuuzhan vong. La Jaina ho havia vist mentre feia les maniobres necessàries per pujar a bord de la seva nau al Mestre Jedi ferit.

Es va encarregar que el desembarquessin amb cura i que rebés tractament mèdic. Després, va començar a afrontar allò en el que s'havia convertit.

La Ta'a Chume era al palau, subjecta a arrest domiciliari mentre es realitzava una investigació sobre la mort de la Teneniel Djo. Es va aixecar de seguida quan va entrar la Jaina a la sala, i va observar el vestit de vol de la noia.

-La batalla?

-Estem guanyant.

-Hauries de comandar-la tu.

La Jaina va arronsar les espatlles.

-El Coronel Fel ho està fent molt bé. La reina mare Tenel Ka sap triar a la gent.

La Ta'a Chume va rebre aquesta notícia en silenci.

-Amb la meva ajuda, tu podries haver estat una gran reina.

La Jaina va deixar anar un esbufec ​​de menyspreu i es va creuar de braços.

-No saps el molt que m'importa això.

-I els teus vots de venjança?

-No et vaig a afegir a tu a la llista, si això és el que et preocupa. S'ha acabat -Va afirmar-. Tot això. Sé el que sóc: una lluitadora, filla i germana d'herois.

Una cosa va canviar en el rostre de l'antiga reina.

-Rara vegada m'equivoco, però ara veig que ets una nècia, com ho va ser la teva mare.

Va seguir parlant així, i seguia malparlant quan la Jaina va marxar del palau.

La Tenel Ka l'esperava davant les estances vigilades.

-Diuen que la ira és cosa del Costat Fosc -Va dir amb to ombrívol-. És clar que, els que ho diuen, no coneixen la Ta'a Chume.

La Jaina va somriure lleument, i va apreciar llavors l'intent d'humor en els ulls de la seva amiga. Moguda per un impuls, va envoltar a la seva amiga amb una abraçada. El braç fort de la Tenel Ka va pujar per a envoltar-la a ella.

-No serà fàcil -Va dir la nova reina-. Ni per a tu, ni per a mi. Sospito que el teu camí pot ser més difícil que el meu. Almenys, tu no estaràs sola.

-Tu tampoc -Va dir la Jaina, apartant-se d'ella.

L'única resposta de la Tenel Ka va ser un lleu somriure. Va aixecar la mà en gest ombrívol i majestàtic, i va marxar. Caminava amb port orgullós i pas viu. La seva determinació es percebia a través de la Força; i, amb ella, un sentiment de desolació tan intens que va fer sorgir les llàgrimes als ulls de la Jaina.

La Jaina va controlar ràpidament les seves emocions. Era allò mateix, la seva empatia amb els seus amics i els seus germans, el que l'havia ficat en embolics en un primer moment. Tal com ho veia ella, tenia per davant un llarg camí de tornada per deixar enrere allò en el que s'havia convertit, i no es podia permetre donar cap volta.

I mentre es dirigia de nou a la seva nau, va pensar en el camí que tenia per davant. Hauria de fer front a tots els amics que li havien advertit, a la família que s'havia preocupat per ella. La gent la qüestionaria a cada pas. Hauria de fer creure a la gent que el Costat Fosc no intervenia en els seus actes, en les seves decisions. Sospitava que el més difícil seria convèncer-se'n a si mateixa.

En Kyp Durron ja era al port, carregant provisions en un vaixell de càrrega lleuger hapanià. Portava al front un pegat de bacta.

-Vaig pensar que no anaves a arribar -Li va dir. -És gairebé hora de marxar.

-De marxar? -Va repetir la Jaina.

-Anem a portar unes provisions a la base Jedi. La teva mare em va demanar que et portés.

La Jaina va sentir una punxada al cor quan va pensar en com afectaria a la Leia la notícia de la seva caiguda.

-La mama ja ha perdut a dos fills.

-Et portaré amb ella.

Va tornar els ulls cap a la mirada verda i ombrívola d'en Kyp. Fent un gran esforç, va baixar els escuts que l'havien tingut aïllada. Era possible que existís una persona capaç de comprendre-la, una persona a la qual no hauria de bloquejar.

Al cap d'un moment, en Kyp li va llançar una caixa de queviures. Ella la va deixar al celler i es va tornar per recollir-ne una altra. Van treballar junts, adoptant un ritme còmode. La nau va estar carregada en poc temps, i el Mestre Jedi i la seva aprenent es van afermar als seus seients.

-Llavors, què ve ara? -li va preguntar la Jaina mentre s'instal·laven.

-Què vols fer tu?

La Jaina va reflexionar sobre això. Sempre havia estat confiada, impulsiva, fins i tot petulant. Ara, tot allò estava mitigat per la seva humilitat profunda davant el poder de la Força.

-Seguiré pilotant, és clar; però no estic segura de si m'acceptaran els Murris.

-Llavors, per què no segueixes pel camí que has emprès? A la resistència hi ha lloc per a una mentidera. Se't donen bé els plans, tens do per a l'estratègia.

Ella va estudiar la idea i va sentir que li venia bé.

-No està malament -Va reconèixer-. I tu?

En Kyp li va dirigir un somriure una mica avergonyit.

-Vaig a posar-me a treballar per l'establiment d'un Consell Jedi, amb la finalitat de treballar pel consens en comptes de per la discòrdia.

Ella es va posar a riure.

-He vist a la meva mare esforçar-se per aquestes coses. Fes-me cas, pot ser que aquest sigui el major desafiament que t'hagis trobat en la teva vida!

Ell va arronsar les espatlles.

-Cap dels dos necessitem que les coses siguin fàcils. I, per cert, he sentit dir que en Jag Fel ha organitzat una reunió amb el teu oncle Luke. Si hi ha una ofensiva Jedi a la vista, no em sorprendria que ell es trobés darrere d'ella.

Una ràpida onada d'alegria va elevar el cor de la Jaina. Es va preguntar amb malenconia si ella podria merèixer algun dia l'amistat d'algú com en Jag, d'algú amb una mirada, com la de la Leia, que no semblava apartar-se mai del camí de l'heroi.

Si en Kyp havia captat els pensaments de la Jaina, va tenir el tacte de no donar-ho a entendre.

-Estàs preparada?

Ella va respondre assentint fermament amb el cap, i va tornar la vista als desafiaments que tenien per davant.

En Khalee Lah va entrar a la cambra d'en Harrar i va clavar un genoll en terra.

-La batalla ha estat un fracàs -Va dir sense rodejos-. La Jeedai ha escapat. Sembla que jo mateix estava contagiat de l'heretgia; en cas contrari, els Déus m'haurien concedit una mort gloriosa en la batalla. El meu fracàs només pot servir per tacar al meu senyor. El nom del Mestre Bèl·lic, a qui tu anomenes amic.

El sacerdot va absorbir tot això en silenci. Aquella sol·licitud era alguna cosa més que una indirecta. Com a resposta, va agafar l'abominació mecànica i la hi va lliurar al guerrer.

-Explicaré a Tsavong Lah que el seu parent va morir en combat, sacrificat pels seus propis homes pels enganys de la Jeedai. Posa això en la teva nau, i serà així.

En Khalee Lah va abaixar el cap i va acceptar l'aparell. Es va aixecar i va sortir de la sala.

Quan en Harrar es va haver quedat a soles, va agafar el seu víllip i va explicar a Tsavong Lah el que havia promès dir-li.

-La Jaina Solo va resultar ser un enemic més digne del que s'esperava -Va concloure-, i pot ser que falti algun temps perquè pugui realitzar-se el sacrifici de la bessona.

-Així ho han volgut els Déus -Va dir en Tsavong Lah-. Segueix la persecució, i tornarem a parlar d'això.

El víllip es va invertir bruscament, deixant a Harrar sumit en les seves especulacions. El seu fracàs no es rebia amb tant rigor com havia esperat ell, i el sacerdot de la deessa dels enganys es va preguntar si potser no era ell l'únic que havia fallat.

Era possible que en Jacen Solo no hagués sobreviscut, després de tot?, es va preguntar.

FI