Quinta part
ALIANÇA LETAL
CAPÍTOL
31
-Havies de portar-la de tornada amb
tu? -va murmurar la Larin mentre ella escortava als passatgers del Foc d'Auriga a la sala de conferències
del Commenor-. No confio en ella.
L'enviat va ajustar el seu coll com
si tingués massa calor.
-No tenia elecció, em temo. Darth
Chratis va ser insistent.
-Bé, ell no et va oferir posar a un
de nosaltres a la seva taula de comandos.
-Suposo que no ho oferiria, donat el
cas, i em temo que no vaig pensar a preguntar-li. Vaig pensar que la Sith seria
valuosa com a ostatge, això és tot.
-Suposo que ho serà. –Donant-se compte
de la incomoditat de l’Ula, ella va forçar un somriure-. Ei, mira, no estic
dient que no fessis el millor que has pogut. Només m'alegro que arribessis tan
lluny. Ningú més podia haver-ho fet. -Ella li va donar un copet a l'espatlla
amb la seva mitja mà prostètica.
-Gràcies -va dir ell, semblant
avergonyit-. M'alegro que ho pensis.
Ella no va poder evitar un somriure.
La seva raresa social era tant emocionant com desconcertant. Com podia algú tan
maldestre, amb un posat tan alt en l'administració de la República haver
sobreviscut tant sols a una audiència amb un Lord Fosc dels Sith? Potser Darth
Chratis havia sentit llàstima per ell.
Això semblava més que improbable.
L’aprenenta de Sith, Eldon Ax, va
caminar tranquil·lament entre la Mestra Satele i Shigar, envoltada per un
seguici de soldats de negocis, tots sostenint rifles preparats. El seu cap de
pèl salvatge es mantenia alt, i ella donava cada pas com lluitant contra la
urgència de girar-se i lluitar. Era com un animal salvatge, tot just continguda
a ratlla.
-No confio en ella -va repetir la
Larin-, i sóc bona llegint a la gent.
Darrere d'ella, l’Ula es va escurar
la seva gola però no va dir res.
* * *
La trobada va ser incòmode des del
principi. La cresta de la Capitana Pipalidi era de morat profund, i el seu
bàsic era difícil d'entendre, com passava sovint amb els anx, les veus tendien
a ser tan profundes que vorejaven el subsònic. En Shigar hauria jurat que va
sentir la seva caixa toràcica repicar un parell d'ocasions.
La capitana primer ordenà a tot el
personal no essencial que abandonés l'habitació. La Larin era una d'ells, i en Shigar
va captar la mirada de dolor que ella li va disparar. No hi havia res que ell
pogués fer sobre això, tot i així. Ell no tenia poder aquí.
-El Coronel Gurin no va tenir
oportunitat de confirmar-me els seus plans de successió va dir la Mestra
Satele-, però sé que et tenia en la més alta estima, Capitana Pipalidi. Ell
s'alegraria de saber que la flota està en mans fiables.
-Que segueixi sent així -va grunyir
la capitana, amb una mirada aguda cap a l’Eldon Ax. La implicació era òbvia, i
de doble sentit. Molts a la milícia albergaven sentiments molt forts pels Jedi
després dels esdeveniments que van portar al Tractat de Coruscant, quan l'Orde
havia estat deliberadament atrapat entre l'Imperi i els mandalorians. El
tancament d'aquesta trampa havia deixat a la República dividida sobre el rol
que els Cavallers Jedi havien de jugar en els conflictes futurs. Alguns fins i
tot anaven tan lluny com per desconfiar de l'Orde per complet, preferint
deixar-los fora. El fet que la Mestra Satele hagués portat a una Sith a la
taula de negociacions només confirmava aquests sentiments de desconfiança.
-El meu enemic és el vostre enemic
-va dir l’Ax.- Això us fa d'utilitat per a mi. I viceversa.
La cresta de la Capitana Pipalidi es
va tornar de taronja brillant.
-No et necessitem, tu nena-bruixa
assassina...
-Suficient –Va dir la Mestra Satele,
alçant les dues mans-. Això no ens portarà enlloc. El fet és que sí que la
necessitem, Capitana Pipalidi, i als Imperials també, així que hem de negociar
d'acord amb això. Els teus analistes han confirmat els càlculs d’en Dao
Stryver?
-Sí. -La Capitana es va alçar en la
seva altura completa, fent-la la persona més alta de l'habitació per més d'un
metro-. He enviat un droide de sondeig de llarg abast perquè transmeti un
missatge al Comandant Suprem, però no preveig una resposta de cap tipus en un
dia.
-La probabilitat que l’Stantorrs enviï
una flota en base a un missatge és remota -va dir la Mestra Satele-. I per quan
arribi, Sebaddon estarà vessant.
-Sí. -Aquesta única síl·laba va
transmetre un pes d'importància. Per tot el seu disgust per la situació,
almenys la capitana entenia la seva significança.
-No entenc per què l’Stryver no ens
ho va dir abans -va dir en Shigar-. Com estan les coses només tenim quinze
naus, ara. Si haguéssim combinat ambdues flotes en arribar, hauríem estat prop
de trenta. Si ens hagués advertit...
-Li hauries cregut? -va preguntar l’Ula.
-No -va dir l’Ax inesperadament-.
Vaig tractar d'explicar-ho al meu Mestre sobre els hexes però ell no va
escoltar.
En Shigar no va afegir: jo també; però podria haver-ho fet.
-Així que l’Stryver va deixar que ens
destrossessin només per deixar clar el seu punt? Si haguéssim estat derrotats,
això no hauria fet cap bé a ningú.
-Estic segura que té els seus motius
-va dir la Mestra Satele-. El mateix motiu, possiblement, pel que sigui l'únic
de la seva classe aquí. Si el Mandalore se sent tan fort sobre això, per què no
n’enviaria més per protegir-nos?
-Potser vol que li fem la feina
bruta.
-O no creu que la seva gent sigui
suficient per això -va dir la jove Sith.
En Shigar va trobar la seva mirada
ràpida. Si ells compartien alguna cosa, pel que sembla, era una desconfiança cap
als mandalorians.
-Quinze naus -va mussitar la Capitana
Pipalidi-, incloent una mola de creuer...
L’Ax va dir:
-Tenim tres mil tropes de front,
dividides entre les restes de tres regiments; elevadors propulsors, armes
pesades, i armadura; amb dos-cents droides de combat TRA-9. Tenim prou
llançadores per aterrar-los i donar-los suport, però hem perdut moltes de les
nostres municions quan les naus que les portaven van ser destruïdes pels hexes.
-Aquestes figures són necessàries?
-va preguntar la capitana sospitosa.
-M’han ordenat que no retingui res.
És per al nostre benefici, de moment, no fer-ho.
-En aquest aspecte, oferiré el
mateix. Tres mil cinc-centes tropes, dos regiments complets. Elevadors
propulsors i armadura. Les nostres ales estaven en l'aire quan les seves naus
capitals es van destruir, així que la majoria dels caces van sobreviure per si
mateixos. Les plataformes d'hangar estan plenes, tot i així, i les opcions
d'alimentació limitades.
-Nosaltres tenim el mateix problema
-va dir l’Ax.- El Coronel Kalisch envià grups d'exploració per recuperar el que
poguessin dels navilis infectats, però cap va tornar. Un va tornar infectat. El
vam haver de destruir.
-Ens vam adonar. El nostre personal
d'intel·ligència està treballant torns dobles, observant-ho tot al voltant del
planeta. Sense ajuda, per descomptat, pel fet que estem curts de personal per
començar.
La tensió visible de la capitana es
va alleugerir mentre ella i l’Ax van intercanviar detalls de les pèrdues i
contratemps. En Shigar havia escoltat com les línies de batalla podien esborrallar-se
en un front sagnant de guerra. Aquesta era la primera vegada que l'havia vist
en acció. Potser el pla improbable de l'Stryver tenia algun mèrit després de
tot.
L’Ula va trencar en el ràpid
intercanvi d'intel·ligència.
-Cada minut que passem xerrant -va
dir ell-, els droides de la Xandret construeixen més de si mateixos, més
fàbriques, més qui sap què? Si anem a detenir-los, hem de començar a fer un pla
sòlid, i ràpid.
-Hi estic d'acord -va dir la Mestra
Satele.- La nostra prioritat número u és detenir els droides que posin un sol
peu en òrbita. Mentre que les seves fàbriques estiguin confinades a la
superfície del planeta, serà possible derrotar-los.
-Un planeta sencer amb només quinze naus?
-va preguntar un dels oficials sènior de la capitana-. I només una mola de
creuer? -El Comandant de pell dura va moure el seu cap-. No importa com ho
divideixis, és impossible.
-Només si ens diem a nosaltres
mateixos que ho és -va dir en Shigar-. Les dades de l'Stryver mostraven
clarament com els hexes es radiaven cap a fora des d'un punt central; el punt
calent principal que les vostres naus van bombardejar -va afegir amb un
assentiment a l’Ax. Crec que és segur suposar que aquí va ser on la Xandret i
els altres van fundar la capital de la colònia. Destruir-ho no ha eliminat la
intel·ligència coordinada dels hexes, però ha d’haver-la ferit prou com per
moure’s a una altra banda. Si busquem el lloc que està creixent més ràpid,
aquest serà el lloc on colpejar.
-Hem identificat dues localitzacions
així -va dir la Capitana Pipalidi. Un holograma va parpellejar en encendre’s
entre ells-. Aquí i aquí -va dir ella, indicant un punt a l'equador i un altre
en el pol sud-. Potser els hexes han decidit no posar tots els ous en una
cistella, aquesta vegada.
En Shigar va estudiar la imatge. El
lloc de l'equador estava en meitat d'un vast mar de lava, puntejat amb illes de
pedra sòlida. El lloc polar era molt més estable. Línies rectes radiaven des
d'ell en totes direccions portant a altres punts en una altra part.
-Això és una fàbrica -va dir ell,
assenyalant al pol-. Potser la fàbrica mestra, on tota la resta s'origina. I
aquest és el cervell -va dir ell, transferint el seu dit a l'equador.
-Com és possible que sàpigues això?
-va preguntar l’Ax.
-Perquè les fàbriques necessiten
mitjans físics per portar les coses dins i fora. Recursos, poder, droides
acabats. Això és el que són aquests. -Ell va seguir una línia de punt a punt-.
Camins o rails d'algun tipus. O cables d'energia.
-I els cervells no necessiten res per
l'estil -va dir ella, assentint-. Ell pot simplement estar assegut aquí, aïllat
en meitat d'aquest desastre, enviant ordres per ràdio.
-Crec que tens raó, Shigar. -La
Mestra Satele es va moure al voltant del globus, acariciant-se la seva
barbeta-. Els equips colpejant als dos alhora, més un bombardeig apuntant a les
localitzacions secundàries, hauria de ser suficient per minorar el creixement
dels hexes.
-Suficient per detenir-los, potser
-va dir la Capitana Pipalidi-, fins que arribin els reforços.
Hi va haver un silenci incòmode. En Shigar
sabia tan bé com qualsevol que, un cop que l'amenaça del planeta es reduís a
zero, l'aliança es trencaria. Aquest moment de solidaritat era fràgil i
temporal. Ningú havia oblidat que els Sith i els Jedi, l'Imperi i la República,
no eren si no enemics mortals.
-Preocupem-nos dels reforços quan
arribin aquí -va dir l’Ula-. Capitana Pipalidi, voldria traçar un pla bàsic
ara, per passar-lo a Darth Chratis i al Coronel Kalisch per la seva opinió?
Suggereixo que dividim recursos només sobre tots els objectius tàctics, per
assegurar-nos que tots dos grups sentin que estan sent inclosos però no
explotats, més el doble del nombre habitual d'oficials de comandament per a
cada grup. La disciplina s'ha de mantenir. No volem que les tropes es disparin
les unes a les altres en un moment crític.
-Naturalment que no -va dir la
capitana amb un toc blavós en la seva cresta. Shigar no sabia el que
significava. Ironia, potser.
En Shigar va captar una altra mirada
des de la direcció de la jove Sith; avorrida, aquest cop, i de nou va
simpatitzar. El seu duel a la cambra segellada de seguretat dels Hutts semblava
haver estat fa una vida. La seva mà del sabre làser li feia mal, però la va
mantenir amb cura al seu costat.
* * *
La porta cap a la sala de
conferències xiuxiuejà en obrir-se. La Larin va ser agafada per sorpresa. Havia
passat un temps tractant de llegir els llavis de la gent de dins. En veure a un
comandant, ella automàticament va prestar atenció.
-Soldat Hetchkee, un moment -va dir
el fornit rellarin-. Tu, també, Moxla.
Larin va seguir a Hetchkee i al
comandant cap a la sala de conferències. L'aire semblava molt més dens del
normal, com sempre era el cas durant les llargues sessions de planificació. Una
projecció actual del planeta penjava al centre de l'habitació, delineada i
puntejada amb anotacions en groc i verd. La gent s'apinyava al seu voltant,
fent suggeriments. La noia Sith era una d'ells.
Tots dos Shigar i Ula van mirar amunt
mentre la Larin entrava, però va ser la capitana la qui va parlar.
-Estem enviant equips d'assalt a dues
localitzacions -va dir ella en una veu tan profunda que danyava l'estèrnum de la
Larin. Un dit llarg apunyalà el globus-. Aquí, i aquí. Necessitem gent familiaritzada
amb els hexes per guiar cada equip. Els vostres noms han estat esmentats per
l'assalt a la fàbrica mestra. Soldat Hetchkee, el teu servei estava amb
l'enviat, sota l'autoritat del Comandant Suprem Stantorrs. No el desestimo, per
descomptat, però et puc ascendir sobre el rang requerit per a un escorta. Ningú
somiaria malgastar a un tinent en aquest servei, i estem curts d’oficials.
Acceptaries aquesta designació?
-Sí, senyora. -Hetchkee va trencar
amb una salutació, semblava que estava a parts iguals delectat i atemorit.
Aquest no va ser només el més ràpid salt cap amunt a la cadena de comandament
imaginable, si no també podia ser el més breu.
-I què hi ha de tu, Moxla?
-Disculpi’m, senyora, però tinc una
història...
-Això m'han dit. No m'importa el que
passés llavors. Ets el més proper que tinc a les forces especials ara, així que
seria una dement si no us utilitzés. Tot el que importa és que seguiràs ordres;
i seràs seguida al seu lloc, per algú que no té cap dubte. Creus que pots
gestionar això?
La seva cara estava cremant. En el
servei de nou! Ella no sabia si matar a Shigar o petonejar-lo.
-Sí, senyora. Ho crec. Ho faré.
-Bé. Comandant Cha, porta'ls al
mestre de caserna i tingues-los equipats. Els vull en breu preparats per a
l'acció per quan arribi el moment.
-Sí, senyora.
El rellarin va saludar i els va guiar
cap a la porta. La Larin se sentia com si estiguessin caminant a través del
buit sense pes; no flotant, exactament, però bastant solta de tot. Un toc, i
podria caure fora de control.
El comandant va riure entre dents una
vegada que la porta es va tancar darrere seu.
-Us hauríeu de veure les vostres
cares -va dir ell.- Bé, en realitat no puc veure la teva, Hetchkee, però me la
puc imaginar.
-De veritat anem a atacar el planeta,
senyor?
-Podeu apostar que si. Esteu
preparats?
-Faré el que pugui, senyor.
-Això és tot el que podem
demanar-vos. El que esperem és una altra història.
En res de temps van aconseguir
l'extensió del magatzem tècnic del Commenor.
La Larin va mirar famolenca a tanda rere tanda de cuirasses d'armadura netes,
armes actualitzades, i caixes de munició aparentment sense fi. Ella sabia que
aquesta no era una gran nau, així que els magatzems no eren tan extensos com
imaginava, però era molt més del que havia vist en molt de temps. Gairebé va
plorar.
-Aquí estem. Sergent, aquests dos
nous tinents es troben extremadament sense provisions. Assegura't que siguin
equipats amb tot el que necessitin, i fes-ho el doble.
-Sí, Comandant Cha.
El bru sergent es va fer càrrec de la
Larin i la va portar al paradís.
* * *
-Què hi ha del mandalorià? -va
preguntar l’Ax quan els soldats sorpresos s'havien anat-. Quin rol juga en tot
això?
Ella no havia oblidat la seva
promesa. Et mataré, Dao Stryver, o moriré
intentant-ho.
-A part de subministres qualsevol
altra informació que pugui tenir -va dir la capitana, espero que s'uneixi als
caces lliurant-nos dels hexes des de l'òrbita.
-Ha de ser difícil mantenir-lo fora
del joc -va dir un dels seus oficials.- Els mandalorians no estimen altra cosa
més que una bona lluita.
-Ha fet una bona feina quedant-se
fora d'aquesta -va dir el Padawan amb un encongiment d'espatlles-. Potser
estigui content amb això.
L’Ax va mantenir els seus sentiments
per a ella mateixa. Ella estaria a centenars de quilòmetres lluny d'ells,
llavors, intentant destruir la intel·ligència coordinada dels droides. Però
aconsellaria al seu Mestre mantenir un ull en l'explorador de l'Stryver,
esperant que s'acostés massa a una nau Imperial. En el caos de la batalla, els
míssils sovint surten esgarriats. Ella el volia mort, encara que no pogués
donar el cop mortal per si mateixa.
-Un dels nostres oficials de senyals
creu que els hexes ens identifiquen pels nostres transponedors -va dir un altre
alien del personal de la capitana-, podríem rebaixar els nostres motors,
confondre'ls.
-Millor encara -va dir el Padawan-,
podríem evitar els motors per complet.
-A què et refereixes?
-Llançadora a baixa òrbita, caiguda
lliure directament des d'aquí, llavors caure sobre els objectius.
L’Ax estava impressionada. Li
agradava aquest pla, malgrat tot.
-Podria funciona. Ens mostrarem al
radar, per descomptat, però no sabran què som. Llanceu una mica de porqueria
amb nosaltres, i fins i tot ens confondran amb enderrocs.
La capitana estava assentint.
-Excel·lent. L'única cosa que queda
és qui té l'autoritat absoluta.
Hi va haver un altre silenci estrany.
L’Ax havia sabut que aquest moment
arribaria.
-Darth Chratis o el Coronel Kalisch.
Nosaltres tenim la mola de creuer.
-Però nosaltres tenim més naus -va
dir la Capitana Pipalidi.
-La Mestra Shan hauria de fer la
crida -va dir el Padawan, amb perfecta previsibilitat-. La seva previsió és
llegendària.
-Sap ella com acabarà això? -li va
preguntar l’Ax.
-No ho sé -va dir la Gran mestra-.
Però sé que mai estarem d'acord en aquest punt. Suggereixo que li donem a algú
més l'autoritat de vigilar aquesta unió. No als serveis, si no als moments clau
estratègics. Algú a qui ja hem confiat per actuar com ho fem; entre les
circumstàncies difícils.
Tots els ulls es van girar cap a
l'Enviat Vii.
-Jo, ah, estaria honrat, per
descomptat -va dir ell-, però...
-Darth Chratis acceptarà aquesta proposta.
-Va dir l’Ax, gaudint de la forma en què el traïdor es retorçava.
-Igual que jo -va dir la capitana.
-Amb una condició -va afegir l’Ax.-
Hem d'assegurar que l’Enviat Vii està actuant independentment, no sota cap
tipus d'aflicció o influència. Com que no podem garantir que això passi aquí,
en un navili de la República, requerim que sigui estacionat en una altra part,
i romangui en contacte constant amb tots els grups.
-No amb vosaltres -va dir la
capitana-. Ni amb Dao Stryver.
-La nau de Nebula -va dir en Shigar.
La Gran Mestra va assentir.
-El Foc d'Auriga.
La laringe de l'Enviat Vii es va
tallar un cop, dos, llavors visiblement es va recompondre.
-Acceptaré aquesta responsabilitat -va
dir ell-, assumint que les meves ordres se seguiran al peu de la lletra. No té
sentit tenir-me en aquest paper si no m’aneu a escoltar. Tots vosaltres.
Ell estava mirant a la capitana, que
va assentir. Clarament una autoritat civil era millor que una Sith o Jedi.
-Jugaré la meva part –va dir ella.
-Darth Chratis ho farà, també -va dir
l’Ax.- Estic segura que l’Enviat Vii farà el correcte per a tots nosaltres.
Ell la va mirar, i va veure el terror
en els seus ulls. Ell entenia certament el que ella havia volgut dir.
* * *
Mentre que l'aprenenta Sith relegava
les ordres al seu Mestre, Ula es va prendre un moment per revisar el pla en la
seva ment. Els objectius primaris i secundaris estaven ara definits. Hi hauria
tres equips. El primer buidaria l'òrbita de Sebaddon perquè els equips
d'aterratge poguessin travessar-la. El segon, liderat per la Gran Mestra Shan,
intentaria destruir la intel·ligència coordinada dels droides; la seva versió
d'ell, s'adonava ell ara. No hi havia dubte que els hexes estarien buscant
treure'l del mig en resposta. El tercer equip seria liderat pel Comandant Cha,
amb Larin i Hetchkee recolzant-lo. Es deixarien caure a la fàbrica mestra i
previndrien que els seus droides creessin una nova IC[1].
El treball de l’Ula era vigilar-ho
tot i d'alguna manera romandre amb vida.
El Padawan Jedi es va apropar a ell.
-No sé el que els has dit -va
xiuxiuejar en Shigar-, però tens als Imperials saltant exactament quan els ho dius.
L’Ula va mirar amunt des del globus
hologràfic.
-No va ser res especial -va dir ell,
ocultant moltes capes de veritat darrere d'una mentida simplement.- No són
monstres. Pot fer-se'ls raonar.
El dubte d'en Shigar en aquest punt
era insensible.
-Com sigui que ho fessis, mantingues-ho
i seràs Canceller Suprem algun dia.
-No si m'agafen. –L’Ula estava força assabentat de com eren castigats els agent en ambdós bàndols. Però part d'ell
estava afalagat per la confiança del Padawan en ell. Recordava com Shigar li
havia salvat de la paret col·lapsant-se a Hutta, i com la Larin s'havia ofert
voluntària per acompanyar-lo al que devia semblar com una condemna segura, quan
es trobaria amb Darth Chratis. Aquests actes havien estat oferts lliurement,
sense promesa de recompensa. Ell no entenia d'on venien, tret que genuïnament
pensessin que valia la pena salvar-lo.
A ell, es preguntava, o a la seva
cara falsa?
De qualsevol manera, se sentia
d'alguna manera desbordat per la seva consideració.
-El mandalorià està d'acord -va dir
el comandant rellarin, mirant amunt des d'un holoprojector separat-.
Intel·ligència i vigilància, unint-se únicament com ha estat ordenat.
-Darth Chratis coincideix en tots els
punts excepte en un -va afegir l'aprenenta de Sith en tornar a la reunió-. Ell
lluitarà amb la Mestra Shan durant l'assalt a la IC. I jo lluitaré, també.
La Gran Mestra va assentir lentament.
-Molt bé. El meu Padawan serà part de
la força d'assalt, així que això és just.
-Excel·lent -va dir l’Ula, jugant la
part de mediador amb una mica d’aplom, esperava.- Estem d'acord. Tot el que
queda és començar.
-No hi ha moment com el present, dic
jo -ressonà la Capitana Pipalidi.
-Crec exactament el mateix -va dir l’Ula-.
Em retiraré al Foc d'Auriga i
prepararé el meu lloc de comandament allà. En notificació que tot està en ordre
a qualsevol altre lloc, donaré l'ordre. Res començarà fins llavors. Entesos?
Ells ho van entendre prou bé, i ell
no es va fer il·lusions, tampoc. Era tot una actuació, un embenat veloç
d'esquerdes que inevitablement separaria l'aliança. Però mentre estiguessin
preparats per jugar, ho estaria ell.
La Capitana Pipalidi espetegà els
dits i una escorta va caure darrere d'ell. Ells van marxar amb ell a través de
la nau cap a on el Foc d'Auriga
romania amarrat de forma segura, llavors el van deixar allà.
El contrabandista va mirar amunt quan
va entrar a la cabina de comandaments.
-Com va anar?
-Podia haver anat pitjor -va dir l’Ula,
caient al seient del copilot-. M'han posat al comandament.
-Bé, bé per tu. Aquest és el lloc en
el qual has d'estar si vols treure una mica de beneficis.
-No estic interessat en fer això.
-Llavors en què estàs interessat?
Aquesta era la pregunta, va suposar l’Ula.
Era donar-li als Sith el que volien i per tant perpetuar el seu règim mortífer?
Era proveir de recursos a la ministra de Logístiques, per aprofundir en el seu
somni d'una societat Imperial més equilibrada? O era alguna cosa més?
Ell sempre havia pensat en Coruscant
com a maleït. Només ara s'adonava que fàcil ho havia tingut allà. A fora, els
assumptes eren els mateixos, però els blàsters que apuntaven al seu front
estaven més, molt més, a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada