CAPÍTOL 28
La càmera del
consell de la cort de Hapes estava plena de personatges que cridaven
frenèticament. Van guardar silenci, per una barreja de por i de costum, quan es
va aixecar a parlar una dona esvelta que portava un vestit vermell.
-Algú ha de prendre
el comandament fins que ocupi el tron una nova reina
mare -Va dir la Ta'a Chume. A poc a poc, amb parsimònia, aixecà una delicada
corona adornada amb joies i se la va posar en el seu propi cap.
-La Bruixa de
Dathomir ha mort! -Va cridar algú-. No més reines Jedi!
Un murmuri
d'assentiment va recórrer la sala, ja que era ben sabut que l'antiga reina
avorria a la seva nora. Però la Ta'a Chume va dirigir una mirada pausada i
glacial a qui havia intentat recolzar-la. Es va fer a la sala un silenci
profund. Ella va deixar que regnés durant uns moments abans de parlar.
-Sí; la reina mare
Teneniel Djo ha mort -Va assentir la Ta'a Chume-, i els Ni'Korish són
responsables d'això. Fossin quins fossin els defectes de la Teneniel Djo, la
llei de Hapes condemna a mort a qui alci la mà contra la família reial. Els
Ni'Korish han anat massa lluny. La guàrdia ja està reunint en aquests traïdors
ara mateix. Abans que caigui la nit, hauran deixat d'existir.
Va aixecar una mà, i
els guàrdies es van avançar per emportar-se al home que havia cridat. Durant
alguns moments no es van sentir més sons a la sala que les seves protestes
ofegades i el frec de les seves botes sobre el sòl polit mentre se l'enduien a
ròssec.
-I què hi ha dels
refugiats? -Va preguntar algú, amb to més moderat.
-Són aprofitables -Va
afirmar sense embuts la Ta'a Chume-. Poden servir-nos per guanyar un temps que
ens cal. Molt aviat es designarà una nova reina -Va afegir, dirigint a l'Isolder
una mirada significativa.
Un altre murmuri
apagat va recórrer la sala, i va pujar de volum quan es van avançar dues dones
joves. La multitud es va apartar per deixar-les passar.
La Jaina va observar
que els ulls de la Ta'a Chume saltaven alternativament de la Tenel Ka a ella
sense fixar-se molt temps en cap de les dues. La reina es va treure la corona
que acabava de posar-se i la hi va lliurar al príncep. La Jaina va sentir per
mitjà de la Força la satisfacció tènue i felina de la dona.
Tot d'una, ho va
comprendre. Si l'Isolder oferia a la Jaina la corona llavors, en uns moments de
crisi i davant d'una sala plena de gent, ella mai podia rebutjar-la. La Ta'a
Chume esperava plenament que la Jaina s'apoderés del poder de bona gana. La
Jaina es va veure a si mateixa a través dels ulls de la Ta'a Chume amb una
claredat sorprenent. Quan la reina mirava a la pilot Jedi, es veia a si
mateixa, més jove.
Però malgrat totes
les maquinacions de la Ta'a Chume, no era la Jaina qui ocuparia el tron en últim extrem.
Sens dubte, la Jaina patiria al poc temps la mateixa sort que la Teneniel Djo.
Tard o d'hora, a la Tenel Ka no li hauria quedat més opció que assumir el tron.
No estaria disposada a quedar-se parada veient com morien altres al seu lloc.
Es van detenir en
arribar al capdavant de la sala d'audiències. La Tenel Ka es va girar cap a la Jaina.
-Hi ha moments en
els quals s'han de deixar de banda les inclinacions personals -Va dir en veu
baixa-. Prendré la corona de la meva mare, i la defensaré si cal. Però, de
moment, tenim un enemic comú.
Les Jedi es van
mirar mútuament durant un llarg moment de silenci.
-Anem -Va dir la Jaina.
Un somriure apagat
va apuntar als llavis de la Tenel Ka. Aquesta va anar fins a on estava el seu
pare i va clavar un genoll en terra. Ell, sense titubejar, li va posar la
corona al cap.
Una ovació
estrepitosa va omplir la sala. La reina recentment coronada es va alçar i es va
tornar cap a la multitud, posant fi als seus aplaudiments amb un ràpid gest
d'impaciència.
-Sóc una guerrera,
filla de guerreres. La Teneniel Djo va saber preveure l'amenaça dels yuuzhan
vong i es va preparar. Les drassanes ocultes a les Bromes Transitòries han
reconstruït una bona part de la flota que es va perdre a Fondor. Aquestes naus
vénen de camí. Aneu a lluitar, i sapigueu que Hapes és fort.
Va caminar cap a la Jaina,
avivant el pas. La Jaina es va posar al seu costat, i les dues Jedi van
arrencar a córrer cap a la batalla. Les aclamacions van començar de nou, amb un
fervor que les impulsava com l'arribada d'una tempesta.
La Jaina va observar
un grup familiar de pilots en el fons de la sala, un grup heterogeni: hapans, txiss,
de la Nova República i murris, que havien optat tots per volar sota el
comandament d'en Jag Fel. En passar, va saludar a Jag i a Kyp amb un gest del
cap.
-Ens veurem allà
dalt.
En Jag li va dirigir
una reverència formal, i va mirar de reüll la Shawnkyr. Els pilots txiss van
arrencar a córrer cap a l'hangar, i en Kyp es va posar a córrer al seu costat.
En Kyp va sentir un
impuls i es va deixar portar per ell.
-La Jaina no va
pensar mai casar-se amb el príncep -Va dir.
En Jag va donar
mostres d'interès cortès.
-Ja veig. Ell no és
Jedi.
-És veritat; però no
és aquesta la qüestió -Va dir en Kyp-. M'estic figurant que l'únic home a qui la
Jaina podria prendre seriosament alguna vegada seria un home que fos capaç de
volar millor que ella.
En Jag va seguir
corrent en silenci uns moments abans de respondre.
-No hi ha molts que
es cenyeixin en aquesta descripció -Va dir amb to neutre.
-Sí, ja m'havia
fixat -Va respondre al seu torn en Kyp amb el mateix to.
Van frenar
bruscament davant les seves naus a l'hangar. En Jag va oferir la mà a Kyp. Es
van donar una breu encaixada de mans.
-Guarda-li les
esquenes -Va dir en veu baixa el comandant txiss; i va pujar al seu punyent.
En Kyp es va prendre
la promesa molt seriosament. Es va dirigir precipitadament a la fragata yuuzhan
vong i va córrer per la coberta.
-Siguin quines
siguin els teus plans, oblida'ls -Va dir rotundament.
La Jaina es va
treure la caputxa de cognició i el va mirar fixament.
-Tinc la sensació
que et disposes a tirar la teva vida, sacrificant-te com va fer l'Ànakin. No fa
molt de temps, em vas dir que l'Ànakin podia haver tingut les respostes. No
podem deixar que s'evaporin amb tu sense més.
-No em vinguis amb
aquestes -Va dir la Jaina pausadament-. De debò t'has cregut que vaig a
emprendre un viatge per descobrir el que han de ser els Jedi?
-És lògic -Va dir en
Kyp-. Tens el talent, els antecedents familiars. Potser hi ha alguna cosa de
veritat en tot això que diuen del destí.
La Jaina va agafar
de nou la caputxa.
-Vés-te'n.
-No, mentre no em
diguis el que tens pensat.
Ella es va aixecar
de sobte com una exhalació fluida, estenent una mà cap al Jedi major. Va sorgir
dels seus dits una espurna fosca que li va envoltar d'un nimbe brillant. Ell va
caure cap enrere i va donar un fort cop contra la paret. Va aclucar els ulls, i
l'aura mortal va desaparèixer. La Jaina va arquejar les celles, sorpresa.
-Si sóc capaç de
convocar-lo, sóc capaç de dispersar-lo -Va dir ell-. Tu no ets l'única que ha
seguit aquest camí.
La Jaina va treure
el seu sabre làser.
-Anem a fora -Va dir
amb ràbia.
En Kyp li va fer una
fina reverència en to de burla, convidant-la a passar primer. Ella va negar amb
el cap. Ell, encongint-se d'espatlles, va baixar per la passarel·la, seguit de
prop per la Jaina. Quant ell va tocar terra, ella va donar una tombarella cap
enrere i va aterrar al portal de la nau. Va apagar el seu sabre làser i va fer
un pas enrere. El portal vivent es va tancar de cop a la seva esquena.
-Tramposa -Va exclamar
en Kyp a sota veu, veient com pujava ràpidament per l'aire la nau yuuzhan vong.
La Jaina va aixecar
la mà per tocar la caputxa de cognició. Li va arribar informació de totes les
parts de la nau, com la primera vegada que s'havia posat aquella caputxa.
Abans, sempre havia escoltat la nau amb desafecte i disgust, com ho faria
suportar la companyia necessària, però detestable, d'un informador hutt.
Abans, havia portat
a bord a altres Jedi que l'ajudaven a relacionar-se amb la nau. Si no hagués
estat per la connexió de la Tahiri amb els yuuzhan vong, que tant li havia costat,
si no hagués estat per l'habilitat d'en Lowbacca amb l'ordinador de navegació
orgànic, la Jaina no s'hauria pogut permetre el luxe del desinterès. Ara, es va
obrir plenament per primera vegada a la nau vivent.
Una sensació
estranyament familiar la va recórrer mentre s'anava estrenyent el vincle entre
nau i pilot. Hi havia conegut una cosa semblant a allò en dues ocasions
anteriors; la primera, quan hi havia construït el seu sabre làser i havia après
a usar-lo com una extensió de si mateixa i dels seus poders; i la segona, quan
hi havia sintonitzat els víllip joves que havia trobat Lowbacca a les bótes
hidropòniques de la nau. Ara que ho pensava la Jaina, les dues experiències
tenien més en comú del que ella hauria jutjat possible.
Va fer una ullada
als dos víllip que reposaven sobre la consola de la Mentidera. Va portar la mà al víllip que havia sintonitzat amb
tanta feina, i el va acariciar per donar-li vida. Al cap d'un moment va
aparèixer la cara coberta de cicatrius del Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. Aquest
va retrocedir, atònit, veient la cara que li mostrava el seu víllip.
-Salutacions, Mestre
Bèl·lic -Va dir la Jaina amb to burleta-. Te'n recordes de mi? Sóc la germana
bessona d'en Jacen Solo.
-Seràs sacrificada
als Déus -Va dir el Mestre Bèl·lic serrant les dents-, i després t'arrencaré el
cor amb les meves pròpies mans.
-Si encara tens les
teves pròpies mans, és que segurament no tens tanta categoria com volies
fer-nos creure. Que es posi un altre... algú que tingui veritable autoritat i
algunes peces de recanvi més.
En Tsavong Lah va grunyir,
furiós.
-Amb aquestes
paraules t'has guanyat molt dolor.
-Suposo que als vong
no us ascendeixen per les vostres dots de conversadors -Va dir-. Vegem si el
comandant del sacerdot pot fer-ho millor.
Va despertar al
segon víllip, el qual establia un vincle entre aquella nau i el víllip del
sacerdot. Quan es va fer visible una segona cara amb cicatrius, la Jaina es va
retirar les trenes per posar al descobert el senyal que s'havia pintat allà...
el símbol de Yun-Harla.
Dues veus es van
alçar en udols d'indignació.
-T'agafaré, humana -Va
dir el guerrer més jove amb ràbia-. Ho juro per tots els Déus, pel meu senyor i
pel meu honor sagrat.
La Jaina va passar
una mà sobre els víllip. Tots dos es van invertir al moment.
Un caça de combat
yuuzhan vong va venir veloçment cap a ella, i tots els altres es van apartar
per cedir-li el pas.
La Jaina va buscar
l'energia que havia trobat dintre seu, la que llançava el raig fosc. Es va
deixar inundar per ella i que la dirigís en la batalla.
Es va enfonsar més
encara en la consciència de la nau yuuzhan vong, perdent-se a si mateixa en el
vol com sempre havia fet. El seu adversari i ella van passar un temps que va
semblar d'hores senceres atacant, fent viratges, intercanviant rajos de plasma,
esquivant i bloquejant com espadatxins. La Jaina no pensava: actuava.
Aquella estratègia
va semblar eficaç durant un temps, però la seva identificació amb la nau vivent
era massa poderosa. Un raig de plasma va lliscar darrere dels escuts del dovin
basal i va socarrimar el costat de la nau. La Jaina va fer un bot, cridant, com
si sentís un dolor ardent inesperat al braç esquerre. Es va sorprendre de veure
que no hi tenia cap dany físic.
Tot just conscient,
va començar a caure completament en la foscor. Va retrocedir de nou en el temps
fins a aquell duel terrible a l'Acadèmia Fosca. Tornava a lluitar contra Darth
Vader, però aquesta vegada no podia vèncer-lo.
El seu adversari va
retrocedir i es va arrencar l'elm negre, deixant al descobert la cara d'en Kyp
Durron. Va semblar que en Kyp s'omplia de llum, mentre seguien lluitant;
deixava a un costat les restes de la seva disfressa negra, i després intentava
comunicar-se amb ella.
La Jaina va sentir
la barreja d'alegria i dolor de la redempció llarga i lenta d'en Kyp; va sentir
l'aïllament dels seus llargs anys de recuperació. Va sentir quant lamentava ell
haver posat en perill, per egoisme, a l'única persona que podia arribar a ser
tot el que ell mateix no aconseguiria mai ser.
I va saber amb
absoluta certesa que en Kyp s'equivocava; que aquella no era ella. El camí que
conduïa a una entesa diferent de la Força no l'havia d'emprendre ella.
Li va arribar una
altra veritat, i ja no va poder seguir negant la naturalesa del camí que havia
emprès. Semblava estrany, paradoxal, que fos en Kyp Durron qui intentés
salvar-la.
Li va venir una
resposta, juntament amb la imatge del somriure irònic d'en Kyp. «No has pensat
mai que pots ser tu la que m'estàs salvant a mi? Torna. Resoldrem això junts».
A poc a poc, va
començar a lluitar obrint-se camí cap a la llum. En Kyp es va esvair, i el seu
adversari va adoptar la cara i la figura d'en Khalee Lah. La Jaina lluitava
feroçment, però cada cop que assestava era a costa d'una ferida al seu propi
cos.
Es va anar fent
conscient gradualment d'una filera de llums que s'enfocaven davant seu. Una veu
sonava insistentment en el seu comunicador, fent-la tornar a la consciència. La
consola de la nau parpellejava frenèticament, mentre les criatures lluminoses
avisaven d'una fallada massiva del sistema.
-Jaina, retrocedeix.
Jo et cobreixo. Jo et cobreixo.
La veu, i el poder
que tancava, la van fer tornar a la consciència. La Jaina seguia amb les mans
en els controls, seguia disparant les armes; es mantenia la seva connexió amb
la nau. Després d'un moment de sorpresa, va comprendre que en Kyp li havia
estat parlant pel sistema de comunicació que havia instal·lat Lowbacca.
O pot ser que li
hagués estat parlant a través de la seva visió.
La Jaina va mirar la
nau del guerrer, que girava al seu voltant per llançar-li un altre atac. La Mentidera va tremolar quan el dovin
basal del seu adversari va bloquejar la seva nau.
Un Ala-X va
aparèixer veloç entre els dos, dirigint una cortina de foc constant al caça
yuuzhan vong... i encaminant-se directament cap a l'estirada gravitacional.
La Jaina, alliberada
de sobte, va virar per donar suport al seu rescatador. Però l'Ala-X havia estat
encertat. Va caure en espiral, com un cometa seguit d'una cua de combustible
ardent. La nau va explotar en una brusca flamarada blanca.
Ella va dirigir la
Força i va sentir la presència familiar: En Kyp havia pogut evacuar a temps. Va
tornar enrere, deixant la seva venjança inconclusa, les seves preguntes sense
resposta.
Va posar rumb al seu
Mestre Jedi i al camí comú que tenien tots dos per davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada