Capítol 2
Obi-Wan
es va obrir pas entre la multitud d'estudiants i cap a la part posterior de
l'habitació sense por que el veiessin. No era difícil perdre’s entre la
gentada.
Els
alumnes de Coruscant eren tan variats que per cridar l'atenció un necessitaria
calar-se foc. A més, Obi-Wan i ell eren els únics que no estaven desesperats
per arribar fins al professor Lundi per parlar amb ell abans de començar la
classe.
Des del
seu lloc al costat de la paret, Obi-Wan arribava a veure entre la multitud el
cap del professor quermià balancejant-se lleugerament sobre el seu llarg coll.
Descomptant la seva avançada edat, i el petit pegat electrònic negre que li
cobria un ull, Murk Lundi s'assemblava bastant al Mestre Jedi Yarael Poof. Eren
de la mateixa espècie i tenien el mateix aspecte imponent. Però hi havia alguna
cosa diferent en el doctor Lundi, quelcom esgarrifós que Obi-Wan no aconseguia
definir.
A
l'altra banda de la sala, Qui-Gon, amb ulls entretancats per la concentració,
també observava al professor. Per ventura s'havia fixat en alguna cosa més? A
la meitat de l'aldarull, Obi-Wan va considerar la possibilitat de contactar amb
Qui-Gon per l'intercomunicador per saber el que pensava. Però llavors el doctor
Lundi va alçar diversos braços per indicar que la classe estava a punt de
començar.
La horda
d'alumnes va trobar seient i va guardar silenci més ràpidament del que Obi-Wan
podria haver-se imaginat. La sala era enorme, però no quedava una cadira
lliure. Hi havia un estudiant en cada lloc que podia ser ocupat per algú dret,
recolzat o assegut, i almenys una dotzena de càmeres flotants gravaven les
paraules del professor per als alumnes que no cabien a la sala. Obi-Wan va fer
un cop d'ull a la gent. L'assistència massiva no era l'únic impressionant; tots
i cada un dels alumnes estaven atents. Al cap de mitja hora, seguien fascinats,
sense donar senyals de manca d'atenció o de distracció. Tenia l'esperança de
veure a algun alumne especialment atent o que destaqués per alguna cosa, però
la veritat és que l'únic que destacava era ell mateix, perquè estava mirant al
seu voltant mentre el professor parlava.
A la
part del davant, el doctor Lundi anava d'un costat a un altre del petit espai
que li deixaven lliure els alumnes. Donava passets curts amb les seves llargues
cames, i el seu cos semblava surar mentre parlava. De tant en tant s'aturava,
gaudint clarament de la seva posició i capacitat per mantenir a l'audiència en
suspens, de l'expectació que causava el seu discurs.
Murk
Lundi no s'assemblava en res als professors que Obi-Wan havia tingut en el Temple,
on els seus instructors eren com a companys d'estudis, guies que volien ajudar-lo
a descobrir les coses per si mateix, i no limitar-se a imposar les seves
pròpies opinions.
A Obi-Wan
no li agradava el tipus d'ensenyament que estava presenciant. Però com més
escoltava al doctor Lundi, més volia saber. I, de sobte, es va adonar que ell
també estava ansiós per sentir la paraula següent.
–Ningú, a
part dels Sith, ha vist mai un holocró. Hi ha rumors. Sí. També hi ha dibuixos,
llegendes i mites, però la majoria dels historiadors creu que els Sith
guardaven els seus coneixements tan gelosament, que van preferir destruir els holocrons
a deixar que caiguessin en mans d'algú que no valgués la pena. Després de tot,
estem parlant d'éssers que mataven als seus mestres quan aprenien d'ells tot el
que necessitaven. –Lundi es va aturar i va mirar als seus alumnes amb un somriure
astut–. Hauria de posar-me nerviós pensant en la seva graduació?
I va
seguir parlant.
-hi ha
estudiosos que sostenen que els Sith no empraven holocrons, que no haurien
estat tan ximples d'emmagatzemar tant poder en un vidre que cabia al palmell de
la mà. –El professor es va aturar, mirant una dels seus palmells estirats–. Un
poder major del que s'ha conegut aquesta galàxia en molt, molt de temps.
»Però si
he après alguna cosa en els molts anys que porto estudiant història és que tots
els mites tenen alguna cosa de veritat. Un ha d'arribar al fons del mite per
descobrir-la, però està allà, lluny de la superfície, esperant a ser revelada.
Obi-Wan
no estava segur del temps que portava mirant-lo fixament quan es va obligar a
si mateix a tancar els ulls i tornar a concentrar-se en la tasca que tenia
entre mans. Murk Lundi feia que els Sith fossin més reals que els contes
nocturns de fantasmes, però aquesta no era la raó per la qual ell es trobava
allà. No podia perdre la concentració. Però en sucumbir a les seves paraules,
ni que fos durant poc temps, Obi-Wan va entendre l'admiració que els alumnes
sentien per Murk Lundi. La seva intel·ligència i el seu carisma augmentaven
l'interès que tenien de per si les seves classes. El poder que tenia sobre els
estudiants era impressionant i, el que era més, perillós. Els alumnes semblaven
disposats a creure qualsevol cosa que els digués el professor sense qüestionar-ho,
i la seva forma de parlar del Costat Fosc el feia semblar atractiu. No els
estaria induint a anar massa lluny?
Obi-Wan
va tornar a fixar-se en els estudiants. El de la cabana de Korriban havia de
ser un d'ells, o algú com ells.
Un petit
grup de la primera fila va atreure l'atenció d'Obi-Wan. Eren quatre alumnes
asseguts al centre de la fila, i es tiraven endavant cada vegada que el
professor parlava.
El
primer, un humanoide de pèl fosc, assentia cada vegada que el professor Lundi
acabava una frase. Al seu costat hi havia un noi pèl-roig tan absort, que tenia
les mans sobre l'escriptori com si hagués estat a punt de creuar els braços,
però s'hagués quedat congelat en començar a parlar el professor. El tercer
estava transcrivint-ho tot en un datapad, malgrat que una petita càmera flotant
gravava tota la classe. I, finalment, una noia que s'aferrava protectora a un
abric i un maletí que, segons va suposar Obi-Wan, pertanyien al doctor Lundi.
Tot
d'una, una llum groga es va il·luminar sobre la taula del noi bru de la primera
fila. Obi-Wan es va adonar que el senyal indicava que l'alumne volia formular
una pregunta.
El
doctor Lundi es va aturar en plena frase. Va girar el cap sobre el seu llarg
coll, i Obi-Wan va poder percebre un gest d'enuig a l'ull descobert del quermià.
Però l'enuig va desaparèixer en veure qui gosava interrompre’l. Òbviament, el
noi era un dels seus favorits. El doctor Lundi fins i tot li va cridar pel seu
nom.
– Sí,
Norval? –va preguntar.
Norval
es va posar dempeus.
–Si us
plau, disculpi la interrupció, professor. Només vull saber si és cert que els
Sith eren més poderosos que els Jedi.
El
doctor Lundi va riure en veu baixa, com si la pregunta de Norval fora infantil.
–És clar
que sí –va dir–. El poder i la venjança són motius molt més forts que la pau.
Els Sith haguessin controlat tota la galàxia de no haver comès un error...
El
doctor Lundi es va veure interromput per un timbre que va indicar el final de
la classe.
Els
alumnes es van quedar asseguts en silenci, amb l'esperança que el professor acabés
de formular l'argument, però el doctor Lundi ja recollia l'abric i el maletí de
mans de la noia de la primera fila.
–La setmana
que ve no hi haurà classe –va anunciar el professor. Els alumnes van emetre un
lament. Lundi va somriure en veure la reacció–. Vaig a agafar-me unes petites
vacances.
Es van
encendre un munt de llums grogues per tota la sala.
–Potser quan
torni pugui compartir amb vostès una informació molt interessant. – El doctor
Lundi va somriure misteriosament–. Fins llavors, la meva assistent Dedra serà
la que respongui a les preguntes després de classe.
La noia
que havia estat subjectant les coses del professor es va col·locar davant de la
classe, i Obi-Wan va tenir la impressió que ella se sentia aclaparada.
Mentrestant, el doctor Lundi sortia de la sala seguit per Norval i el noi pèl-roig,
a qui Norval va anomenar Omal. Obi-Wan es va adonar que el pèl-roig tenia una
mirada d'ulls brillants i intel·ligents. Estava molt animat i xerrava content
amb Norval sobre la classe.
Obi-Wan
i Qui-Gon es van mirar abans d'obrir-se pas cap a la porta per sortir de
l'aula.
Semblava
que també haurien de prendre’s unes vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada