CAPÍTOL 18
A primera hora del
matí següent, el príncep Isolder va entrar al camp de refugiats seguint a un
guàrdia i procurant fer cas omís dels guerrers de mirada penetrant que el
seguien de prop. Els guardaespatlles eren imprescindibles per a una persona de
la seva posició, i ell recordava poques ocasions en què hagués estat
veritablement sol en el seu món natal. Però mentre caminava entre les fileres
de tendes de campanya senzilles, va ser vivament conscient de quant havien
perdut aquelles persones, i del molt que havia de ferir-los els fausts de la
reialesa hapana.
El seu guia es va
aturar davant d'una tenda igual a les altres.
-Pots deixar-me aquí
-Va anunciar l'Isolder. Va dirigir una mirada amb els seus ulls blaus a tota la
seva escorta, incloent en les seves ordres als seus guàrdies de corps. Aquests
van fer sengles reverències i es van retirar.
Va donar un copet al
pal de subjecció de la tenda, i va rebre com a resposta un grunyit ambigu. Va
apartar la porta de lona i va entrar, ajupint-se, en la primera de les dues
habitacions de la tenda.
En Han i la Leia Solo
estaven asseguts davant d'una tauleta plegable.
Els dos tenien en
les mans bols fumejants, i li van mirar amb ulls cansats però penetrants.
A l'Isolder li va
cridar l'atenció la semblança entre els dos, que anava més enllà de qualsevol
explicació per les seves experiències comunes i per les seves últimes pèrdues
també comunes.
En Han Solo era de
cap a peus la imatge del pirata entrat en anys. En la seva col·lecció
d'arrugues i de cicatrius estaven escrits els relats dels seus anys
d'aventures. Una barba de dos dies li enduria la cara. S'havia tornat una mica
més gruixut, una mica més canós, una mica més dur... res que resultés
sorprenent.
El canvi que havia
sofert la Leia, però, era colpidor. Li havien començat a créixer els cabells
curts, i portava un vestit de vol cenyit. Estava més prima del que l'Isolder
recordava haver-la vist mai, i la cara, lliure de cosmètics, li semblava
pàl·lida i petita. Malgrat la seva aparença descurada, o potser gràcies a ella,
semblava molt més jove dels anys que tenia. Però ja no tenia els elegants
rodets de cabell castany, els vestits de suaus plecs, el port regi... tot en el
que s'havia fixat ell feia vint anys. Podria haver estat qualsevol altra
guerrera cansada, disposada a afrontar un dia més de combat.
Llavors li va
canviar la cara. Va redreçar el cap, va corbar els llavis amb un somriure de
benvinguda, i el dol i el cansament que tenia en els ulls es van ocultar darrere
d'una màscara ben assajada. Com princesa i com diplomàtica que era, es va
aixecar i va envoltar la taula per anar a rebre'l, tendint-li les dues mans.
-Príncep Isolder,
gràcies per acollir-nos aquí -Va dir amb calor-. La gent del cúmul estel·lar
Hapes ja han donat molt.
Ell li va agafar les
mans i se les va portar als llavis.
-Allò de Fondor va
ser un error meu, princesa. Vas intentar advertir-me que no enviés la flota. No
ens portem a error en aquesta qüestió, ni en cap altra.
-Sembla que teniu
coses que explicar-vos -Va observar en Han, mentre s'aixecava de la cadira.
-Fes el favor de
quedar-te -li va dir el príncep-. El que he de dir-vos us pertoca a tots dos.
En Han va arronsar
les espatlles i va arrossegar una caixa fins a posar-la al costat de la taula,
mentre la Leia buscava un altre bol. Els tres es van asseure i van prendre
glops d'aquella infusió espessa i carregada.
-Com va ser el teu
viatge? -li va preguntar la Leia.
-Instructiu, i també
inquietant. Em vaig assabentar de diverses coses que poden ser importants per a
la família. Entre els yuuzhan vong, els parts dobles es consideren un presagi.
Un dels bessons ha de lluitar contra l'altre, i el guanyador tindrà un paper
important en un fet transcendental.
En Han va donar una
empenteta a la Leia.
-No et preocupis, amor,
-li va dir. -Pots guanyar al Luke. L'única cosa que has de fer és practicar el
joc brut.
La Leia va dirigir
al seu marit una mirada subtil per fer-lo callar. Ell va aixecar les dues mans
en gest humorístic de defensa, i el seu somriure burleta va fer treure als ulls
d'ella una espurna en la qual es barrejava el riure amb la impaciència. L'Isolder
va pensar que ell preferiria amb molt aquesta resposta a la calidesa tranquil·la
i assajada que li dedicava a ell.
-Et prego que
disculpis la digressió -Va murmurar ella.
-Per descomptat. En Tsavong
Lah ha anunciat públicament i inequívocament les seves intencions envers el teu
fill Jacen. És probable que la seva ira es traslladi ara a la germana bessona d'en
Jacen.
Els ulls de la Leia
van perdre la calor.
-En Jacen segueix
viu -Va dir amb fermesa.
L'Isolder va dirigir
al Han una mirada d'estranyesa.
-A tu t'hauran dit
el contrari, probablement -Va dir en Han-. I a nosaltres també. Però la Leia
diu que no, i jo aposto per ella.
La Leia li va
dirigir una ràpida mirada d'agraïment, i va tornar a dirigir-se a l'Isolder.
-No obstant, entenem
el que ens vols dir, -li va dir. -Els yuuzhan vong semblen obsessionats per la
idea dels sacrificis. Si ells consideren que els bessons tenen tant poder, és
probable que concebin que un sacrifici de bessons és una ofrena als seus Déus
especialment potent.
-Hi ha alguna cosa
més -Va dir el príncep. -He parlat amb la Tenel Ka, i he vist treballar a la Jaina
a la nau yuuzhan vong. Ha imposat en aquesta nau el nom de la Mentidera, al·ludint tant a Yun-Harla,
la deessa Mentidera, com a si mateixa. Ho va fer per burlar-se d'un sacerdot
yuuzhan vong que la perseguia a ella i als altres joves Jedi. Immediatament
després, va confondre la capacitat dels yuuzhan vong de seguir la pista a la
nau robada. Sembla possible que els hi estigui plantejant un desafiament, fins
i tot que els estigui provocant, en assumir el paper que representa la seva
deessa Mentidera.
En Han arquejà les
celles i un somriure asimètric va apuntar al seu rostre adobat.
-Així que una
deessa, eh?
La Leia li va fer
una mirada d'incredulitat, sense deixar cap dubte que ella no compartia
l'orgull viciat d'ell pels mètodes de la seva filla.
En Han va contenir
de seguida el seu somriure.
-No es pot negar que
la nena té ambició -Va dir.
La Leia es va
retirar de la taula deixant anar un sospir.
-Parlaré amb la meva
filla -Va dir-. La Jaina sempre ha estat impulsiva.
-A més de tossuda -Va
apuntar en Han.
-No vaig a discutir
amb ella. Vaig a animar-la a què posi els seus plans sobre la taula, siguin els
que siguin. Després, els debatrem, amb intenció de centrar-nos i depurar la
seva lògica.
En Han dirigí a l'Isolder
una mirada irònica.
-No vaig a discutir -Va
repetir-. Fes-me un favor: procura que aquest «debat» tingui lloc en un espai
obert, sense materials inflamables en les proximitats.
-No vindràs tu? -li
va preguntar la Leia.
-Tinc feina a fer en
el Falcó. Avanceu-vos vosaltres dos.
En Han va dir això
amb senzillesa, sense el to de competència que havia caracteritzat les seves
relacions anteriors amb l'Isolder. Allò no va sorprendre al príncep. Les
mirades que es creuaven els dos indicaven l'existència d'un vincle que cap
antic pretendent podria posar en perill, ni molt menys truncar. En Han va donar
a la seva dona un petó ràpid, i es va servir després un altre bol d'infusió.
Però quan l'Isolder
apartava la portella de la tenda per deixar passar la Leia, va sentir el
consell que li donava en Han en veu baixa:
-Guarda't les
esquenes, amor.
El príncep va
comprendre que en Han no es referia al perill que podria suposar un antic
pretendent. I coneixent com coneixia la Ta'a Chume, va estar completament
d'acord.
La Leia Organa Solo
comprenia que alguns protocols eren inviolables fins i tot en èpoques difícils.
No podia acostar-se a cap part del complex del palau sense presentar els seus
respectes a la reina mare regnant.
Va donar el seu nom
a la porta d'entrada, i la van conduir ràpidament als dominis de la Teneniel
Djo. Els guàrdies uniformats la van portar a una càmera de dormitori en lloc
d'una sala d'audiències. La Leia no va reconèixer per un instant a la dona que
es va aixecar vacil·lant d'una butaca per rebre-la.
Quan la Teneniel Djo
va arribar per primera vegada a Hapes, de jove, era més aviat una raresa: una
guerrera sense falsedats entre patricis donats a les intrigues; una dona
moderadament atractiva en una terra on les gents eren cèlebres per la seva
bellesa. La seva complexió forta i de poca alçada la diferenciava dels esvelts hapans,
així com la seva capacitat per percebre i aplicar la Força. La Leia va percebre
al moment que aquella capacitat s'havia afeblit fins a quedar reduïda a gairebé
res.
El cabell castany
vermellós de la Teneniel Djo estava esclarissat i sense brillantor, la pell li
havia adquirit un to groguenc malaltís. Estava massa prima. Tenia els ulls molt
ullerosos, i tan mancats d'expressió que se li podia haver pres per cega. Les
intrigues constants de la cort hapana van haver d'anar enverinant lentament a
la guerrera dathomiriana. La Leia sospitava que la derrota de Fondor i la
pèrdua del seu fill no nascut no havien estat més que els cops definitius.
Es van abraçar amb
precaució. La Teneniel Djo la va apartar de si per poder-la contemplar amb una
resignació esmussada.
-T'han triat? -li va
preguntar.
La Leia va titubejar
sense saber com respondre ni què preguntar.
-He vingut a Hapes
amb els refugiats -Considerant que aquesta resposta era tan prudent com
qualsevol altra-. Han i jo hem pensat marxar d'aquí a poc.
En els ulls de la
reina no es va advertir que aquesta informació li hagués fet cap efecte.
-La Tenel Ka té
l'anell.
-És clar -Va assentir
la Leia.
La petita dona es va
apartar d'ella i tornà a la seva tasca de contemplar el jardí sense veure'l. La
Leia va intentar diverses vegades entaular conversa amb la Teneniel Djo, però
res penetrava l'estranya boira que l'envoltava.
Per fi, va abandonar
l'esforç i es va retirar discretament de l'habitació. Va tancar la porta al
sortir i va saludar amb el cap als dos guàrdies que estaven apostats. Ells li
van tornar la salutació, però la Leia va advertir una expressió irritada als
ulls d'un d'ells. Va seguir la mirada del guàrdia fins darrere d'ella.
Un jove caminava
tranquil·lament cap a ells, vestit amb la roba de color vermell viu de la casa
reial i amb aire d'estar molt pagat de si mateix. Va fer una reverència
exagerada.
-Un honor, princesa
Leia. La Ta'a Chume vol parlar amb tu.
Ho va dir de tal
manera que la Leia no va tenir clar si allò era un honor per a ell o per a
ella.
-I tu ets...?
-Trisdin Gheer,
company de la Ta'a Chume.
Es va apreciar un
rubor que pujava als rostres dels guàrdies. La Leia va percebre en ells ira i
vergonya, i va comprendre que acabaven d'insultar-la. Pel que semblava, enviar
a un cortesà perquè anés a cridar-la era una gran ofensa.
Davant d'això, la Leia
tenia dues opcions: fer cas omís de l'insult, fent veure que ignorava els
costums hapans, o acusar-lo i semblar estirada. Pel que semblava, la Ta'a Chume
estava en plena forma aquell dia.
-Ambaixador Gheer -Va
repetir amb veu agradable, però amb intenció-. He de demanar-te disculpes: el
teu nom no em resulta familiar; no l'he vist en les llistes diplomàtiques ni
t'he sentit parlar al Senat. Potser estàs al servei de la Ta'a Chume fa poc
temps?
A ell se li va
esborrar la rialleta.
-Vaig ingressar a la Casa
recentment.
-I bé, estic segura
que et veurem més en un futur pròxim. Sembla que els representants diplomàtics
de la Ta'a Chume passen de seguida a altres càrrecs. Oi? -Va afegir amb un
somriure.
El riure callat dels
guàrdies els va seguir pel passadís. En Trisdin va marcar un pas viu i no va
fer més intents d'entaular conversa. La va deixar en una sala d'audiències
petita, i va marxar.
La Ta'a Chume es va
aixecar per rebre-la, sense fer cap comentari sobre en Trisdin.
-Ha estat molt
amable per part teva visitar la Teneniel Djo. Quina pena, oi?
-Corren temps
difícils -Va observar la Leia.
-Però hi ha altres
que suporten càrregues grans amb elegància, tu entre ells. El nostre més sentit
condol per la pèrdua dels teus fills -Va afegir la dona gran, inclinant el cap.
-L'Ànakin ha mort -Va
dir la Leia, recordant breument els solemnes ritus funeraris als quals havia
assistit la nit anterior, i la impressió netejadora d'haver sentit que el seu
fill tornava a la Força-. En Jacen només està desaparegut.
-És clar -Va dir la Ta'a
Chume tranquil·lament i sense convicció-. La teva filla ha de representar un
gran consol per a tu. Voldria que la Teneniel Djo hagués sabut inspirar a la
seva un sentit del deure semblant, però potser aquest hagi estat el menor dels
fracassos de la nostra reina. Però, n'hi ha prou de parlar de les desgràcies hapanes.
Suposo que t'agradaria veure la Jaina.
Va començar a
caminar pel passadís. La Leia la va seguir.
-Tens alguna idea
dels plans de la Jaina per al futur? -li va preguntar la Ta'a Chume.
Els sensors d'alarma
van brunzir en el fons de la ment de la Leia.
-En moments com
aquest, cap pot fer plans a llarg termini -Va respondre ella-. Hem de centrar els
nostres millors esforços a sobreviure. La Jaina és pilot de caça de combat, una
pilot excepcional. Això li requereix tota la seva atenció ara mateix.
-És cap d'esquadró,
suposo?
-No. Està a
l'Esquadró Murri, i se sent afortunada de ser-hi. La majoria dels comandants
són llegendaris.
-No tinc cap dubte
que ella està escrivint la seva pròpia llegenda. Les guerres creen llegendes,
encara que serveixin per poc més.
-A què es deu aquest
interès sobtat per la meva filla?
La reina mare va
estendre les mans.
-Vaig perdre al meu
fill gran -Va dir-, i, com saps, l'Isolder està molt involucrat en aquest
conflicte. A nosaltres ens resulta molt més difícil veure combatre als nostres
fills que córrer nosaltres mateixos algun perill.
A la Leia li va
semblar estrany que la Ta'a Chume li estigués parlant com si fossin de la
mateixa generació. Fins llavors, sempre havia procurat deixar clar que la Leia
era inferior a ella en edat i en categoria.
-La Jaina ja no és
una nena -Va observar la Leia-. Ni tampoc ho és l'Isolder.
La Ta'a Chume va
adoptar una expressió humorística que li va marcar les arrugues al voltant dels
ulls.
-Has fet aquests
comentaris en l'ordre oportú. L'Isolder té força qualitats, però el camí que
condueix a la saviesa és més llarg per als homes. Cap dona troba a un company
igual a ella en un home de la seva mateixa edat.
-Un punt de vista
interessant.
-Que tu
comparteixes, pel que sembla. En Han Solo és diversos anys més gran que tu,
segons crec.
-Em porta avantatge
per aquest camí que condueix a la saviesa -Va respondre la Leia amb sequedat.
Van sortir de
l'edifici principal del palau a la llum brillant del sol. La Ta'a Chume va
assenyalar amb el cap un lliscant tancat, un vehicle més gran del normal
pilotat per un conductor ben armat.
-Sens dubte, la Jaina
estarà treballant a l'hangar real. No està molt lluny a peu, però preferiria
que prenguessis aquesta precaució -els ulls se li van ennuvolar-. Ahir mateix
hi va haver un atemptat contra el príncep Isolder, dins el recinte del palau.
La Leia va agrair a
la reina el seu interès i va pujar al vehicle armat. Aquest va enlairar i va
lliscar per l'aire cap a la zona portuària, massa a poc a poc per a la
tranquil·litat de la Leia. Tot i que els camps de refugiats podien ser llocs
insegurs, i fins i tot perillosos, tenia l'esperança de convèncer la seva filla
perquè deixés el palau i tornés al campament amb ella.
Va trobar la Jaina
dins de la nau d'aspecte de roca. Estava temptejant una petita esfera coberta
de pues.
-Una imatge familiar
-Va comentar la Leia amb un somriure-. Veure't trastejar amb una nau.
La Jaina va apartar
el petit globus.
-Res funciona com
hauria -Es va lamentar-. No hi ha filferros, ni circuits, ni cables. Què tens
al cap?
La Leia es va
emportar els dits a les temples fent com que es marejava.
-Aquest ha estat un
canvi de tema més aviat brusc.
-Mare... Fes-lo
sortir sense més -Va dir la Jaina amb cansament en la veu.
-Està bé. Va venir a
veure'm el príncep Isolder...
I la Leia li va
relatar les seves inquietuds en poques paraules.
-Els yuuzhan vong
intenten apoderar-se de tots els Jedi -li va recordar la Jaina-. La meva
situació no ha empitjorat gran cosa. Francament, em preocupo més per tu.
-Per mi? -Va dir la Leia,
amb aire de sorpresa; però es va tranquil·litzar de seguida-. Ja veig. Deus haver
sentit explicar la meva primera reacció davant la mort de l'Ànakin. Vaig
percebre que se n'anava, i alguna cosa es va trencar dins meu. Si no hagués
estat pel teu pare, jo potser no hauria sabut tornar. Ha estat com una roca.
-Com tu ho vas ser
per a ell després de la mort d'en Chewbacca. Sembla que els dos esteu en pau.
-Depèn de qui porti
el compte -Va respondre la Leia, somrient lleument-. Tornem a parlar de tu.
-Aquest no és un
dels teus habituals girs elegants a la conversa, mare...
-Vols veure'm anar
al gra de veritat? -li va preguntar la Leia-. Anem a veure. Et percebo a través
de la Força. Noto quan ets a prop, però poc més.
La Jaina va deixar
anar un sospir.
-M'estic escudant.
No ho prenguis com a cosa personal. Han passat darrerament moltes coses que no
voldria compartir amb cap ésser estimat, ni amb la meitat dels meus éssers
odiats.
-És una càrrega molt
pesada per dur-la tu sola -Va dir ella, amb to d'invitació delicada. La jove va
arronsar les espatlles.
La Leia va fer posat
de recolzar una mà a l'espatlla de la seva filla, però després s'ho va pensar
millor.
-Bé. Parla'm
d'aquesta nau.
El canvi de tema
semblà alleujar-la.
-Estem començant a
entendre la tecnologia yuuzhan vong. He estat recollint tota la informació
possible sobre el sistema de bloqueig que va emprar la Danni Quee davant
Coruscant.
-Tinc entès que el
bloqueig consisteix en una mena de transmissor que aconsegueix embrollar els
senyals que envia el seu yammosk.
-Així és. El yammosk
es comunica de ment a ment. Això és difícil de bloquejar. El generador
d'interferències és un aparell que fa que al yammosk li resulti difícil pensar.
Una unitat de comunicació petita, però molt potent, es fixa a un projectil i
s'incrusta al casc de la nau que conté el yammosk. He sentit dir que l'equip de
la Danni va preparar dotzenes d'aquestes per assegurar-se que almenys una
travessava les singularitats d'escut i aconseguia adherir-s'hi. Les unitats de
comunicació estaven dissenyades per rebre un senyal de freqüència altíssim, que
provoqués a tota la nau una vibració que el yammosk no pogués passar per alt.
-I així és com com
vas bloquejar la seva capacitat per seguir en aquesta nau?
-No; hi ha una
diferència important -Va dir la Jaina-. Les naus yuuzhan vong es comuniquen de
ment a ment amb els seus pilots, els quals, al seu torn, es comuniquen amb els
seus comandants a través de víllip. Qui ho coordina tot és el yammosk. Tot i
que el yammosk es comunica per projecció mental, una bona part de la informació
entrant arriba sota altres formes. El yammosk localitza a cada nau concreta per
la seva signatura gravitacional.
-Continua -Va dir la
Leia.
-La signatura
gravitacional -Va repetir la Jaina-. La tecnologia espacial dels yuuzhan vong
es basa en la seva manipulació de la gravetat. Petites fluctuacions gravitacionals
proporcionen la força motriu. Les naus no només es desplacen per mitjà de la
gravetat, sinó que també l'utilitzen per a escudar-se, i fins i tot per
orientar-se. El sistema pel qual una nau recull informació sobre el seu entorn
és increïblement sofisticat.
»I cada nau yuuzhan
vong pot identificar-se per les altres naus per mitjà de variacions subtils de
la seva pauta de fluctuacions gravitacionals. Jo dic en això "la signatura
gravitacional". Com aquestes naus són éssers vius, sospito que les seves
firmes són com les empremtes dactilars, que no hi ha dues d'iguals. No he
tingut ocasió de posar això a prova, però ho faré.
-Sembla un projecte
perillós.
-I tant, però pensa
en la utilitat que seria aquesta informació! Ara mateix, podem bloquejar els senyals
dels seus yammosk; almenys, mentre els cuidadors no descobreixin la manera de
superar la distracció d'alta freqüència. Però pensa en quant més podríem
aconseguir si no només poguéssim bloquejar els seus senyals, sinó enviar-los
informació falsa!
-Llavors entra en
joc la Mentidera -Va murmurar la Leia.
-Ho has entès -Va
dir la Jaina, amb ulls ferins.
La Leia va mirar a
la seva filla, pensativa.
-Com et proposes
aconseguir-ho?
-Segueixo treballant
en això -Va reconèixer la Jaina. Va tornar la mirada cap a Lowbacca, que estava
inclinat sobre alguna cosa que semblava ser un víllip enorme.
-Llavors, et deixaré
amb això.
Quan la Leia es
tornava per anar-se'n, la seva filla li va agafar de la mà.
-Gràcies, mare.
-Per què?
-Per no haver tocat
el tema d'en Kyp Durron.
El somriure de la Leia
va adquirir un matís sardònic.
-Mai em vaig prendre
seriosament allò que et convertissis en aprenenta seva. Quan el teu pare va
comentar que no pensaves assistir al funeral de l'Ànakin, i en Kyp ho va
sentir, aquest va sortir a per tu amb la subtilesa d'un gamorreà venjador. Jo
em vaig figurar que aquell comentari sobre el de fer-te aprenenta seva era una
punxada que li tiraves per la seva falta de tacte.
-Una cosa així -Va dir
ella distretament-. Està molest el pare perquè vaig estar a punt de no anar al
funeral de l'Ànakin?
-Tenint en compte
que jo gairebé vaig haver de fer servir un bastó atordidor per fer que ell hi
anés a l'acte per la mort d'en Chewbacca, crec que es farà càrrec. Simplement,
procura fer-te càrrec tu també -Va començar a afegir alguna cosa al que s'havia
dit, però va canviar d'opinió-. Hi havia esperat portar-te amb mi al campament,
però ara veig que no pot ser. Tens feina a fer aquí. Vés amb compte.
La Jaina li va
prometre que el tindria, i va contenir el seu sospir d'impaciència fins que va
deixar de sentir-se l'espetec ràpid dels passos de la Leia. Va tornar a agafar
el víllip i va reprendre els seus intents de sintonitzar-lo.
Uns copets al portal
obert la van distreure. Es va dirigir a la porta trepitjant fort i murmurant
malediccions. Va quedar desconcertada per un moment quan va descobrir que el
seu visitant era en Jag.
-He vingut a demanar
disculpes -Va dir en Jag sense més. La Jaina es va creuar de braços.
-Està bé; però
afanya't. Estic ocupada.
-La veritat és que
he vingut disposat a escoltar.
La Jaina va arquejar
les celles.
-Llavors, espero que
no estiguis molt ocupat, ja que és fàcil que t'hagis de quedar allà plantat
molt de temps -Va replicar ella-. No he fet res dolent.
-Vas intentar deliberadament
provocar una discussió.
-Sí? I què?
Ell la va mirar
fixament un instant, es va passar una mà pels cabells negres i curts.
-Com és possible que
una princesa alderaaniana acabés tenint una filla així?
A la Jaina se li va
despertar el geni.
-Vols una resposta
breu, o et cal que algú t'expliqui els detalls amb gràfics i diagrames?
A ell li van sorgir
alguns punts de color a la part superior de les galtes.
-No volia dir això,
com bé deus saber.
La seva incomoditat
li produïa a ella una satisfacció estranya. Si allò s'hagués tractat d'un
combat d'esgrima, la Jaina s'hauria anotat un punt. Olorant la victòria, va
emetre la Força i va estudiar les emocions que percebia davant la presència
poderosa del jove. Aquest estava enfadat, força avergonyit, i no estava segur
del tot dels seus propis motius en presentar-se allà.
Incertesa, va
concloure ella. D'entre totes les emocions que percebia procedents d'en Jag
Fel, aquesta seria la que més incomodaria en aquest. De manera que va
visualitzar una boira espessa i la va enviar cap a Jag a manera d'empenta
psíquica. Ell va arrufar les celles i va mirar d'un costat a un altre, confús.
-Per què has vingut,
Jag? -li va preguntar ella per regirar en la ferida una mica.
Ell va recobrar la
compostura amb força rapidesa.
-La Tenel Ka em va
dir que anaves a entrenar-te amb Kyp Durron. Com en Kyp vola sota el meu
comandament, puc suposar que t'allistaràs a l'Esquadró d'Avantguarda?
-La Tenel Ka estava
mal informada. Com també ho estàs tu, si creus que en Kyp fa alguna cosa per algú
llevat que li convingui.
Ell la va observar
durant un llarg moment.
-Suposant que
tinguis raó, em fa l'efecte que en Kyp no és l'únic que està jugant a un joc
d'alguna classe.
-I guanyant -Va afegir
ella amb petulància.
-Atès que la idea et
produeix una satisfacció aparent, espero que es puguin modificar les regles del
joc perquè et dediquis a fer solitaris.
Dit això, va fer una
reverència profunda i molt formal i va marxar.
La Jaina va
descobrir amb sorpresa que estava somrient com un hutt ben alimentat. Provocar
al comandant txiss era el primer que havia fet en molt de temps que li hauria
resultat veritablement agradable. Veure'l retirar-se d'aquella manera era
satisfactori per més d'un motiu. En Jag Fel era una d'aquestes persones que
resulten atractives vistes des de qualsevol angle.
Va sentir que
s'aproximava la presència d'en Lowbacca. Aquest va arribar al seu costat i li
va grunyir una pregunta.
-No tinc res en
contra d'en Jag Fel -Va comentar ella-. Pot arribar a ser molt divertit,
volent-ho ell o sense voler-ho.
En Lowbacca va fer
un comentari burleta sobre el concepte que tenia ella del que era divertit.
A la Jaina se li va
entelar el bon humor quan va percebre la causa probable de la inquietud d'en
Lowbacca.
-Deixa això ja -li
va deixar anar amb to tallant-. No estic d'humor per a més xerrades sobre el
Costat Fosc.
Es va tornar i es va
dirigir a l'interior de la nau. El wookiee va arrufar el front pelut,
desconcertat, reflexionant sobre la sortida de la seva amiga. Al cap d'un
moment, va arronsar les espatlles. El seu oncle Chewbacca ja li havia advertit
amb freqüència que els humans tendien a fer-ho tot més difícil del que era
necessari.
En Lowbacca tendia a
estar d'acord amb això, tenint en compte les converses que havia presenciat
entre la Jaina Solo i el pilot de cabells negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada