Vol d'expansió (IV)

Anterior

4

Thrawn li havia dit a Car'das que la seva base no estava molt lluny del lloc on el seu destacament s'havia ensopegat amb el Caçador de Gangues: El que no havia esmentat és que el viatge els portaria gairebé tres dies estàndard.

–Per fi –va murmurar Qennto sota la seva respiració mentre els tres humans romanien junts al fons del pont del Falcó Fogós i observaven com el grapat de naus volaven en formació a través d'un petit camp d’asteroides–. Estic a punt de tornar-me completament boig.

–Sempre podries unir-te a Maris i a mi a les classes de llenguatge –li va oferir Car'das –. El Comandant Thrawn realment és una companyia decent.

–No, gràcies –va grunyir Qennto–. Si vosaltres dos voleu ajudar i incitar a un enemic potencial, endavant. Jo no.

–Aquesta gent no són enemics potencials –va dir Maris amb fermesa–. Com podries veure si fessis algun esforç per arribar a conèixer-los. Són molt amables i extremadament civilitzats.

–Sí, bé, els hutts també tenen una civilització, o això diuen ells –va replicar Qennto–. Ho sento, però faran falta alguna cosa més que bones maneres per convèncer-me que els txiss són inofensius.

Mentalment, Car'das va sacsejar el cap. Fins i tot des d'aquella primera nit a bord, quan havia estat exclòs de les negociacions, Qennto havia estat alimentant un ressentiment contra els txiss en general, i contra Thrawn en particular. Car'das i Maris havien intentat fer-lo entrar en raó, però Qennto estava més interessat en cabòries que en raonar, i després d'alguns intents Car'das s'havia rendit. Potser Maris també.

Thrawn havia estat a l'altre costat del pont, romanent al costat d'un tripulant en el que Car'das havia identificat temptativament com el lloc de navegació. Ara el Comandant va fer un pas cap enrere i es va tornar cap a on esperaven els humans.

–Allà –va dir, assenyalant endavant, a través de l'ample finestral–. L'asteroide gran amb lenta rotació. Aquesta és la nostra base.

Car'das va mirar cap allà arrufant les celles. L'asteroide més que rotar feia un lent balanceig, gairebé però no completament extrem sobre extrem. No per propòsits pseudogravitacionals, òbviament, el Falcó Fogós mostrava que els txiss tenien gravetat artificial. Llavors per què triar un asteroide en rotació?

Maris s’estava preguntant òbviament el mateix.

–Aquest balanceig ha de fer difícil l'acoblament amb l'asteroide –va comentar.

–Requereix cert grau d'habilitat –va estar d'acord Thrawn, aixecant lleument les celles com un professor intentant treure una resposta d'un grup d'estudiants.

Car'das tornà la seva mirada a l'asteroide. Podria haver col·locat Thrawn deliberadament un delicat procediment d'acoblament com a exercici d'entrenament per a nous reclutes? Però podia fer això més fàcil i segur amb una estació de pràctiques separada.

Llevat que aquest asteroide fos merament una instal·lació d'entrenament i no la seva base principal en absolut. Certament no hi havia llums o indicacions de construccions enlloc que pogués veure. Era aquesta la conclusió a la qual Thrawn esperava que arribessin?

I llavors, de sobte, ho va entendre.

–Han col·locat un grup de sensors passius en un extrem –va dir–. El balanceig permet escombrar tot el cel en lloc de només un punt.

–Però per què fer girar l'asteroide sencer? –va preguntar Maris, sonant perplexa–. No podria fer rotar només el grup de sensors?

–Segur que podria –va grunyir Qennto–. Però llavors hi hauria alguna cosa movent-se en la superfície que un enemic podria detectar. D'aquesta manera tot està molt tranquil i afable, fins al moment en què destrueix les seves naus des de sota d'ells.

–Essencialment correcte –va dir Thrawn–. Tot i que no esperem que els enemics vinguin realment. Així i tot, és savi prendre precaucions.

–I ells no van destruir la nostra nau des de sota nostre –va dir la Maris, colpejant amb el dit el pit d’en Qennto per donar èmfasi.

Qennto va llançar una mirada de còlera cap a ella. Car'das va parlar ràpidament.

–Així que estem en espai txiss ara?

–Sí i no –va dir Thrawn–. Actualment, només hi ha alguns equips d'observació i reconeixement per aquí, així que difícilment és representatiu d'un sistema txiss pròpiament dit. No obstant això, el segon planeta és habitable i dins d'alguns anys estarà obert per a una completa colonització. En aquest moment, estarà oficialment sota la protecció i el control de les Nou Famílies regents.

–Espero que no esperi que ens quedem per a la cerimònia d'inauguració –va murmurar Qennto.

–És clar que no –va assegurar Thrawn–. Us explico això simplement perquè potser desitgeu tornar algun dia i veure el que hem fet en el sistema Crustai.

–Ja li ha posat nom? –va preguntar Maris.

–L’equip inicial de reconeixement sempre té aquest honor –va dir Thrawn–. En aquest cas, el nom Crustai és un acrònim de...

–Crahsystor Mitth'raw'nuruodo –va cridar un txiss des de l'altre costat del pont–. Ris car tli claristae su fariml'sroca.

–Sa cras mi soot shisfla –va replicar Thrawn bruscament, tornant a grans passos al seu lloc de comandament en el centre del pont i asseient-se–. Hos mich falliare.

–Què ha dit? –va exigir Qennto, agafant el respatller d'una cadira propera per mantenir l'equilibri quan el Falcó Fogós va virar abruptament cap a babord i va començar a guanyar velocitat–. Què està passant?

–No estic segur –va dir Car'das, repassant mentalment les paraules en Txeunh i intentant organitzar els diversos prefixos i sufixos. La gramàtica txiss era lògica i relativament fàcil d'aprendre, però després de només tres dies de lliçons no tenia molt vocabulari amb el qual treballar–. Les úniques paraules arrel que he agafat van ser "estrany" i "córrer".

–Estrany. Córrer –va xiuxiuejar Qennto entre dents mentre les estrelles al finestral s'allargaven formant línies estel·lars–. Estan darrere d'algú.

–Algú no molt llunyà, a més –va murmurar Maris–. No és Stae la paraula arrel per a prop?

–Sí, crec que tens raó –va estar d'acord Car'das–. Em pregunto si hauríem de tornar a la nostra cambra.

–Ens quedarem aquí –va dir Qennto fermament–. Ja hem vist com van tractar a una nau que rondava massa a prop. Vull veure el que fan amb una altra.

–Només es van desfer d’en Progga perquè ell va atacar primer –va assenyalar Maris.

–Sí –va dir Qennto–. Potser.

En els següents minuts la tripulació del pont va treballar activament en els seus llocs, trencant el silenci únicament per ordres i comentaris ocasionals. Car'das es va trobar mirant al clatell d’en Thrawn mentre el Comandant estava assegut immòbil en el seu seient, preguntant-se si s'atreviria a lliscar darrere de l'altre i demanar una explicació del que estava passant.

Uns segons després es va alegrar de no haver-ho fet. Menys d'un minut després d'entrar a l’hiperespai, van saltar fora de cop i volta, una altra vegada.

–Ja? –Va murmurar Qennto, sonant atordit.

–Va fer un microsalt –va dir Car'das, gairebé sense creure el que deia.

–Ridícul –va insistir Qennto–. No pots colpejar una banda de l'Edifici del Senat amb un...

Abruptament, la coberta es va sacsejar amb força sota ells, gairebé fent-los caure. De manera reflexa, Car'das va agafar el braç de la Maris amb una mà i un conducte proper amb l'altra, mantenint a tots dos drets.

Just quan un parell de petites naus passaven rugint pel finestral, escopint foc làser i míssils cap al Falcó Fogós.

–Jo diria que ho va fer una mica millor que colpejar una banda de l'Edifici del Senat – Car'das es manejava mentre la coberta es va estremir de nou sota ells–. Sembla que està just on volia estar.

–Fantàstic –es va mofar Qennto–. M'alegro que ell volgués ser aquí.

Les sacsejades van disminuir quan els atacants van sortir del camp de tir òptim, i Car'das es va fixar en les pantalles visuals. Només hi havia tres naus assenyalades: els dos caces que venien ara per a una altra passada, més una nau més gran, considerablement més lluny. Al contrari que els caces, la nau més gran semblava estar intentant allunyar-se de la zona de batalla en lloc d'entrar-hi.

–Aquí vénen –va dir Qennto.

Car'das va mirar per la finestra. El Falcó Fogós s'havia girat per encarar-se amb els seus atacants, i en la distància podia veure la brillantor mentre els caces posaven els seus motors a tota potència.

–Agafeu-vos a alguna cosa –va advertir, reafirmant els seus dits al voltant del conducte mentre Maris s'agafava al seu costat. Els caces van trencar la seva formació mentre s'aproximaven, virant cap a costats oposats del seu objectiu, amb els seus làsers disparant de nou. Les armes del Falcó Fogós van retornar el foc.

I tots dos atacants van explotar.

–Whow! –va dir Qennto–. Què dim...

–Han esclatat –va dir Maris sense alè–. Un sol tret, i simplement van esclatar.

–No comenceu a celebrar-ho encara –els va advertir Car'das. El Falcó Fogós estava girant fora dels núvols de runa en expansió i agafant velocitat–. Encara queda el gran.

El vertiginós escombrat d'estrelles es va aturar quan van acabar el seu gir, i en la distància va poder veure la brillantor del motor de la nau gran.

–Suposo que no tindrem la suficient sort que estigui desarmada –va dir Qennto.

–Thrawn no atacaria una nau desarmada –li va dir Maris fermament.

–Per què no? –va grunyir Qennto–. Jo ho faria. Aquells caces van atacar primer. Això fa a tot el grup presa legal.

–I probablement carn morta –va murmurar Car'das.

Maris es va estremir, però no va dir res.

L'altra nau els va veure arribar, és clar. Fins i tot mentre el Falcó Fogós s'acostava al seu camp de tir, es va girar i uns quants míssils van sortir disparats. Els làsers txiss llampeguejaren en resposta, i els míssils es vaporitzaren a meitat de camí. L'enemic va respondre girant noranta graus i llançat una segona salva. Aquest grup també va ser eliminat a una distància segura. Un tercer grup de míssils els va seguir, després un quart, tots destruïts en el camí.

–Per què no salten a l'hiperespai? –va murmurar Maris.

–No crec que puguin –li va dir Car'das, assenyalant a una de les pantalles tàctiques–. Sembla com si algú hagués tret el seu hiperpropulsor.

–Quan? –va preguntar Qennto, arrufant les celles–. No recordo haver escoltat cap tret abans que els caces ataquessin.

–Algú va haver de ser aquí per enviar les notícies –li va recordar Car'das–. Potser va fer un tret afortunat.

Fos quina fos la raó, l'altra nau definitivament no s'estava marxant. El Falcó Fogós continuava escurçant el buit, i mentre s'apropaven, Car'das es va adonar per primera vegada que el seu casc estava cobert pel que semblava bombolles amb forma d'ou, cadascuna de tot just dos metres d'ample i tres de llarg.

–Què són aquestes coses? Qennto?

–Ni idea –va dir l'altre, estirant el coll–. Semblen alguna classe de petites bombolles d'observació. Part del sistema de navegació, potser?

–O cabines-finestral –va dir Maris, la seva veu sobtadament tensa–. Podria ser una nau de passatgers?

–Què, amb Quatre grups de llançament de míssils? –va contestar Qennto–. Ni ho pensis.

El timoner txiss va moure el Falcó Fogós al llarg de la nau alienígena, compensant gairebé casualment els seus maldestres intents de virar, i posant-se contra el casc de l'altra nau.

Va haver-hi un ràpid tartamudeig de maldestres sorolls sords mentre els tancaments magnètics eren enganxats, i Thrawn va teclejar un codi en el seu panell de comandament.

–Ch'tra –va dir.

–"Anem" –traduí Car'das–. Sembla que estem abordant.

El Comandant es va aixecar del seu seient i es va girar.

–Les meves disculpes –va dir, canviant al Sy bisti mentre s'acostava als tres humans–. No pretenia posar-vos en perill d'aquesta manera. Però l'oportunitat es va presentar i necessitava agafar-la.

–Està bé, Comandant –li va assegurar Car'das–. I no sembla que estiguem en tant perill.

–Perquè les coses van acabar així –va dir Thrawn. Avançant cap a un grup de caselles en una paret, va obrir una i va treure un vestit blindat de buit–. La vostra cabina està massa a prop de l'àrea d'abordatge perquè estigueu segurs, així que us demano que romangueu aquí fins que tornem.

–Anirà personalment? –va preguntar Maris arrufant les celles.

–Sóc el Comandant d'aquests guerrers –va dir Thrawn, ficant-se al vestit de buit amb segurs i pràctics moviments–. Part dels meus deures és compartir el seu perill.

Maris va mirar a Qennto.

–Vagi amb compte –va dir, sonant gairebé avergonyida.

Thrawn li va dedicar un petit somriure.

–No et preocupis –va dir. Tancant amb un cop l'últim segell, va treure un casc i una pistola gran del caseller–. La nau està molt probablement despoblada, i els guerrers txiss són el millor que hi ha. Tornaré aviat.

Car'das s'havia preguntat en un primer moment per què ningú de la resta de la tripulació del pont s'havia unit a Thrawn en el grup d'abordatge, els sons del que podien escoltar ocasionalment flotaven al llarg dels passadissos i a través de la porta oberta. Aviat va quedar clar, que no estaven simplement asseguts esperant, sinó que estaven ocupats en el seu propi projecte.

Només quan va acabar l'enrenou va poder unir uns quants fragments recognoscibles de conversa i descobrir quin havia estat aquest projecte. Usant els sensors del Falcó Fogós, havien ajudat als assaltants a rastrejar als combatents enemics, ja estiguessin amagats o reunint-se per a una emboscada. Fins i tot carregant contra una nau enemiga a l'estil pirata, el Comandant Thrawn feia ús de tots els recursos disponibles.

Va portar menys d'una hora per als txiss assegurar la nau enemiga. Dues hores van passar, però, abans que un dels guerrers arribés al pont amb instruccions de portar als humans a bord.

Car'das no havia viatjat molt abans d'unir-se a Qennto i a Maris. Però la majoria dels seus últims viatges havien estat a les parts més sòrdides de la República, i mentre entrava al túnel d'abordatge estava segur que podria suportar qualsevol cosa que trobessin en l'altre extrem.

Estava equivocat.

La nau en si mateixa ja era prou dolenta. Freda, humida i bruta, tot el seu interior mostrava signes de múltiples reparacions fetes de manera descuidada, i la barreja d'olors que s'arremolinava pels passadissos feia que li piqués el nas. Pitjor que això eren les dotzenes de marques d'explosió i punts cremats en les parets i sostres, recordatoris silenciosos de la curta però cruel batalla que havia tingut lloc moments abans.

El pitjor de tot eren els cossos.

Car'das havia vist cadàvers abans, però només els que jeien serenament i pulcrament que havia vist en els funerals. Mai abans havia vist cadàvers escampats a l'atzar allà on les armes txiss els haguessin llançat, retorçats en grotesques contorsions que la seva pròpia agonia havia esculpit per a ells. Es va estremir mentre els guerrers txiss els guiaven a través de diverses acumulacions de morts, sense voler mirar-los però obligant-se a fer-ho si no volia trepitjar-los, esperant desesperadament no avergonyir-se a si mateix completament posant-se malalt.

–Relaxa’t, noi –va murmurar la veu d’en Qennto al seu costat mentre arribaven fins a un altre esplai de cossos–. Són només cadàvers. No poden fer-te mal.

–Ja ho sé –va grunyir Car'das, mirant de reüll a Maris. Fins i tot ella, amb tota la seva educació refinada i la seva sensibilitat idealista, ho estava portant millor que ell.

Al davant, una porta es va obrir, i Thrawn va entrar al passadís. Encara portava el seu vestit de buit, però el casc ara penjava d'un enganxi en el seu maluc esquerre.

–Veniu –els hi va cridar, fent senyes–. Vull ensenyar-vos una cosa.

Gairebé hi eren. Respirant profundament i centrant la seva atenció en els brillants ulls d’en Thrawn, Car'das se les va apanyar per fer la resta del camí.

–Què en penseu? –va preguntar Thrawn quan van arribar-hi, gesticulant al seu voltant al passadís.

–Crec que probablement eren molt pobres –va dir la Maris, el seu to era en la seva major part en calma, però a la vora de la desaprovació–. Es pot veure on han hagut de posar un pegat i tornar a apedaçar només per mantenir tot en funcionament. No és una nau militar, certament no una que pogués haver estat una amenaça per als txiss.

–Hi estic d'acord –va dir Thrawn, tornant els seus brillants ulls cap a ella–. Així que creus que era gent pobra. Nòmades?

–O refugiats –va dir ella, la vora de desaprovació es va fer una mica més esmolada.

–I els míssils?

–No els van servir als passatgers de molt, oi?

–No, però això no va ser perquè no ho intentessin –Thrawn es va girar cap a Qennto–. I tu, Capità? Quina és la teva lectura d'això?

–No ho sé –va dir Qennto tranquil·lament–. I no m'importa especialment. Ells van disparar primer, no?

Thrawn va arronsar les espatlles microscòpicament.

–No és completament cert –va dir–. Un dels sentinelles que havia col·locat aquí va poder apropar-se prou mentre passaven per desactivar el seu hiperpropulsor. Car'das? La teva opinió?

Car'das va mirar al voltant, a les parets descolorides i heterogènies. Podia no haver anat molt a l'escola abans d'escapar a l'espai, però si prou per saber quan un professor seguia buscant una resposta que no havia aconseguit de cap altre.

Però quina era la resposta? Maris tenia raó, la nau de fet semblava que s’anés a caure a trossos. Però Thrawn també tenia raó sobre els míssils. Tindrien els refugiats armes com aquestes?

I llavors, de sobte, ho va entendre. Va mirar darrere d'ell, localitzant el cos extraterrestre més proper i fent una ràpida estimació de la seva alçada i envergadura. Una altra mirada a la paret, i es va tornar cap a Thrawn.

–Aquests no són els qui van fer les reparacions, oi?

–Molt bé –va dir Thrawn, somrient lleument–. No, no ho són.

–Què vols dir? –va preguntar Qennto, arrufant les celles.

–Aquests alienígenes són massa alts –li va explicar Car'das, assenyalant la paret–. Veus aquí, on el patró impermeabilitzant canvia de textura? Aquí és on qualsevol que estigués col·locant-lo va haver d'agafar una escala o un elevador per acabar la feina.

–I qualsevol que fos el treballador, era considerablement més baix que els amos d'aquesta nau. –Thrawn es va tornar cap a la Maris–. Com has deduït, la nau de fet ha estat reparada moltes vegades. Però no pels seus propietaris.

Els llavis de la Maris es van comprimir en una severa i prima línia, els seus ulls de sobte estaven freds mentre mirava als cossos morts.

–Eren traficants d'esclaus.

–Certament –va dir Thrawn–. Segueixes enfadada amb mi per matar-los?

La cara de la Maris es va posar vermella.

–Ho sento.

–Ho entenc. –Les celles d’en Thrawn es van alçar lleument–. Vosaltres a la República no permeteu l'esclavitud, oi?

–No, és clar que no –li va assegurar Maris precipitadament.

–Tenim droides que s'ocupen de la majoria de les tasques domèstiques –va afegir Car'das.

–Què són droides?

–Treballadors mecànics que poden pensar i actuar per si mateixos –li va explicar Car'das–. Heu de tenir algun d'alguna classe.

–Realment no –va dir Thrawn, mirant a Car'das pensatiu–. Ni cap de les cultures alienígenes que hem conegut. Pots ensenyar-me un?

–Al costat de Maris, Qennto va escurar el coll a manera d'avís.

–No hem portat cap en aquest viatge –va dir Car'das, ignorant l'expressió eixordadora del seu Capità. Qennto li havia advertit repetidament que no discutís del nivell de tecnologia de la República amb els txiss. Però en opinió d’en Car'das això tot just tractava d'això. A més, segurament Thrawn ja havia examinat els enregistraments del Caçador de Gangues, els quals havien de mostrar una dotzena de diferents tipus de droides en acció.

–Una pena –va dir Thrawn–. Tanmateix, si a la República no hi ha esclavitud, com és que enteneu el concepte?

Car'das va fer una ganyota.

–Coneixem algunes cultures on existeix –va admetre amb reluctància.

–I la vostra gent ho permet?

–La República no té molta influència amb els sistemes que no són membres –va dir Qennto impacientment–. Ja hem acabat aquí?

–No del tot –va dir Thrawn, assenyalant cap a la porta que acabava de travessar–. Veniu i mireu.

Més cossos? Endurint-se, determinat a no marejar-se una altra vegada fins i tot si tot el lloc estigués apilat fins a dalt d'ells, Car'das va avançar al Comandant i va passar per la porta.

I es va parar de cop, obrint la boca de sorpresa. L'habitació era inesperadament gran, amb un sostre alt que havia d'estendre’s almenys dues cobertes de la nau.

Però no estava apilada fins a dalt de cossos. Estava pilada fins a dalt de tresors.

Tresors de totes les classes. Hi havia munts de lingots de metall de diversos brillantors i colors, pulcrament apilats dins de xarxes d'acceleració. Hi havia files de caixes, algunes plenes de monedes o gemmes multicolors, altres plenes de paquets rectangulars que podrien haver estat menjar o espècies o components electrònics. Alguns armaris d'aspecte pesat contra una paret, probablement contenien objectes que haurien estat massa temptadors per deixar-los a l'abast dels esclaus o potser fins i tot de la pròpia tripulació.

També hi havia una bona quantitat d'obres d'art: quadres, escultures, composicions de peces, i altres formes i estils que Car'das ni tan sols podia categoritzar. La major part d'elles estaven apilades totes juntes, però va poder veure algunes peces escampades al voltant de tota l'habitació, com si algun dels carregadors no les hagués reconegut com a art o si ho va fer no li havia importat molt on posar-les.

Hi va haver una respiració aguda i una alenada lleument reprimida quan Qennto i Maris van arribar darrere d'ell.

–Quins mons és...? –va dir Maris sense respiració.

–Una nau del tresor, portant el saqueig de molts mons –va dir Thrawn, entrant silenciosament a l'habitació darrere d'ells–. No eren només traficants d'esclaus, sinó també pirates i saquejadors.

Amb un esforç, Car'das va apartar la mirada del tresor i la va centrar en Thrawn.

–Parla com si ja conegués aquesta gent.

–Només per la seva reputació –va dir Thrawn, el seu to era gairebé amable en agut contrast amb la tensió de la seva cara mentre mirava a través de l'habitació–. Almenys fins ara.

–Heu estat caçant-los?

Un lleu arrufament va arrugar el front d’en Thrawn.

–És clar que no –va dir–. Els vagaari no han fet cap moviment contra l’Ascendència Txiss. Per tant no tenim cap raó per caçar-los.

–Però sap el seu nom –va murmurar Qennto.

–Com ja he dit, conec la seva reputació –va dir Thrawn–. Han estat movent-se per aquesta regió de l'espai durant almenys els últims deu anys, caçant als febles i als tecnològicament primitius.

–Què hi ha dels seus esclaus? –va preguntar Maris–. Sap alguna cosa sobre ells?

Thrawn va sacsejar el cap.

–No hem trobat cap a bord d'aquesta nau. Per això, i per aquesta habitació, suposo que anaven amb rumb a la seva base principal.

–I van descarregar els esclaus per evitar que descobrissin on és aquesta base? –va suggerir Car'das.

–Exactament –va dir Thrawn–. La tripulació complementària també és més petita del que un espera per a una nau d'aquesta mida. Això indica que no esperaven problemes, sinó que pretenien anar directament a casa.

–Sí, abans va esmentar en el pont que hi havia poca tripulació –va dir Car'das–. Com ho va saber?

–Ho vaig deduir pel fet que la seva defensa va ser maldestre i en la seva major part ineficaç –va dir Thrawn–. Van fer poc més que llançar míssils, tots van executar les mateixes contramesures que ja havíem vist. Una nau amb tota la tripulació hauria tingut artillers làser en els seus llocs i hauria alternat els patrons de defensa dels míssils. Clarament, esperaven que la seva escorta s'encarregués de qualsevol lluita que fos necessària.

–I noi, estaven equivocats –va murmurar Qennto–. Els va avantatjar des del principi.

–Amb prou feines avantatjats –li va dir Thrawn–. Merament vaig notar que en tots dos dels seus atacs una salva làser precedia els seus míssils en un patró aparent i predictible. Quan van llançar el tercer atac, vaig ser capaç de tornar el foc just quan s'obrien les portes protectores dels tubs, detonant els míssils abans que poguessin llançar-se. Els caces d'aquesta grandària mai tenen suficient blindatge per suportar aquesta classe d'explosió interna.

–Veus? –va dir Car'das secament –. Res d'això.

Els llavis d’en Qennto es van contraure.

–Sí –va dir–. Està bé.

–I què passarà ara? –va preguntar Maris.

–Portaré la nau de tornada a Crustai per a un estudi més exhaustiu –va dir Thrawn, fent una última mirada a l'habitació abans de tornar-se cap a la porta.

–Pregunta –va dir Qennto–. Li va dir a Car'das que ens donaria algunes coses addicionals com a pagament per ensenyar-li el Bàsic, oi?

–Aquesta no va ser exactament la forma en què ho vaig dir –va dir Thrawn.

–Però és essencialment correcte.

–I com més ens quedem, mes coses obtindrem?

Thrawn va somriure lleument.

–Això podria ser possible. Pensava que estàveu ansiosos per tornar a casa.

–No, no, no hi ha pressa –li va assegurar Qennto, fent un escombrat lent de l'habitació amb els seus ulls. La seva impaciència anterior, va notar Car'das, semblava haver desaparegut sense deixar rastre–. No hi ha cap pressa.

Següent