CAPÍTOL
18
La paret va col·lapsar-se tot i els
esforços del Jedi de mantenir-la dreta. L'aire fresc arribava en una onada de
pols i cendres. El droide gairebé invisible de l'Ax va saltar àgilment
d'aflorament en aflorament cap a l'obertura. En dos salts, va aconseguir arribar
al forat i va saltar a la llum del món exterior.
El droide que el seguia va disparar
cap a ella. Els seus polsos s'havien tornat morats, d'alguna manera, i ara
proporcionaven un cop més poderós. Ella va rodar, mantenint el seu escut
intacte, i va reflectir els polsos de tornada cap a ell. Més pols hi arribava,
i el droide es va esvair en el núvol. Ella no necessitava la Força per saber
que havia seguit els passos del seu semblant.
L'Stryver estava trepitjant-li els
talons, jet-pack en flames. L'Ax es va arriscar a cremar-se en el seu rastre,
el seguia molt a prop darrere d'ell. El Jedi la va seguir, semblant cansat i
malmès. Va considerar tornar cap a ell i enderrocar-lo, prenent l'oportunitat
d'acabar el que havien començat abans, però problemes més importants la
dirigien ara. Podia escoltar els droides xisclant mentre feien cremar a la gent
desprevinguda del palau de la Tassaa Bareesh. El so de les seves veus
alimentava el seu desig de destruir-los, de veure'ls a tots molt, molt morts.
Evociï i altres aliens estaven
corrent per tot arreu, fugint tant dels droides com del mandalorià que els hi disparava.
Els seus míssils de commoció van fer caure els sostres i parets al camí dels
droides, detenint-los d'arribar massa lluny cap endavant. Ells van disparar
enrere cap a ell, causant encara més dany col·lateral. Si això seguia així, va
pensar l'Ax, no passaria molt abans que el palau sencer de la Tassaa Bareesh
fos destruït. Ella no podia trobar en el seu cor cap preocupació per això.
Quan l'Stryver va estar dins del
rang, va usar el seu llança-xarxes per fer caure el droide mig visible. No
havia intentat aquesta tàctica abans, es va adonar ella. A més, la xarxa era
diferent de la que havia fet servir amb ella. El per què havia canviat les
seves tàctiques era, però, menys important en el moment en què estaven
funcionant. La malla de la xarxa estava electrificada, i li va donar un poderós
pols d'energia a la pell platejada de la cosa droide. La criatura de sis cames
va tenir un espasme i es va retorçar, repel·lint espurnes per tot el que
tocava. El seu lament va prendre una nova nota, desesperada conforme el seu
camuflatge fallava.
L'Ax es va preparar per córrer i acabar
amb ell.
Llavors es va aturar.
Què
estic fent?
La resposta sorprenentment va trigar
a arribar. Aquesta no era la seva lluita. A no ser que un dels droides portés
l'ordinador de navegació, no tenia res a guanyar matant-los. La venjança
semblava ser dolça en aquest moment, però després estaria plena de penediment
si aconseguir-la significava fracassar en la seva missió. Darth Chratis
s'asseguraria d'això.
El Cínzia, Lema Xandret. Això era el que importava.
El Jedi va córrer darrere d'ella,
sabre làser alçat. Deixa-li acabar amb el droide caigut, va decidir l'Ax. Per a
ell aquest trofeu menor. Ell i l'Stryver amb seguretat podien acabar amb l'únic
droide que quedava ells tot sols.
Sense que cap d'ells se n'adonés, es
va donar la volta i es va dirigir de tornada a la cambra segellada de
seguretat.
* * *
En Shigar va apunyalar les entranyes
del droide caigut, pressionant fort per penetrar el sorprenentment dur metall
del seu exosquelet. Les seves cames s'esforçaven contra la xarxa, fracassant
tant en disparar-li com en formar una defensa d'electromirall. Les espurnes
encara es descarregaven per tot el seu voltant, i en Shigar va anar amb compte
de no ser cremat ni atordit. Com estava, els pèls dels seus braços estaven de
punta, electrificats fins i tot per la barra del seu sabre làser.
Els òrgans sensorials brillants es
van tornar d'un negre mat quan va morir. Es va desplomar cap enrere amb un
repic metàl·lic, i les seves cames penjaven flàccides. Encara que en Shigar
treballava a través del seu cos, assegurant-se que res sobrevivia. La carcassa
es va partir oberta, escampant diversos hemisferis blancs, com una closca.
Tement que haguessin creat algun tipus d'atac d'última hora, en Shigar les va arponar
també. Van xiuxiuejar i es van col·lapsar, supurant un líquid vermell fosc.
Quan va estar absolutament segur que
al droide no li quedava vida, es va apartar i va córrer darrere de l'Stryver.
L'últim droide estava metrallant al mandalorià amb els seus nous polsos
potents, mantenint-se ben fora de rang del seu llança-xarxes. L'Stryver però se
les havia manegat per fer-lo arribar a un carreró sense sortida i el va clavar
entre ell i un trio de guàrdies de seguretat nikto. Els seus blàsters eren
inefectius contra l'armadura de les coses, però tenien un efecte de distracció.
En Shigar va arribar després del Mandalorià
i va considerar de quina manera podia ajudar-lo millor. El sostre era baix i
molt menys robust que el de la cambra segellada de seguretat. Arribant a través
de la Força, va deixar anar una biga clau i va portar una pluja de maons i
rajoles del sostre cap al droide. La distracció va ser suficient perquè l'Stryver
s'acostés prou per llançar la xarxa.
El droide va caure amb un xiscle de
dolor i ràbia. L'Stryver va bombardejar tres granades de commoció cap al seu
pit, sense importar-li els nikto que eren a prop. En Shigar es va obrir pas a
empentes darrere d'ell per acabar amb el droide ell mateix, abans que ningú més
pogués ser ferit.
Abans de proporcionar el cop mortal,
va tractar de parlar amb ell.
-Per què esteu lluitant?
-No reconeixem...!
-Ets un droide de combat. Has de
tenir protocols interns.
-... Reconeixem la vostra...!
-Qui és el vostre comandant? El
vostre creador?
-... La vostra autoritat! No...!
L'Stryver es va inclinar darrere
d'ell i va enfilar el seu bastó atordidor plegable al pit de la cosa. Les seves
cames es van sacsejar, i va xisclar tan llastimosament que en Shigar gairebé va
sentir pena per ell. Llavors la seva funció vocabuladora es va degradar i la
seva veu es va tornar poc més que uns tons electrònics perforants. Es va
alegrar quan finalment es va quedar en silenci.
El seu comunicador va brunzir.
-Shigar, estic a la caixa cuirassada
-va dir la Larin-. Has de veure això.
-Què és?
-No ho sé. És...
Amb una explosió d'estàtica, el
comunicador es va apagar.
En Shigar es va girar i va córrer de
tornada per on havia vingut, la forma enorme de l'Stryver a cinc gambades per
davant d'ell.
* * *
La Larin va caminar amb cura pel toll
de metall fos que havia estat un cop la porta de la caixa cuirassada. Encara
estava calenta. Podia sentir la calor fins i tot a través de les seves botes
aïllants. Però estava sòlida, i les seves soles van aguantar. El cos del droide
assassinat pel canó descansava a prop, les seves vuit cames es desplegaven cap
a fora del seu cos doble inert.
Ella ràpidament li va fer una ullada
a l'avantcambra i la va trobar buida. El que una vegada havien estat parets
blanques estaven ara ennegrides i marcades, però les altres tres caixes
cuirassades romanien fortament segellades. Hi va haver una depressió en el
centre de l'habitació que semblava com la boca d'un túnel. Ferrocret
re-solidificat el segellava, de qualsevol forma, seguit per una capa de metall
de porta fos.
Satisfeta amb què res fora a saltar
cap a ella des de darrere, la Larin es va aproximar a la pròpia porta. El seu
rifle estava inclinat i preparat, i tenia armament de suport. Els membres de
l'esquadró d'en Potannin eren de llavis segellats i eficients. Més important,
estaven seguint les seves ordres.
L'interior de la caixa cuirassada
estava il·luminat per un únic globus parpellejant. Via flaixos de llum, va
veure per fi amb els seus propis ulls l'objecte que en Potannin li havia
descrit: un cilindre baix, voltat, fet de plata brillant. La imatge d'un soldat
marcat per la batalla per sota i darrere de la seva arma es va reflectir en el
seu front corbat. A la llum irregular, semblava amenaçador i vacil·lant.
Fent pocs gestos, va ordenar als
membres de l'esquadró d'en Potannin que passessin després d'ella. Van anar en
direccions separades, arribant al voltant de l'objecte per cobrir-lo des de
cada angle. Un d'ells va trepitjar un gran tub de vidre que es va destrossar
amb un so alarmant. Res sinistre, es va adonar ella amb alleujament.
No hi havia cap rastre de l'ordinador
de navegació. «Destrueix tot el que trobis» li havia dit l'Stryver, i ella
havia anat armada amb granades per fer just això. Però no anava a fer res
imprudent. Qui sabia quina informació valuosa pogués desaparèixer per sempre si
actuava precipitadament? Devia d'haver estat expulsada de les Forces Especials
de la República, però això no significava que fos a rebre ordres d'un mandalorià
sense qüestionar-les.
La Larin es va acostar un pas. El
polze de la seva bota va tocar alguna cosa, i quan va mirar a baix va veure més
dels fils platejats brillants corrent pel seu camí.
Li va venir en un flaix el que havien
de ser, i ella va agafar el seu comunicador per trucar a Shigar.
Amb un cruixit, la part superior de
l'objecte platejat va fer un espetec en obrir-se. D'ell va sortir un altre
droide. Ella va treure el comunicador i va caure sobre un genoll, el seu rifle
alçat per disparar. El droide anava de dret cap a ella, les cames sacsejant-se
i grinyolant com una cosa boja. La seva forma salvatge estava gelada en una
espurna de llum, en una silueta com una bestiola en una finestra. Ella va
registrar cinc braços de diverses longituds, i pegats en el seu cos que feien
brillar la llum a través. Els trets del seu rifle van esquinçar més forats a la
seva pell i el van fer caure d'esquena. Es va sacsejar i va cridar.
Ella va retrocedir, el seu cor
martellejant, crivellant ronda rere ronda al droide i l'objecte del que havia
sortit. Aquest droide no estava del tot complet. Això era bastant obvi, fins i
tot pel breu cop d'ull que havia donat. Si ho hagués estat, ella estaria morta
ara. Era nou, fet de la talla de dins de l'objecte tret del Cínzia. Com els altres.
El droide va deixar de moure's. Ella
va assenyalar que cessés el foc, i va estar agraïda pel sobtat silenci. L'aire
era escàs amb el fum i les descàrregues estàtiques. El tic tac del metall
refredant era l'únic so.
Ella es va acostar al droide marcat
pel blàster i l'objecte que l'havia construït. Dreta amb cautela sobre aquest
últim, va apuntar el seu rifle cap a les seves gargamelles obertes i va mirar
dins. Va veure una massa de fils platejats i manipuladors fins, encara
movent-se tot i el mal infligit. Ella va disparar dos trets a les seves
gargamelles, i la massa arremolinant es va tornar frenètica. Mitja pota
davantera de droide va aparèixer, atrofiada i deformada. Un òrgan sensorial
negre anava i venia.
La Larin sabia el que era ara. Era
una fàbrica de droides compacta, i havia estat ocupada des que els hutts la van
col·locar aquí, enviant petits fils a la recerca de metalls i energia,
infiltrant-se en els sistemes de seguretat i prenent tot el que podia. D'aquí
els fils amb els que ella i en Shigar havien ensopegat sota les caixes
cuirassades. D'aquí l'absència de les alarmes.
Apostava a què si premia un ganivet en
les parets metàl·liques de la caixa, les trobaria febles tot just prou fins i
tot per enganyar una mirada casual, però d'una altra manera saquejant-les,
dissolent-les, ió a ió, per usar-ho en el treball secret de la fàbrica.
Construint droides mesquins,
determinats, reticents que no rebrien ordres.
Per
què?
Aquest era un altre misteri per
complet. Però la cosa encara s'estava movent, encara funcionant. Donat el temps
suficient, apostaria que es repararia a si mateixa i començaria de nou. No li
sorprenia que l'Stryver volgués que es destruís.
Ella va agafar el comunicador.
-Shigar, estic a la caixa cuirassada -li
va dir.- Has de veure això.
-Què és?
-No ho sé. És...
Una cosa vermella centellejà davant
dels seus ulls. Un dolor abrasador va colpejar la mà que sostenia el seu
comunicador. Ella va mirar cap a baix amb horror a la terrible ferida
cauteritzada on els seus dits havien estat una vegada.
Sobre el brunzit del seu sabre làser
carmesí, la Sith va dir:
-Dóna'm l'ordinador de navegació o
serà el teu cap el pròxim que perdis.
* * *
L'Ula va alçar el cap per veure el
que estava passant dins de la caixa cuirassada. Ell i en Jet romanien a
l'avantcambra i havien estat a punt d'aventurar-se darrere de la Larin quan el
so del foc de blàster els hi va arribar de prop. Flaixos brillants de llum
il·luminaven l'espai atapeït. La Larin i els seus dos companys estaven
disparant-li a alguna cosa. Però a què? No a un altre droide, amb seguretat!
L'Ula i en Jet es van ajupir per
cobrir-se per si de cas, i van mantenir els seus caps avall fins que la
repicadissa del foc de les armes es va apagar.
L'Ula va mirar amunt. Podia veure la
silueta de la Larin inclinant-se sobre l'objecte que en Yeama li havia
ensenyat. La seva tapa estava oberta, i ella va disparar dues vegades cap a
ell.
Ell estava a punt de grimpar sobre
els seus peus quan els seus ulls van veure una cosa fora de lloc entre els
trossos de pedra i altres runes a terra.
Era l'ordinador de navegació.
Un dels hexes deuria d'haver-lo colpejat
cap a fora quan van sortir per lluitar. Ell es va llançar a per ell abans que
ningú més el veiés i l'agafés. El seu contenidor de transpariacer estava
intacte, i el mateix dispositiu no semblava estar pitjor que abans.
Un sentiment de triomf li va omplir.
Si pogués obrir la caixa i alliberar la cosa, podria amagar-la sota el seu
abric sense que ningú més ho veiés. Però primer havia de distreure a Jet. Si el
contrabandista el veia, segur que hi hauria una altra batalla per això.
L'extensió de tot el desastre podria començar de nou.
Passos cruixien darrere d'ell, i ell
es va girar, tement que la seva troballa hagués estat ja descoberta.
Era la Sith pèl-roja. Es dirigia a la
caixa cuirassada, no cap a ell.
El seu alleujament va durar poc. El
sabre làser de la Sith va llambrejar i la Larin panteixà de dolor.
-Dóna'm l'ordinador de navegació o
serà el teu cap el pròxim que perdis.
L'Ula es va quedar gelat de l'horror.
-No el tinc -va dir la Larin, la veu
tensa.
-No et crec.
Un dels companys de la Larin va disparar
a la Sith. Ella fàcilment va reflectir el raig de tornada cap a la seva gola.
Ell va caure donant cops de peu i llavors va caure tranquil.
-T'estic dient la veritat.
-Contaré fins a cinc. Llavors
començaré a tallar en trossos al teu amic d'aquí. I llavors serà el teu cap, ho
prometo.
La Sith es va aproximar a l'últim
membre supervivent del servei de seguretat de l'Ula. Ell va retrocedir
allunyant-se nerviós.
-Un.
La caixa que contenia l'ordinador de
navegació estava en possessió de l'Ula. Tot el que havia de fer era entregar-lo
a la Sith i la Larin estaria fora de perill. I ell lliuraria de forma segura la
informació a l'Imperi. Era una solució simple a tots els seus problemes.
-Dos.
Però l'Ula no es podia moure. Els
Sith i l'Imperi no eren la mateixa cosa. Oh, durant trilions van ser
inseparables; L'Emperador en persona era el Sith al qual tots els altres deferien!;
però per a ell eren molt diferents. D'una banda, l'Imperi oferia una societat
de regles i justícia clarament definida que podia, si es permetia fer-ho,
portar pau i prosperitat a cada planeta de la galàxia. Per una altra, opressió
i conflicte constant. Podia conscientment donar qualsevol avantatge als
seguidors d'això últim? Voldria la Larin que pogués?
-Tres.
Si tan sols pogués donar-li l'ordinador
de navegació a la ministra de Logística. Amb ell a les mans, podia amb
seguretat trobar una forma de convertir-lo en seu avantatge. L'Imperi era tan
enorme que no perdria els recursos d'aquest món, amb totes les baralles sobre
ells ara. Tot el que l'Ula volia era l'oportunitat de provar el correcte dels
seus principis. No li importava l'existència dels Sith, però no havia de
permetre'ls-hi tractar com un drap a qualsevol.
-Quatre.
Tot i així no tenia sentit somiar. La
ministra de Logística havia d'estar en un altre univers per complet. No podia
fer altra cosa que donar-li aquesta peça vital en el puzle perquè pogués
posar-se dempeus davant dels Sith ell mateix i sobreviure. Era només un peó en
un joc molt més gran del que podia imaginar. Era insignificant i d'un sol ús.
Que ximple de pensar que podia haver canviat la forma en què tot això s'havia
tornat! L'ordinador de navegació havia estat assenyalat per a la Sith des del
mateix moment en què va arribar.
-Cinc. -La Sith es va moure per
començar a tallar.
-Espera! -va cridar ell.
Tots els ulls es van girar cap a ell.
La Sith el va mirar amb ulls d'odi. En Jet semblava tan atordit com si a l'Ula
li haguessin crescut ales i hagués volat cap al sostre. L'expressió de la Larin
estava oculta pel seu casc, i era aquesta la que més volia veure.
-Aquí -va dir a la Sith, sostenint
l'ordinador de navegació-. Agafa'l. Només deixa-la en pau.
L'expressió de la noia es va tornar
famolenca, triomfant. L'Ula no volia apropar-se més en aquella espasa del que
hagués de fer-ho. Ell va aixecar la caixa i la hi va llançar.
A l'altura del seu arc, una xarxa
brillant va arribar i va atrapar la caixa netament en l'aire.
-Què? -L'Ula es va girar al voltant.
El mandalorià va agafar la caixa
netament amb una mà i va llançar una cosa de tornada a l'Ula en el seu lloc.
Ell la va agafar automàticament. Era una esfera pesada de metall amb un llum
vermell parpellejant.
-No! -va cridar la Sith, quan li va
ser robat el seu premi.
L'Stryver ja s'estava movent, elevant-se
amb el seu jet-pack i dirigint-se a la sortida.
-Llença-ho! -va cridar Jet a l'Ula-.
És un detonador termal!
L'Ula va llançar lluny l'esfera tan
fort com va poder. Va anar cap amunt, i es va mantenir anant cap amunt mentre
en Shigar, el Jedi, va usar la força per allunyar-lo. La tàctica no va ser
enterament defensiva. El detonador va explotar a la part alta de la grinyolant
bastida que una vegada va ser el sostre de la cambra segellada de seguretat,
directament sobre la ruta d'escapament de l'Stryver. L'estàtua de la Tassaa
Bareesh es va enfonsar i va caure. Encara que una altra allau va arribar
aixafant darrere d'ella, enterrant al mandalorià i a una horda de guàrdies de
palau que havien arribat a apaivagar els disturbis.
El sòl va cedir, i va continuar
obrint-se camí mentre l'Stryver disparava cap avall, al límit del col·lapse en
els nivells profunds del palau.
Grunyint, la noia Sith va anar darrere
d'ell, determinada a no perdre el seu premi. Ella es va esvair en la terbolesa
de pedra i duracret, i no va tornar a aparèixer.
L'Ula va fer un pas cap a la Larin,
però en Shigar se li va avançar.
-Estàs bé? -li va preguntar el Jedi.
Ella s'estava inclinant contra
l'exterior de la caixa cuirassada amb la mà esquerra tolida comprimida contra la
seva aixella. Amb la seva mà dreta, es va treure el casc. La seva cara estava
blanca i contreta.
-Viuré -va dir ella-. Mentrestant,
això no ha acabat. L'Stryver es dirigirà a la seva nau a la primera de canvi.
Has de tallar-li el pas i recuperar l'ordinador de navegació, com puguis. Creus
que pots fer-ho sense mi?
En Shigar va assentir, amb els llavis
premuts, i va saltar sobre el sòl destrossat cap al forat a la paret, enfilant-se
gràcilment de biga a biga.
La Larin va mantenir el seu somriure
fins que en Shigar va estar fora de la seva vista. Llavors ella es va desplomar
del dolor.
El mal de l'Ula era diferent però no
menys real. Estava clar que la Larin tenia una connexió propera amb Shigar. El
Jedi fins i tot tenia tatuatges similars als seus. Era algun tipus de cosa
cultural, segur. Potser estaven casats. El pensament va fer que li fes mal el
pit.
Sabia que era ridícul sentir-se així.
Sabia que no estava basat en res. Sabia que ho havia construït tot al seu propi
cap, i això li feia ser un idiota dels grans. Tenia coses més importants de les
que preocupar-se que d'això.
La batalla per l'ordinador de
navegació s'havia acabat. Les forces de seguretat del palau de la Tassaa
Bareesh estarien convergint en el lloc per netejar i fer acusacions. No volia
ser-hi quan això passés. Les seves lleialtats estaven tan compromeses, que no
estava segur que pogués convèncer a ningú que no era culpable de tot.
-L'Stryver estarà anant a per la seva
nau, com va dir ella -va dir a jet, però ell està anant pel camí equivocat.
Aniré i veuré si puc rescatar alguna cosa. Digues-li a ella; digues-li als
altres que em trobaré amb ells a la llançadora.
El contrabandista el va estudiar de
prop, i llavors simplement va dir:
-Està bé, col·lega. Necessito que em
portin.
-No està la teva nau...?
-Decomissada i sense tripulació. -Ell va
arronsar les espatlles-. I què és un capità de carregament sense la seva nau?
Crec que serà millor que comenci a pensar en un treball normal.
L'Ula li va donar uns copets a
l'espatlla amb el que ell esperava que fos una afabilitat apropiada, perquè era
del tot genuïna. Un treball normal. Aquestes tres paraules li havien colpejat
amb la força d'un dels detonadors termals de l'Stryver.
Ell es va afanyar, seguint amb una
malaptesa infinitament major la ruta d'en Shigar a través del sòl destrossat.
Ell va ignorar els crits i xiscles que venien dels nivells inferiors. Va
ignorar la tremolor a les mans. Va mantenir la seva ment fermament en la seva
meta.
Hi havia una nau Imperial al moll del
palau. Allà era on ell es dirigia. Si pogués arribar-hi abans que marxés,
podria revelar la seva veritable identitat i clamar amnistia. Podria escapar
amb la Sith i l'ordinador de navegació quan ella tornés de caçar l'Stryver, i
podria finalment informar al seu superior.
Podria relaxar la disfressa, i parlar
lliurement, sense mentides ni enganys.
Podria ser ell mateix. I llavors...
Un treball normal?
Res en aquest moment li venia més de
gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada