16 Societat dissolta
Skahtul va trobar a
Calliose coixejant per un carreró a diverses illes de distància del seu
amagatall de Kothlis, ara reduït a cendres.
Tan sols minuts
abans, havia escapat pels pèls de l'edifici reforçat on mantenien retingut l’Skywalker.
Una resistent cel·la i un pany de seguretat amb lector de targetes aparentment
no van poder mantenir presoner al Jedi durant molt de temps; els amics que el
van ajudar a escapar i les tropes d'assalt que van arribar a continuació van
ser més que suficient per convèncer la barabel que no valia la pena suportar
tants problemes per aquest treball. Encara que hagués invertit gairebé tot el
seu capital en això.
Això no era tan
dolent com veure com els seus socis caça-recompenses queien travessats pel foc
blàster, el sabre de llum dansaire, i el letal foc creuat dels matons d’en
Calliose. Anava a assegurar-se que Calliose lamentés haver-se deixat trobar.
-On et creus que
vas? -va grunyir la Skahtul, arrabassant el blàster de les mans del caçador i
agafant-lo del coll contra la paret del carreró-. Tens molts nassos per escapar
així de la batalla... deixant-me a mi i als meus caçadors en la runa per
enfrontar-nos amb aquesta esquadra de tropes d'assalt. Qui sap què faran els
pobres idiotes que van capturar? Torturar-los fins a la mort, potser? Això
m'enfurisma!
En Calliose va panteixar
a la recerca d'alè mentre el braç de la Skahtul pressionava el seu tors
superior contra el mur.
-No... és... culpa...
meva... -va murmurar.
La Skahtul el va
deixar caure en la brutícia del carreró i li va donar un cop de peu en els
budells.
-I de qui eren els
guàrdies que vigilaven l’Skywalker quan va escapar? -va grunyir ella, agafant-lo
de l'armilla blindada i llançant-li de nou contra la paret-. Em va encantar com
els teus matons la van cagar en aquest tiroteig. Aquest foc creuat en què ens veu
atrapar no tindria res a veure amb ordres secretes, oi?
-Q... Quines ordres
secretes? -va panteixar en Calliose-. Estàvem treballant junts en això, Skahtul...
-Et conec -va dir
ella amb una ganyota de menyspreu. T'agrada eliminar a altres caçadors de
recompenses que puguin seguir-te els passos. Hauria estat estúpida si no
m'hagués informat del teu passat. Crec que vas ser presa del pànic. No ets
estúpid, Calliose. Vas donar ordres als teus caçadors. Si semblava que la
nostra petita aliança es desfeia, havien d’eliminar-me.
-No preteníem
disparar als teus caçadors -va dir en Calliose-. Estaven enmig...
-Què convenient -va
grunyir la Skahtul-. No em senta massa bé veure els meus socis fets trossos per
un grup descontrolat d'idiotes amb gallet fàcil que no saben on estan apuntant.
Deixar-nos enrere per quan arribessin les tropes d'assalt va ser un bonic toc.
-No sabia que les
tropes d'assalt anaven a irrompre...
-Calla! -va rugir la
barabel-. Hauria d’estripar-te aquí mateix, gemegant paròdia de caçador. Però
tinc altres plans per a tu. -Amb la mà lliure, la qual no estava aixafant la
tràquea del nikto, es va deixar anar el cinturó i va subjectar amb ell els
canells d’en Calliose-. Tinc entès que uns amics del Gremi de Comerç Klatooinà
t'han estat buscant. Anem.
Potser la Skahtul
obtingués una recompensa per aquest treball, després de tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada