Sacrifici (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Goran, en absència d’en Fett, crec que realment hauries de veure això. No crec que jo pugui esperar. De vegades els vong et fan un favor.

-Capatàs del lloc Herik Vorad, en examinar una roca excavada a la terra al nord d’Enceri, Mandalore.

PIS FRANC, CORUSCANT

-Així que vas a fer-ho abans d'arribar als teus poders Sith complets -va dir la Lumiya. Va encendre les espelmes i va tancar les persianes. Jacen necessitava apagar el món exterior i sentir què estava passant. Estava operant de manera creixent en una agenda mundana, l'agenda dels éssers menors amb els quals treballava-. Per què?

-Si ho faig després, quan podria ser després? -Jacen va mirar les flames brillant i es va asseure amb les cames creuades en un coixí a terra, però els seus ulls van seguir apartant-se del focus de concentració i la Lumiya es va sentir obligada a colpejar-li durament a la part superior del cap i va apuntar a l’espelma-. Omàs està fent un tracte amb Gejjen. El tracte m’exclou a mi, i a la Niathal, possiblement d'una manera bastant terminal.

Treballant en el món d'aquells que no podien utilitzar la Força, Jacen estava caient en la confabulació i la manipulació just igual que ells i, mentre que la Lumiya no creia que això fos una cosa dolenta (totes les eines eren vàlides per aconseguir el resultat), s'estava deixant lligar per les seves regles. Estava parlant del temps. Tenia un mestratge total de la Força, però semblava gaudir utilitzant els limitats trucs de la gent ordinària.

L’almirall era irrellevant a llarg termini. Havia de ser conscient d'això.

-La Niathal et tem, Jacen. O almenys és previnguda.

-No creus que ho sé? Seria una idiota si confiés en algú en aquest nivell del govern.

-Malbarates massa energia jugant a jocs mundans en lloc d'utilitzar la Força.

-La faré servir quan necessiti fer-ho. Ara la major part del temps és excessiu.

Jacen sempre semblava voler demostrar ser molt més intel·ligent, quan molt més hàbil que els seus adversaris era, com podia vèncer-los en els seus propis termes. La vanitat no sempre era una cosa dolenta en un Sith, sempre que no li controlés. Només era qüestió de fer que ell es detingués i tornés a concentrar-se.

-Medita -va dir la Lumiya.

Jacen va mirar a través d'ella durant un moment i després va mirar sense parpellejar a l’espelma fins que finalment va tancar els ulls. A poc a poc va obrir un ull, semblant com si pogués estar a punt de fer un acudit. Lumiya no se sentia d'humor.

-En realitat et vaig trucar per una raó -va dir ell.

-Ho sé. Però m'agradaria que ens hi aproximéssim com a usuaris de la Força, no com algun petit comitè tediós al Senat. -Era hora de recordar-li que encara tenia un pas més a donar abans que pogués començar a ensenyar-li alguna cosa a ella-. Calma't i deixa de costat al món.

Jacen va tancar de nou els ulls i, per una vegada, va semblar relaxar-se prou per permetre que una mica del seu estat mental es filtrés a través de la barrera que ara mantenia en el seu lloc la major part del temps. Lumiya va sentir la sòlida confiança i la concentració que li caracteritzaven. Però encara hi havia el més feble rastre del vell Jacen, ferit per la mort d'un familiar i el dolor, espantat de fer el necessari. Aquest era l'últim tint de dubte i reticència que el seu pas final esborraria. Això li permetria creuar la línia fins al seu total llegat Sith.

Ella tampoc sabia quan podria ser després o fins i tot qui. Només sabia que seria aviat.

-No necessites jugar als seus jocs, Jacen –Va dir ella suaument-. Fins i tot ara els teus poders et col·loquen més enllà del seu abast. Omàs no pot tocar-te. Ni tampoc pot Gejjen. Quan copsis el teu destí, ells seran menys que irrellevants.

-Amb poders o sense ells, no puc controlar la galàxia sol. Necessito persuadir, dur a gent amb mi. La Força no pot afectar les ments de milions.

Ah, gaudeixes el poder que pots brandar amb simples jocs mentals. No cometis els errors d’en Palpatine. Això és una indulgència. No és digne de tu.

-Jacen -Va dir ella-. Vull que meditis i sentis. Deixa de sobreanalitzar. Això no et revelarà cap veritat. Només fets. I els fets només mostren el que vols veure.

Jacen va tornar a obrir els ulls.

-Però és tan efímer. La línia entre un impuls boig i la guia de la Força s'està fent més difícil de traçar.

-Perquè penses massa en ella.

La impenetrable paret es va aixecar de nou. Lumiya va poder sentir-la mentre ell s'enfonsava en el silenci.

-És Ben -va dir per fi-. Ha de ser Ben.

Ara ella ho entenia.

-Li tens afecte al noi. Potser ell és el fill que no tens. Això serà dur i això és probablement el perquè ha de ser ell.

Durant un moment, la mirada d’en Jacen va vacil·lar, massa breument, massa insignificantment perquè un observador ordinari ho veiés, i ella va saber que havia colpejat un nervi. Això era: conscient de la seva pròpia mortalitat, ell volia un fill i hi havia un petit desig subconscient de posseir el que era d’en Luke com a part de l'enderrocament de la dinastia Jedi. Ara que el tenia i Ben el veia com una heroica figura paterna, havia de deixar de banda aquest premi.

Era una classe estranya d'amor, però si serà prou poderós, serviria bastant bé.

-Probablement és així -va dir en Jacen i va baixar la mirada a les seves mans entrellaçades-. I és difícil matar algú que no s'ho mereix.

-Però no saps com ocorrerà.

-Exactament.

-No pots veure't prenent un sabre làser contra un noi de catorze anys.

-Potser no sigui tan literal. Estic enviant-li a assassinar a Dur Gejjen quan es reuneixi amb Omàs per fer el seu tracte. És una feina que cal fer, posa a prova les habilitats i el compromís d’en Ben, és molt més fàcil que un noi adolescent sobrepassi la seguretat d’en Gejjen i... potser el posarà en un autèntic perill mortal. -Jacen es va estirar cap a la taula baixa propera, recolzant-se en una mà, i va recollir una de les espelmes en el seu candeler blau-. Ara, és això una conseqüència de la tasca o és el perquè li estic enviant? Li estic enviant a morir?

-Deixa que segueixi el seu curs -va dir la Lumiya-. Para de racionalitzar i deixa que passi.

Ella es va aixecar per treure-li l’espelma. Podia veure que ell volia jugar una altra vegada a aquest joc límit de veure quant podia sostenir la seva mà sobre la flama. Alguns homes ho farien per fanfarroneria després de massa copes, però Jacen s'estava provant a si mateix, una lluita privada arrelada en la seva experiència de dolor a les mans de la Vergere i els seus dubtes persistents que podia mantenir el rumb i obligar-se a fer una cosa de la que volia sortir corrent.

-Necessito la teva ajuda -va dir ell-. Necessito que distreguis a la Mara durant un temps.

-Qualsevol cosa que vulguis.

-S'ha pres la història de Brisha de cor. No hi ha res com matar el fill d'algú per garantir una enemistat a mort, oi?

-Vaig pensar que la història podria immobilitzar-la i explicar la meva presència. En un món ideal, jo hauria evitat tot contacte amb els Skywalker.

-Llavors... Per què li vas oferir la teva mà al Luke en comptes de tallar-li el cap?

Lumiya encara estava considerant això. Podria no haver-li desitjat cap mal al Luke, però no havia d’odiar algú per matar-lo en nom del deure. Importava que ell encara pensés que totes les seves accions estaven dictades per un vell romanç i per un trauma que de tota manera havia estat el seu destí? Per què va sentir ella la necessitat de demostrar-li que no era així?

-Amb certesa va tenir el seu valor com a sorpresa en la baralla -va dir ella-. I matar-lo hauria canviat el curs dels successos per a tots nosaltres.

-I volies posar-lo al seu lloc. Mostrar-li que no té influència... que ho vas superar?

A vegades Jacen semblava entendre i llavors deia una cosa banal com això, el que li feia pensar que ell no havia entès la raó de passar per emocions poderoses per fer-se més fort.

-Els Skywalker estan massa enfangats en la seva domesticitat per ser Jedi efectius, Jacen -va dir ella-. És una advertència per a tots nosaltres. Luke no pot veure el que està davant d'ell perquè creu que el meu motiu és l'amor perdut i la venjança, perquè aquest és el nivell al que ell pensa: la família i els amics. Mai se li acudiria que vull veure una galàxia controlada pels Sith i que els assumptes personals que vam tenir són trivials en comparació.

-Tu em vas ensenyar que la fúria i la passió són el que fan fort a un Sith.

-Està la fúria i després hi ha el fet de ser controlat per ella. Això de no veure el bosc per culpa dels arbres. -Lumiya va tenir un moment d’autodubte i va decidir meditar-ho després-. Llavors, què passa amb la Mara?

-S'està agafant a la connexió amb la GAG que va trobar per seguir-te. Mantingues-la ocupada en un altre lloc.

-Deixaré que em trobi. Això hauria de servir com a truc. Pots donar-me una possessió d’en Ben, quelcom que li demostri que puc arribar-hi fàcilment, sense que es pugui connectar amb tu?

-Et donaré un parell de les seves botes. Guarda diversos parells a la seva taquilla i la Mara ja sospita d'una connexió amb la GAG. -Ell li va dirigir un petit arrufament de celles de preocupació, però ella no va sentir res emanant d'ell-. Què passa si ella realment t'agafa?

-Jo podria guanyar i de totes maneres... t’aconseguirà temps. -Lumiya encara s'estava examinant per veure si estava ressentida amb Jacen per deixar-la també perquè morís-. Sóc prescindible, com has demostrat. El propòsit de la meva vida és permetre't que et converteixis en un Senyor Sith, perquè això assegura l'estabilitat de la galàxia. L'ambició de la majoria dels éssers és simplement mantenir-se amb vida, menjar massa, gastar massa i evitar treballar. M'alegro de poder aconseguir molt més que això... i tots morim abans o després. Una mort al servei d'un gran ideal és una cosa bona.

Jacen li va dirigir una mirada llarga i en blanc i ella es va preguntar si la idea d'un principi etern sent més important que els petits confins de la seva pròpia vida mortal era estrany per a ell. Ell havia de passar més enllà d'això. Ho faria.

-Quan pensis en el destí d’en Ben -va dir ella-, pensa en el llegat que deixaràs en els anys que han de venir i pregunta't qui podrà nomenar els Skywalker o fins i tot als Solo. Es tracta del destí de trilions sobre trilions durant els mil·lennis que estan per venir, no d'una petita família al llarg d'unes quantes dècades.

Jacen es va posar dempeus, però la Lumiya va poder dir que ell la mirava sense veure-la ara.

-Seguiré dient-me això a mi mateix -va dir ell-. Les botes atrauran l'atenció de la Mara, això segur.

-Crec que fingiré la pena maternal i també faré alguna cosa emocional. Què faràs quan Mara i Luke vinguin a per tu? Quan descobreixin això d’en Ben en el moment oportú?

-Tractaré amb això quan ho hagi de fer.

-Podria ser abans del que penses. Suggereixo que t'asseguris que estàs adequadament armat.

-Tinc un bon arsenal -va dir en Jacen-. I estaré a punt quan arribi el moment.

-Pensa lateralment -va dir suaument la Lumiya-. Luke encara pot acabar amb tu en una lluita amb sabre làser.

-Ja estic uns quants passos per davant d'ell. Confia en mi.

Havia de fer-ho. El futur de la galàxia depenia d’en Jacen. Ell era el final del caos i el començament de l'ordre i, com totes les forces del canvi, no seria aclamat per tots com un salvador. Alguns no veurien com de necessari que era. Alguns intentarien detenir-lo.

Ella faria el que fos que fes falta per a aclarir el camí, encara que el preu era la seva pròpia vida.

CENTRE DE VIGILÀNCIA, CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

El capità Girdun va aparèixer a la porta, il·luminat des del darrere per la llum del corredor.

-L'hora de l'espectacle -va dir-. Niathal acaba de ser designada com a Cap d'Estat interina a partir de mitjanit.

Els soldats de guàrdia en el post d'escolta van aixecar la mirada. Ben va desconnectar el cable de l'amplificador de la seva orella i va intentar trobar-li sentit en aquesta notícia.

-Què li va passar a Omàs?

-Estarà fora de l'oficina per un dia.

-Oh, vaig pensar...

-Ha de donar un petit avís per lliurar les regnes de l'estat a la Niathal quan no es pot contactar amb ell. Ja saps, codis de comandament, aquesta mena de coses. Així que tenim una finestra per al seu viatge a Vulpter. Demà matí.

Tot estava succeint massa de pressa. Ben podia recordar sentir-se excitat per l'agitació dels successos, però ara ell era part d'ells i eren massa ràpids per a la seva tranquil·litat. Li portaven més a prop de la seva missió. No estava gaudint de la perspectiva. Sabia com s'havia sentit després de matar un sospitós que pensava que estava armat, així que podia imaginar-se que no estaria més content després de despatxar a Gejjen.

Sóc un assassí. I tothom de la meva edat que no és un Jedi està a l'escola.

-Quina història ha donat com a tapadora? -va preguntar en Ben.

-Un assumpte mèdic privat.

-Sí, salvar el cul -va dir Zavirk.

-Crec que aquesta és l'oportunitat que has estat esperant, Ben. -Girdun li va fer senyes-. Anem-hi. A la sala de reunions. -Es va girar cap a Zavirk-. Vull saber el seu itinerari cap a Vulpter. No ens portarà a nosaltres, però encara necessitarà transport, a un encarregat i un pilot, així que mantinguem un ull en la logística.

-M'hi jugo al fet que s’emportarà a un zombi o dos d'Intel·ligència amb ell perquè li faci companyia.

-Bé, també els estem fent un cop d’ull, així que això ens ajudarà a triangular, oi? Posi’s en això, soldat.

El capità va marxar a grans gambades corredor avall xiulant, el que era impropi d'ell.

Ben no s'havia adonat que a Girdun li desagradava tant l’Omàs. Potser simplement estava gaudint una caça realment gran. No podia aconseguir-la molt més gran que seguir al Cap d'Estat fins a una reunió il·lícita amb l'enemic. No hi havia odi en Girdun, només una meravellosa sensació de concentració i excitació. Ben es va preguntar si la foscor era tan fàcil de veure com semblaven pensar els Jedi.

Però què és la foscor? Matar a Gejjen?

El pitjor de fer-se gran era que hi havia menys respostes correctes o equivocades cada dia. No era un examen de matemàtiques.

Quan van arribar a la sala de reunions, Shevu i Lekauf ja hi eren, absorts en l'estudi d'una paret plena d’holopantalles il·luminades. Lekauf, semblant molt més còmode amb la seva nova insígnia de tinent, li va dirigir a Ben un somriure nerviós.

-La nostra font a Coronita confirma que Gejjen ha canviat totes les seves cites per demà -va dir Shevu-. Està en marxa segur.

-Horari?

-No hi ha horaris de sortida, però s'espera que torni a temps per a una reunió a les 0-8-100 de l'endemà.

Les pantalles de les parets mostraven dos grups de cartes i dades: un era de Coruscant, l'altre de Corèllia. Ben va comprovar la llista de punts de vigilància: la residència privada d'Omàs, les càmeres de seguretat de les oficines del Senat, el grapat de plataformes d'aterratge privades més pròximes a les dues i un registre de plans de vol farcits per Vulpter. El panell d'estatus corellià també mostrava plans de vol registrats amb aquest planeta com a destinació.

-Què passa si Omàs deté el seu viatge en algun lloc i no vola directe fins a Vulpter? -va preguntar en Ben.

-Aquí és on comparar-los amb les arribades i els plans de vol de Vulpter ajuda. -Lekauf va apuntar a un quadern de dades a la taula-. Comprova-ho.

Fins i tot si el vol no s'origina a Coruscant, podem fer comprovacions per als que arriben amb Coruscant com a punt de partida amb aquesta finestra de temps.

-La cosa avorrida de processar moltes coses -va dir en Girdun-. No et preocupis, un ordinador està estrenyent les possibilitats. Una vegada que vegem moure’s a Omàs, o fins i tot a Gejjen, llavors els seguim. És més fàcil seguir a Omàs, però podríem tenir una oportunitat amb Gejjen.

-Com?

-Tenim a un informant a l'edifici del govern corellià. Així són les coses amb la informació, Ben. No és qüestió de trobar una gran X en una carta amb un rètol que digui «la reunió secreta és aquí». En realitat es tracta de reunir moltes coses aparentment de rutina que no és gens secreta i buscar patrons.

Ben va mirar els plans de vol des de Coruscant que apareixien a la pantalla. Qualsevol pilot neutral entrant en espai aeri corellià podia tenir-hi accés. Qualsevol podia aconseguir informació del CTA de Vulpter. I el CTA de Coruscant era un llibre obert, disponible des de qualsevol port de dades. Hi havia una quantitat descoratjadora de dades, però un ordinador o un droide podria filtrar-se just igual que filtrava milers de trucades de comunicador per marcar aquelles que eren dignes de l'escrutini dels éssers de carn i ossos. Era només una qüestió de col·locar bé els paràmetres.

Ben no estava segur de per què era aquí a part de per aprendre la part tediosa i conscienciosa del treball. Shevu i Lekauf semblaven estar planejant una intercepció.

-Només estan planejant com t'acostem prou a Gejjen. -Girdun va semblar assumir que Ben sabia de què estava parlant-. I això ha de ser després que acabi la reunió amb Omàs, perquè el cap vol les proves de la reunió per al Consell de Seguretat.

La revelació va aparèixer. Ben havia esperat que tindria més temps de preparació, però això era tot.

-Anem a fer el tret al mateix temps que la reunió? No quan estigui en el camí de tornada o...?

-Podríem no tenir una altra oportunitat d'allunyar a Gejjen de casa seva.

Lekauf li va fer gestos a Ben i li va fer mirar dins d'una bossa de viatge de tela inclinada contra la paret.

-T'agrada?

Ben no podia imaginar-se què era al principi, però quan el va treure de la bossa, va resultar ser un rifle amb la culata plegada. El va desdoblar i va col·locar la culata al seu lloc, mirant-lo amb ensopida comprensió.

-És un Karpaki Cinquanta modificat -va dir en Lekauf, interpretant completament malament la reacció d’en Ben cap a l’arma-. No podem deixar marques de sabre làser per tot Gejjen, oi? Seria una mica delator. Ara vas a fer una introducció molt ràpida d'un rifle de franctirador balístic. Ja saps... projectils.

-Si esteu intentant portar-me a prop d’en Gejjen, per què necessito una arma de franctirador?

-En cas que no puguem. Vinga, passem unes quantes hores al camp de tir cobert.

Ben es va preguntar si aquesta era la seva última oportunitat de negar-se, però sabia que no podria. Si Shevu estava prenent part en això, i Shevu era recte, un home que els altres oficials descrivien com un policia de la vella escola, llavors havia de ser correcte.

Girdun va respondre al seu comunicador que xiulava.

Era Zavirk, a jutjar pel costat de la conversa que Ben va poder sentir. Girdun va tornar a lliscar el comunicador a la butxaca, amb un gran somriure a la cara.

-Intel·ligència enviarà a un parell de cuidadors amb Omàs -va dir ell-. Acabo d'escoltar els seus preparatius. Comença a les 0-5-100, marxant de la seva pista d'aterratge privada i traslladant-se a un tallador d'Intel·ligència en l'òrbita de Coruscant. Esmunyedís, eh? Però ajuda quan coneixes els seus noms claus per a diversos VIPs. –Comprovà el seu crono-. Si alguna vegada acabo de nou en Intel·ligència, recordin-me que els faci millors. Me n'he d'anar.

Shevu va aixecar una cella.

-Li encanta la seva feina.

-Li sembla bé això? -va preguntar en Ben.

-Bé el què?

-Això d’en Gejjen.

-No sóc un espia -va dir Shevu-. Mai ho vaig ser. Però si Gejjen fa que matin a Omàs, això desestabilitzarà a tota l'AG. Així que em sembla bé.

-Creu que ell ho farà?

-Voldria proves que no ho faria. Personalment, crec que hauríem de fer malbé la nostra història encoberta i evitar que Omàs hi vagi, però això només compromet tota l'operació. Així que anirem amb tu per assegurar-nos que Omàs torna a casa d'una peça.

Shevu mai feia cap comentari sobre si pensava que Omàs era un traïdor que traïa a l'AG o un visionari assumint un risc enorme per la pau. No s'involucrava amb política i opinions. Simplement s'adheria a la llei el millor que podia. I això no era fàcil en la GAG.

-A què estàs esperant? -va preguntar Shevu.

-Només em preguntava si creu que jo sóc el més adequat per fer això.

-Això no em correspon a mi. -Shevu es va ocupar amb holocartes de Vulpter, obrint imatges 3-D de l’espaiport i dels edificis públics-. Tens les teves ordres.

Lekauf li va donar a Ben una empenteta a l'esquena.

-Vinga. He de convertir-te en un franctirador passable per demà al matí.

El camp de tir cobert tenia l'olor d’ozó de descàrrega d'arma làser amb un matís de plastoide cremat. Una cosa en l'aire feia que els ulls d’en Ben li coguessin. Era una instal·lació cara que Lekauf va dir que havia estat preparada principalment d'equipament pretès originalment per a Intel·ligència: simulacions d'hologrames, objectius regulars i fins i tot una cosa anomenada «carn morta».

-No estic segur de ser de molta utilitat amb un rifle -va dir en Ben.

-Au, vinga ja. -Lekauf no estava convençut-. Ets un Jedi. No ets com la resta de nosaltres. Tens aquesta habilitat visioespacial que nosaltres no tenim. El meu avi solia explicar-li al meu pare coses sorprenents sobre Lord Vader. Una precisió realment estranya en tres dimensions, tant si estava volant en una nau o utilitzant una arma. Jo solia pensar que el pare s'ho estava inventant fins que vaig veure els autèntics Jedi fent aquestes coses.

-Per què no una arma làser?

-Hi ha munts de raons. Necessitem matar-lo ben mort. Necessitem alguna cosa que no il·lumini el lloc com els focs artificials. I volem una cosa que es pugui silenciar. ho creguis o no, aquesta cosa és bastant discreta.

Ben va sostenir el Karpaki contra la seva espatlla, va mirar unes quantes vegades i va ocupar la seva posició de tret.

Estava bastant complagut amb arribar tan lluny sense esdevenir la riota de tothom.

-Sembla tenir una bona opinió de Vader.

-El meu avi li tenia en gran estima. Quan va resultar mal ferit per cremades en una missió i va haver de ser llicenciat de l'Exèrcit Imperial, Lord Vader es va assegurar que el cuidarien durant la resta de la seva vida. Sigui el que sigui el que alguna gent digui sobre Vader, els monstres no tenen cura dels tinents.

-És bo saber això -va dir en Ben.

Li agradava la idea que el seu avi tingués els seus moments amables i que alguna gent encara pensés bé d'ell. No tothom havia estat comprensiu amb la Rebel·lió. Ben va imaginar a Vader fent les coses difícils a les que Jacen s'estava enfrontant ara.

I a les que jo m'estic enfrontant.

Al final del camp de tir, un home embolicat en ombres va caminar ràpidament a través del camp de visió d’en Ben i es va esvair. La reacció instintiva d’en Ben va ser que aquesta persona era real i que estava trencant les normes de seguretat, així que va baixar la seva arma i va fer sonar una alarma. Lekauf va esclatar en rialles.

-Ben, aquest era el teu objectiu.

-Això no era un holograma. Era sòlid.

-Uh, sí... -Lekauf va posar la mà a la consola de control i el «home» va caminar de nou fins a quedar a la vista per seure en una cadira a la zona de l'objectiu-. És una forma de gelatina. És un droide ajustable fet de gelatina i plastoide per simular carn i ossos. De manera que puguis... bé, de manera que t'acostumis a un objectiu que es mou com un visitant humà. Aquest ha estat ajustat per igualar la constitució i la manera de caminar d’en Gejjen basat en les imatges de les holonotícies, de manera que t'acostumis a quin aspecte tindrà i com caurà probablement.

Ben estava paralitzat. Només era un ninot, només una peça intel·ligent de tecnologia d'entrenament. Ho va comprovar en la Força (sí, era només una màquina), però encara se sentia fatal per això.

-Això és bastant fastigós.

-Saps quant costen aquestes coses?

-Què passa quan li dispari en... això?

-S'aixeca i es repara a si mateix.

-D'acord. -Ben va trobar pertorbador mirar la figura que caminava per la petita badia al final de camp de tir. A través del visor del rifle, era clarament una figura de gelatina sense trets i translúcida amb la forma enfosquida d'ossos artificials en el seu interior-. Esteu segur que no sent res?

-Només es mou, Ben. No pensa. Ni tan sols és un droide pròpiament dit. És més com un titella. -Va mirar al crono a la pantalla de la paret-. Tens menys de dinou hores per posar-te en marxa.

-No hi ha pressió, llavors...

-Al teu ritme, dispara quan estiguis llest.

Ben va recordar el seu entrenament recent.

-Per què no al centre de massa?

-Aquesta és la manera de l'exèrcit: mata o fereix, així treus l'objectiu de l'acció. Els franctiradors de la policia han de preocupar-se pels ostatges i aquestes coses, així que s'entrenen per incapacitar instantàniament: un tret al cap. L'assassinat no ha de ser instantani, només mort. Però un tret al cap encara és el millor. -Lekauf va corbar els índexs i els polzes fins separar-los uns cinc centímetres i va fer un gest com si s'estigués posant una bena als ulls-. Aquesta és la zona a la que estàs apuntant. Una banda de cinc centímetres al voltant del cap al nivell dels ulls. Col·loca un tret aquí i tens una mort. Però amb la classe de munició de fragmentació que utilitzaràs, mentre li donis al cap o el coll, el resultat és el mateix.

-Què passa si només puc disparar-li en el centre de massa?

-No respondrà a la resurrecció cardiopulmonar després que un tret li encerti, creu-me. -Quan Lekauf es posava tècnic, Ben sabia que estava gaudint de l'assumpte-. No obstant això, l'òptim encara és un tret al cap.

-Però h ha la velocitat del vent i tota la resta.

-Aquest Karpaki té sensors òptics intel·ligents. Sent la resistència aerodinàmica i la pren en consideració. Els han millorat una mica en els últims anys.

-Si és tan llest llavors, per què he d'entrenar-me?

-Per acostumar-te a disparar-li a algú que no està intentant matar-te a tu. Que ni tan sols sap que ets allà. No és la manera Jedi, oi?

Només era un ninot. Però es movia com Gejjen.

Ben va apuntar.

Era just com utilitzar un sabre làser en realitat.

Deixar que la Força guiés la mà, l'ull...

Va prémer el gallet mentre la forma de gelatina s'asseia a la cadira i l'impacte va arribar al punt en la templa dreta. Gelatina i fragments van omplir l'aire i el ninot es va ensorrar cap endavant.

Lekauf, amb els braços creuats, va considerar la forma inert amb l'ull d'un expert. Ben estava desconcertat per com d'incòmode que el feia sentir-se, especialment quan la forma de gelatina de sobte va seure recta i després es va posar dempeus.

Estava segur que no podria disparar una segona vegada.

-I una altra vegada -va dir en Lekauf.

Ben va passar la següent hora acostumant-se a anticipar el moviment, esperant que la forma de gelatina s'aturés prou per rebre el tret. Era més dur del que havia pensat: el ninot no deixava impressió en la Força, el que limitava els sentits d’en Ben. I seguia aixecant-se i caminant per aquí cada vegada, un fantasma de gelatina inquietant d'un home que mataria.

No hi havia emoció en això. Això ho feia difícil.

Però estava aconseguint bons trets independents. Va intentar veure-ho com un exercici tècnic, com l'entrenament amb el sabre làser, una acció totalment separada del brut assumpte de tallar caps, i va imaginar a la forma de gelatina amb el curt cabell fosc de Dur Gejjen.

-Ben -va dir tranquil·lament Lekauf-, jo hi seré i també ho estarà Shevu. Tens reforços si alguna cosa va malament. Si no pots acabar amb ell, o no aconsegueixes un tret net, nosaltres ens assegurarem que ell cau i no s'aixeca. No suïs per això.

-Però això els exposarà a tots dos.

-Com vaig dir, només és en el cas que les coses no vagin segons el pla. Té sentit preparar algunes contingències en cas que no tinguem una altra oportunitat. Perquè serà més fàcil que disparar-li a Corèllia.

Ben ho va sospesar.

-Ni tan sols sabem la localització. Podria estar fent això en meitat d'un camp o en un restaurant ple de gent.

-Vas sabotejar Centràlia. Això serà molt més fàcil.

-Quan ho vaig fer, encara pensava que era divertit.

-Vinga, pots fer-ho.

Hi havia alguna cosa en la fe i l'admiració d’en Lekauf que va estimular-lo. Es va concentrar en el ninot i va intentar veure’l no com disparant a un autòmat indefens o fins i tot a un polític corrupte, sinó com resolent un problema. Un parell d'hores més tard, estava aconseguint la zona de cinc centímetres un 95 per cent de les vegades.

-És millor prendre un descans ara -va dir en Lekauf.

Ben es va assegurar que les línies adjacents estaven buidades i va caminar pel camp de tir per mirar a la forma de gelatina. Mentre més vegades li disparava, més lenta es tornava l’autoreparació.

El seu proveïment intern d'energia necessitava recarregar-se. Estava lluitant per aixecar-se i Ben es va trobar cada vegada més neguitós mentre mirava la figura patètica i anònima regirar-se per rodar sobre el seu pit i posar-se a quatre potes. Es va forçar a deixar de mirar-la.

Era moltíssim pitjor que no hi hagués cap de les ferides reals posteriors que havia vist tan sovint.

-El dinar -va dir Lekauf, més insistentment aquesta vegada.

Ben no estava segur de tenir tanta gana.

GRANJA BEVIIN-VASUR, A DEU QUILÒMETRES A LES AFORES DE KELDABE, MANDALORE

Goran Beviin aixecà la mirada de la trinxera, amb un bielgo en una mà i un somriure cobert de fang a la cara. Estava començant a ploure i estava enfonsat fins als turmells en excrements d'animals, però això semblava fer-li perfectament feliç.

-I deien que ser Mandalore interí se’m pujaria al cap -va dir, fregant el nas amb la màniga. Així que vas tornar a casa ràpidament, llavors.

Fett va mantenir les distàncies.

-Vaig trobar el que estava buscant. No esperaves que tornés.

-Jo sí que ho esperava. Alguns cabdills de clans no. Tens el costum d'anar-te'n durant uns quants anys cada vegada. -Beviin es va enfilar per sortir de la trinxera i es va netejar els palmells de les mans a la part posterior dels pantalons. Semblava molt, molt complagut amb si mateix-. Si haguessis estat lluny més temps, t'hauria cridat, però com que has tornat... Vols veure una cosa sorprenent?

Fett es va preguntar si ara era un bon moment per dir-li a Beviin la veritat sobre la seva malaltia.

L'home havia de saber-ho abans o després. Podria haver-se declarat formalment Mandalore mentre Fett estava fora i, probablement, hauria trobat molt suport entre els clans, però no ho havia fet. Hi havia seguit amuntegant fems i dirigint la seva granja. Estava content amb la seva vida tal com era. La galàxia hauria funcionat millor amb uns quants Beviin més per aquí.

-D'acord -va dir en Fett-. Sorprèn-me.

Beviin li va fer gestos i va caminar amb pesadesa cap als edificis de la granja. El fi plugim s'estava convertint en pluja i la terra semblava nua, no en el sentit arruïnat de la devastació de postguerra que afligia a gran part del planeta, sinó com si s'hagués ficat al llit per dormir durant l'hivern que s'apropava. Tot i la derivació del cognom Fett, derivat de la paraula «granger», i de la infància del seu pare a la granja dels seus pares a Concord Dawn, Fett no sabia res de l'agricultura.

Desitjava poder aprendre a vegades, per entendre millor qui havia estat el seu pare una vegada.

-Mirta s'està comportant? -Beviin no va mirar cap enrere per sobre de la seva espatlla-. Bé, almenys no ha intentat matar-te una altra vegada. És un bon senyal. Els nens poden ser tan útils.

Fett va sentir que el fang tirava de les seves botes.

-És un parell de punys útils en una baralla.

-Engendrarà besnéts meravellosament ferotges per a tu, Bob'ika. -Beviin es va aturar uns instants. Fett va intentar entendre la paraula «besnéts» i això li va deixar perdut-. Així que fos el que fos que vas anar a fer va acabar en una baralla, oi?

-Només havia de fer preguntes emfàticament.

-Vas a explicar-m'ho?

Semblava un moment tan bo com qualsevol i Fett no li veia sentit a endolcir-lo.

-Estic terminalment malalt. Dos anys, com a molt. Vuit, nou mesos si segueixo així.

Beviin encara no es va tornar. Va caminar durant uns quants metres més, amb el cap baix contra la pluja i llavors es va aturar de cop i finalment es va enfrontar a Fett. Semblava genuïnament enfadat.

Fett no podia recordar a ningú enfadat amb ell abans, excepte el seu pare. La manca d'afecte funcionava en tots dos sentits.

Potser Sintas ho havia sentit per ell. Ell no s'havia adonat.

-No vas a seure i a deixar que passi, oi, Bob'ika? Podem fer alguna cosa, segur.

Utilitzar la forma massa familiar del seu nom no li preocupava ara per a res a Fett.

-Vaig trobar un clon que va sobreviure.

-Llavors van obtenir de Ko Sai alguna cosa més que venjança i uns quants souvenirs.

-No hi ha dades d'investigació. Només el clon, Jaing Skirata. No em donaria a mi una mostra de sang, però diu que té recursos mèdics. -No obstant, ara que Fett estava de tornada a Mandalore i Jaing estava a anys llum de nosaltres, tota la premissa li semblava plastifí. L'home ni tan sols havia acceptat un dinar d'ell, el que hauria deixat almenys restes útils del seu material genètic en els estris. Fett no tenia res excepte temps descomptant i una sospita que el seu judici estava fallant just igual que la seva salut-. T'ho explicaré després.

-Per què no m'ho vas dir? Jo podria haver trobat a alguns clons per a tu. Suficients van desertar i van acabar aquí.

-Uns que haguessin aturat el procés d'envelliment accelerat?

-No ho sé, però podria haver treballat des d'aquestes pistes. Shab, Bob'ika, no podries haver-li tret una petita mostra a la força de totes maneres?

-Ara està fet. I mai hi va haver garanties que Taun We o Beluine poguessin aconseguir alguna cosa de totes maneres.

Beviin va semblar decebut per un moment, com si Fett hagués deixat de banda els seus esforços en no agafar simplement el que necessitava. Però Jaing havia tingut raó. Fett necessitava a Taun We per descodificar el que fos que hi hagués en aquelles cèl·lules del clon que detenia la degeneració i Taun We hauria lliurat aquesta investigació als seus nous caps d’Arkanian Micro. Això era un mal tracte per al clon i un mal tracte per a Fett, perquè si algú anava a treure crèdits d'aquestes dades, era ell i Mandalore necessitava aquells...

Bé, aquí hi ha una cosa graciosa. Ara estic pensant a llarg termini.

Beviin es va girar i va començar a caminar de nou en silenci. Les notícies d’en Fett realment li havien arrabassat la brillantor al que fos que li havia fet tan feliç una mica abans.

La granja era una col·lecció laberíntica d'edificis escampats al voltant d'una casa de camp de pedra amb impressionants trinxeres i murs defensius. Les altres estructures, incloent el cobert on es quedava Fett, no estaven tan ben defensades, només tenien variacions de la tradicional vheh'yaime circular col·locades en profunds buits i tan gruixudament coberts de palla que estaven camuflats. Però la granja era l'últim bastió en cas d'atac.

A la part posterior de l'edifici, i connectat a ell per un túnel subterrani, s'alçava un taller amb una farga. Fett va poder sentir el rítmic copejament del metall a través del clar. No hi havia fum sortint de la teulada.

Aquest sortia a molts metres de distància per ocultar la seva localització i Fett estava segur que hi havia una xarxa de túnels que s'estenia molt cap als turons a l'oest de la granja. Era un dels modes en què els mandalorians havien lluitat, i vençut, als yuuzhan vong.

Beviin va baixar els graons tallats del terra premsat i que portaven a la porta principal. Aquesta es va obrir i Dinua, la seva filla adoptiva, hi era amb les mans als malucs.

-Les botes -va dir ella ominosament, apuntant als terrossos de fems i fang. Dos nens petits penjaven de les seves cames-. Tu també, Mand'alor. I pots treure't també aquest abric, buir.

-D'acord, d'acord. -Beviin, espia, mediador i comando veterà, era rebutjat per una dona resolta. Però Dinua havia lluitat i abatut a yuuzhan vongs des que tenia catorze anys, així que no s’havia d'intentar deixar-li els sòls nets fets un fàstic sense reflexionar-. Donarem la volta.

Van caminar pesadament pel perímetre de la casa, seguint el so del metall ressonant.

-És una bona noia -va dir en Beviin-. Només està una mica irritable ara que Jintar està lluny lluitant. Ella no és de les que es queden a casa. Però els petits són massa joves perquè tots dos pares estiguin lluny.

Així que alguns ja havien acceptat treball de mercenaris. Fett no pensava que la granja d’en Beviin fos tan malament, però potser Jintar era massa orgullós per acceptar l'ajuda del seu sogre.

-Però Medrit i tu sou bons amb els nens.

-Sí, però d'aquesta manera, un pare es manté amb vida...

Aquesta era la dura realitat amb la qual havia crescut Fett. Ella criava a gent dura.

Mentre la porta del taller es va obrir, un esclat d'aire calent es va registrar en els seus sensors. L'interior estava banyat en una brillantor vermella. Les espurnes volaven en pluges arquejades. Com suportava Beviin el soroll, Fett mai ho sabria. Els controls del seu casc havien decidit que el volum estava per sobre del nivell de perill i van reduir el so.

Un home tan gran com una muntanya amb una samarreta, un davantal de cuir amb cremades i uns protectors d'oïdes estava martellejant una tira de metall roent. Cada vegada que aixecava el seu braç, la suor fluïa d'ell i xiuxiuejava en convertir-se en vapor sobre les superfícies calentes. Va doblegar la tira amb unes tenalles mentre la colpejava, laminant el metall amb un ritme constant que deia que era un mestre armer. Després d'un temps, es va adonar que Fett i Beviin estaven mirant-lo. Els va fer un gest amb un cop impacient del seu dit per mostrar que anava a acabar de treballar el metall abans que parés per parlar.

En realitat era fascinant. Fett podia veure per la longitud i la forma emergent de la barra de metall que estava fent un beskad, el sabre tradicional dels antics mandalorians. Beviin tenia un, una fulla antiga feta del metall únic de Mandalore: el beskar. Fett li havia vist colpejar amb l'arma tan durament a un oficial yuuzhan vong que havia hagut de posar-se dret sobre ell per alliberar-la.

-Aquí està. -Medrit Vasur va refredar la forma desigual del sabre en un tub de líquid xiuxiuejant i el va girar d'un costat a un altre per comprovar la línia. Es va treure el protector d'oïdes i la seva cara es va trencar en un somriure beatífic de satisfacció mentre es netejava la suor del seu front amb el avantbraç-. Ara, això serà una bellesa.

-Med'ika, no l'hi he dit encara -va dir en Beviin.

-Llavors li ho deixo anar?

-Tu ets el metal·lúrgic...

-Mand'alor -va dir Medrit rígidament-, estàs veient una prova de forja d'una nova veta de beskar.

A Fett va portar un lent segon comprendre la importància del que havia dit Medrit.

-Però l'Imperi va omplir Mandalore de mines a l'aire lliure. Es van dur tot el ferro.

-Es van deixar una mica. Una mica gran.

-Com? I com de gran?

-Aquest és un planeta gran amb una petita població i fins i tot els imperials no ho van explorar tot. Van esgotar les vetes superficials. Això és un filó més profund i mai ho hauríem trobat si els vong no haguessin deixat cràters en els que podries enfonsar una lluna. -Medrit va agafar un drap i es va netejar la cara. Fett no podia sentir l'impacte complet de la temperatura al taller, però Beviin havia començat a suar visiblement. Ell es va deixar una taca de brutícia al front quan se la va netejar-. Hi ha un equip a uns cent klicks al nord d’Enciri que encara està fent perforacions de prova, però sembla com una veta gran, força gran que ha quedat exposada.

Enceri era remot fins i tot per als estàndards de Mandalore. No era d'estranyar que hagués portat anys ensopegar amb ella. Els yuuzhan vong havien utilitzat artilleria de singularitats indiscriminadament, creant enormes cràters arreu del planeta perquè volien arrasar Mandalore, no conquerir-lo.

Fett va gaudir un rar moment de plaer imaginant l'expressió en les seves cares vils, arrogants i desfigurades si sabessin que estaven ajudant a Mandalore a trobar una nova font del metall que una vegada li havia fet poderós.

El beskar era el metall més dur conegut per la ciència. Fins i tot els sabres làser tenien problemes amb ell. Hi havia hagut un temps en el qual cada exèrcit de la galàxia volia subministraments d'ell.

Encara era el metall més valuós del mercat i hi havia una guerra al seu voltant.

-Tinc la sensació que s'acosta una nova era econòmica -va dir en Fett.

Beviin li va fer l'ullet.

-Oya manda.

-I no està en terra de ningú. -Fett va comprendre la raó per la qual mai havia arribat a agafar-lo allò que realment significava el govern mandalorià, era perquè era tan nebulós-. Això és un recurs per a Mandalore com un tot.

-Si tu dius que ho és, llavors ho és. Aquesta és la prerrogativa del Mandalore.

-D'acord. Jo dic que ho és. És hora de reunir els cabdills dels clans i fer una mica de planificació per al futur.

-Shab -va dir Medrit, poc sorprès pel poder de requisició de recursos del Mand'alor-. Sones just igual que un cap d'estat apropiat.

Fett normalment hauria trobat un dinar familiar i una llarga explicació de les millors qüestions de la metal·lúrgia pitjor que una llarga temporada al sarlacc. Ja era bastant dur acostumar-se a tenir una néta sense ser assetjat per la família sorollosa, malforjada i expressiva d’en Beviin. Però aquesta nit, ho va tolerar.

-No és només el mineral -va dir Medrit, traçant un dibuix imaginari en l'aire amb un os de una cuixa de nuna-. És el fet de processar-lo. Part de la fortalesa del metall està en el que se li afegeix durant la fosa i com funciona. El que vas veure és només una quantitat de prova.

-Tenim encara les instal·lacions per fer-ho? -Fett no estava acostumat a menjar davant de ningú més. El fill i la filla de Dinua, Shalk i Briila (de set i cinc anys, va estimar ell) el miraven, sense impressionar-se, des de l'altre costat de la taula. L'escrutini dels nens petits era inquietant-. Tenim un cop de sort que no puguem explotar?

-A petita escala... podem fer-ho -va dir en Beviin-. He fet alguns càlculs per sobre. Si la veta produeix el rendiment que esperem que doni, necessitarem una mica d'ajuda des de l'extracció al processament. MandalMotors podria processar alguna cosa, si estan disposats a desviar recursos de la nau de combat. Però la resta... necessitem droides.

-Però què faràs amb ell? -va preguntar Dinua.

-Què?

-Els hi vendràs als estrangers per diners o l’utilitzaràs per armar-nos a nosaltres?

Dinua, que havia quedat òrfena en el camp de batalla com Fett, era una dona salvatgement intel·ligent. Beviin l'havia adoptat en el moment en què va morir la seva mare, però Fett va descobrir que aquesta habilitat per convertir els estranys en família, la part central de la cultura mandaloriana, estava més enllà d'ell. Fins i tot Medrit, impacient, crític i amb mal geni, havia acceptat la incorporació inesperada a la seva llar sense ni tan sols murmurar. L'adopció era el que feien els mandalorians i sempre ho havien fet.

Si ell ho pot fer, per què no puc jo? També amb la meva pròpia sang.

-Farem les dues coses -va dir en Fett, intentant mantenir-se en l'assumpte-. Alguns béns manufacturats per a l'exportació i alguns per al nostre propi rearmament.

-Trobaràs molt suport en això -va dir Beviin-. Satisfà tots dos bàndols.

Què més puc fer amb el temps que em queda, excepte deixar a Mandalore en una forma decent?

-Si nosaltres el tenim, algú el voldrà.

-Creus que algú és prou estúpid per intentar envair-nos com va fer l'Imperi? -va dir Beviin-. Després que li fotéssim una bona coça als shebs dels vong d'aquesta manera?

-El Ba'buir està blasfemant -va dir greument Shalk-. Puc dir jo també shebs?

-No, no pots. -Dinua va fer petar les dents amb enuig-. Buir, si us plau, no davant dels nens.

-Mand'alor, com penses anunciar el descobriment?

D'una altra manera diferent a la vella manera mando d'aparèixer a la frontera amb un exèrcit d'invasió?

-Hem d’anunciar-ho?

-Si volem els ingressos estrangers.

-No tenim un ministre de finances, però el treball és teu.

-Parlo de debò.

-Comissionem uns quants caces estel·lars i vegem qui s'adona -va dir en Fett-. Potser aquest Kad'ika té raó, que no hem d'estar en un bàndol o un altre. Hi ha un tercer bàndol, com diu... Goran. -Només era una cortesia dirigir-se a ell pel seu nom de pila a casa. Fett tenia tan poca interacció no hostil amb qualsevol que l'etiqueta bàsica era com un camp de mines-. El nostre propi.

-Jo podria assegurar-me que els auretiise se n'adonen -va dir en Beviin-. Però potser una sorpresa és el millor.

-Quina classe de sorpresa?

-De la classe que et fa aixecar la vista i córrer a un refugi antibombes -va dir en Beviin-. Amb el logo de MandalMotors en el fusellatge.

-No tenim ambicions territorials més enllà del sector. Tenim almenys una dotzena de planetes aquí dels quals preocupar-nos.

-Ho sé. Però agafa un planeta recuperant-se de la postguerra, una guerra civil en marxa i un nou descobriment de beskar i potser podríem tenir visitants. Si no armats, llavors almenys intentant fer tractes.

-El que sigui. No perdo el somni pel que els...

Beviin va omplir el buit.

-Auretiise.

-... auretiise pensin de nosaltres. Parlaré amb Yomaget al matí. Vegem què pot aportar MandalMotors.

Medrit va mastegar pensativament, mirant a Fett.

-També podries tenir un grup decent de beskar'gam per reemplaçar els osik de duracer que portes. Duraran diverses vides.

-Llavors només han de durar un any.

Medrit mirà a Fett, no va obtenir resposta i es va tornar cap a Beviin. Ell va negar amb el cap: Més tard.

Dinua també va comprendre la pista. Els seus fills van mirar de cara a cara, buscant una explicació del que havien deixat en silenci als adults. Fett havia superat el que li importés si algú sabia que s'estava morint. De totes maneres, la majoria no ho creuria. Era difícil imaginar la mortalitat d'algú de qui no podies veure la seva cara.

-Hi ha molt més nuna -va dir de sobte Beviin, empenyent el plat per servir de carn brillant i amb una crosta d'espècies davant d'ell-. També està criat a casa.

De tota manera mai anava a ser un sopar familiar relaxat. Només que Fett hi fos ho assegurava.

El menjar tenia més espècies de les que ell estava acostumat i les porcions eren massa grans, però es va acabar el plat perquè aquestes eren gents generoses que li donaven refugi aquí i que es negaven a cobrar-li, fins i tot encara que ell podria haver comprat tot el planeta dues vegades. Era el que un mando'ade feia per un altre quan algú tenia problemes. El fet que ell fos Mand'alor era irrellevant.

Gairebé podia sentir a Medrit dient-li després a Beviin el certament shabuir que era Fett i preguntant-li si Beviin havia de convidar-lo tan sovint.

-No em vau dir com va ser trobat el filó -va dir en Fett. Era el seu millor intent d'una xerrada inconseqüent, atès que ells no semblaven voler parlar sobre la seva mort-. Després de deu anys? A la meitat de cap part?

-Des de l'òrbita. -Medrit va fer una pausa a mig tallar mentre trinxava una pica enganxosa de pasta brillant decorada amb nous en sis porcions i es xuclava els dits. Petites cicatrius de cremades puntejaven les seves mans. Fett es va preguntar si trobaria llimadures de metall en el pastís-. Alguns mando'ade tornaven a casa després d'unes quantes generacions en la Vora Exterior. Un enginyer de mines i un geòleg van fer uns quants escanejats, els van comparar amb les velles cartes geològiques i van decidir fer una ullada a una aproximació propera. El resultat: wayii!

-Bon moment -va dir en Fett.

-Estem tenint a molta gent amb habilitats que torna a casa, Bob'ika -va dir en Beviin-. Vas dir que volies que els mando'ade tornessin i alguns ja ho han fet.

-Impressionant. -Fett es va sorprendre per la disposició de la gent a abandonar tot el que havien conegut mai simplement davant el seu suggeriment-. Esperem que tots tinguin tanta sort.

-És més enginy que sort.

Fett va pensar en l'últim que Fenn Shysa li havia dit. Si només tens cura de la teva pròpia pell, llavors no ets un home. No, Jaing no tenia ni idea del que va passar entre ells en aquells moments finals.

La gent generalment creia el que volien creure.

-Em fa preguntar-me què més està encara sense descobrir en aquest planeta -va dir Fett.

Aquesta nit, estès despert durant massa temps al llit de desmanegats cavallets al cobert, Fett va reflexionar sobre el fet que la Mirta no s'havia posat en contacte des que havien tornat i es va preguntar què hauria fet el seu pare d'haver estat Mandalore ara.

El cansament era la millor píndola per dormir que coneixia. Abans de deixar que li emboliqués, el seu últim pensament va ser que el beskar ho canviava tot, excepte la seva pròpia mortalitat.

Següent