CAPÍTOL
15
En Shigar es va aixecar en una
cantonada del triangle equilàter, amb la jove Sith i en Dao Stryver ocupant les
altres. El mandalorià va vacil·lar, clarament sorprès de veure'ls a tots dos.
-Què petita és la galàxia -va
reflexionar en Shigar.
-Tu el coneixes, també? -La façana
hostil de la Sith va cruixir només per un instant.
-Tots dos hauríeu d'haver-ho deixat
estar -va dir el mandalorià-. Això no us incumbeix.
-Estaves assassinant a gent a
Coruscant -va dir en Shigar-. Per descomptat que m'incumbeix.
-Mantingues-te allunyat d'això -va
grunyir la Sith-. És meu!
-Ja t'he derrotat un cop -va dir
l'Stryver-. Ser assassinada no honrarà les accions de la teva mare.
La jove dona es va convertir en una
ombra d'un vermell més brillant que el seu pèl.
El mandalorià va alçar el seu braç
esquerre i la va cremar amb el seu llança-flames.
En Shigar es va ajupir i va rodar,
preguntant-se sobre l'escena que acabava d'ocórrer. El destí els havia portat
als tres al mateix lloc al mateix temps. Hi eren tots darrere de la mateixa
cosa; el que fos que hagués dins de la caixa cuirassada; i tenien un petit
marge abans que els hutts se n'adonessin del que estava passant i portessin a
tot el pes de les forces de seguretat del palau cap a ells. L'Stryver volia
moure's ràpidament i decisivament. Tot i així s'havia parat a parlar amb la
noia Sith. Per què?
Estava clar que tota la xerrada sobre
la seva mare havia estat un ardit per distreure-la. La seva ira estava
totalment inflamada ara, el que podria fer-la més forta, si sobrevivia els següents
segons. En Shigar va barrejar diverses opcions. Retirar-se cap a la caixa
cuirassada i deixar-los a la seva era una, però només hi havia una sortida des
d'aquesta posició, el que significava que hauria d'enfrontar-se finalment a l'Stryver.
I el mandalorià li havia superat també. Millor lluitar ara, quan almenys hi
havia una oportunitat que la Sith servís de distracció.
Les flames rugien darrere de la
silueta, donant tombarelles, de la noia. En Shigar va arribar a l'Stryver des
del costat oposat, balancejant el seu sabre làser per donar-li un cop
devastador a l'espatlla. L'Stryver va alçar el seu braç per bloquejar-lo, i
l'espasa d'en Shigar va patinar sobre la poderosa armadura del mandalorià,
deixant una marca bombollejant però sense penetrar. Una trapa en el pack de
l'Stryver es va obrir i un bastó atordidor plegable va arribar a la seva mà. En
Shigar va arribar per evitar un altre cop, i el bastó atordidor va apunyalar-li
al pit, fent-li volar des dels peus.
A l'altre costat de l'Stryver, la
Sith corria fugint de les flames, sabre làser alçat i odi cremant en els seus
ulls. El seu salt la va portar sobre el coet mortífer del llança-flames i va
ser a temps de donar-li un cop arponat al nucli al voltat del mandalorià. Ell
es va ajupir amb una velocitat sorprenent per a algú tan gran i la va colpejar
amb el bastó atordidor. Ella va tallar el cop per la meitat, li va trepitjar
per desequilibrar-lo, i va tornar amb un altre tall.
En Shigar estava de nou dempeus,
donant voltes per agafar a l'Stryver quan sorgís l'oportunitat. De nou el
llança-flames va cremar, però l'element sorpresa s'havia perdut. La noia Sith
fàcilment va evadir les flames. En el seu lloc l'Stryver va llançar una xarxa
elèctrica cap a ella. Ella va esquivar els seus barbitúrics perforants i va
tractar d'atordir-lo amb un llampec. El seu vestit aïllat es va emportar la
càrrega i la va portar a terra, ennegrint-lo i abonyegant-lo. En Shigar va
aprofitar l'oportunitat d'empènyer amb la Força a Stryver de genolls, però el Mandalorià
era tan sòlid com una muntanya, i tenia altres armes que encara no havia
revelat.
D'una trapa estreta, l'Stryver va
produir una pistola curta i gruixuda. La va apuntar cap a Shigar i va disparar
una única vegada. En Shigar va esquivar-ho però no tan ràpidament com perquè
les vores del tret fallessin per complet. Va ser llançat com una fulla contra
la paret i va lliscar cap a terra, temporalment atordit.
* * *
L'Stryver va tornar l'arma cap a l'Ax,
qui la va esquivar més efectivament del que ho havia fet el Jedi lent de
reflexos. Ella havia reconegut l'arma instantàniament i sabia com de perillosa
que era. Els disruptors eren il·legals en cada part civilitzada de la galàxia.
No estava sorpresa de veure'n un a Hutta, a les mans enguantades d'un mandalorià.
L'Ax també sabia que els disruptors
de mà eren efectius només a curta distància i que podien realitzar tot just un
grapat de trets. Si l'Stryver seguia disparant i fallant, l'arma aviat quedaria
inservible. Així que es va mantenir en moviment al voltant del seu enemic,
pràcticament corrent per les parets de la cambra segellada ennegrida per la
batalla, provocant-lo, llançant-li vidres trencats en les seves juntes. Dues
vegades, va fallar per poc, i fins i tot les vores del raig que li enviava
generaven poderoses onades atordidores a través de la seva carn. Només la seva
ira la mantenia en moviment. Va usar el dolor per alimentar el costat fosc.
La tercera vegada que va disparar en
el seu petit ball, el cinquè tret en total, ella amb prou feines va sentir els
seus efectes secundaris. La càrrega de l'arma estava morint. Somrient pel
triomf, va convertir la seva carrera en cercles en un llançament de cap. Era
l'hora de portar de nou la batalla cap a ell.
Ell va trobar el seu atac amb una
vibroespasa dirigida a la gola. Ella va cridar, tractant de dirigir la seva
espasa a través de la seva armadura amb totes les forces dels seus músculs i
poder de voluntat combinats. La seva espasa brunzent estava tan a prop que
cremava la seva pell, deixant anar un fi esprai de sang, però encara no havia
abandonat. El mandalorià estava retrocedint en els seus peus pel seu atac.
Aquesta era la millor oportunitat que mai havia tingut.
El seu jet-pack es va activar amb un
gemec. Tot d'una s'estaven movent, tirats cap amunt com elevats per un
titellaire gegant. Agafada per sorpresa, l'Ax va perdre la seva adherència i va
caure. L'Stryver es va alçar sobre ella en els ferotges tubs d'escapament dels
seus jets bessons. Ella va rodar per evitar la seva intensa calor i es va
cobrir els seus ulls de la brillantor.
L'Stryver es va aturar quan va
arribar al buit de la cúpula que un cop sostenia la llum d'aranya dringant, i
va surar allà, teclejant comandaments en els seus sistemes d'armes. L'Ax va
tenir el suficient temps per adonar-se que ell tenia ara l'avantatge de
l'altura abans que una forta mà agafés el seu pit i l'arrossegués a un costat.
Un rierol de míssils va colpejar el
sòl, exactament on ella havia estat. El Jedi l'havia salvat, i ella es va
deixar anar d'ell, fins i tot encara que sentís una punxada de gratitud. Segur
que no ho havia fet per la pura bondat del seu cor! No, es va dir a si mateixa.
Ell sabia que no podia derrotar l'Stryver per si sol. Era o salvar-la o ser el
següent a morir.
Els míssils de commoció els van fer
volar a ella i al Jedi cap a la porta interna de la cambra segellada de
seguretat. Es van separar per evitar una altra ronda, que va colpejar la porta
cap a l'avantcambra, exposant les quatre portes de les caixes cuirassades i el
forat pel qual l'Ax havia entrat. Ella va tenir mig instant per adonar-se que
una de les portes de la caixa cuirassada estava brillant amb una brillantor
vermella, llavors una pluja de foc de blàster va arribar d'una part
completament diferent de l'habitació i es va adonar que algú més s'havia unit a
la festa. Els hutts, suposadament, se n'havien adonat que el seu tresor estava
en risc.
Abans que pogués aprofitar el canvi
en el camp de batalla, el Jedi es llançà cap a l'Stryver, reflectint els
míssils mentre arribaven. Els míssils van explotar al sostre, fent caure grans
trossos de maçoneria sobre ells tres. Un enorme tros va colpejar al mandalorià,
fent-li caure del seu punt superior d'avantatge. L'Ax va esquivar una llosa
prou gran per aixafar a un bantha i va buscar el seu origen a l'aire de sobte
dens per la pols. Figures ombrívoles ballaven al seu voltant; weequay borlats,
oficials en uniformes Imperials, gamorreans, i més; però l'Stryver no hi era
enlloc a la vista entre ells. A més, un sorprenent silenci havia caigut o les
orelles estaven saturades per les recents explosions.
La llum vermella es va desplegar al
llarg del camp de batalla, després es va apagar. Només la llum, no els cops. L'Ax
va parpellejar i es va girar per trobar la font, recordant a mesura que ho feia
la porta de la caixa cuirassada brillant. No era un cop a l'atzar del sistema
d'armes del mandalorià, com inicialment va suposar. Estava clar ara que la
porta s'havia fos completament, alliberant els preciosos continguts de la caixa
cuirassada per tots els cantons.
Ningú estava entrant a la caixa
cuirassada, però. Això era immediatament aparent per les taques de metall fos
del sòl de l'avantcambra. Era, més aviat, des de l'altra part.
* * *
En Shigar es va acostar, zigzaguejant
entre els nouvingut a la batalla. Havien provocat una inesperada però molt
agraïda distracció, encara que ara es preocupava pel perill a què s'estaven
enfrontant. L'Stryver era a baix però no derrotat, i el mandalorià havia acabat
amb una cèl·lula sencera del sindicat del Sol Negre a Coruscant amb una sola
mà. En Shigar, amb el seu cap encara donant voltes pel gairebé la fallada del
disruptor, sabia que en Dao Stryver no s'aturaria davant de res per aconseguir
les seves metes a Hutta, si havia de fer-ho.
De moment, tot i així, els seus ulls
estaven a la caixa cuirassada. Les mesures de seguretat dels hutts havien
fallat. Algú havia fos la porta i guanyat l'accés a l'interior. En Shigar es va
preguntar si havien arribat des del terra de la caixa cuirassada, tal com la
Sith ho havia intentat. Però si era així, per què no anar-se'n per aquí? Per
què passar pel problema de fondre una altra sortida?
El toll de metall fos que abans va
ser una porta desprenia un contrallum a la figura que caminava fora de la caixa
cuirassada. No s'assemblava a cap tipus d'ésser que en Shigar hagués vist
abans. Era de dos metres d'alt i semblava al principi ser un bípede normal, amb
braços i cames prims d'igual longitud. Llavors va desplegar un altre parell de
braços units al seu abdomen, espaiats d'igual forma entre les espatlles i
malucs. No tenia semblança, però, a les espècies insectils com els geonosians o
els kíllik. El seu cos era un hexàgon perfecte, estirat en vertical. No hi
havia cap. Òrgans sensorials negres puntejaven el cos central com els ulls d'un
aràcnid, brillant a la llum. A part d'aquells òrgans, la pell era com la plata.
Ell no podria dir si era una criatura en un vestit ambiental o algun tipus de
construcció.
Amb passos precisos travessà el
bassal de metall fos amb els peus que eren duplicats de les seves mans. Es va
girar 180 graus, revelant una esquena que era idèntica a la part frontal.
Llavors va arribar fins a la runa de la porta interior, es va aturar allà i va
girar lleugerament, assimilant la cambra segellada de seguretat i els éssers
que contenia: El mandalorià, el Padawan Jedi, els guàrdies del palau, el twi'lek,
i la Sith.
-No reconeixem la vostra autoritat!
-va cridar, deixant-se anar suaument cap a una nova postura. El cos es va
tornar un hexàgon regular en lloc d'un d'estirat, tors gairebé rectangular, i
les seves cames es van doblegar ajupint-se. Els seus quatre braços es van
desplegar per apuntar a diferents parts de l'habitació.
En Shigar instintivament va prémer la
seva adherència en el seu sabre làser. No tenia l'habilitat de visió de la
Mestra Satele, però cada cèl·lula del seu cos cridava a alarma. Qui fora o el
que fos que era això havia trencat cap a dins la caixa cuirassada dels hutts, i
no anava a allunyar-se caminant en silenci.
Les mans de la criatura van escopir
dards de foc blau que van rebotar a les armadures i sabres làser i explotaven
quant colpejaven la carn o la pedra. La noia Sith s'alçava en el focus del seu
atac inicial, però quan es va apartar el foc es va tornar més indiscriminat.
Els cossos s'enfonsaven en totes direccions, o per ser colpejats o buscant
cobertura. Era difícil dir-ho. Les parets torturades de l'habitació van rendir
més de la seva massa en pols i graveta.
En Shigar va mantenir la seva
posició, reflectint els rajos d'energia poc familiar de nou a la seva font. La
pell platejada de la criatura els reflectia al seu torn, creant un corrent
ressonant entre ell i ella que només es tornava més intensa amb cada pols que
disparava; llavors va doblar la intensitat com si afegís una arma extra a
l'atac.
En Shigar va reafirmar els seus peus
i va aguantar, determinat a no abandonar abans que l'altre ho fes. L'aire
brunzia i cruixia amb l'energia del camí combinat dels polsos. Mai havia vist
una cosa com això abans.
Finalment alguna cosa va passar. El
flux es va dissipar amb una resplendor prou violenta per fer volar la criatura
d'esquena cap a l'avantcambra. Espurnes d'alta energia rebotaven al voltant de
la cambra segellada de seguretat, fent que tothom s'ajupís de nou.
En Shigar va baixar el seu sabre
làser, però no la guàrdia. Els seus braços se sentien com si els haguessin
colpejat amb martells. El soroll a les orelles era més fort que mai. Però fins
que va estar segur que la cosa estava incapacitada, no anava a cedir ni una
mica.
Una segona criatura va sortir del
fumejant interior de la caixa cuirassada. No va dir res. Només va cridar i va
disparar.
En Shigar va saltar tan alt com va
poder per evadir els polsos d'energia convergents. Fluxos blaus de staccato el
seguien, fent solcs superficials, d'un metre a la paret i al sostre. Ell va
mirar la cara de la Larin darrere d'ell. Ella estava dreta a la vista, bombant
tret a tret sobre el cos de la segona criatura. La seva pell platejada els
dissipava com gotes de pluja, i ell va començar a preocupar-se que no fos capaç
de prendre avantatge de la venjança de la criatura per sempre.
Un trio de míssils de commoció
estretament espaiats d'en Dao Stryver va salvar-lo de la bisecció. Van
convertir l'avantcambra en una caldera, tallant finalment els raigs mortals. En
Shigar va aterrar en una secció de sostre col·lapsat, colpejat i socarrimat
però majorment sense danys.
La criatura va donar una tombarella
cap enrere, aterrant en sis cames, i es va alçar de nou, aquesta vegada sobre
les seves mans. Semblava exactament igual que abans.
Darrere d'ella, la primera furgava en
la runa en la que havia aterrat.
Una tercera criatura va sortir de la
caixa cuirassada.
L'estómac d'en Shigar va fer un salt.
-Que surti tothom -va cridar a la Larin
a través del comunicador abans que el foc comencés de nou-. No és segur estar aquí.
-Què passa amb tu?
-Faré el que pugui per retenir-los.
-Per què no simplement els deixem marxar?
Ell no tenia una resposta ràpida en
aquesta pregunta. Perquè fer això significaria admetre el fracàs. Perquè el que
fos que fossin aquestes criatures, no anava a deixar-los tenir el que hi havia
dins del Cínzia. Perquè no anava a
deixar que coses així de mortíferes ploguessin sobre els desafortunats
residents del palau hutt.
-Perquè si.
-Està bé -va dir ella-, però tornaré
amb munició pesada tan aviat com...
Tota la resta que va dir no va ser
escoltat. Amb un grinyol que rebentava les orelles, les tres criatures van
disparar en tàndem, esquinçant l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada