dijous, 25 de febrer del 2016

Aliança Letal (XXXVII)

Anterior



CAPÍTOL 37

Després d'una hora de batalla, l'Ula es va adonar que trair la República anava a ser molt més difícil del que havia imaginat, fins i tot des de la seva posició privilegiada a la part alta del camp de batalla. El problema residia en la quantitat de dades que arribava des del camp de batalla cap al Foc d'Auriga. Era impossible rastrejar-ho tot, deixant-li només per decidir quina part aïllada podia ser millor manipulada per beneficiar als seus mestres. Ell amb prou feines podia continuar amb el torrent que hi havia.
Els míssils plens d'hexes havien restaurat les defenses orbitals, i les havien proveït de noves armes amb les que colpejar les flotes combinades, fent difícil donar suport de terra als equips de sota. L'objectiu de l'IC estava cremant, i el pol estava ocult sota el fum. Les comunicacions eren com a molt erràtiques. L'Ula no tenia manera de saber què estava passant allà baix, i la situació a la lluna era una mica diferent. Els hexes havien estat metrallats repetidament, però sense enviar cap soldat per encarar-los cara a cara, era impossible dir si la infecció havia estat continguda. Cada vegada que l'aliança feia un progrés, les tenaces creacions de la Lema Xandret es recuperaven d'una forma nova i sorprenent.
-Tinc fixats els tres objectius subespacials -va informar l'Stryver-. Són relés, dispersos pel globus.
Aquestes eren bones notícies.
-Envia les coordenades a Kalisch i Pipalidi. Digues-los que eliminin els tres.
-Hauríem de deixar-ne un intacte -va dir en Jet.- Com anem a infiltrar les seves comunicacions si no els hi queda cap comunicació?
-Com de prop estem de crackejar el seu xifrat?
-No ho sé. Ferralla ha esbrinat els protocols de transmissió, permetent-nos pretendre que som l'IC, però no estem a prop d'esbrinar el llenguatge que en realitat està fent servir.
-Llavors no em puc permetre córrer el risc. Sabem que construiran nous relés de qualsevol forma. D'aquesta manera guanyarem un avantatge momentani. Necessitem cadascuna d'aquests que puguem aconseguir.
En Jet va apagar el comunicador de la nau per un moment.
-Hi ha alguna cosa més del que preocupar-se. I si l'Stryver s'està quedant fora de la lluita només per aconseguir aquests xifrats? Amb ells, podria tornar als hexes contra nosaltres.
L'Ula no ho havia pensat.
-Tens raó, i no podem deixar que passi. Quan Ferralla crackegi el codi, el mantindrem per a nosaltres mateixos.
-Això ens faria imparables. No em sembles del tipus de dominar la galàxia, però no estic segur dels teus mestres.
L'Ula no tenia cap desig en absolut de dominar res. No hi hauria cap amagatall a les ombres del tot mentre estigués assegut en un tron. I no anava a dir res dels seus mestres, cert o fals.
-Què hi ha de tu?
La pregunta era una arma carregada, i mentrestant tenia la seva mà al blàster ocult mentre li preguntava.
En Jet va riure.
-Què, abandonar la meva vida sense preocupacions? No ho crec, col·lega. Massa paperassa pel mig.
Una nova llum vermella es va unir a les moltes resplendint en el panell d'instruments. Una alarma es va unir a ella.
-Múltiples llançaments -va dir en Jet, oblidant el riure-, des del planeta i de la lluna, també, aquesta vegada. -Es va aturar i va fer una ullada de prop des de les pantalles de visualització-. Alguna cosa es dirigeix ​​cap a nosaltres. L'IC s'ha d'haver adonat que estem aquí asseguts, mantenint un perfil massa baix. Hora de moure's.
Ula va notificar als líders de la flota combinada que ell era ara un objectiu i que canviaria d'òrbita. El Commenor ho va acceptar immediatament però no va oferir cap tipus de suport tàctic. El Primordial no va dir res en absolut, només va enviar un esquadró d'interceptors.
-Negatiu, negatiu -va dir en Jet al líder de l'esquadró-. Torneu al vol. Estarem bé, i ja cridarem si això canvia.
-Les ordres del coronel van ser molt específiques -va arribar la resposta-. No us deixarem fora de la nostra vista.
La frase tenia connotacions amenaçadores que l'Ula estava segur que eren intencionades.
-Kalisch, aparta aquestes naus del nostre rastre -va dir en Jet al Primordial.- Tinc coses més importants de les que preocupar-me que dels teus asos de gallet fàcil.
-Posa'm amb el director -va arribar la resposta.
Sense nom, va pensar l'Ula. Només un títol.
-Coronel -va dir ell-, sóc el Director Vii. Els teus recursos són necessitats en una altra part. Hem de colpejar a través d'aquesta cuirassa defensiva per guanyar l'accés a les regions polars...
-Darth Chratis va explicar la teva situació -va dir en Kalisch per sobre d'ell-. De veritat que he d'insistir.
L'Ula va tancar els ulls. Aquesta era una línia oberta. Si ell assentia davant els desitjos del coronel, seria equivalent a admetre que l'afavoria; o que almenys podia estar influenciat per ells; els Imperials. El moment no era l'adequat per fer això.
-Negatiu, Coronel. T'he aconsellat que enviïs els teus caces a una altra banda. Torna a cridar-les o em veuré forçat a interpretar les teves intencions com hostils i sol·licito assistència de la Capitana Pipalidi.
De nou, el Primordial no va dir res, però les naus almenys van canviar de ruta.
L'Ula es va netejar la cara. No només estava fracassant a trair la República, sinó que ara estava sent forçat a desafiar un oficial de l'exèrcit Imperial.
-Per què estem fent això, de nou?
-Això em colpeja -va dir en Jet.- Oficialment encara espero trobar un benefici, però això sembla menys i menys probable cada minut.
-És de veritat que això és tot en el que estàs interessat? -va preguntar l'Ula, de sobte irritat per la pretensió del contrabandista.
-No pot ser-ho? -Li retornà en Jet.
-Crec que t'estàs fent mal a tu mateix. Si la gent sabés el que tu i la teva nau podeu fer realment...
-Ningú em deixaria mai amarrar enlloc. Si creuen que sóc un gandul sense remei, això em dóna una oportunitat. Em manté fora de perill. Com la Tassaa Bareesh. Si hagués sabut que podia haver reprès la meva nau en qualsevol moment, no m'hauria deixat lliure per veure el que passava. I si jo no hagués estat lliure, no seria aquí. Està garantit, que això d'aquí no sembla tan còmode en aquest moment, però això pot canviar. La vida és sorprenent. Crec que traurem alguna cosa del barret.
-Això tan sols sembla deshonest.
En Jet va dir:
-Hauries de parlar.
L'Ula es va enfadar.
-A què et refereixes?
-Vinga, col·lega. Sé el que ets. Ho he sabut des del primer segon en què et vaig veure. Per què creus que et vaig demanar quedar per beure?
L'Ula va treure el blàster ocult i li va apuntar.
-Digues el que creus que sóc.
-Crec que ets un home més valent del que deixes veure -va dir en Jet sense encongir-se-. Per als teus superiors només ets un titella. Per als teus enemics ets pitjor que el mal. Estàs atrapat entre voler fer la teva feina i tractar de mantenir el teu treball ocult. Et torna boig, però no pots confiar-ho a ningú. Has de tenir-ho ben tancat, i ningú ni tan sols aprecia com de difícil que és. S'espera que nosaltres només continuem cap endavant, tipus com nosaltres, perquè si ensopeguem, no hi ha una xarxa de seguretat.
L'Ula es va enfadar.
-No sóc gens com tu.
-Som més semblants del que creus. He estat un titella, i recentment, també. Per què creus que vaig estar treballant com a soldat? No va ser pels bons temps, deixa que et digui.
-No tens principis, ets amoral.
-M'alegro que ho pensis. Això vol dir que la cobertura funciona.
-Estàs dient coses sense sentit! Per què m'expliques això? Vols que et dispari o no?
-Vull que treballem junts exactament com ho hem fet.
-Com és possible que ho fem ara?
-Estàs parlant com un d'ells -va dir en Jet, assenyalant l'holoprojector-. No ets humà, però a mi em sembles humà. Què importa qui som realment? Això és el que importa.
-Què se suposa que he de fer?
-Pots baixar el blàster, per començar, abans que li demani a Ferralla que te'l tregui.
L'Ula el va mirar un llarg moment, torturat. Tenien una batalla per coordinar, i què havia canviat realment? Jet podia haver revelat el secret de l'Ula en qualsevol moment; igual que l'Ula podia haver revelat el d'en Jet, fent-los visibles. Res estava provocant la confrontació entre ells excepte la seva pròpia inseguretat i dubtes. Si en Jet pensava que ell era valent, potser era el moment de ser-ho.
-Està bé -va dir ell, baixant el blàster. Ferralla, que s'havia aproximat d'alguna manera sense que l'Ula se n'adonés, es va allunyar.
-Gràcies -va dir en Jet amb un somriure vague-. Saps què és el més rar? No puc dir per qui estàs treballant. Vull dir, sé com se suposa que estàs actuant, però a nivell pràctic em derrotes. Fins on puc veure, només estàs intentant fer el correcte.
Una sèrie d'alarmes va començar a sonar.
-Uh-Oh. -L'humor despreocupat del contrabandista es va evaporar-. Això és el que passa quan no prestes atenció.
L'Ula precipitadament va escanejar la telemetria. Més llançaments. Més aglomeracions formant-se per apuntar a les flotes combinades. Encara no hi havia bones notícies de terra, i ni una paraula de res de la Larin i el seu gran grup. Un esquadró mixt de caces de la República i Imperials havia patit un desacord intern, portant-los a un intercanvi de foc, i una nau de càrrega Turbodyne 1220 s'havia topat amb una NR2 de la República durant un assalt. Recriminacions ferotges eren intercanviades entre ambdós costats, i ni la Capitana Pipalidi ni el Coronel Kalisch responien als seus contactes.
-Ara què? -va preguntar l'Ula.
-Bé, si no anem a córrer -va dir en Jet, suggereixo que posem a la capacitat màxima les nostres ments confabuladores per esbrinar una forma de sobreviure...
-Espera un minut. On és l'Stryver?
-No puc veure'l. Podria estar al voltant de la part posterior de la lluna, o...
Només un xiulet urgent es va unir a les trucades d'alarma ja estridents. El mapa de Sebaddon es va tornar vermell al pol sud. L'Ula mirà sorprès conforme la cuirassa defensiva d'hexes començava a apartar-se, creant una obertura.
-Ens estan deixant entrar?
-No apostis per això -va dir en Jet.
A través de l'obertura a les defenses orbitals va volar la familiar lluna creixent platejada de la nau de l'Stryver, alçant-se en una línia perfectament vertical.
-Què està fent aquí?
-Corrent, crec.
Prop del moviment de l'Stryver va arribar un monstre emergint del cor del planeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada