Aliança Letal (XLVII)

Anterior

CAPÍTOL 47

-Hola, mare. Sento haver estat incomunicat per tant de temps. El treball m'ha tingut molt ocupat, però et parlaré sobre això en un altre moment. Truca'm a Coruscant quant tinguis ocasió.

L'Ula va tancar la línia i es va posar còmode a esperar. No pensava que trigués molt. Després de la pèrdua d'en Darth Chratis, el fracàs del Cínzia no significaria res, i l'esborrat dels bancs de dades de la flota, estava segur que algú voldria escoltar el seu costat de la història.

El que seria d'ell li havia donat un bon tracte de pensament.

El seu comunicador va xiular, advertint-li que la trucada era imminent. Això va ser impressionantment ràpid; tan ràpid, de fet, que li va fer preguntar-se. Normalment algú a Panatha notaria el missatge, llavors passaria la petició codificada a través de les línies de comandes a l'Observador Tres, que llavors expediria les ordres que es filtrarien de nou avall per les línies de comandament, resultant en un simple xiulet. Normalment, aquest procés trigaria hores. Ocasionalment desenes de minuts. Mai segons.

Ula mirà al voltant, al seu apartament. Semblava més petit del que recordava, i ara tenia una ombra hostil també. Faria una escombrada després d'aquesta tarda esperant trobar la bestiola que ara estava segur que hi era. Si destruiria la bestiola o no, quedava com una qüestió oberta.

L'holoprojector va parpellejar. Es va alçar davant d'ell i va deixar la seva cara inexpressiva. Una de les primeres coses que havia après sobre l'espionatge era que una aparent manca d'emoció millorava tant la credibilitat dels informes d'un com la il·lusió d'autoritat. Això, sospitava ell, és pel que mai havia vist la cara de l'Observador Tres en més que un contorn ombrívol.

Aquest contorn va aparèixer davant seu ara, parpellejant i tibant-se, com si vingués de l'altra banda de l'univers. Pel que l'Ula sabia, tot i així, l'Observador Tres estava a Coruscant també, potser a l'altra banda de la carretera. Qualsevol cosa era possible. Coneixia almenys a altres dos operatius d'intel·ligència que vivien en el seu bloc, buscant un equilibri similar entre l'accés ràpid al Senat i a una ruta d'escapament ràpida.

-Informa -va dir l'Observador Tres.

Ula necessitava anar enrere fins a la seva arribada a Hutta per explicar-li la història apropiadament. No va mentir ni una vegada, però li va explicar menys de la veritat al complet. Com en tot treball d'intel·ligència, molt es deia per implicació. Va deixar que l'Observador Tres deduís que la seva ràpida millora des d'Enviat a Comandant de la flota unida tenia poc a veure amb les seves pròpies habilitats més que per la necessitat d'un titella en les dues posicions. Ell també va deixar que l'Observador Tres decidís que Darth Chratis era la persona darrere del segon lloc. Qui millor, després de tot, per culpar que a algú que no podia defensar-se a si mateix?

-L'últim informe que va rebre l'Stantorrs que vaig veure abans de ser transferit -Ula va concloure-, suggeria que l'òrbita de Sebaddon havia estat pertorbada, portant-lo a la seva imminent destrucció pel forat negre. Algunes petites quantitats de metalls rars han estat recollits per la República, però els atacs Imperials l'han mantingut a un mínim. No s'han recollit restes de cap dels llocs establerts per la Lema Xandret i els seus companys fugitius.

Observador Tres no va divulgar si estava d'acord o no amb els informes fets pel Coronel Kalisch. Tampoc va esmentar la misteriosa presa de les naus d'en Kalisch o l'assumpte de l'esborrat dels bancs de dades. Un virus d'ordinador propagat per les naus infectades era suficient per explicar això l'últim, i l'aversió natural del coronel per admetre que les seves naus havien estat fora del seu control arreglava el primer. Millor tenir una missió lleugerament pifiada en el registre d'un que un complet fracàs de comandament.

Això no li va sorprendre del tot. En Jet Nebula havia anticipat exactament aquest resultat. Hi havia fet que la flota fes el que havia de fer, sabent del tot bé que el seu paper en els esdeveniments mai seria registrat. L'únic punt feble en el seu pla salvatge havia estat el mateix Ula. Qualsevol menys confiat, menys segur de si mateix, l'hauria matat sense pensar-s'ho dues vegades, per por que sortís el seu secret. Però en Jet l'havia deixat amb vida. I ara Ula li tornaria el favor de l'única manera que podia, assegurant-se que tots dos bàndols creguessin la versió falsa de com havien passat les coses a Sebaddon.

No era un rentat de cara complet, és clar. Els soldats comptarien històries salvatges sobre Sebaddon per anys, com sempre feien els soldats, quan les històries salvatges es requerien. Ningú els creuria, tot i així. I aquí descansaria finalment l'assumpte.

-Què hi ha del mandalorià? -va preguntar l'Observador Tres.

-Se n'ha anat. Se'n va anar molt abans que arribessin els reforços. Una vegada que els hexes estaven fugint, suposadament no tenia interès en el resultat de la batalla.

-Per què invertir tant en rastrejar el Cínzia fins a la seva font i després no jugar cap paper en el que passa? Això no té sentit.

-Només era un mandalorià el que estava personalment involucrat, recordi. Un explorador operant en poc més que en la seva pròpia iniciativa. Xandret havia d'haver esperat algun tipus d'aliança amb Mandalore, però està clar que no estava més que mandrosament interessat. Si hagués cregut que els hexes són realment destacables, hauria enviat algú més que a Stryver per tractar amb ells.

-I no eren destacables?

-Deixo això a gent més qualificada que jo perquè ho decideixi -va dir Ula, segur de saber que Observador Tres tenia una intel·ligència marcadament vaga en aquest aspecte. De nou, el Coronel Kalisch no voldria ser recordat per ser manat per una colla de droides. Millor en el seu lloc pintar les pèrdues primerenques com a resultat d'una emboscada de la República, i minimitzar tota la involucració dels hexes, com ho havia fet la Capitana Pipalidi. Cap dels registres supervivents contradirien cap història, gràcies a Jet.

En ocasions la brillantor del contrabandista li sobrepassava, juntament amb la seva completa bilis. On era ara? Ula hauria donat la seva mà esquerra per saber-ho.

-La Ministra està descontenta per la teva degradació -va dir Observador Tres-. Has de fer cada esforç que puguis per recuperar el teu antic lloc.

Ara, això era interessant. No només era una demanda completament irraonable, que l'Ula devia d'haver traït la República mentre al mateix temps mantingués la seva posició sota el Comandant Suprem, si no, la urgència amb la que esperaven que ell tornés als bons llibres de l'Stantorrs suggeria que no hi havia altres operatius en aquest departament. Ula portaria això en ment en els seus futurs tractes amb les dues parts.

-Sí, senyor. Li mantindré informat del meu progrés.

-Despatxat.

L'holoprojector es va buidar.

L'Ula no es va moure.

Abans que pogués comptar fins a deu, una nova cara va aparèixer davant seu.

-Hola, Ula -va dir la Shullis Khamarr, Ministra de Logística-. Ha passat molt de temps. Estava començant a preocupar-me.

Un cop, Ula s'hauria quedat atònit per aquesta obertura inesperada. En els seus previs tractes, ell havia estat invariablement el sol·licitant. Que ella li truqués pel disseny blau era una considerable alteració de la seva dinàmica.

-Les meves disculpes, Ministra, en molts aspectes. La recerca del món del que li vaig parlar no ha anat bé, i els recursos que esperava proveir a l'Imperi no es van fer realitat. Només puc assegurar-li que l'enemic no va aconseguir res millor que nosaltres.

-Bé, això és alguna cosa. Espero que no estiguis massa decebut.

-No, Ministra. El meu rol aquí estarà molt reduït, però estic segur que altres s'alçaran per ocupar el meu lloc.

-Hi haurà d'altres, si. Cap com tu, però. -Ella va somriure-. Sempre he admirat la teva passió i trobat en les nostres converses pensaments provocatius.

-Ministra, en aquest aspecte, em temo...

-Sí, Ula?

-Em temo que ha d'haver hagut un error en les meves antigues opinions.

El seu somriure marxà amb una relliscada.

-Com és això?

Aquesta va ser l'única mentida que es va permetre dir.

-Durant el curs de la meva missió, vaig treballar de prop amb Darth Chratis i la seva aprenent, i les seves accions em van persuadir de reconsiderar els prejudicis que tenia respecte a ells. Ara veig com d'imbècil que vaig ser per despatxar-los tan ràpidament. Són crucials per als esforços de la guerra, i integrals pel correcte funcionament de l'Imperi.

L'ombra en guàrdia de la seva cara es va alleugerir.

-He de confessar que estic alleujada, Ula. Era una heretgia perillosa allò que abraçaves. Benintencionada, naturalment, però no una que pugui ser tolerada en cap nivell del govern.

-Veig això ara. Va ser molt indulgent, Ministra.

-No té sentit, Ula. Som amics, i els amics perdonen molt.

Ell es va preguntar si part d'ella estava decebuda. Hauria d'haver hagut algun avantatge; fins i tot encara que merament psicològic; per tenir un intent d'informant privat en mantenir la seva pròpia millora. Si era així, ho va ocultar bé.

Estic cansat de seduir-te a la meva manera de pensar, Shullis Khamarr, es va dir a si mateix, pensant en la Larin i en Shigar, que l'havien rescatat tots dos de terribles destins, i l'estoïcisme calmat de la Gran Mestra, Satele Shan. Els supervivents de Sebaddon canviarien per sempre pel que els havia passat allà, i ell no era diferent. He estat persuadit que hi ha més en el govern que només les normes, lleis, i disciplina. Una cultura ha de tenir un cor, també. Un cor fort que mai flaqueja.

-Gràcies, Ministra -va dir ell, i li va oferir una reverència respectuosa.

Ella va concloure la seva conversa amb un munt de clixés, i va desconnectar. Ula es va preguntar si tornaria a parlar amb ella alguna vegada. Probablement no. Les amistats de qualsevol tipus eren difícils de mantenir en els negocis d'intel·ligència, més encara quan un havia estat degradat.

En les següents setmanes consideraria els beneficis de posar a tots dos bàndols l'un contra l'altre, intentant fer malabars amb la interacció entre ells com ho havia fet en Jet. No tenia accés a un exèrcit d'hexes imparables o a un droide que podia prendre flotes senceres, però estava començant a creure que potser la fi justificava els mitjans, en ocasions. Si podia guiar a l'Imperi i a la República lluny de la guerra, o almenys estalviar als seus ciutadans el pitjor dels seus excessos, llavors això seria una cosa bona; i alguna cosa real, no fingit com tot el que havia intentat abans. Estaria del seu propi costat, a la fi, com ho havia estat la Larin quan va ser expulsada de les forces especials; del costat de trilions de persones corrents atrapats en una galàxia en guerra.

Ell es va posar dret al seu diminut apartament i va considerar el seu següent moviment. Cercar aquest bitxo? Redactar un missatge codificat per a la ithoriana amb la qual havia parlat en els Sistemes d'Informació Estratègica? Dormir?

Ula no ho sabia encara, la qual cosa per si mateix era una cosa plaent.

Els murs havien d'estar-se tancant al seu voltant, però els seus horitzons eren més amplis ara que mai. Fins i tot Coruscant no semblava tan maleït com ho havia semblat una vegada. La Larin estava de tornada a les forces especials. La satisfacció li brillava justament a la cara quan parlava del futur. Podem beure Nuclis de Reactor i parlar dels vells temps. Sense esmentar a Shigar, ni a ningú dels altres supervivents de Sebaddon.

Això, almenys, li donava alguna cosa pel que estar ansiós.

Següent